



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
......................................................................
Tipo: Apuntes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




1. a) La perspectiva funcionalista concep que la societat forma part d’un sistema social on l’ordre social es comprèn com a producte que s’articula als diferents nivells d’organització existents. Perquè aquest sistema social pugui subsistir ha d’aconseguir que totes les parts d’aquest s’integrin i ho farà mitjançant mecanismes de socialització i de control social. Hem de tenir en compte que aquest sistema s’adaptarà o es reajustarà a unes condicions noves on es produirà el canvi social. Per tant, el canvi social és funcional al sistema (Balasch i Montenegro, 2012:9) i comportarà una transformació o una renovació institucional a causa d’una disfuncionalitat en les institucions. Així doncs, en relació amb el vídeo de “Eso no se pregunta: Parados”, podríem dir que el problema es defineix que els aturats de llarga durada presenten aquesta situació a causa d’una disfunció del sistema que no els integra, no els hi cerca mecanismes de solidaritat mecànica o orgànica que els hi permetin trobar un sentit a la vida i les allunyi de sentiments anòmics (Durkheim, 1895). Podríem parlar que del sistema estan fallant tant el sector polític com l’econòmic ja que no presenten una adequada organització envers a l’àmbit laboral, i per tant, existeix una disfuncionalitat per part dels dos sectors que provoquen un problema social. Per abordar aquesta disfuncionalitat, el sistema en vista de que existeix un problema social haurà, com s’ha citat anteriorment, d’ajustar-se i adaptar-se a la nova realitat per pal·liar-la. Les propostes d’intervenció d’aquesta perspectiva, són intervencions anomenades dirigides i per executar-les i pal·liar allò que ha estat definit com a problema social es creen programes d’intervenció segons els àmbits d’actuació que es classifiquen de la següent manera: la comunitat; la intervenció familiar; la tercera edat; deficiències, discapacitats i minusvalideses; dones; joventut; minories socials, ètniques i immigrants i treball-atur (Balasch i Montenegro, 2012:11-12-13). Aquests programes concreten accions que s’han d’emprendre en contextos específics. Les intervencions d’aquesta perspectiva estan basades en la psicologia social aplicada ja que disposa d’uns coneixements, tècniques i metodologies que s’apliquen a problemes específics de la vida social, com en aquest cas serien els aturats de llarga durada. En aquest cas, s’intervindria en l’àmbit de treball-atur per emprendre itineraris d’inserció sociolaboral per aturats de llarga durada, formació respecte a noves tecnologies i aprenentatge d’hàbits i pautes socials en relació a la reinserció laboral, etc. La perspectiva conflictivista , parteix del punt en que hi ha un desequilibri en la societat on a diferència de la perspectiva funcionalista, aquest desequilibri està basat
en les relacions conflictives que existeixen entre els interessos de la classe dominant i els de la classe treballadora (Balasch i Montenegro, 2012). És a dir, l’ordre social es caracteritzat per una explotació o dominació de la classe dirigent. En aquest sentit, la problemàtica present en els aturats es basa en el salari que perceben de l’atur per part de l’estat. El salari “és el que permet a les persones treballadores s’alimentin i es reprodueixin” (Balasch i Montenegro, 2012:22). En aquest cas, el salari mínim que reben de l’atur no és el suficient com per mantenir-se ni per reproduir-se i a més, no se’ls hi presenten oportunitats laborals estables com per estar amb equilibri; un exemple molt clar d’aquesta dominació de la classe burgesa amb la treballadora és la que exposa un dels protagonistes del vídeo “los empresarios buscan a gente joven que se dejen avasallar y de que puedan abusar con contratos y situaciones extremas y dan por hecho que una persona de 50 años no lo aceptará”, aquí veiem clara l’explotació d’unes persones per les altres ja que “la burgesia vol incrementar el seu capital mitjançant el seu guany, el proletariat ven la seva força de treball per a sobreviure”. (Balasch i Montenegro, 2012:23). Les propostes d’intervenció d’aquesta perspectiva es basen en intervencions participatives, mitjançant accions locals on l’objectiu és la transformació de l’estructura social, partint sempre de la realitat de les persones afectades pel problema social. Si la classe treballadora fos conscient dels graus d’explotació a que és exposada, reaccionaria creant formes d’acció política contràries al sistema. (Balasch i Montenegro, 2012:24). En aquest sentit, l’acció és fonamental per a la transformació de l’estructura social, i han de ser els propis oprimits qui facin aquesta acció contra el sistema