¡Descarga La Idea de Europa y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
TEMA 1. DEL MITE AL LOGOS: EL MÓN DE LES IDEES.
ÍNDEX
- Europa com a concepte geogràfic
- Aportacions polítiques gregues i el llarg camí cap a la democràcia
- El naixement de la democràcia i les seves institucions fonamentals
- El dret romà i la seva aportació. La llei de les XII taules
- Concepte de ciutadania a. A Grècia b. A Roma
- Separació de l’imperi romà
- El cristianisme, la nova religió de l’imperi
RESUM
1. Europa com a concepte geogràfic
Al voltant del segle V aC, els pensadors grecs ja tenien una idea d’Europa, encara que només en l’àmbit geogràfic. En una societat basada en la creença en els mites, Hecateu de Mileto va proposar l’existència no mitològica de tres continents; Europa, Àsia i Àfrica.
Poc després, Herodot va definir la separació entre Europa i Àsia al riu Don. Amés, per a aquest pensador, existien les idees polítiques i culturals, representades per Grècia i Pèrsia.
Finalment, Aristòril també va tractar aquest tema, proposant que Grècia era una síntesi entre la intel·ligència asiàtica i la valerositat europea.
2. Aportacions polítiques gregues i el llarg camí cap a la democràcia
La gran majoria dels sistemes polítics que s’han anat succeint al llarg de la història els varen proosar abans els grecs:
- Monarquia : reconeixement d’un rei superior. Va per unir els estats grecs.
- Tirania : consisteix en que un tirà governa un any per tal de resoldre els problemes que hi ha. Va sorgir per resoldre els problemes grecs.
- Aristocràcia : grup que interpreta les lleis, hereditària i religiosa.
- Plutocràcia : govern dels rics o poderosos.
- Democràcia : govern del poble.
La democràcia sorgeix a Atenes al segle V aC després de la Constitució de Soló i les Reformes de Clístenes.
3. El naixement de la democràcia i les seves institucions fonamentals
- Segueixen els conceptes de isonomia (igualtat social, excepte de les dones i els esclaus) i isegoria (llibertat d’expressió).
- Sistema de participació directa (a través de l’assemblea)
- Basada en els conceptes de llibertat, igualtat, majoria i mèrit.
Institucions fonamentals:
- Consell: 500 membres per sorteig coordinen i supervisen la resta d’institucions.
- Magistratures: per sorteig, qüestions judicials i militars.
- Assamblea : votats, tasques legislatives i de relacions internacionals.
- Areópago: sorteig, consell polític i tribunal judicial. 4. El dret romà i la seva aportació. La llei de les XII taules
A l’inici era trasmès oralment i els patricis dominaven la seva interpretació, produint-se una secularització d’aquest. Regulava les regles humanes i l’impartien les autoritats civils, aconsellats pels juristes.
Al 451 aC aquest dret s’escriu, superant les interpretacions patrícies, donant a conèixer a tothom els seus drets. És la llei de les XII taules.
- Concepte de ciutadania
- Grècia: suposa tenir uns drets polítics, és a dir, la possibilitat d’intervenir en la presa de decisions. S’assoleixen més càrrecs en funció de l’edat, 18 anys.
- Roma: suposa la protecció legal i el dret a ocupar un càrrec públic, votar a les assemblees i gaudir de certs privilegis (propietat, patrimoni, família, drets jurídics...) 6. Separació de l’imperi romà
Arribà un moment en que l’Imperi Romà fou massa extens com per a que el pogués governar un sol emperador.
Llavors, Dioclecià va instaurar la Tretarquia al 285, dividint l’imperi en dues meitats. Constantí , però, al 324 reunifica l’imperi i reconstrueix Bizanci (Constantinoble) com a Nova Roma, capital de l’imperi.
Al 395 i amb la mort de l’emperador Teodosi I l’Imperi es separa definitivament. L’Imperi d’Orient quedarà en mans d’Arcadi i perdurarà fins al 1456. L’Imperi d’Occident quedarà en mans d’Honori i s’acabarà al 476.
7. El cristianisme, la nova religió de l’imperi i la seva relació amb el poder polític.
Constantí signa l’Edicte de Milà (313 ) en que es decideix tolerar els cristians. Això provoca que aquests recuperin les propietats confiscades, s’autoritzen les donacions a l’església, s’eximeix d’imposts al clergat i s’intronitza el diumenge com a dia de festa. Tot això suposa l’expansió de l’església.
