¡Descarga Idea de Europa y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!
1.Del mite al Logos.
La concepció del mot Europa
La primera explicació de lo que era Europa apareix com un mite, aquest mite a sigut font d’inspiració per l’art durant tota la historia, el mite conta que Europa, una princesa fenícia, va ser raptada per Zeus transformat en toro, i la va portar a Creta i al resta del continent.
Aquest mite va adquirir una altre funció amb el pas del temps, es va convertir en un referent geogràfic, ja que comença a aparèixer en la geografia antiga de mans de autors com Hecateu de Milet que el comença a utilitzar com a un lloc geogràfic, també parla de tres continent, Europa, Asia i Líbia(Africà), Herodot segueix utilitzant aquest concepte i comença a parlar dels límits dels dos continent com Asia i Europa, i entent que els conceptes de Grècia o Persia son politics i culturals. Aristòtil compara els dos conceptes d’Europa i Grècia, considera que Grècia es el lloc on es sintetitza lo millor dels dos continents, utilitzant a Europa com a concepte polític, els Europeus eren valerosos però poc intel·ligents mentres que en Asia eren intel·ligents però poc valerosos, i Grècia que es trobava en mig tenia lo millor dels dos continents, per això tenen el millor sistema de govern.
El nom d’Europa es d’origen fenici, i segons els estudiosos la paraula Europa significa cap a ponent i el mot Asia significa per on surt el sol.
Les diferents formes de govern.
Els grecs van aportar cinc formes de govern: La monarquia , es on governa una sola persona el rei, Tirania ,es el govern d’un sol de manera autoritària i normalment es pujava per la força o amb l’ajut del poble, també es solia nomenar un tira per situacions molt delicades i podré resoldre els problemes del estat, Aristocràcia , es on el poder es troba concentrat en les mans dels nobles, Plutocràcia , es on el poder es troba concentrat en les mans dels mes rics i la Democràcia , es on el poder resideix en el poble.
La consolidació de la Democràcia.
La Democràcia va ser la gran aportació dels grecs, es va crear a partir de la constitució feta per Solo :
-Concedeix drets politics a les branques secundaries de les gens i als homes lliures.
-El poder polític era concebut per riquesa i no per naixement.
-Va crear quatre classes de ciutadans,en funció de la seva capacitat de riquesa, aquestes quatre classes seran la mateixa que utilitzaran en l’exèrcit, els mes
16
rics que serien la primera classe serien la cavalleria mentres que els mes pobres que son la quarta classe formaran la infanteria lleugera o la marina.
-Nomes els rics podien accedir als càrrecs públics.
-Apareixen els tribunals de justícia popular i el control de les institucions.
Clistenes va reformar la constitució de Solo:
-Decideix rompre amb l’organització tradicional de la gens i les divideix i distribueix el territori en deu tribus, on en cada tribu es pot trobar tot tipus de classe social.
-Realitzarà la separació entre l’estat i la religió, ja que la religió intervenia en el govern, ell vol impedir que la religió dirigeix l’estat.
-Mante les quatre classes socials de Solo, però amplia els grups que poden ocupar els càrrecs públics, inclús la gent que no tenia dobles, als estrangers, metecs, etc i les va donar la ciutadania.
-Promulga la llei del ostracisme, que si una persona tenia molt de poder en la ciutat es podria fer una votació per obligar-li a exiliar-hi de la ciutat durant deu anys respectant la seva ciutadania i les seves terres.
- Crea el consells dels cinc-cents o Boule.
Serà a Atenes on sorgirà la democràcia, perdurarà del S.V fins al 322 aC, no es el concepte de democràcia com el coneixem ara, Pericles va ser el pare de la democràcia, un sistema que es basa en l’isonomia, que es la igualtat de tot els ciutadans, i l’ isegoria, que es la capacitat d’expressar-se lliurament.
Les principals diferencies entre la democràcia de Pericles i les actuals son:
La democràcia de Pericles hi havia un sistema de participació directa, tu podies exercir directament el teu vot per elegir les diferents propostes fetes per la ciutat i elegides per unes institucions mentres que en les actuals tu elegeixes a uns representants que votaran per tu en el les assemblees.
