¡Descarga Idea de Europa y más Apuntes en PDF de Idioma Inglés solo en Docsity!
TEMA 1. BLOC A: MÓN ANTIC
EL MITE D’EUROPA
El mite es concepte com un element necessari (dictadors, cavallers... ) Una àguila, personificació de Zeus o l’àguila de Zeus (segons la versió), segresta Europa i la porta a Creta i aquí es on es fitxa l’entroncament d’Àsia amb Europa. Al llarg de la història el mite ha anat evolucionant.
El primer mapa representa el món comercial (món de la costa: colonització fenícia i la posterior grega , que aparten fenicis i ells se fan amb tot. Una imatge comercial que equival a poder econòmic) SXVII : Zeus vestit com a bou blanc que simbolitza pau. SXVIII més violent ( la mar important perquè simbolitza frontera ). Segell ( mosaic a teatre de Mérida que simbolitza mite d’Europa). Moneda de 2 euros grega ( imatge identificadora de la moneda grega , amb això diuen que estan a Europa i que en són la base: Europa ha nascut on nosaltres vam dir que naixés).
EL LOGOS. INICIS DE DIFERENCIACIÓ D’EUROPA COM A CONCEPTE
GEOGRÀFIC
F.CHABOD- CONCIÈNCIA EUROPEA: identificació , consciència de pertànyer a un país. En aquells moments , a causa dels seus pocs coneixements tenien molt de pes els motius geogràfics o climàtics , (cal tenir en compte també la moneda i el compromís bèl·lic) es sentien europeus agafen consciència de ser un poble i de superioritat.
HECATEU DE MILET : un dels primers que comença a prescindir del mite. Descriu tres continents: Europa , Àsia i Líbia (Àfrica). El primer que descriu és Europa per tant nosaltres som Europa. HERÒDOT: separa clarament Àsia i Europa. Els coneixements d’Europa són molt limitats i no conten amb el que ara és Alemanya, bàrbars , Espanya interior... Europa molt acotada, molt petita. Allò molt important és la geografia i la moral ( qui és mereix pertànyer a Europa) Els únics que es mereixen ser europeus són aquells més cultes, els civilitzats. Avui en dia la democràcia seria un dels motius pels quals clarament es mereixen estar en Europa. És una qüestió de consciència. ARISTÒTIL: terme mitjà, ni accés ni defecte. Situa Grècia al centre , per tant Grècia és allò harmònic i virtuós. Els climes freds i Àsia es passen per accés o defecte, els primers molta valentia
però poca intel·ligència i Àsia molta intel·ligència i menys valentia perquè esclavitud en canvi Grècia gràcies al comerç o té tot perquè saben allò que han d’agafar de cada costat per tant : perfecció. Al final del text d’Aristòtil aquest es planteja el que s’ aconseguiria amb la unió de tots. ( si ens unim guanyarem, ja que som perfectes) perquè Grècia estava format per ciutats estat per tant es necessita unió. Gran diferència que veien els grecs amb bàrbars i demès està relacionat amb la servitud (esclavisme). Ni vots, ni lleis, ni democràcia (això no vol dir que a Grècia no hi hagués esclaus, però el poble votava i hi havia democràcia en canvi a Àsia hi havia un governant i els demes eren subjugats i amb això Grècia es considerava formada per ciutadans lliures. Així els grecs pensaven que per ser bon europeu s’ha de tenir el model grec: sistema de comerç, democràcia, institucions per tant es basa en el model grec en front d’altres models. Ciutadà equival a ser lliures a democràcia ( a com s’entenia aquest terme antigament) PLATÓ: GREGS /BÀRBARS. Atenas liberadores frente despotismo asiático (persas). Eratòsten: buenos/malos Plinio: habitantes zona temperada/fría. Avui en dia podem comparar Espanya o Itàlia amb Alemanya (apassionats/freds). DOS IMPERIS: L’HEL·LENÍSTIC I EL ROMÀ.
Es parla d’imperis perquè el tem principal d’unió és la força: unió per la força.