Teodosi I declara al 380 el cristianisme com a religió oficial única de l’Imperi Romà. Llavors, Sant Agustí planteja a la seva obra “ La ciutat de Déu ” les relacions que han d’existir entre la ciutat de Déu i la terrenal, el pontífeix i el príncep. Segon ell, l’ideal és que el poder polític es posi al servei del celestial.
3. Neix un nou imperi 3.1. El camí cap a l’imperi
Durant el segle VIII es duu a terme una forta política d’expansió territorial. A la vegada es va acabant la dinastia Merovíngia (acaba al 751), que es veu substituïda per la Carolíngia (Pipí I).
Carlemany es converteix en rei dels francs l’any 768 i segueix amb l’expansió territorial cap a terres germàniques i itàliques, creant marques a les fronteres problemàtiques (franges de territori per defensar-se). L’any 800 Carlemany és coronat com a emperador.
3.2. Neix el nou Imperi
El Papa Lleó III corona Carlemany perquè necessita un emperador per a la seva protecció. És el primer imperi totalment europeu, l’inici d’Europa, però no és el retorn de l’Imperi de Roma.
Carlemany usa el títol de “ Romanum Gubernaus Imperium et Rex Francorum et Longobardorum ” (no emperador per problemes amb Orient).
3.3. Nou model polític
El centre polític i econòmic es trasllada al nord tot seguint un nou model polític teocràtic basat en les doctrines de St Agustí (el poder polític ha d’estar al servei del celestial).
L’objectiu era donar caràcter universal a l’autoritat de Carlemany, un poder que anàs més enllà dels seus territoris.
3.4. El cerimonial de coronació
Normalment, en la coronació d’emperadors, primer era el poble qui acceptava el nou poder i després es produïa la coronació. En aquest cas, però, va ser a la inversa. De fet, no es sap del tot si Carlemany era conscient que l’anaven a coronar emperador.
El Papa Lleó III corona a Carlemany basant-se en “ La donació de Constantí ”, en que es suposava que Constantí (primer emperador romà que professà el cristianisme) cedia al Papa la ciutat de Roma i els territoris de l’Imperi d’Occident. Al Renaixement es va descobrir que aquest document era fals.
3.5. L’ideal imperial
- Compartir el poder amb el Papa
- Posar al servei de la fe tots els seus recursos
- Defensar la religió catòlica per damunt de tot 3.6. Tasques de Carlemany
Relació amb Bizanci: acabar amb el malestar creat per la seva coronació cedint-los terres. Unificar l’imperi:
- Religió: la fe catòlica per unificar els seus territoris i els futurs territoris imperials.
- Justícia: implantar lleis comunes relacionades amb l’esglèsia i acabar amb les ordalies.
- Economia: implantar la moneda única.
- Cultura: instaurar una llengua comuna (el llatí), alfabetitzar les classes dirigents.
TEMA 3. L’APARICIÓ DEL SACRE IMPERI ROMÀ-GERMÀNIC
ÍNDEX
- La fi de l’Imperi Carolingi. Els problemes successoris
- Apareix el Sacre Imperi Romà Germànic (962)
- La relació del Papat i l’Imperi 3.1. El conflicte de les investidures
- La supremacia papal i els seus teòrics
- La supremacia de l’emperador i els seus teòrics
- La importància de l’expansió del dret romà a partir del segle XI
RESUM
1. La fi de l’Imperi Carolingi.
Dels tres fills de Carlemany, només un arribà a l’edat adulta: Lluís el Pietós. Després de la mort del seu pare, Lluís el Pietós va ser coronat al 812 pel papa Esteve IV.
Lluís el Pietós va tenir quatre fills, un dels quals morí abans que ell. Les disputes entre els germans varen esser molt important i per així es signà el Tractat de Verdú (843), que preservava la continuïtat de l’Imperi. Segons aquest Tractat, Lotari (el primogènit) seria l’emperador i governaria la franja central, Lluís governaria Alemanya i Carles França.