Les institucions fonamentals de la democràcia a Atenes.
Hi ha institucions que nomes van els millors com les dels strategos i la tresoreria, però hi ha d’altres que es fan per elecció com l’Eklesia, que tens el càrrec durant un any, les principals van ser:
- El consell del cinc-cents o Boule , es troba formada per cinc-cents ciutadans, majors de 30 anys, eren elegits per sorteig, les seves funcions era coordinar i supervisar les actuacions politiques econòmiques i jurídiques que arriben a la assemblea, controla l’acció de les magistratures.
16
- Pericles va restringir el dret nomes als ciutadans grecs, nomes podien ser ciutadans els homes lliures de mes de 18 anys, que es quan es comença amb la preparació militar, abans tenien que firmar un paper per obtenir la ciutadania i els drets que ser ciutadà porta.
A Roma també suposa drets però també deures: Tens la protecció social, dret a ocupar càrrecs públics, votar en les assemblees, a servir com a soldats en les legions, a tenir propietats i constituir un patrimoni, formar una família, fer valer els teus drets davant la llei i a pagar impostos, etc.
Amb el pas del temps i la conquesta, en les regions conquerides tenien diferents lleis i no se’ls consiraven ciudatans romans, fins que el primer emperador August declares la Pax Romana que estableix una mateixa llei per tot l’imperi, amb l’emperador Caracalla es va establir el decret de Caracalla al 212 dC, aquest decret promulga que tots els habitants del imperi tendran la ciutadania romana plena, així tots els ciutadans del imperi pagarien els impostos per sanejar les arques del imperi, ja que es trobaven en una profunda crisi econòmica.
La llengua, va ser el llatí que es l’avantpassat de totes les llengües romàniques, s’importa la llengua, cultura, religió, etc, aquest procés s’anomena romanització.
La separació de l’Imperi.
La separació de l’imperi roma explicarà les repercussions a l’Europa medieval, com el imperi bizantí, etc.
A finals del S.III la gran expansió militar va fer que un cada vegada mes gran imperi roma sigues molt difícil de comanar, es va cercar diferents solucions per controlar aquest gran imperi, el primer que va intentar solucionar aquest problema va ser l’emperador Dioclecia, que al any 285 dC va crear la Tetrarquia, on aura dos emperadors, aquest dos emperadors governaran un imperi dividit en dues parts una per cada emperador, i apareixerà l’ imatge del Cèsar, que serà el successor del emperador, aquest intent no va funcionar i en Constantí va reunificar tot l’imperi baix el seu comandament i va decidir traslladar la capital de Roma a Bizanci, la que posteriorment ell reestructura per donar-li tot els luxes que tenia la ciutat de Roma i la va rebatejar amb el nom de Costantinopolis basant-se en el seu nom.
Al 395 dC l’emperador Teodosi, va deixar escrit que a la seva mort l’imperi es dividiria en dues part, l’imperi roma d’occident per el seu fill Honori i l’imperi roma d’orient per el seu fill Arcadi, amb la desaparicio de l’imperi roma, nomes va desaparèixer l’occidental, el oriental va perdurar durant mil anys mes com l’imperi bizantí.
El Cristianisme.
16
Una religió que sorgeix en terres romanes, en la província de Judea, va passar per tres etapes:
- Una de odi i persecució que es la que va viure durant el seu començament, aquest odi va portar a la execució de molt de cristians a amfiteatres i circ de mans de emperadors com Nero o Dioclecia, aixo va durar fins a la redaccio del edicte de Milà al 313 Dc.
-La segona etapa és de tolerància, l’emperador Constantí signa l’edicte de Milà al 313 dC, on la religió cristiana i els seus seguidors deixaran de ser perseguts, també promulga alguns drets:
-Recuperació de les propietats confiscades.
-Autoritzen les donacions a l’església.
-Eximeix el clergat de pagar impostos.
-Introdueix el diumenge com a dia festiu.
A partir d’aquesta tolerància de la religió cristiana va sofrir un procés de expansió, a partir d’aquesta expansió l’església entra en contradicció davant l’imatge de l’emperador com a divinitat.