ALEXANDRE MAGNE: es decanta més cap a Àsia i en lloc d’avançar cap a la democràcia s’hi allunya. Va ser el primer gran imperi però pel camí equivocat perquè va cap a Àsia i no cap a Europa. És un gran emperador perquè parteix de la part grega cap a Orient i suposa un problema perquè no va cap a Europa. Tot i així és un imperi cosmopolita perquè Àsia és molt diferent. Amb l’imperi d’Alexandre l’ ideal Hel·lè i la consolidació consciència europea= diluïts per la conquesta alexandrina i l’imperi Romà. Per tant, no va ser un gran constructor de la base europea perquè va anar cap a Orient. Això implicà la introducció del món asiàtic a Europa, per tant aquesta està molt influenciat per Àsia Alexandre aspirava a la unitat i la monarquia universal: predomini de la diversitat i orientalització amb el model de satrapies. Aquí desapareix el concepte de democràcia fins el segle XX.
IMPERI ROMÀ
L’imperi i la seva transcendència:
Absorbeix imperi Alexandrí i s’estén.
Aconseguir pau i beneficis comuns però es difícil ja que sempre i haurà algú que voldrà tenir més pes ( avui en dia a nivell pràctic també hi ha països que pensen mes: Alemanya, britànics, França) S’intenta assolir una gran federació on tothom sigui igual però realment no és així. Per fer front al perill persa ( o bé perquè un enemic es defensi de l’altre Esparta-Atenes).
FEDERALISME CONSENTIT
Lliga Panhel·lènica (Esparta – Atenes, ciutats estat unides voluntàriament amb una o altres per obtenir un beneficis comuns. política i comerç en un. S’unien al voltant d’un santuari , per creences.) Lliga del Peloponés Lliga de Delos Anfictonies (culte)
El culte és un motiu important perquè la idea d’Europa sempre ha anat relacionada amb el cristianisme enfront dels musulmans. Per tant podem parlar del cristianisme com a factor unificador. El model de la lliga Panhel·lènica:
Unitat religiosa amb ciutats agrupades per la celebració de cultes i rituals concrets Pretext de la unió pel culte: motiu polític.
Fracassa per:
Formació de lligues amb un membre hegemònic L’expansió de Macedònia ( ho tenen clar, seguir model asiàtic i expandir-nos per sang i foc). Es el cas mes paradigmàtic (Alexandre Magne)
El model de unió fracassa per la voluntat d’imposar-se un sobre els altres. Després del fracàs (federalisme consentit : tu concents formar part d’un grup. ) es passa al federalisme per la força.
FEDERALISME PER LA FORÇA.
Hegemonia de Macedònia Imperi d’Alexandre Magne.
TEXT 1 : Gràcies a la unió es va poder aturar els peu Àsia i guanyar als perses.
TEXT 2 : Ve a ser un federalisme a la força ( poder per la gràcia de Déu l’excusa per ser rei i no acordar amb homes , ni conselleries ni res, es justifica amb que Déu ha atorgat el poder).
DEMOCRÀCIA
Sorgeix a Atenes Perdura des del segle V al 322 AC Isonomia com a concepte basic (igualtat) Vinculada a les polis: (existents des de IX ac I delimita el territori = ciutat dels homes). Per ser igual has de ser ciutadà ( no estrangers, dones...)
TETX 3 PERICLES: En primer lloc eleva el seu model ( democràcia) per la novetat que presenta. D’altre banda estableix que tothom pot arribar a complir qualsevol càrrec independentment del lloc on s’hagi nascut o riquesa i pobresa ( això també és nou).
REFLEXIÓ FINAL. Europa al món clàssic. MARC GEOGRÀFIC: extensió màxima amb Traià. No cobreix tota l’Europa actual. El Mare nostrum, mare internum d’època antiga, l’olkouméne dels grecs Civilització antiga: la base d’Europa.
El pes estava a Itàlia , Sicília, Espanya (econòmicament) i aquest es va desplaçant cap a països baixos , etc. Per tant el sud , a poc a poc, es va quedant a un segon pla. Però la base d’Europa és la civilització antiga
BLONC B EUROPA I LA FORMACIÓ DE LA SEVA IDENTITAT A L’EDAT MITJANA.. TEMA 1. LA DUALITAT DE PODERS I ELS CANVIS A L’IMPERI CAROLINGI
TRANSLATIO MPER I ( corona imperi es trasllada d’Orient cap occident )
ELS ANTECEDENTS. LA FI DE L’IMPERI ROMÀ
ROMA I EUROPA
- L’imperi Romà inclou part d’Àfrica i Àsia, no és Europa.
