ARIADNA FOLCH PUJOL PAC 1
1. a) La perspectiva funcionalista concep que la societat forma part d’un sistema
social on l’ordre social es comprèn com a producte que s’articula als diferents nivells
d’organització existents. Perquè aquest sistema social pugui subsistir ha d’aconseguir
que totes les parts d’aquest s’integrin i ho farà mitjançant mecanismes de socialització
i de control social. Hem de tenir en compte que aquest sistema s’adaptarà o es
reajustarà a unes condicions noves on es produirà el canvi social. Per tant, el canvi
social és funcional al sistema (Balasch i Montenegro, 2012:9) i comportarà una
transformació o una renovació institucional a causa d’una disfuncionalitat en les
institucions. Així doncs, en relació amb el vídeo de “Eso no se pregunta: Parados”,
podríem dir que el problema es defineix que els aturats de llarga durada presenten
aquesta situació a causa d’una disfunció del sistema que no els integra, no els hi cerca
mecanismes de solidaritat mecànica o orgànica que els hi permetin trobar un sentit a la
vida i les allunyi de sentiments anòmics (Durkheim, 1895). Podríem parlar que del
sistema estan fallant tant el sector polític com l’econòmic ja que no presenten una
adequada organització envers a l’àmbit laboral, i per tant, existeix una disfuncionalitat
per part dels dos sectors que provoquen un problema social. Per abordar aquesta
disfuncionalitat, el sistema en vista de que existeix un problema social haurà, com s’ha
citat anteriorment, d’ajustar-se i adaptar-se a la nova realitat per pal·liar-la.
Les propostes d’intervenció d’aquesta perspectiva, són intervencions anomenades
dirigides i per executar-les i pal·liar allò que ha estat definit com a problema social es
creen programes d’intervenció segons els àmbits d’actuació que es classifiquen de la
següent manera: la comunitat; la intervenció familiar; la tercera edat; deficiències,
discapacitats i minusvalideses; dones; joventut; minories socials, ètniques i immigrants
i treball-atur (Balasch i Montenegro, 2012:11-12-13). Aquests programes concreten
accions que s’han d’emprendre en contextos específics.
Les intervencions d’aquesta perspectiva estan basades en la psicologia social aplicada
ja que disposa d’uns coneixements, tècniques i metodologies que s’apliquen a
problemes específics de la vida social, com en aquest cas serien els aturats de llarga
durada. En aquest cas, s’intervindria en l’àmbit de treball-atur per emprendre itineraris
d’inserció sociolaboral per aturats de llarga durada, formació respecte a noves
tecnologies i aprenentatge d’hàbits i pautes socials en relació a la reinserció laboral,
etc.
La perspectiva conflictivista, parteix del punt en que hi ha un desequilibri en la
societat on a diferència de la perspectiva funcionalista, aquest desequilibri està basat
1