-La tercera etapa es de religió oficial, al 380 dC l’emperador Teodosi declara el cristianisme com a religió oficial de l’imperi, la resta de religions seran prohibides i persegudes per els propis cristians.
Hi haurà dos poders, un poder terrenal que serà el poder polític que es trobarà en mans de l’emperador i un altre poder paral·lelament a aquest que serà el poder religiós, que es trobarà en mans del Pontífex o Papa, abans aquest dos poders es trobaven baix el domini del emperador tant el religiós com el polític però amb la signatura del edicte de Tessalònica, la religió cristiana seria l’oficial, l’emperador cedeix el poder religiós al Pontífex, ara hi haurà un poder polític en mans del emperador i un poder religiós en mans del Pontífex.
Apareixen teòrics que expliquen com tenen que relacionar-se els dos poders, planteja les relacions que han d’existir entre el poder terrenal i l’espiritual, el teòric que mes destaca de aquesta teoria va ser en Agustí de Hipona en la seva obra La Ciutat de Deu, en aquesta obra exposa les diferent bases de com tenen que conviure el poder terrenal amb el religios:
-La obra planteja amb una metàfora que simbolitza l’antagonia entre la ciutat terrenal i la divina, i aquestes dues ciutats no es poden unir,però l’església te que ser superior al emperador.
-Son dues maneres de entendre la vida..
-Aquest dos conceptes són present en la historia i en l’existència humana.
16
seva ratificació,i el document de la cúria romana deixa de donar-se segons el regnat dels emperadors.
-Aquests allunyament dels emperadors bizantins, farà que el papa tingui que cercar un nou aliat, farà una apropiació cap als francs, als quals legitiminara una nova dinastia la Carolíngia , això es portarà a cap amb la coronació de Pipi el Breu com a rei del Francs per part del Papa Esteve II (754), ja que eren els merovingis els que ostentaven el títol de rei, però els que realment governaven eren els carolingis.
En Pipi el Breu per agrair al papa el seu reconeixement com a rei dels Francs, va cedir part dels territoris italians conquerits als Llombards al Papa (756), aquest territoris passaran a formar els Estats Papals, aquest intercanvi de favors va culminar amb la concessió per part dels Estats Papals del títol de Patricius Romanorum o protector de roma i el papat i la coronació de Carlemany com a nou emperador al any 800.
Diferencies entre occident i orient.
Amb la caiguda del Imperi Roma d’Occident, l’Imperi Bizantí serà el continuador del Imperi Roma i es va convertir en el protector de l’església, però amb el pas del temps, aquestes dues identitats es van anar distanciant, a diferents nivells:
A nivell Cultural , l’imperi bizantí serà el continuador de l’obra de Roma, això farà que la cultura clàssica continues en l’Imperi Oriental, també es podrà destacar el refinament de Bizanci en contrast amb la barbaria dels pobles invasors, la majoria pagans, que ocuparen les terres del ja desaparegut Imperi Roma d’Occident.
Disputes teològiques:
Diferencies Dogmàtiques
La Naturalesa de la Verge , en l’imperi oriental es creia que el pecat original també afectava a la Verge Maria, mentres que en l’Europa Occidental es creia que la Verge Maria va néixer Inmaculada, això vol dir que ella seria l’única dona que neix sense el pecat original.
La naturalesa de Crist , en la zona oriental l’imatge de Crist nomes es veu com una imatge divina mentres que en la zona occidental l’ imatge de Crist es veu com una naturalesa divina però a l’hora tambe es de naturalesa humana.
L’origen de l’esperit sant , en la zona oriental l’esperit sant procedeix nomes de Deu-Pare, mentres que en la zona occidental l’esperit sant procedeix de Deu-Part i fill.
16
Diferencies litúrgiques , En la zona oriental no s’accepten la veneració d’imatges tridimensionals, això donarà lloc a les lluites iconoclastes, la figura divina de crist no pot ser representada, tampoc no es faran us de instruments musicals en les misses, nomes es podrà utilitzar la veu, per no distreure als fidels. Es farà un intent de solucionar els problemes religiosos, però no tindrà molt d’èxit i terminarà amb l’aparició del Cisma definitiu entre orient i occident(1054), on es pondrà diferenciar entre una església catòlica i una església ortodoxa , amb la caiguda de Constantinopla per par dels turcs al 1453, Moscu serà coneguda com la tercera Roma i es convertirà en el centre de l’església ortodoxa.