- 476 DC CAIGUDA DE L’IMPERI D’OCCIDENT: CONSTANTINOBLE ÚNIC EMPERADOR
RECONEGUT (divisió fulminant perquè Europa cau en mans dels bàrbars i queda Orient , Bizanci , Constantinople com a única pesa del món grecollatí com a pesa clau , com a emperador, imperi en mans de Bizanzi. ) Quan es tanca la porta cap a Àsia es cerca una altre porta per accedir-hi.
- L’emperador romà esta obligat a abdicar pels bàrbars
La part occidental queda en mans dels bàrbars.
Quan Carlemany es vulgui proclamar emperador d’Europa Bizanci que ja ho és dirà que només pot haver-hi un i aquí hi haurà els problemes.
A partir d’aquest moment ja no es parla ni del nord d’Àfrica ni d’Àsia.
SITUACIÓ D’EUROPA DESPRÉS DE LA CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ: BIZANCI I LA
CONSOLIDACIÓ DELS ESTATS BÀRBARS
Occident mans dels bàrbars
Pèrdua l’ideal de continuar una unitat a nivell administratiu cultural: L’imperi Bizantí torna a l’idea romana ( Bizanci perpetua el sistema) en canvi Occident s’adapta al que hi havia però aporten coses diferents. Els germànics adoptaren tots els títols administratius romans. Orient es queda amb la cultura grecollatina ( mes grega que llatina amb mes trets orientals) i segueix sent emperador Només queda un emperador el d’Oient ( si un únic imperi també un únic emperador). S. VI: fi de les grans invasions : bàrbars estableixen formant grans províncies de Bretanya o Germania : estructurar política consolidada + cristianisme (tots els grups s’han fet zones, i s’han anat situant, son el substrat de les futures nacions , passen de ser configuracions tribals a organitzar-se amb una administració, límits, pobles assentats i ben estructurats i es van cristianitzant. Finalment els que els unirà serà si ets cristià o no. Bàrbars separa entre cristians o no ) L’Islam causa: una forta divisió entre Occident i Orient. Des del s. VII ataca l’imperi bizantí i avança: Poitiers al 732 ( també serà causa d’unió perquè pobles cristians s’uneixen per fer front al mon islàmic. ) A la batalla de Poitiers s’acaba amb els musulmans. El món àrab = cap interès per l’herència cultural grecollatina: diferència es a consolidar.
L’imperi bizantí vol tornar a tenir un gran imperi no dividit. En aquest moment predomina el feudalisme com a sistema polític i econòmic.
2. L’EDAT MITJANA
TRES ETAPES:
Alta edat mitjana ( SVI-X) si considerem una Antiguitat tardana entre els segles IV i el V. Plenitud XI al XIII. Baixa edat mitjana XIV XV.
CARACTERÍSTIQUES:
2 grans espases: imperi i papat (no dominen de manera fàctica, perquè són dos ents que no poden controlar-ho tot, en molts segles es tracta més d’una qüestió simbòlica) Estructura econòmica i institucional feudal (piràmide) Es forma una multicefàlia europea: reis i seus vassalls (ducs, marquesos , comptes...) dominen els territoris , no l’emperador. ( no parlem de monarquies autoritàries ni absolutistes perquè el món feudal està dividit en multitud de marquesos, ducs.. lluitant o no entre si .. però no és l’emperador qui domina els territoris. Tot és molt fragmentat i imparteix justícia el senyor feudal , realment papa i emperador tenen molt poc poder). FEUDALISME= MOLTA GRAGMENTACIÓ.
CRISTIANISME UNIFICADOR:
L’església és la que transmet el llegat humanístic filosòfic i sociopolític de l’antiga civilització grecollatina als bàrbars. Coexistència de les tradicions, costums i institucions dels pobles bàrbars. Pels bàrbars no és tasca fàcil adoptar la cultura cristiana i porten amb ells el tema de lleialtat però també s’adapten i agafen la forma de governar del que hi havia.
Per tant el cristianisme és el vincle d’unió entre diferents pobles bàrbars (llengua no perquè diferents...). A nivell cultural tot ho controla l’Església.
Edat mitjana : Europa = cristiandat Nova dialèctica: cristians/ pagans món civilitzat/bàrbar.
VALORA:
Sin Roma y su civilización Europa no es comprensible (P.García). “Tots els camins van a Roma” L’Imperi Romà va consolidar les bases (una llengua, un model urbà...).