El poder polític de l’emperador cada vegada es debilitava més, cosa que provocava problemes dins l’Imperi. Llavors, els atacs bàrbars es multiplicaren, com el que feren els víkings a Normandia (911). Per tots aquests motius, la dinastia carolíngia acabà desapareixent l’any 924.
2. Apareix el Sacre Imperi Romà Germànic (962)
Neix a la zona oriental del Tractat de Verdú (Alemanya). L’Imperi és la reunió de diversos estats que reconeixen la supremacia del poder de l’emperador. Perdura fins el 1806 amb l’expansionisme de Napoleó.
El binomi imperi-església és molt important. El poder de l’emperador, que no es reb per herència, és per voluntat de Déu (la jerarquització de l’església serveix de model per a l’organització territorial i del govern).
A la vegada, hi ha fort un intervencionisme per part de l’emperador en l’elecció dels papes: es succeeixen cinc papes alemanys.
3. La relació del Papat i l’Imperi
- Constitutio Romana (824 – Lotari ): els Papes han de rebre autorització imperial i jurar fidelitat a l’emperador. Així hi havia més participació imperial dins el vaticà.
- Les disputes successòries afebleixen el poder imperial i donen un major protagonisme als papes que es consideren aptes pel poder diví per intervenir en política. Adopten el paper de jutges en les successions.
TEMA 4. CARLES V I EL SEU IDEAL D’UNITAT CRISTIANA
ÍNDEX
- Concepte d’Universitas Cristiana
- Carles V
- L’elecció imperial
- La idea imperial de Carles V 4.1. Origen de l’ideal imperial
- Fases de la política imperial
- Causes del fracàs de la idea Imperial
- La idea d’Europa del doctor Andrés Laguna
RESUM
1. Concepte d’Universitas Cristiana
Pretensió de reunir baix el cristianisme el conjunt de monarquies que formaven part de l’Imperi de Carles V per tal de lluitar contra l’Imperi Turc (s. XV). Aquest emperador va suposar el darrer intent de mantenir viu el concepte i la uniformitat religiosa.
Va fracassar quan Carles V es va veure obligat a signar la Pau d’Hasburg (1555) per la qual cada príncep establiria la seva pròpia religió al seu territori
2. Carles V (Països Baixo 1500 – Yuste 1558)
- No parla castellà quan és coronat rei d’Espanya (1516) i no parla alemany quan és coronat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic (1520).
- Enemics: França, el Papat i l’Imperi Turc. 3. L’elecció imperial
A la mort de Maximilià I (emperador, 1519) els candidats a succeir-lo són: Francesc I (França i amb el suport del Papa Lleó X), Enric VIII (Anglaterra) i Carles V (nét de Maximilià). Es duu a terme la butlla d’or , la decisió per part d’uns electors, en la que guanya Carles V gràcies a les aportacions econòmiques de banquers italians i alemanys i ser familiar de Maximilià I. Rep el
Maximilià
Imperi Absburg
Maria de Borgonya
Benelux i Franc Comptat
Ferran
Corona Aragó
Isabel
Castella i Amèrica
Felip l’Hermós (^) Joana de Castella
Carles I d’Espanya
Emperador Carles V
títol de Rei de Romans fins que al 1530 és coronat com a emperador a Bolonya pel Papa Climent VII.
4. La idea imperial de Carles V
El seu imperi es pot entendre com a Restauració de l’Imperi de Carlemany o bé com a la suma de part del Sacre Imperi Romà Germànic i la resta de terres heretades.
Es decanta per la supremacia de l’emperador sobre el Papa, però la seva concepció imperial és de l’edat mitjana i considera l’imperi com a braç armat de l’església. Aquests ideals polítics s’enfronten amb els ideals Renaixentistes del s. XV.
Pretenia mantenir la pau entre els cristians i coordinar-se contra l’Imperi Turc.
Desperta reticències entre els estats europeus que no volen sotmetre’s a l’imperi, entre aquests estats també hi ha Espanya. El Papat tampoc no accepta les seves intervencions en qüestions temporals.
4.1. Origen de la idea imperial
Influència de la cultura de borgonya , on va créixer: la concepció medieval del món i la creença en l’imperi universal de Carlemany. D’altra banda, la influència de l’ erasmisme : la creença en un príncep moderador del món, restablidor de l’ordre, que asseguri la pau i la victòria. I finalment, la influència dels reis catòlics i la seva política matrimonial.