Les dues esglésies tindran diferent zones d’influències de missioners, per l’església catòlica tindrà l’Escandinavia, Polònia,Bohèmia i Croàcia mentres que l’església ortodoxa tindrà Rússia, Sèrbia i Bulgària.
El llarg camí cap a l’Imperi.
El regne dels Francs aconsegueixen detenir l’intent d’invasió per part dels musulmans, a la batalla de Poitiers al any 732, aquest musulmans es varen extendre molt ràpidament però van ser detinguts a Poitiers per Carles Martell , gracies a aquesta victòria per part d’un membre de la dinastia Carolíngia, va provocar una progressiva destitució del poder real de mans dels reis de la dinastia Merovíngia a mans dels majordoms de palau de la dinastia Carolíngia, aquest procés va culminar quan va ser destituït el darrer rei de la dinastia Merovíngia,Childerico III, per part de Pipi el Breu que comptava amb el suport del Papa, amb la dinastia Carolíngia va haver-hi una política d’expansió territorial.
A la mort de Pipi el Breu , puja al poder el seus fills Carlemany i Carloman, però la prematura mort d’aquest va deixar a Carlemany com a únic rei dels Francs, va ser rei dels Francs del 768 fins al 800 i del 800 fins a 816 els va governar com a emperador.
Va continuar amb l’expansió en terres germàniques i va intervenir en Itàlia per fer fora als Llombards, una part d’aquest territoris van ser cedits als Estats Pontificis , i va crear les marques a les fronteres problemàtiques, cal destacar la marca hispànica, que era la que marcava els límits de l’Europa cristiana i l’Europa Islàmica.
Neix un nou Imperi.
El 25 de desembre del 800 el Papa Lleó III va coronar a Carlemany com a emperador:
1. Significació de la Coronació:
16
2.5. Aclamació , el poble, en aquest cas el de la ciutat de Roma, tenien que aclamar al nou emperador en aquest cas a Carlemany.
2.6. Coronació, desprès de l’aclamació per par del poble, el Papa, Lleó III, pasa a coronar a Carlemany com a emperador.
2.7. Proskynesis , desprès de ser aclamat i coronat com a emperador, tenien que mostrar respecte al nou emperador agenollar-se davant d’ell.
1.9. En la coronació de Carlemany es van introduir unes alteracions, en primer
lloc es va fer la coronació de Carlemany, desprès es va fer la aclamació per part del poble i per finalitzar es va fer la Proskynesis.
Reacció de Carlemany.
El paper jugat pel papa Lléo III com a centre de la cerimònia i el protagonisme del poble de Roma en lloc del seu, aquestes situacions portaran a la celebració de l’assemblea d’Aquisgrà al 802,on serà reconegut com a emperador per el seu propi poble.
La Donació de Constantí.
Creació d’una falsa donació feta per l’emperador Constantí al papa Silvestre I, aquesta falsa donació es va elaborar a la meitat del S.VIII, per justificar aquest afany de protagonisme que necessitava el papat, en aquesta donació el papa te supremacia tant política com religiosa sobre el patriarca de Constantinopla, es crearia una Cúria Romana i la cessió de la ciutat de Roma i la resta de territoris del Imperi Roma d’Occident a l’església.
Aquesta donació va ser denunciada per l’emperador Otto I al 1001 per haver-hi estat falsificada per els Papes, posteriorment estudiosos italians dels S.XIV i XV posaran de manifest que aquesta donació era falta, ja que Constantí mai podria haver-hi escrit aquest text, com afirma Lorenzo Valle, ja que es pot veure a partir del estil que es troba escrit que no es un text propi de l’antiga roma, així es demostra que era fals.
L’ideal imperial.
- El paper reservat al Papa.
1.1. L’emperador té que defensar a l’església de totes les amenaces exteriors tant politiques com religioses i te com a deure difondre el cristianisme per tot el mon.
- El paper de Carlemany front a Bizancí.
