¡Descarga La Percepción: Gestalt y Principios de Organización Perceptual y más Apuntes en PDF de Electrónica Básica solo en Docsity!
La Percepció És la capacitat de rebre la informació dels sentits i la interpretació personal que cada subjecte crea en si mateix (a través dels sentits). Definició: una part en un tot és una cosa diferent que aquesta mateixa part aïllada en un altre tot -> tot és més que la suma de les parts. El nostre sistema perceptiu interpreta la realitat en un conjunt, per poder-nos donar una resposta més eficaç. PSICOLOGIA DE LA GESTALT Tendència a veure patrons, a distingir objectes contra el fons, a completar una imatge a partir d'unes quantes senyals -> funcionem a base de patrons, és a dir, seguint un model. Aquests patrons, el que fan és estalviar-li feina al meu sistema visual, fent que actuïn més ràpid i eficaços.
- La Gestalt: Tendència a veure patrons, a distingir objectes contra el fons, a completar una imatge a partir d'unes quantes senyals. “Una part en tot és una cosa diferent que aquesta mateixa part aïllada en un altre tot”. -Wertheimer (1923) -Koffka (1935) -Kölher (1947)
- Principis d'organització perceptual: (lleis)
- Llei de la Proximitat: quan dos elements estan a prop, tendim a percebre'ls junts i no separats, com una sola cosa. Exemple: si ens hi fixem, hi ha una bola, però juntes semblen un ull.
- Llei de la Semblança: els objectes de color, grandària o forma semblant, solen percebre's com a part d'un patró. És a dir, tot allò que està junt i que té el mateix color la grandària, els interpretem com a un conjunt d'una sola cosa. Exemple: si s'ha d'explicar si que direm que hi ha columnes de pomes senceres i partides, però generalitzant-ho, tendirem a dir que hi ha pomes.
-Llei de la Bona continuïtat: tendim a agrupar com a part d'un patró els objectes que segueixen un model o direcció. Exemple: interpretem que el patró, per la manera que està visualitzada la imatge, s'interpreta que és el mateix.
- Llei del tancament: Els elements són percebuts com figures o conjunts complerts, formant una unitat (quan la figura està incompleta. Exemple: el nostre cervell interpreta una figura o forma però realment no està dibuixat tal i com el meu cervell ho interpreta. Com per exemple en aquesta imatge, no hi ha una bombeta dibuixada però el nostre cervell ho interpreta.
- Llei de simetria: els elements que formen unitats simètriques, son percebuts com pertanyents a una figura o forma, com un tot. Les simetries les associem preceptivament abans, llavors, ho deduïm més fàcilment. Exemple: s'interpreta com una sola figura perquè s'associa amb la bellesa. Com podem veure a la imatge, es pot apreciar una copa, o dues cares.
4. LLEI DE PRÄNGNANZ
El principi de la pregnància diu que de totes les organitzacions possibles que disposi un estímul es tendirà a percebre la més simple, la que minimitzi la complexitat de l'estímul, per tant també es parla de principi de la simplicitat principi mínim. Independentment dels colors que s'hi vegin, al veure la imatge, el meu cervell ha recorregut a la memòria i ha dit que això segur que son tres rodones i un triangle, encara que estiguin tallats.
- CONSTÀNCIA PERCEPTIVA Definició : tendència a percebre els objectes com estables i inalterables malgrat els canvis de l'estimulació sensorial. Per tant, té com a objectiu minimitzar l'esforç conceptual, que el meu cervell aprengui que aquell objecte és allò. Tipus: -Constància de la grandària: percepció d'un objecte com si tingués la mateixa grandària. Qualsevol que sigui la distància des de la qual es veu.
Podem veure que depèn de la distribució de l'espai, es veu a Usain Bolt molt més gran que les persones que estan col·locades al darrere, i això no vol dir que sigui tres vegades més gran que els altres. Estigui lluny o estigui prop, jo sé quan és gran o petit. Però hi ha vegades que es pot distorsionar aquesta percepció de grandària depenent de com se'ns presenti la perspectiva de la imatge. -Constància de la forma: Tendència a veure un objecte com si tingués la mateixa forma sense importat l'angle d'on es mira. He hagut de tenir un concepte previ a l'objecte, per a poder saber que és una porta i perquè el meu cervell integri que sigui com sigui l'angle, interpreti i sàpiga que és una porta. -Constància de la claredat o brillantor: Percepció de la brillantor com si sempre fos la mateixa, malgrat que canvii la quantitat de llum que arriba a la retina. El meu cervell és capaç d'identificar tots els elements, sigui quina sigui la intensitat de brillantor que estigui identificat el meu objecte. (FOTO: roda de cotxe, mitja a la sombra) -Constància de color: és la inclinació a percebre els objectes com si conservessin el seu color, encara que es donin canvis en la informació sensorial. La intensitat de llum que té un foli quan hi ha una espelma, o la intensitat que té quan li toca el sol, fa que sigui diferent el to de blanc o la intensitat d'aquest, però independentment de la llum, nosaltres sabem que és un foli normal i que el color segueix sent el mateix.
Tendència a percebre les figures que estan al punt de fua més grans, perquè l'objecte està més a prop del punt de fuga. Té a veure amb la constància de grandària. La perspectiva em fa interpretar de que aquest objecte, per força és mes gran. La mida és exactament igual però em fa confondre de que és més gran perquè el meu cervell interpreta que aquells elements que estan mes prop del punt de fuga, estiguin més lluny. -Il·lusió de Jatrow Les longituds quan comparem una mida gran amb una petita, el meu cervell interpreta que una és més gran i l'altra més petita. Però són de la mateixa mida. Comparem la posició d'un angle amb la posició de l'angle de l'altra figura, i això ens provoca la distorsió, perquè en la posició que es troba, el meu cervell interpreta com que són dues figures diferents.
-Il·lusió del paral·lelogram de Sender Agafes les mesures, estem comparant les posicions dels angles. La posició dels elements fa que quedem enganyats. Hi ha 8 tipus d'il·lusions visuals: 1 - De superfície o grandària Són les imatges de persones o coses a més o menys distància però amb els referents de profunditat que al comparar-ho sembla o molt gran o molt petit, o més lluny o més a prop.
ha més receptors visuals). És degut a que les cèl·lules ganglionars s'activen i es desactiven (on-off). 4 - Il·lusions de formes amb poques línies es pot insinuar el disseny d'una figura a la que li donem sentit i la veiem amb claredat. Generem i interpretem la realitat en funció de la forma que li assignem. (com una taca figura que ens fa interpretar allò com una forma i el fons com una altre.) 5- Geometria impossible vídeo YT: geometria impossible quadrat
Es poden dibuixar figures que són d'existència impossible. Això succeeix perquè la fòvea té un punt visual molt petit.
6. De volum o en 3D Les imatges estan realitzades en 2 dimensions però el nostre cervell les interpreta en 3 dimension 7. De distància o perspectiva Es poden crear il·lusions d'aquest tipus amb la inclinació de línies o plans que indueixen a percebre els objectes representats com més o menys a prop. 8. De camuflatge o mimetisme Els elements que no tenen definits els contorns poden difuminar-se amb el fons.