opressor. Per això es proposen treballar per la dignitat partint de la diversitat. Montero (1991) proposa diferents fases de treball per a fer la intervenció en aquest cas: la detecció de necessitats, per tal de saber quins són els problemes de cada persona i trobar accions per resoldre’ls. Una altra fase seria la sensibilització , per sensibilitzar altres membres de la comunitat i obrir espais per al reconeixement de situacions injustament penoses en comptes d’etiquetar-les com a naturalment penoses. En relació amb el vídeo podríem dir que les situacions penoses serien les persones aturades durant un llarg temps a conseqüència de la seva edat. I per concloure, una fase també que inclouria aquí seria la de priorització , on després de la detecció de necessitats es prioritzen aquestes, segons els criteris d’importància i viabilitat. La perspectiva situada , treballa a partir d’una reflexió crítica dels aspectes relacionats amb la intervenció social. Té com a idea que els processos de definició conjunta de
l’han ocupat i l’autogestionen per poder superar situacions de necessitat com són l’atur, l’habitatge i la fam. Aquesta necessitat d’ocupació surt per la inconformitat d’aquestes persones cap al sistema. També però podríem incloure aquí la perspectiva conflictivista ja que veiem una situació d’injustícia per part del sistema, on estan presents els mecanismes d’explotació i dominació. La intervenció com veiem és participativa ja que, com he citat anteriorment, es duu a terme de forma col·lectiva on l’objectiu es canviar la realitat d’aquestes persones, pal·liar situacions injustes de l’estructura social i que les persones puguin prendre el control sobre les seves vides.
2. La perspectiva socioconstruccionista “considera que el coneixement és un producte socialment elaborat mitjançant pràctiques col·lectives” (Balasch i Montenegro, 2012:32). Així doncs, el que es definit com a problema social no remet a una essència ni a una condició necessària preexistent en la societat sinó que els problemes socials es creen socialment a través del llenguatge. Aquesta perspectiva s’exposa com un dispositiu descontruccionista, ja que posa en dubte tot allò que creiem que és evident ho és de veritat. En l’article “¿La salvación del mundo es ser emprendedor?”, ens mostra una iniciativa portada a terme per una fundació on actuen a les escoles per ensenyar als infants a crear un producte o servei que pugui ser útil en la societat actual on vivim. En aquest moment, la crisi viscuda de fa més de 10 anys en aquest país, encara hi és molt present en la societat i per això volen fomentar la capacitat d’emprenedoria d’aquests nens per si en un futur es troben en una situació delicada tinguin els recursos necessaris (coneixements i eines) per sortir-ne. En aquest sentit, el problema social de l’atur no és un problema que es pugui eradicar tant fàcilment ja que tot és degut a la crisi econòmica que encara hi ha present, però les classes dominants (govern) podria donar també aquestes alternatives d’emprenedoria a col·lectius com els aturats majors de 45 anys per sortir d’aquesta situació i no només als menors. Amb això, es podria dir que els aturats de llarga durada majors de 45 anys els han etiquetat de mandrosos ja que “tothom que vol pot treballar”, però no coneixen realment la situació personal i social de cada persona afectada. El rol d’aquestes persones pot sortir perjudicat ja que no saben quin és el seu paper en la societat, per això, llegint l’explicació de l’article, també es podria enfocar aquest projecte a persones aturades majors de 45 anys ja que elles també poden tenir una gran capacitat d’iniciativa i donar-li un altre sentit a la seva ocupació laboral.
Balasch, M. i Montenegro, M. (2012) Coneixements psicosocials: perspectives i fonaments dels problemes socials. [mòdul didàctic 1] Barcelona: FUOC. Balasch, M. i Montenegro, M. (2012) Com s’ha d’actuar davant dels problemes socials des de les diverses perspectives? [mòdul didàctic 4] Barcelona: FUOC. BTV, (2014), Reportatge “Somonte, el documental” (5:37min) Recuperat el dia 20 d’octubre de 2018 des de: https://www.youtube.com/watch? v=Omdqm5WCWdI Durkheim, E. (1895). The rules of sociological method. Londres: Macmillan,
Montero, M. (1991). Concientización, conversión y desideologización en el trabajo psicosocial comunitario. Boletín de AVEPSO XIV (1), 3-12. Plaza, A. (2014)"¿La salvación del mundo es ser emprendedor?” Lo que piensan los niños cuando les enseñan a emprender, Eldiario.es. Recuperat el dia 20 d’octubre de 2018 des de: https://www.eldiario.es/hojaderouter/emprendedores/emprendimiento-ninos- colegio-LOMCE_0_325117501.html Sánchez, N. “Balancín de blancos” (dir.) (2013) “El silencio roto” [documental]. Alicante.(15:50min). Recuperat el dia 20 d’octubre de 2018 des de : https://vimeo.com/