1.2. L’imperi d’orient es troba molt debilitat, i Carlemany es considera el successor de l’imperi roma, això provocarà enfrontament amb Bizanci
16
fins al 812, any el qui reconeixen a Carlemany el seu títol imperial a canvi de la cessió dels territoris des Veneto, Istria i Dalmacia, el seu títol serà Imperator Augustus Romanum Gubernans Imperium i no Imperator Romanorum que era com s’intitulaven els emperadors d’Orient.
- Propaganda de la fe a traves de les conquestes.
1.3. Unificació jurídica.
3.1. Es va crear un dret únic per a tots els territoris, aquest únic dret te com a objectiu superar la diversitat jurídica i va adoptar els procediments d’investigació propis dels tribunals eclesiàstics per als seus judicis.
1.4. Unificació monetària.
3.2. Es va dur a terme la unificació monetària de tots els seus territoris on s’utilitzarà nomes un tipus de moneda que serà el denari, s’utilitzarà el sistema de la lliura, aquestes noves modificacions tenen com a objectiu la facilitació de les transaccions comercials dins l’imperi.
1.5. Unificació monàstica.
3.3. Adopció de la renovada regla benedictina, precedent a l’ordre de Cluny, es l’ordre monàstica que millor s’adopta a les seves necessitats per transmetre el cristianisme, a més també es transmet les tasques monàstiques de predicar i convertir als infidels.
1.6. Desenvolupament cultural.
3.4. Imposició del Llatí com a llengua imperial, a nivell de documentació i es fa un pla de protecció de la cultura, per portar a lloc la protecció de la cultura, hi ha que destacar el paper del clergat, ja que es en els monestirs on es guarden i copien els manuscrits, hi ha que destacar la figura de Alcuí de York , on voldrà implicar als estaments dirigents perquè s’eduqui, això provocarà la aparició de les primeres universitats, va voler utilitzar la cultura com a element cohesionador.
Totes aquests decrets farà que Europa surti de aquesta etapa negra que es viu des de la caiguda de l’Imperi Roma d’Occident, i provocarà un Renaixement Cultural, on apareguera l’escriptura Carolina, la escriptura utilitzada per tothom a l’hora de transcriure els manuscrits i la primera es ser utilitzada en la primera impremta, ja que era una lletra molt clara i gran desenvolupament de la tasca dels il·luminadors de còdex, ja que no tothom sabia llegir, varen
16
- fragmentacio del feudalisme i l’emperador cada cop mes debilitat, lo que va provocar la firma de la Capitular de Quierzy on el territoris cedits a la noblesa li concedia la capacitat de transmetre en herència , això una vegada morts els nobles el territoris no tornarien a mans del rei.
-El impacte de les invasions, els Arabs envaixen Italia i arriven a prop de Romaa l’any, els Magiars arriben d’asia cap occident al voltatn del S.IX, son els hongaresos actuals y els vikings es varen instalar a Normandia crean un ducat al any 911, aquest varen fer una avanç a les zones meridionals desde el nord.
-En el 923 la dinastia Carolingia es dona per extinguida.
L’imperi es torna germànic.
-El significat de Sacre es per un motiu religios, Imperi Roma perque es considera com els successors del imperi roma y Germanic per la seva situacio geogràfica.
-Importancia de Biromi, imperi església. La jerarquia eclesiastica serveix de model per a l’organitzcio del govern i per a l’estructura territorial. Es el contrapes al poder dels grans senyors germaniscs.
-Hi haura un fort intervencionisme del emperador en l’eleccio des Papes ( periode dels papes alemanys que va entre el 1046 y el 1058)
-L’imperi es la reunió de diversos estats que reconeixen la supremacia de l’emperador, aquest perdurara fins al 1806.
Les relacions amb el papat i la guerra de les investidures.
El paper del papa amb els darrers reis carolingis, es firmara la Constitucio Romana a l’any 824, sera signada per Lotari, la qual establira que els nous papes havien de rebre l’autoritzacio imperial abans de la seva consagracio i li havien de jurar fidelitat, aixo provocara un reforçament del vinculacio dels Estats Papals a l’imperi.
Les disputes successòries afebleixen el poder imperia i provoquen un major protagonisme dels distints papes:
-Es considera engits pel poder diví per intervenir en els assumptes polítics, el qual adopten el paper de jutges en les querelles per la successió a l’imperi.
