La personalitat internacional, Apuntes de Derecho Internacional Público

¡Descarga La personalitat internacional y más Apuntes en PDF de Derecho Internacional Público solo en Docsity!

TEMA 4.

PERSONALITAT INTERNACIONAL

1. Significat i adquisició de la personalitat jurídica internacional p PERSONALITAT INTERNACIONAL : “ capacitat per a actuar en les relacions internacionals, per a establir relacions jurídiques amb altres subjectes internacionals, per a ser creador i destinatari de les normes i per a ser titular de drets i obligacions regits pel DI .” p De la visió legalista, deductiva i estatocèntrica (ordenament jurídic internacional dels Estats determinen qui és o qui no és subjecte DI – però silenci en la normativa i incapacitat per a comprendre relacions internacionals) ---- a una visió realista, deductiva (Ago, Reuter, Dupuy) que va més enllà de les categories juridicoformals i acudeix a la realitat sociològica de les RI. p Síntesi de visions basada en el principi d'efectivitat (Miaja de la Muela) que estableix el trànsit del fàctic al jurídic i determina quins ens actuen de facto en l'ordenament internacional i mereixen la consideració de persona jurídica internacional. ---- Però qui decideix que s'ha produït aquest trànsit? Qui atribueix aquesta personalitat i amb quins efectes?

En el DI:

p Subjectes consagrats

§ Els Estats

§ Les Organitzacions Internacionals

q Subjectes controvertits

§ Les entitats polítiques vinculades a situacions de bel·ligerància.

§ Els pobles i els moviments d’alliberament nacional

§ Les entitats religioses

2. Subjectes consagrats: Estats i organitzacions internacionals p ESTAT Subjecte primari i central del DI Concepció exclusivista: l'Estat ha estat i és l'únic subjecte DI – ignora: - que el dret interestatal amb anterioritat era un dret intergrupal (entre grups polítics encara no constituïts en la forma d'Estats)

• evolució relacions internacionals Miaja de la Muela: “ L'Estat és el subjecte de les relacions internacionals per excel·lència, el destinatari normal de les regles del dret de gents o la persona internacional amb plenitud de capacitat, això és exacte, però no resol el problema de si hi ha altres ens, a més dels Estats, als quals es puga atribuir la condició de persones en DI ”. Coexistència dels Estats amb altres subjectes secundaris p ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

2. Subjectes consagrats: Estats i organitzacions internacionals

• TIJ Op. cons. 1949 Reparació dels danys soferts al servei de l'ONU “… el desenvolupament del dret internacional ha estat influït per les exigències de la vida internacional, i l’augment progressiu de les activitats col·lectives dels Estats va fer sorgir exemples d'accions exercides en el pla internacional per entitats que no són Estats. Aquest desenvolupament du en 1945 a la creació d'una organització internacional els principis i les finalitats de la qual s'enuncien en la Carta de les Nacions Unides. Per a complir aquestes finalitats és indispensable que les Nacions Unides tinguen personalitat internacional (…) la Cort arriba a la conclusió que l‘organització és una persona internaciona l. Això no equival a dir que l‘organització siga un Estat, cosa que certament no és, o que la seua personalitat jurídica, els seus drets o deures, siguen els mateixos que els de un Estat (…) Això significa que l‘organització és un subjecte de dret internacional, que té capacitat per a ser titular de drets i deures internacionals i per a prevaler-se d'aquests drets per via de reclamació internacional.” “Això significa que l'ONU és un subjecte de dret internacional amb capacitat per a posseir drets i obligacions internacionals”.

3. Subjectes controvertits: entitats polítiques i entitats religioses

1. Entitats polítiques vinculades a situacions de bel·ligerància

2. Pobles i moviments d’alliberament nacional

3. Entitats religioses

• Església catòlica
• Sobirana Ordre de Malta

Subjectes controvertits: els pobles i els moviments d’alliberament nacional Els pobles Base positiva: ús del terme “poble” en nombrosos textos internacionals a. Dret a la lliure determinació externa Pobles sotmesos a dominació colonial o estrangera = dret a lluitar per la independència política. b. Dret a la lliure determinació interna Pobles que no tenen la condició de colònies ni estan sotmesos a dominació estrangera o a una situació de subordinació arbitrària = no tenen dret a la independència política però sí altres drets (a la supervivència, a la no discriminació, al respecte dels seus atributs com a poble etc.) C. Drets econòmics Dret a la sobirania permanent sobre les seues riqueses i recursos naturals

IMPORTANT : En la pràctica, només aquells pobles que lluiten per

adquirir la condició d’Estat a través d’un Moviment

d’Alliberament Naciona l, han rebut cert reconeixement com a

posseïdors de personalitat internacional.