TEXT 2: Amenaça directa cap a l’emperador , un document que serveix per aturar-li els peus.
TEXT CARLOMANGO: Carlemany : figura mística. En aquest text divideix els dos poders i atorga a Papa i Emperador poders diferents. Idea d’unitat cristiana i emperador que unifiqués Europa. Són més paraules d’Alcuí que de Carlemany ja que eren més els cronistes qui escrivien, i són paraules seves en nom de Carlemany. Es tracta de la divisió clàssica entre oratores (preguen) i velatores( defensors del cristianisme per les armes) , així : Papa = oratores i Emperador= velatores.
3. CARLEMANY, UNIFICADOR EUROPEU: L’EUROPA DE CARLEMANY.
A) L’IMPERI FÍSIC
- Continua l’expansió per terres germàniques: cristianització.
- Intervenció a Itàlia.
- Creació de les marques a les fronteres problemàtiques.
- Es preocupa pels conflictes i escàndols a Roma: vol ser el seu defensor (Alcuí).
B) LA CORONACIÓ I EL SE SIGNIFICAT EN EL CONTEXT DE LA LLUITA DE LES DUES ESPASES
La coronació és molt important perquè per primera vegada es té un emperador a Occident(fins ara a Orient).
El gran imperi que amb tan esforç havia aconseguit Carlemany es desfà en tres parts a causa de les divergències entre els seus néts i a partir d’aquí neixen les nacions. Difonen determinats punts d’unió (ex: moneda), Carlemany és el primer que comença a pensar en una moneda comuna per millorar el comerç i crear una unitat forta ( hi ha més monedes però aquesta és més valuosa) Una moneda dóna valor a una nació a causa del comerç. Carlemany comença a difondre un nivell escolar , amb unes normes més o menys igualitàries pel seu imperi, També porta a terme la unificació jurídica , ( qui imparteix justícia, qui fa les lleis i qui les executa) i la unitat monàstica (unió monàstica= monestirs) L’art també acabarà unint Europa.
Imatge coronació: si hi ha controvèrsies el Papa dirà que ell ha estat qui l’ha coronat per tant el poder no ve directament de Déu.
La coiuntura de la coronació:
Roma i Bizanci divergents per:
Iconoclàstia Fi de la col·laboració
Problemes interns a Itàlia: el Papa necessita ajuda dels francs (Llombards/noblesa).
Hi havia molt de problemes i necessitava algú que li donés suport. Si mirava cap a Bizanci veia que en aquells moments governava una emperadriu: Irene. (finals segle VIII –IX). Pel Papa això no era els pitjor del mals ( dona governant orient : dones ni vot ni veu) , això pretext per anomenar un altre emperador. També hi havia el problema de la iconoclàstia ( imatges ). El papa veia cada vegada més enfora Bizanci i el candidat més adequat a aquell moment era Carlemany. Va ser un pacte entre Alcuí i el Papa. Era un impacte a nivell històric perquè la corona que sempre havia estat a Orient s’havia de dur a Occident.
Segons qui escriu les cròniques tendeixen cap una banda o l’altre:
TETX (CRÒNICA): país dels grecs (orient). Ell insegur i dubtós però no es podia negar , com si estàs fent un favor al Papa. És l’ Església la que em necessita , he d’acceptar. És important la consagració , no és de veres Emperador fins que es consagra, una festa on el Papa el consagra. “ conforme la solicitud de todo el pueblo cristiano” diu que és el pare dels cristians: de gran part d’Europa i es compromet a seguir evangelitzant, anar expandint-se fins a civilitzar al pobles no civilitzats (cristianitzar-los).
TETX (CRÒNICA): greument alterada (assassinats , papes efímers... ser Papa era ser home poderós elegit per conveniència). Li donen el títol d’Emperador i August. Les intencions del pontífex eren dues: coronar-lo emperador i assegurar-se el poder com a Papa desfent-se d’aquells que estaven en contra seva (Llombards i noblesa). Ell diu que si hagués sabut que els d’Orient li farien contraria i que els hauria de fer front al igual que a la nobles i Llombards no hagués acceptat. A ell realment no li importava però a la crònica queda escrit que ell ho passà malament i no va ser així. Fins i tot hi va haver intent de casar Irene i Carlemany i hagu és hagut unió Orient-Occident però no va fructificar. Mentrestant el que veia Orient es que posaven emperador Occident i la corona de l’Església ortodoxa va passar del sud cap al nord.