-Joan VIII es nega a reconeixer a l’hereu designat per Lluis III per l’imperi i designa un nou candidat.
-El papat entra en una època de debilitat i es coaccionat pel candidat mer fort a la dignitat imperial, el qual sera Otó I com a primer emperador de Sacre Imperi Roma Germànic.
16
Els emperadors germànics.
L’emperador Otto I en el moment del seu nomenament imperial va introduir el Privilegium Ottonianum , al 962, en aquest edicte va confirmar les concessions territorials que van fer Pipi el breu i Carlemany als papes, però el pontífex havia de jurar fidelitat a l’emperador abans de la seva consagració, la debilitat del pontífex es veu reflexada davant de l’intervencionisme imperial a l’hora de nomenar els papes i els bisbes del seu territori.
Rearmament ideològic de la supremacia papal.
Els papes decideixen deixar de banda la protecció dels emperadors i cercar un nou poder que els convingui mes, decideixen fer un apropament als Normands , un poble procedent de Dinamarca, des d’on s’expandeixen a partir de les segones invasions, per l’est de França on arribaran a ocupar Anglaterra, però abans d’això, ocuparan Nàpols i Sicília on crearen el Regne de Sicília.
També van promulgar una reforma en l’elecció Papal ,la reforma va ser realitzada per el Papa Nicolau II en el concili de Trenta a l’any 1059, on intenta defugir de les pressions imperials i de l’aristocràcia romana,també en aquest concili s’aboleix el Privilegium Ottonianum, l’elecció es realitzarà pels cardenals que es trobaran reunits en un conclau, aquest conclau es farà on es trobi reunit el col·legi cardenalici, quan sàpiguen que el pontífex es mort, no poden sortir fins que trien un nou pontífex, per així evitar les pressions exteriors com la dels emperadors o la noblesa romana, i a l’aristocràcia i al poble roma li correspondrà l’aclamació del nou pontífex.
La Tiara Papal.
La Tiara Papal suposa el poder del Papa en els tres nivells, cada nivell forma una corona dins la Tiara, aquesta Tiara te un significat de poder, es va començar a utilitzar a partir del S.X, aquesta Tiara mitra amb tres corones superposades, aquestes tres corones volen expressar la sobirania del Papa sobre els Estats Papals, supremacia sobre el poder Temporal o Imperial i l’autoritat moral sobre la humanitat.
Reforma de la espiritualitat.
La reforma de la espiritualitat es va produir a partir de l’ordre benedictina aquesta reforma es produeix a França a partir del 910, on a partir de la reforma monàstica es pretén canviar el model d’església,es canvis mes importants son: La vida terrenal nomes és la preparació per a la vida eterna, lo que realment es important es la salvació de l’anima, l’església que es el camí de salvació no pot tolerar les ingerències terrenals,s’ha de reprendre els preceptos evangèlics a partir d’una profunda renovació espiritual, s’ha de lluitar contra els mals que afecten a l’església, s’ha de reforçar el paper del papat com a cap visible del
16
Concordat de Worms
.Signat entre el papa Calixt II i Enric V en el 1122, en el qual s'estableix una doble investidura: -Canònica, en mans de l'esglesia en què es concedeix el bacul i l'anell. -Feudal, en mans de l'emperador, on es lliurara un ceptre com a demostracio de senyorio territorial i fidelitat al monarca.
Un representant imperial seria present en l'eleccio per vetllar per la legimilitat del procesant, per la qual l'emperador es compromet a retornar a l'esglesia es propietats confiscades i sempre que el papa necesiti l'ajut, l'emperador tindra que acudir
Altres enfrontaments entre autoritats seglars i les papals.
- Alemanya. 1.a. Noves disputes entre el papa Innocenci III i Otto IV al 1210. 1.b. Enfrontaments entre Lluis IV i Joan XXII (1324) 1.c. (^) Problemes sucesoris al 1314 1.d. El papa es nega a coronar-lo com a emperador. 1.e. Lluis IV afirma no necessitar la coronacio papal. 1.f. Deposa a Joan XXII i nomena a Nicolau V al 1328.