5. Fases de la política imperial
- Lluita pel control d’Itàlia (1519-1530): Itàlia com a territori estratègic per l’Imperi.
- Lluita en la Mediterrània (1530-1541): degut als atacs pirates turcs a ciutats estrateg.
- Problemes amb Alemanya (1541-1556): protestantisme. 6. Causes del fracàs de la idea Imperial
- Oposició de França, turcs, protestants, Papa...
- Problemes interns a la família Habsburg: imperi a Ferran i corona espanyola a Felip II.
- La nova concepció renaixentista de la política ( Maquiavel. El príncep – 1513 )
Finalment, Carles V abdica al 1555 en favor del seu fill Felip II.
7. La idea d’Europa del doctor Andrés Laguna (1499 – 1559)
Discurs sobre Europa : obra en la que la protagonista és una dona trista que reflecteix l’Europa del moment i molesta per la manca de visió dels governants que han portat Europa a aquesta situació desastrosa.
Defensa la política universal de Carles V d’actuar units contra els problemes. Proposa una unió religiosa basada en la tolerància. Lamenta la manca d’unitat d’Europa.
Propostes teològiques i dogmàtiques: No hi ha unes propostes doctrinals clares ja que va ser a causa del poder polític la separació de l’església. Per això, s’anaren adaptant postulats luterans: ús de l’anglès a la litúrgia, importància de la predicació, reconeixement únic baptisme i eucaristia, sí al matrimoni eclesiàstic.
El propi Enric VIII era el cap de l’església anglicana.
5. La reforma catòlica
La reforma catòlica va començar a Espanya i a Itàlia amb l’objectiu de reformes les ordres religioses.
Per això es va dur a terme el Concili de Trento amb la finalitat de condemnar l’heretgia, acabar amb els abusos dins l’església i aconseguir la unitat dels cristians. El Concili es va fer en diferents fases: 1545-49, 1551-52 i 1562-63.
5.1. L’obra conciliar
La bíblia ha de ser interpretada pel magisteri de l’església, la creença en el lliure albir i en la necessitat de salvació, hi ha set sacraments (l’eucaristia és el signe del sacrifici de Crist), l’obligació per als bisbes de residència en la diòcesi, control de les visites... I per als sacerdots va establir el celibat, la cura en l’aspecte, la funció catequitzadora, i la necessitat de rebre formació als seminaris.
6. L’actuació imperial
L’emperador considera una sublevació dels súbdits els moviments protestant perquè destorben el seu ideal d’Universitas Cristiana.
Al principi manté una actitud conciliadora, amb la intenció de fer un diàleg entre Luter i Roma i intenta solventar el problema mitjançant les dietes. La veritat, però, és que la situació internacional no li permet posar una solució militar.
Al 1545, però, signa la Pau de Crépy i aconsegueix una treva amb els turcs. En aquest moment fa front a la Llika Smakalda que reuneix els partidaris de la reforma.
Al 1555 s’mposa la solució negociada: la Pau d’Augsburg. Amb aquesta pau, Carles V renúncia als intents d’armonitzar qüestions de dogma i culte i deixa que cada príncep imposi al seu territori les seves creences. A més, els béns eclesiàstics quedaran en mans dels seus propietaris. Tot això és un intent de mantenir la unitat política de l’imperi a expenses de reconèixer la diversitat religiosa.
Als territoris hispànics hi ha uns primers moments de permissivitat a través dels erasmistes, però finalment i amb l’ajuda de la Inquisició es produeixen unes actuacions més enèrgiques.
TEMA 6. FELIP II. L’HEGEMONIA HISPÀNICA A EUROPA I EL PERILL TURC
ÍNDEX
- Felip II 1.1. Lluites contra: els infidels, els moriscs, França, Anglaterra, els protestants.
- L’Imperi Turc 2.1. El poderiu turc en el segle XVI
- Del Pacifisme Cristià a l’aliança contra els Turcs
- El pensament Europeista de Joan Lluís Vives
RESUM
1. Felip II (1527 – 1598)
Hereu de Carles V, fou anomenat rei de la Corona d’Aragó i Castella al 1556 i Rei de Portugal al 1580.
Es comença a governar des de la distància: Madrid és anomenada capital al 1561 i s’estableixen una sèrie de funcionaris per a governar localment.