Significat de la coronació
Des del segle V no hi havia emperador a Occident = transaltio: Carlemany Alcuí i altres autors de l’època parlen d’Imperium Christianorum. Documentació oficial: Imperator Romanorum, REX PATER EUROPEAE.
Propagador de la fe a través de les conquestes Nou concepte de PAX ROMANA, una pau no de submissió sinó de concòrdia: pau cristiana.
C2. Trets imperials identificatius
Unificació jurídica Creació d’un dret únic per les seves terres: superar la diversitat jurídica. Unificació monetària Patró plata amb denari: creació del sistema de la lliure/sous/denaris. Inici unificació monàstica Fe cristiana territorialitzada: Europa= Cristians. Una estructura econòmica : el Feudalisme. Model clàssic: zona dels francs. Estructura agrària de l’època clàssica, basada en el factor de propietat i protecció. Estructura germànica, basada en les connexions de domini personal. Desplaçament econòmic del Sud cap al Nord per: Nous centres de poder. Expansió musulmana.
Urbanisme i independència d’Orient Economia agrària connectada.
MONEDA 2011: Carlemany origen nació per francs , el duen molt a dins ( Espanya : Carles v).
D)LA FI DE L’IMPERI I LA TRANSCENDÈNCIA DEL TRACTAT DE VERDÚ
D1. Tractat de Verdun, 843
Després de la disputa per a l’herència es produeix la desintegració de l’Imperi entre:
Carles el Calb: zona occidental. Lluís el Germànic: zona oriental.
Lotari: capitals imperials (Roma i Aquisgrà) + terrenys entre ambdós germans. Les conseqüències polítiques rellevants : El somni de l’imperi romà renascut acaba. Es creen les bases de les futures nacions. Pèrdua de la homogeneïtat eclesiàstica, jurídica, monetària i comercial.
Mapa Tractat de Verdun: Carlemany passa Imperi a fill i disputes entre nets i queda fragmentat en tres parts. Per tant Imperi desglossat. Inici de nacions important , de la desmembració de l’imperi de Carlemany neixen futures nacions. ( França , ente difús i més problemàtic : Itàlia, Flandes.. i part alemanya). Futur: sacre imperi, França i conglomerat Italià : lluites continues per aconseguir el camí cap a Flandes ( Bèlgica i Holanda). D2. Evolució posterior 1.Fragmentació pel desenvolupament del feudalisme. 2.L’Imperi d’Occident es descomposa fins la següent Transaltio Imperi.
- Otto I recupera el títol d’emperador l’any 962: formació del Sacre Imperi Germànic que perdurarà fins el segle XIX.
- 1066 Guillem de Normandia conquereix Anglaterra: illes+continent ( a prop, però encara no “europea”).
- Des del segle XI es consolidarà una Europa nova:
- Espai cohesionat.
- Explotació completa del sòl.
- Estructura familiar acotada.
- Una fe i una consciència cultural homogènia.
- Expansió urbanística des del XII. Dicotomia cristians-infidels:creuades. Història occidental: Feudalisme+Enfrontament entre les dues espases. (multitud d’espases , tothom vol justificar-se , no es creu en un únic Emperador). Els poders s’han de justificar. Orient i Occident separats clarament:
Una veritat única que emana de DÉU. Tot existeix per la seva voluntat: el poder prové de Déu. El papa te potestat divina per anomenar l’Emperador. El poder temporal i espiritual han de conviure i ser justificats Sorgeixen dues preguntes: Quin es el mes important? Quins seran els seus límits?
El poder ve directament de Déu o primer Església i després als altres? Hi ha intermediari o no? (ÉSGLESIA intermediària?): ex: Avui en dia : matrimoni civil no sacralitzat (medieval i moderna : impensable perquè Església intermediari). Límits poder: monarquia absolutista, divisió poders.
J.VERELA : (4 GUIONS):
1r. Es parla de convivència entre dues espases per tal de controlar la població (unió eficaç Església i poder).
2, Dues concepcions: ascendent o descendent
3r punt: impossible ( no es pot combinar ).
