¡Descarga La Prospección Arqueológica: Definición, Objetivos y Tipos - Prof. 7826 y más Apuntes en PDF de Arqueología solo en Docsity!
La localització de jaciments arqueològics. La prospecció arqueològica
Introducció: definició i característiques. Avantatges i problemes del mètode
2.1. Introducció:
- Definició i característiques
- Avantatges i problemes del mètode
Els objectius de la prospecció arqueològica són la localització, identificació i interpretació dels indicis i restes d’activitats humanes en un període i espai determinat.
La prospecció arqueològica consisteix en un conjunt de mètodes i tècniques destinats a la identificació de jaciments en superfície, així com d’estructures i artefactes dispersos que no formen part d’un jaciment.
“La prospecció suposa una concepció diferent de l’arqueologia, representa el pas del jaciment excavat a una aproximació global del territori, dels jaciments aïllats a la seva interrelació, i del medi físic passiu, simple suport del jaciment, a un medi geogràfic actiu i relacionat amb la dinàmica del poblament humà” (Burillo, 1988-89).
El desenvolupament actual de la prospecció arqueològica a Espanya és conseqüencia de:
• Les propostes i necessitats de la New Archaelogy
• Les necessitats d’inventariar el patrimoni arqueològic
. Impuls constructiu dels darrers anys (arqueologia preventiva)
, Aparició dels serveis arqueològics vinculats a les administracions autònomes.
Tipus de prospecció en funció del sistema d’observació utilitzat:
Prospecció superficial (a peu)
• Prospecció aèria
• Prospecció geofísica
• Prospecció química
Metodològicament la prospecció ha de reunir una sèrie de requisits:
- Utilitat
- Eficiència
- Flexibilitat
- Coherència
Avantatges i problemes del mètode:
-L’excavació arqueològica permet obtenir molt informació d’un lloc concret mentre que la prospecció aconsegueix molta informació però de molts llocs.
-La prospecció es caracteritza pel seu caràcter no destructiu.
- Ssistema de treball relativament ràpid i econòmic, en comparació amb el cost en temps i finançament d’una excavació.
-És una eina imprescindible per al coneixement del territori i la gestió del patrimoni.
- Proporciona informació preliminar per a la correcta excavació arqueològica, tant per a elecció del jaciment com pel sector a excavar més apropiat.
La metodologia intrínseca de la prospecció i el tipus de jaciment pot provocar que no es registrin determinades dades, i per tant provoquin errors d’interpretació:
Exemples:
Jaciments amb diverses fases d’ocupació, on només la darrera és susceptible d’identificació en superfície.
Problemes d’atribució cronològica per tractar-se de materials mobles descontextualitzats, sense context estratigràfic.
Problemes per delimitar els jaciments, a causa de problemes erosius, acció antròpica (cultius, boscos, etc)
Breu història de la prospecció de superfície
Es pot dividir en tres etapes:
La prospeció de superfície a l’arqueologia española
• Fins als anys 90 poc valorada, paper secundari i supeditat al de
l’excavació arqueològica.
• Limitada a localitzar jaciments amb l’objectiu d’excavar-los
• Fins als anys 80, escassa consideració acadèmica, una activitat menor
pròpia d’aficionats.
Primer exemple: G. Clark (1979) projecte que pretenia localitzar jaciments del Pleistocè i establir la seqüència cronocultural al nord de la província de Burgos.
- Poca o nula repercussió a Espanya
- Disseny de prospecció per mostreig probabilista
- Mapes de densitat de les troballes del jaciments més interessants
- Mapes de Site Catchment Analysis
Reflexions de futur:
- Des de les institucions cal dotar amb més recursos les prospeccions arqueològiques.
- Diferenciar de tres tipus de prospecció: de recerca, gestió i les intervencions d’urgència, amb diferents plantejaments teòrics i metodològics (i econòmics)
- Impulsar tècniques com la fotografia aèria, la teledetecció, els mètodes geofísics, químics...
- Necessitat d’elaborar autèntics dissenys de recerca sobre prospecció
Malgrat els problemes i limitacions de l’arqueologia de superfície, es tracta d’una de les línies metodològiques més prometedores de l’arqueologia:
- Capacitat per gestionar un gran nombre de jaciments que segurament mai seran excavats
- Permet el treball dins de grans marcs regionals
- Com a instrument per a la protecció del patrimoni arqueològic
- Baix cost econòmic
- Resultats relativament importants amb una inversió de temps inferior a l’excavació