**3. Subjectes controvertits: entitats polítiques i entitats religioses

2. Pobles colonials i moviments d'alliberament nacional** L'auge dels sentiments nacionalistes dels segles XVIII i XIX es va manifestar tant en la integració de nacionalitats en Estats (per exemple, en els casos d'Itàlia i Alemanya), com en els moviments desintegradors que es van iniciar amb el naixement de Sèrbia en 1878 i que va desembocar en la creació de nous Estats a conseqüència de la fragmentació dels imperis austrohongarès i otomà, derrotats en la I Guerra Mundial. pAquest reconeixement de les reivindicacions nacionals, ètniques o lingüístiques , va ser sostingut en 1918 : -tant en els Catorze Punts enunciats pel president nord-americà Wilson -com en el decret de Lenin, que programava retornar als pobles proletaris sotmesos la sobirania que posseïa la classe capitalista Tractats que van protegir de forma relativa les minories a Europa i els casos dels plebiscits celebrats al nord de la regió de Schleswig, disputada per Prússia i Dinamarca des del segle XIX, els tres celebrats a la frontera entre Alemanya i Polònia a les regions de Danzig i l’Alta Silesia, el de la conca de Klagenfurt de 1920, el de la controvertida zona de Sorpron entre Àustria i Hongria, i el de la regió del Sarre, de 1935, que va retornar a la sobirania alemanya. Així mateix, cal destacar el Tractat de Sevres de 1920, que hauria d'haver creat la regió autònoma de Kurdistan (situació que hauria dut a la creació posterior d'un Estat independent), però que finalment no es va executar.

3. Subjectes controvertits: entitats polítiques i entitats religioses Pobles colonials i moviments d'alliberament nacional SOCIETAT DE NACIONS I ELS MANDATS p Els del tipus A , que “per a l'elecció del mandatari es tindran en compte, en primer terme, els desitjos d'aquestes comunitats”, que van formar part de l'escindit Imperi Otomà (article 22.5). Aquests mandats van concedir un ampli règim de llibertats , que, excepte el cas de Palestina, van desembocar seguidament en la concessió d'una total independència. A França li van assignar els mandats de Síria i Líban, i al Regne Unit el de Palestina i de l'Iraq (Mesopotàmia). p Els mandats de tipus B , la regulació de la qual es concreta en l'article 22.6 del Pacte de la S. de N., va conferir el mandat de Rwanda i Burundi a Bèlgica, el de Togo i Camerun a França i Anglaterra, i el de Tanganika a l'Imperi britànic, de nou. Tots aquests territoris havien conformat els territoris colonials d'Alemanya a Àfrica. p Finalment, els de el tipus C , van quedar a mercè de les “lleis del mandatari com a part integrant del seu territori”; amb això es va mantenir el règim colonial, simplement es va canviar de titular tot passant les colònies alemanyes de Nova Guinea a Austràlia, l'Illa de Nauru a Gran Bretanya, les colònies alemanyes de les Illes Yap, Carolines, Marshall i Mariannes al Japó, Samoa a Nova Zelanda i el sud-oest africà a la Unió Sud-africana.