- França. 1.g. Enfrontaments entre Bonifaci VIII i Felip IV de França entre 1296 fins al 1303 1.h. .Intent del monarca frances d'imposar tributs als eclesiastics francessos, el papa Bonifaci VIII publica la butlla Clericus Laicos ( 1296 )la qual prohibeix cobrar impostos als eclesiastics baix pena de excomunio. 1.i. Felip IV va rebutjar el nomenament del primer bisbe de Paniers al 1301. 1.j. Bonifaci va convocar un concili en que es defineix les relacions entre el poder religios i el secular, el qual no es pot exercir sense el permis del papa.
La supremacia Papal i els seus teorics. Va haber-hi autors que defensaren les postures papals i altres defensen les postures seculars, entre els que defensen als papes son:
Egidi de Roma (1247-1316) Va ser la autor de l'obra De eclesiastica Potestate ,en la qual parteix de les idees de Sant Agustí , aquest poder es una institucio eclesiastica, ja que ha sigut donat per la gracia de Deu, tot poder es d'origen divi i tenen que estar sotmes al poder del papa, aquest poder es exclusiu dels papes i tota criatura s'ha de sotmetre a ell per aspirar a la salvacio.
16
Per la part dels que defensaven la supremacia dels emperadors envers el papal son:
Marsili de Pàdua (1275-1342) Va publicar la seva obra, El defensor de la Pau , de forma anonima, en la qual ataca la Plenitudes Potestatis que reclamen els papes, per aquesta obra es excomulgat per el papa Joan XXII al 1327, ell considera que Plenitudes Potestatis nomes la pot tenir Crist fet home i no la va transmetre a cap apostal, nomes li va cedir a Sant Pere una part perque dirigeixi la seva esglesia. Va establir una indivisibilitat del poder, no existeixin dos poders, el temporal i el espiritual, ell nomes reconeix el poder temporal. El poder espiritual encara segueix en mans de Deu, la funcio de l'esglesia en la terra es nomes de evangelizar i no te que interferir en el poder temporal. El poder temporal resideix en el poble,el qual el dipositari de l'autoritat el delega en l'emperador a traves del col·legi d'electors, encara que no responia a la voluntat del poble, el poder legislatiu pertany al poble.
- Separa la llei divina de la humana. -La divina només la pot jutjar Deu i no pot ser tomada en aquesta vida. .La humana sorgeix per l'accio conjunta d'un poble o dels seus representants. .El sometiment a la llei assegurara la pau. .El que es just no es reveat per Deu sino que es depen de la llei. .No hi ha justicia sense llei, la justicia es profana.
Dante Aligheri ( 1265-1321)
- El seu pensament politic es recollit en la seva obra De Monarchia 1310)
- El poder de l'emperador deriva directament de Deu, i del seu poble, sense la intervencio del Papa, es una decissio divina.
- El papa representa només un poder espiritual, ell si considera que hi ha dos poders, pero el poder del papa no sera mai politic.
- La pau no es mantindra sense la presencia del emperador. Dret Roma La importancia de l'expansio del dret roma a partir del S.XI, la universitat de Bolonya es converteix en l'origen de la recuperació del dret,
- Recuperació del Corpus Iuris Civilis al S.XI, el dret Roma.
- Intenten actualitzar les lleis, es una tasca portada a cop perd els glosadors, que a traves de les lleis romanes les modificaven per a fer us de elles.
- Aquesta tasca condicionarà la Europa medieval, això va donar un gran prestigi a l'universitat i es va crear la facultat de dret.
- El dret Roma va recolzar l'autoritat del emperador, per això va servir per als interessos imperials i evita la tutela papal.
16
darrer emperador va ajudar també a L'eleccio, va rebre el títol de rei dels romans fins que al 1530 es coronat com a emperador a la ciutat de Bolonya pel papa Climent VII.
La idea imperial de Carles V.
- Quan Carles V es proclamat emperador el seu imperi es pot entendre de dues maneres: 1.a. Com a restauració de l'imperi de Carlemany i per tant com a una dignitat que li confereix una autoritat moral sobre el reste de monarques cristianes.