1.1. Lluites contra:
- Els infidels: Marca els primers vint anys del seu regnat. Aprofita la pau amb França per atacar i conquerir Trípoli (1560). A més, duu a terme una ambiciosa política de construcció naval amb l’ajuda d’imposts eclesiàstics per tal de vèncer els tucs, que derrota a Orà i a Malta. La Batalla de Lepant (1571) va ser la definitiva. S’hi enfrontaren la Gran Lliga Catòlica (Felip II, Pius V i Venècia) contra els Turcs , que acabaren guanyant. Per això es signà la treva (1578).
- Els moriscs: Conflictes en la conversió de mudèjars (musulmans que habiten terres cristianes) a moriscs (musulmans conversos) perquè eren considerats aliats dels musulmans. Es subleven a les Alpujarras (1568-70) pel rebuig que sofreixen.
- França: Inicialment hi ha més pau que amb Carles V. Però en les Guerres de Religió Franceses (1562-98) Espanya donarà suport al partit catòlic. En el moment en que el protestant Enric de Navarra és coronat rei de França (1594), es produeix la guerra oberta entre els dos països. Finalment Espanya reconeix el nou monarca.
- Anglaterra: Les bones relacions mantingudes amb Carles V finalitzen ja que Isabel I es converteix en l’única oposició a l’hegemonia de Felip II, donant suport a la rebel·lió en els Països Baixos. Els primers desencontres els provoques accions corsàries a Amèrica. Entre el 1585 i el 1604 es declara la Guerra. En aquests anys és quan es produeix l’aventura de la Armada Invencible (1588). 2. L’imperi turc
Al segle XII els turcs s’estableixen a la península d’Anatolia i adopten la religió musulmana, Otomà (1228-1324) és el fundador de l’imperi. Als segles XIV-XV ocupen la totalitat d’Àsia Menor i comença la invasió a Europa. Mehmet II (1451-1481) conquereix els territoris
TEMA 7. EUROPA, UN CAMP DE BATALLA. DE L’HEGEMONIA FRANCESA A L’EQUILIBRI
D’UTRECH
ÍNDEX
- Característiques del segle XVII 1.1. La diplomàcia
- Els conflictes armats 2.1. La guerra dels trenta anys (1618-1648) 2.2. La guerra de successió a la corona hispànica
- Propostes de pau universal
RESUM
1. Característiques del segle XVII
El segle XVII és un segle de crisi demogràfica (fam, peste, guerra), econòmica, socio-política (revoltes civils)... En aquest segle la preponderància hispànica passa a ser l’hegemonia francesa.
1.1. La diplomàcia
La diplomàcia pren un valor molt important per evitar o resoldre conflictes. En aquest moment sorgeixen els ambaixadors i els diplomàtics per tal de conduir les negociacions entre nacions. L’aparició d’aquesta diplomàcia és progressiva: a l’Edat Mitjana ja hi havia ambaixades temporals per negociar tractats i acords i solventar conflictes, aquestes eren mantingudes pels monarques receptors; durant el Renaixement apareix el diplomàtic permanent per espiar o aportar informació. Itàlia es converteix en la cuna de la moderna diplomàcia, difonent el Renaixement a través dels seus ambaixadors i proposant el model venecià com a model a seguir. El model venecià del segle XV es basava en la meticulositat de la informació que enviava el diplomàtic, que ha servit posteriorment per conèixer la realitat de totes les corts d’Europa en aquell moment. Entre els segles XVI i XVIII la tasca diplomàtica es va anar consolidant i així aparegueren els primers grans tractats. A més, al segle XVIII hi va haver una vertadera revolució diplomàtica amb l’aparició de personal qualificat, la creació de les primeres escoles a França, la imposició del francès com a llengua diplomàtica... En aquest moment s’assentaren les bases de la diplomàcia moderna.
Un ambaixador necessitava uns grans mitjans econòmics a part de tenir un origen social determinat, una bona presència, educació, esser bon observador, discret... Les seves tasques es basaven en recollir informació (a través de l’observació i altres persones que treballessin per ell, opositors, mitjançant suborns...) i enviar aquesta informació al seu país (en llenguatge criptat per a que ningú no ho pogués entendre sense la clau).