4t punt: intent d’aconseguir alguna cosa però no tenen sentit (monarquies autoritàries: basta imperi i papat , cadascú que governi sobre el que ha guanyat). A nivell de prestigi, títol Emperador donava més veu. (avui dia Merkel= més veu, més vot):
Marsili de Pàdua : defensor de la pau ( necessitat pau cristiana : emperador). Primer en defensar el concepte de sobirania popular. (s. XIV) sobirania popular: aquelles persones amb suficient capacitat intel·lectual. D’aquí la idea de qui governa ho ha de fer pel poble (utilitarisme: qui governa útil per poble sinó poble aixeca contra ell: Maquiavel). No sistema governat per l’Església ja que aquesta no pot dir qui governa, qui te poder= Església no capacitat per fer que Emperador o monarca tingui poder sense límits , ha de tenir límits morals , no dèspota.. Límits de consciència , ha de ser un bon cristià , governa adequadament, sinó no es pot justificar de cap manera. L’església no pot atorgar a cada un, un paper determinat ( oratores , velatores, laboratores: perquè món ordenat, ordre mundial= gran obsessió).
Dante De Monarchia. : primers en marcar l’autoritarisme , la força del poder temporal:
Autoritat temporal de l’emperador: prové d’una font universal, sense intermediari Emperador es font de dret: “lex animata in terris” (qui aplica lleis , qui ordena , mana , té els tres poders per tant ell és la llei. Problema= Església les seves lleis i poden xocar).
Imperi i Papat són institucions de naturalesa i caràcter sagrats. (després s’aplica a la monarquia autoritària).
2.EVOLUCIÓ D’EUROPA ENTRE DOS PODERS.
FASE I: EL LLARG EQUILIBRI
Hi havia dues espases cadascú estava al seu lloc (Orient Occident) i no hi havia problemes. Des que el Papa té poder important a Occident i hi ha emperador.
Segles VI-VIII IMPERI: Bizanci. Control sud Itàlia PAPAT: control espiritual. Poder temporal a Itàlia Situació general de poder: equilibri. TEXT : Primer paràgraf = segona fase. Es produeix la primera translatio. Comença el problema relacionat amb les investidures relacionada amb els feus i nomenaments eclesiàstics (feudalisme , qui anomena a qui i qui té potestat sobre qui: papa o emperador?) Tot comença quan Lleó necessita emperador a Occident però també comencen problemes perquè emperador no sempre al servei del Papa. Espiitual –temporal no sempre compatibles , hi ha problemes. Bisbe propietats imperials , per qui és ordenat: papa o emperador? La potestat està autoritzada, l’autoritat no. A vegades l’autoritat passa per damunt la potestat. Papa va una passa per davant ( ex: excomunicació. si Papa excomunica emperador ell pot perdre la potestat). Papa nom de déu pare del cristianisme= espiritual (autoritat= Noció superioritat moral i espiritual) i potestat = emperador (poder polític públic que s’exerceix per mèrits legals).
FASE II : TEMORIS I NECESSITATS. FRAGILITAT I TRANSLATIO GERMÀNICA
S. IX-X.
El papat necessita protecció: a) necessitat de l’emperador perquè es pugui conservar el domini del papa ( papa utilitzarà la potestat per designar-lo). b) dualitats de poders. El poder de l’emperador bascula des dels francs cap als germans : Ottó I el Gran és coronat emperador ( trobem fiançat dins l’espai del sacre imperi l’emperador). “romanorum imperator augustus”
2.SEGLE XIII 4 : De la Teocracia 5 a la crisis papal.
Frederic II Hohenstaufen: darrer en plantejar el Dominium Mundi: imperi= estats germànics (dinastia molt important). Dins Sacre Imperi moltes dinasties interessades en la corona imperial, i els Hohenstaufen l’intentaven mantenir. Lluita 6 güelfs (al Papa)/ gibelins (a l’emperador): lluita llibertat/ equilibri. Inocenci III culmina la teocràcia: intervencionisme. (boicotejar elecció imperial i pressionar perquè hi hagi un altre candidat= punt culminant: papa intervingui directament en qui és emperador). Finals del segle : Bonifaci VIII= decadència (problema francès). Finals segle XIII inicis XIV premonarquies autoritàries on monarquia ha de deixar clar qui governa. Francesos primers en dir a l’Església que han de pagar impostos. Això suposa enfrontaments amb papat , perquè papat no deixa aplicar el seu poder temporal (lluita espiritual-temporal).