3. Subjectes controvertits: entitats polítiques i entitats religioses Pobles colonials i moviments d'alliberament nacional PERÍODE ENTREGUERRES: EL PRECEDENT DE LES ILLES AALAND La controvèrsia suscitada per la qüestió de les Illes Aaland va determinar l'abast del principi de la lliure determinació. Els informes de les Comissions de Juristes i de Recerca designades per la Societat de Nacions per dilucidar la disputa entre Suècia i Finlàndia per l'arxipèlag, van coincidir a denegar el caràcter jurídic al principi. No obstant això, no van dubtar a esbossar la hipòtesi per la qual un Estat sobirà que mancara de la “voluntat i el poder per a aprovar i aplicar garanties efectives i justes” als seus ciutadans poguera accedir a la separació com a “solució excepcional”. En el cas de les Illes Aaland , Suècia i Finlàndia reclamaven la sobirania sobre aquest territori. Aquestes illes, situades en un emplaçament estratègic al mar Bàltic, van romandre sota control suec des dels segles XII al XIX. En 1809, amb la victòria russa sobre Suècia, aquesta es va veure obligada a cedir, pel Tractat de Frederiksham, Finlàndia i amb ella les illes Aaland. Un segle més tard, amb la declaració d'independència de Finlàndia en 1917, el nou Estat emergent va reivindicar la sobirania de les illes; pretensió a la qual Suècia es va oposar de manera immediata. La disputa es va plantejar davant la Lliga de Nacions, la Comissió de Recerca de la qual, després de reconèixer l’estatus de Finlàndia com a Estat independent, va declarar la seua sobirania sobre les illes Aaland, precisant que la seua herència cultural, propera de la sueca, hauria de ser salvaguardada pel nou govern finès.

3. Subjectes controvertits: entitats polítiques i entitats religioses Pobles colonials i moviments d'alliberament nacional p La Carta de les Nacions Unides esmenta el principi de l'autodeterminació en el context de “les relacions pacífiques i amistoses entre les nacions” i en coordinació amb “el principi de la igualtat de drets”. Malgrat la seua consideració en el text, la seua simple enunciació programàtica, no el va reconèixer com un dret efectiu dels pobles, sinó simplement com un objectiu a perseguir. p “ Article 1. Els propòsits de les Nacions Unides són: ...2. Fomentar entre les nacions relacions d'amistat basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i al de la lliure determinació dels pobles, i prendre altres mesures adequades per enfortir la pau universal”. p Per la seua banda, l'article 55 disposa que, “amb el propòsit de crear condicions d'estabilitat i benestar necessàries per a les relacions pacífiques i amistoses entre les nacions, basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i al de la lliure determinació dels pobles, l‘organització promourà...”.

3. Subjectes controvertits: entitats polítiques i entitats religioses Pobles colonials i moviments d'alliberament nacional – CARTA ONU Malgrat no fer referència expressa al dret de lliure determinació, els capítols XI, XII i XIII de la Carta van regular la situació de les colònies , recullen l'afavoriment gradual d'un autogovern i distingeixen dos tipus de territoris. - Règim internacional d'administració fiduciària - Territoris no autònoms

3. Subjectes controvertits: entitats polítiques i entitats religioses Pobles colonials i moviments d'alliberament nacional TERRITORIS NO AUTÒNOMS Capítol XI Carta p Atès que els pobles de les colònies de les potències europees no havien “aconseguit encara la plenitud del govern propi”, es va encomanar als Estats que les controlaven l’“encàrrec sagrat” d'ajudar-los en l'administració desenvolupant-ne l'autogovern , sense esmentar la independència, a diferència de les colònies dels vençuts. p Així mateix, se’ls obligava a informar regularment al secretari general de les “condicions econòmiques, socials i educatives” d'aquests territoris

3. Subjectes controvertits: entitats polítiques i entitats religioses Pobles colonials i moviments d'alliberament nacional p Posteriorment, malgrat el silenci de la Declaració dels Drets de l'Home de 1948 sobre l'autodeterminació (sí Pactes Internacionals 1966), l'Assemblea General va acabar reconeixent aquest dret en la Declaració sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials -- Resolució 1514 (XV) aprovada el 14 de desembre de 1960 , UN Doc. A/4684 (1960). p REMIRO: el procés de descolonització va ser defensat per les dues grans potències, els Estats Units i la Unió Soviètica, “desitjosos de descolonitzar per neocolonitzar”. p En el marc de la pau, l'estabilitat, la cooperació i el respecte pels drets humans es concedia un dret a la lliure determinació, en la seua manifestació de separació , amb la intenció de posar fi a totes les formes de colonialisme. Sense possibilitat d'acudir al pretext de la falta de preparació, tots els pobles dels territoris no autònoms, fideïcomessos i aquells que no havien assolit la independència passaven a ser titulars d'un dret que havia de posar fi a la subjugació estrangera