2. Els conflictes armats
Entre els segles XVI i XVII la realitat política va ser molt inestable a causa del lent decliu dels grans imperis i la pau inestable entre les nacions.
2.1. La guerra dels trenta anys (1618-1648)
Va ser el primer gran conflicte europeu i va ser iniciada pels enfrontaments religiosos a Bohèmia (on es va intentar recristianitzar els luterans). En aquest moment, França i Suècia aprofitaren per enfrontar-se a l’emperador i a la seva monarquia hispànica
Pau de Westfàlia (1648): aconsegueix un principi d’equilibri entre les diferents potències europees, però hi varen mancar àrbitres vàlids (la Santa Seu va perdre el seu paper mediador) i França es va aprofitar de la situació: es donen per finalitzades les guerres de religió i es reconeixen els particularismes nacionals rebutjant l’imperialisme.
França aconsegueix Alsàcia i Suècia, mentre Suïssa, Holanda i Portugal s’independitzen. Alhora, l’Imperi reconeix el calvinisme i es desintegra el se poder.
Així tot, el conflicte entre França i Espanya no va acabar fins la Pau dels Pirineus.
Europa després de Westfàlia: l’economia sanejada en les relacions entre estats pren molta importància, forma part de es preocupacions dels governants. Per això, els conflictes a partir d’aquest moment seran per motius econòmics i de prestigi.
2.2. La Guerra de Successió a la Corona Hispànica
Carles II morí sense descendència, però deixà com a hereu Felip d’Anjour. Europa es negà a acceptar-ho i es crea la Gran Aliança de l’Haia (1701-Àustria, Anglaterra, Holanda, Alemanya, Portugal i Saboia) que proposa l’arxiduc Carles d’Àustria com a successor, proposta amb la qual està d’acord Aragó. Aquesta Aliança s’enfronta a l’aliança Francoespanyola, partidària de Felip d’Anjour.
Tractat d’Utrecht (1713) i Rastadt (1714):
- Aconseguir l’equilibri a Europa: evitar les concentracions patrimonials garatint una igualtat de poders, acabar amb la supremacia espanyola, principi de neutralitat i relacions diplomàtiques per evitar els enfrontaments armats.
- Territorials: Espanya perd molts territoris a favor d’Àustria i Anglaterra (Gibraltar i Menorca). França perd territoris americans en favor d’Anglaterra.
- Econòmics: Anglaterra es queda amb el monopoli de tràfic d’esclaus durant trenta anys.
- Polítics: Felip d’Anjour és reconegut monarca com a Felip V, però ha de renunciar a l’herència francesa. Decrets de Nova Planta: centralisme espanyol. Aliança espanyola amb França. 3. Propostes de pau universal
- Emeric Crucé (s. XVI): proposa la creació d’una assemblea supranacional permanent presidida pel Papa i amb seu a Venècia, les decicions de la qual siguin d’obligat compliment i en la qual hi hagi representació permanent de l’imperi turc. Estableix la lliure circulació de béns i persones per fonamentar la pau universal.
- Maximilià de Bethune, comte de Sully (s. XVII): proposa la creació d’un consell general i sis provincials format per delegats renovables cada tres anys amb seu a una ciutat centreeuropea que canviaria cada any i les decisions dels quals serien d’obligat
TEMA 8. LA IL·LUSTRACIÓ I L’IDEAL EUROPEU. EL JOC DE LES ALIANCES PER A MANTENIR
L’EQUILIBRI
ÍNDEX
- La Il·lustració
- L’Enciclopèdia
- Diverses propostes per aconseguir una pau permanent 3.1. Abat de Saint-Pierre (1712) 3.2. E. Kant (1795) 3.3. Jeremies Bentham
- La realitat s’imposa
RESUM
1. La Il·lustració
Moviment de caràcter intel·lectual desenvolupat en la societat europea. Creia en qualsevol cosa que fos necessària per al progrés: la raó i l’anticlericalisme, l’empirisme, rebuig de la tradició, ús de la crítica, l’educació, defensa de l’individu, la llibertat, la igualtat i la tolerància.
És d’origen anglès i vinculat als estaments més benestants (la noblesa, burgesia, funcionaris i les professions liberals). Va tenir una gran difusió gràcies a la impremta, els cercles intel·lectuals i les publicacions periòdiques. Es basa en les idees de Montesquieu i Rousseau. La seva màxima repercussió fou el despotisme il·lustrat.