Emperador té poder sobre allò que es seu , el poder es patrimonialitza (S.XIII). Aquest imperi es comença a diluir i cal afian-çar-se a la zona on ell esta perquè la seva família hi ha estat sempre hi ha de defensar-la al màxim. Context feudalisme lluita forta entre dos sectors: ostentadors de la corona i els guels. Guelfs (ciutats estats italianes que no volen ser controlades per l’emperador= independentistes. Necessitaven desfer-se de l’ofegament de l’emperador i per tant es posaven al costat del papa sempre que hi havia disputes) = disputa entre pseudopapisme i teocràcia.
Consolida definitivamente la idea que tenía Frederic l sobre el imperio. Consolidar sus poderes sobre los límites del imperio y pone fin al dominio del mundo. Un emperador no es una espada universal si no que es lo que tiene. El poder de un emperador se lo da lo que posee. Se centrará en lo que tiene en su poder. Máximo apogeo de la teocracia es cuando Bonifacio Vlll pide una bula a una sanctam. Es el papa quien tiene poder sobre todos. En Francia la monarquia autoritaria cada vez más fuerte pero necesita más dinero para armas, caballos y sitios de defensa…Pide impuestos a los eclesiásticos. Se enfrentan Papa y monarca Francés por el tema de el poder sobre los eclesiásticos.
FASE IV: ÈPOCA DE TRANSICIÓ.
Segles XIV-XV IMPERI Poder dividit, dieta imperial+forta.
4 punto culminante de la teocracia 5 Dios está por encima de todos y el papa como subdelegado por tanto el papa está por encima de todos. 6 Problema italiano. Emperador tenía que intentar controlar al Papa y Italia (norte). No deja que esas naciones sean independientes. Lo que van a hacer es unirse a candidatos de la Liga Lombarda y el papa los apoya con tal de ver que el Emperador no tenga tanto poder.
1356 bula d’or ( a partir d’aquí dieta cobra molta importància). Queda estipulat per llei la dieta imperial 7 la que anomena l’emperador i després aquest se’n va a Itàlia a que li posi la corona el papa però no anomena al papa, el papa, nomes el sacralitza. Qui anomena es la dieta (membres del sacre imperi de diverses famílies amb un títol nobiliari: bisbes, comptes...). Si la dieta elegeix es més difícil controlar : obertura al camí, de dir que imperi o empaperador té allò què posseeix i que li ha atorgat la dieta imperial i per tant ser Emperador té molt de prestigi ja que tots els membres que formen la dieta imperial estaran al seu costat en lluites de qüestions imperials. Emperador: menys poder efectiu= prestigi+assumptes exteriors. PAPAT Crisi del poder Conserva vestigis de poder territorial Molt afectat pel gran cisma d’ Occident (3 papes al mateix temps)
El món ja no gira al voltant de dues espases perquè l’Església cristiana cada vegada té més problemes, fins i tot des de l’interior sorgeixen moltes critiques. La gent conscient de que es tracta d’un poder més. Aquesta greu crisi (3 papes) desfà totalment el prestigi del papa: com pot ser que Déu hagi enviat tres papes? Senzillament el papat mostra el que és de veritat: lluita de poders entre distintes famílies. Se’l considera important a nivell espiritual però un senyor més.
EL CONTEXT CANVIA: FEUDALISME: INCI DE TRANSICIÓ AL CAPITALISME
CONFIGURACIÓ DELS ESTATS MODERNS.
Tot canvia i no hi haurà lloc per a les dues espases. La llarga transició cap a l’època moderna. Sorgeixen estats moderns : moltes dinasties ( on jo estic no hi ha lloc pel papa). El papa es quedarà amb un poder important a nivell espiritual i important a Itàlia en canvi emperador poder prestigiós que ha de conservar sobre el que sustenta geogràficament. ( Carles V té tot el que s’ha guanyat , no ho té perquè hi hagi un papa sinó per lluita, matrimonis...).
Un emperador elegit:
(power). Hi ha part vinculada a l’església i part no. Son les persones mes importants del sacre imperi. En alguns moments alguns electors tenen poc dins el sacre imperi Són ells qui elegeixen i el corona el papa. Ja
7 Siete electores (eran eclesiásticos) votaban quien seria emperador, no era una elección limpia.