1.b. Com a un conjunt territorial en que hi formen part el sacre imperi Roma germanic i la resta de territoris heretada.
La primera concepcio es fonamenta en la seva educacio borgonyona i el porta cap a la monarquia universal, un monarca, un imperi, una esposa, una teoria basada en el pensament de Dante en que es decant per la supremacia temporal de l'emperador sobre el papa. Aquesta idea va despertar reticencies entre els distins estats europeus. Aquesta concepcio imperial té una base medieval, l'imperi com a braç armat de l'esglesia.
El papa no accepta la seva intervencio en les questions temporals, des de finals de l'edat mitjana, aquesta concepcio d'imperi ja era una Utopia Politica, l'accio politica de Carles V pretenia mantenir la pau entre els primers cristians i coordinar l'accio contra el perill turc, aquesta idea imperial es va tenir que enfrentar a la realitat politica de finals del S.XV, ara s'imposaba l'ideal renacentista, tant Castella com Arago no son partidaris de l'empresa .imperial a la qual hauren de aportar homes i diners.
Origen de l'ideal imperial Influencia de la cultura borgonyona, hi ha una concepcio medieval de l'imperi com a braç de l'esglesia i l'idea d'imperi universal, que vol ser el continuador de l'obra de Carlemany. Tambe va estar molt influenciat per l'Erarsisme on vol fer de moderador o arbrit del mon, a partir de aquest paper de arbrit volia restablir l'ordre moral i l'etica moral, ell es l'unic princeo just per assegurar la pau i tambe volia assegurar la pervivencia d'Europa front el perill turc. L'ideal dels reis catolics a partir de la politica matrimonial i la pau entre els reis catolics i la guerra contra l'infidel.
Fracas de l'idea Imperial
- La oposicio de França. 1.a. la concepcio reinaxentista de la politica
16
1.b. Els princep de Nicolau Maquiavel (1469-1527), on defensa que els governants han d'actuar amb astusia, que suplanta a l'Etica, el princep ha de fer seves les raons de l'estat. 1.c. Va formular el concepte de rao d'estat, basat en -La maldad natural de l'home -El princep val mes que sigui temut que estimat. -Sociologia del coneixement. -Els fins de l'accio politica justifica els mitjans utilitzats. -El subdit nomes recordara els resultats finals de l'accio politica. d. El poder de l'estat no te limits.
Fases de la política imperial.
L’emperador anirà prioritzant lo que corre mes presa de solucionar fins al que menys.
- Lluita pel control d’Italia ( 1519-1530), aquesta lluita la tindra amb la França de Francesc I, el qual no dubtara en fer una aliança amb el turcs per debilitar-lo, aquesta guerra acaba amb el signament del Tractat de les Dones o de Cambrils posa fi al conflicte i l’anexio del Milanesat a Espanya.
- Lluita en la Mediterrànea ( 1530-1541), els turcs li amenaçaven tant per terra, amb el setge de Viena, com per mar,com els atacs corsaris a les seves costes, no es una lluita directa si no que es dediquen a lluitar amb corsaris, ho fara a partir de diferents actuacions, de vegades el fan els propis turcs o les republiques berberisques, en 1535 Carles V va atacar i conquerir Tunis, va firmar un tractat de pau a l’any 1541.
- Control del problema Alemany (1541-1556), les distancies entre les esglesies protestants i l’esglesia de Roma ja son insarvables, ara nomes cercaba posar ordre militarment, el conseguira un poc a la batalla de Mühlberg , pero no va bastar i al 1556 tendra que firmar la Pau d’Augsburg.
La idea d’Europa del doctor Andrés Laguna
Andrés Laguna ( 1499-1559) va ser un home del renaixement tant per la seva formacio academica com per la visio que te d’Europa, va ser l’autor del Discurso de Europa.
Va ser una peça d’oratoria de caracter funebre llegida el 1543 a Colinia, la protagonista, una dona triste i palida, que vol representar l’Europa d’aquest moments, es queixa de la situacio a la qual l’hacia portada la manca de visio politica de la majoria dels governants.
Vol defensar la política de Carles V, d’un gran sentit universitari i basada en la Universitas Christiana i en la Monarquia Universal, proposa recuperar
16