2. L’Enciclopèdia
Dirigida per Diderot i d’Alembert i amb més de 130 col·laboradors, va ser l’obra de síntesi dels coneixements de l’època. Va sofrir nombrosos entrebancs, cosa que va allargar la redacció dels 17 volums que té entre els anys 1751 i el 1765. El seu objectiu principal era acabar amb el concepte de saber i cultura relacionat amb l’erudició i la retòrica.
També té una part de crítica a les institucions de l’Antic Règim, per la qual cosa va ser condemnada pel vaticà per atentar contra la religió.
3. Diverses propostes per aconseguir una pau permanent 3.1. Abat de Saint-Pierre (1712)
Per a aconseguir la pau a Europa és necessari superar les diferències entre les monarquies. La pau és important pels grans beneficis que reporta. Cal crear una confederació europea representada per un membre de cada estat i els sobirans cediran part del seu poder per tal de resoldre les disputes.
3.2. E. Kant (1795)
Considera que la pau no és l’estat natural de l’home, la pau només es pot aconseguir a través de la raó i mitjançant: els principis de bona fe (pretendre vertaderament la pau), el desarmament dels exèrcits, prohibint les accions violentes.
Creu en la necessitat d’una confederació, la lliure circulació i mantenir l’equilibri. No es poden envair els territoris i prohibició del deute públic per financiar les polítiques exteriors.
Proposa la república com a forma de govern ideal: separació de poders, llibertat i igualtat entre els ciutadans.
3.3. Jeremies Bentham (1748 – 1832)
Aposta per la pau universal ja que suposa molts beneficis. Per aconseguir-la, però,cal superar les diferències entre França i Anglaterra, així com reduir l’armament. Aposta per la llibertat de premsa i el comerç lliure l’abandonament de les colònies (són un focus de discòrdies), la creació d’un tribunal d’arbitratge i el pes de l’opinió pública com a mitja de sanció.
4. La realitat s’imposa
Tanmateix, però, l’Europa del segle XVIII es veu immersa en diversos conflictes militars:
- Guerra de successió austríaca (1740-1748): Iniciada per la successió de M.Teresa (1940) en el regne d’Àustria i l’Imperi Alemany. Aquests territoris són reclamats pel duc de Baviera. Prússia aprofita la disputa dinàstica i forma una coalició contrària a Àustria, Anglaterra i Hongria (coalició: França, Prússia, Saxònia, Baviera i Espanya). Finalment signen el Tractat d’Aquisgran (1748) on es reconeix la conquesta de Silèsia per part de Prússia i es concedeixen els ducats de Parma i Placensa als borbons espanyols.
- Guerra dels set anys (1756 – 1763): Es formen dues gran coalicions: França i Àustria – Prússia i Anglaterra. Es lluita a Europa i a les colònies d’Àsia i d’Amèrica. Finalment signen la Pau de París (1763): França perd diverses illes del carib i abandona el canadà. Espanya perd Florida, compensada amb la cessió de Lusitània.
3.1. Reorganitzar l’administració
Redacta un Códex Civil, de comerç, dret i penal que varen esser imitats a tota Europa. Crea la gendarmeria, divideit l’organització territorial en departament, crea un cos de funcionaris eficients i racionalitza la fiscalitat i elimina les exempcions.
3.2. Economia
Aboleix el feudalisme creant cambres de comerç i el cçodex comercial i fent desaparèixer les fronteres interiors. Funda el Banc de França i el Franc.
3.3. Educació
Reorganitza el sistema educatiu fent tenir a l’estat un paper més important i restant-li importància educativa a l’església. La finalitat principal de l’educació ha de ser educar uns ciutadans com a patriotes complidors de l’ordre social i polític.
3.4. Relacions amb l’església
Les relacions entre França i l’Església milloren. Encara que es deturen les persecucions religiones i es nacionalitzen els béns eclesiàstics, els eclesiàstics ja no han de jurar difelitat a la constitució, només al govern. A més, se li tornen els espats papals al Pius VII (1800) i es signa el concordat pel qual: França és un estat laic, però l’església rebrà subvencions mentre l’estat pugui influir-hi.
