¡Descarga La plaça del diamant y más Apuntes en PDF de Valenciano solo en Docsity!
Caractéristiques de “La plaça del diamant”
El temps històric de la narració té una importància cabdal, i de fet influeix de manera decisiva en la vida de Colometa. La plaça del Diamant és, en certa manera, una novel·la que gira al voltant d’uns fets cabdals per a la societat catalana del segle XX: la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra. És fàcil trobar en molts passatges tant de manera explícita com implícita, referències al fets històrics que emmarquen la trama:
- Cap. XIV, proclamació de la República -Cap. XXVI, esclat de la Guerra Civil (18 de juliol de 1936) - Cap. XXXIII, final de la guerra i ocupació de Barcelona (26 de gener de
- Cap. XXXIV-XLIX , postguerra
Situa o ubica el contingut d’aquest fragment en l’argument de l’obra. L’argument se centra en la història personal de la protagonista, Natàlia, narrada a partir del moment que coneix el que serà el seu marit, Quimet. Successivament i de manera lineal se’ns va narrant el casament, la maternitat, la viduïtat i el segon casament, en un període de temps que s’inicia poc abans de la proclamació de la Segona República i que comprèn la Guerra Civil i la postguerra. La novel·la es basa en una estructura narrativa que estableix un paral·lelisme entre l’evolució personal de la protagonista i la història col·lectiva. Així, no es limita a l’anècdota de les vicissituds d’una dona humil de Barcelona, sinó que té un sentit general.
Estructura de la narració es poden distingir tres parts en La plaça del Diamant:
-Capítols I-XVII: Pèrdua progressiva d’identitat de Natàlia, que per desig de Quimet passa a dir-se Colometa. El fet central és el matrimoni, marcat per una submissió de la dona a l’home, i una vida marcada pels “maldecaps petit” d’una mestressa de casa. Colometa es troba marcada per la ingenuïtat. Correspon aproximadament als fets anteriors a la República. -Capítols XVIII-XXXII: La protagonista desperta la seua consciència personal i es revolta, paral·lelament a la República i la Guerra Civil. És l’època dels “maldecaps grans”, i implica un període de patiment. Es tanca amb la mort del Quimet.
-Capítols XXXIII-XLI: Correspon a la postguerra, amb les privacions (“la vida escapçada”) i la voluntat de la protagonista de recuperar la seua identitat: deixa de ser Colometa i passa a ser Natàlia de nou. D’altra banda, dins de la linealitat de la història es pot observar també una estructura circular,tancada, ja que el darrer capítol reprèn l’espai i alguns dels motius del primer, per a donar-los un altre sentit i mostrar com la protagonista inclou la seua vida, el seu passat, i assoleix l’harmonia personal.
3.Quines característiques presenta el personatge X (un personatge protagonista o principal)? Evoluciona aquest personatge al llarg de l’obra? Natàlia-Colometa:És sens dubte el personatge central, el més ben caracteritzat i ple de matisos. Una jove dependenta de pastisseria que es casa amb Quimet. Té dos fills (Antoni i Rita), perd el marit en la guerra, passa penalitats de tota mena que l’aboquen a les portes del suïcidi fins que al costat del seu segon marit, Antoni, aconsegueix l’estabilitat, assumeix i tanca el seu passat i es reconcilia amb la vida. És òrfena de mare i el seu pare és casat en segones núpcies. Alguna de les seues característiques serien: -Inseguretat, por davant el món, certa innocència i senzillesa. -Submissió, en concret cap al marit, que li anul·la la voluntat. -Angoixa. El matrimoni, la maternitat, la guerra, la fam, van augmentant el sentiment d’opressió en Natàlia. -Rebel·lia. En un moment determinat es rebel·la davant la seua situació angoixant. -Canvi d’identitat. La protagonista passa per diverses fases d’evolució psicològica.
Quimet:És descrit físicament amb detall, a diferència d’altres personatges Actua de contrapunt de la protagonista i provoca un dels conflictes centrals de l’obra: la relació matrimonial home-dona entesa com una submissió. És ebenista i es casa amb la protagonista. Tot i que en els primers capítols mostra trets positius, producte de l’enlluernament juvenil d’una innocent Natàlia que es deixa dur per una personalitat més expansiva, a poc a poc se’ns apareix com un personatge dominant i egoista, que anul·la la personalitat de la protagonista i la culpabilitza en tot moment. S’implica en la revolució i la guerra de manera directa, la qual cosa deixa Natàlia tota sola en moments molt difícils. És manipulador, egocèntric i dominant: li canvia el nom i decideix per ella, s’inventa una antiga nóvia, la Maria, per a fer-la sentir malament: “pobra
Descriu les característiques de la veu narrativa en La Plaça del Diamant. Un dels trets més destacats formalment de La plaça del Diamant és la veu narrativa. El narrador és Natàlia-Colometa, en primera persona, que narra des de la seua pròpia experiència, sempre com a personatge central del relat i contant la seua pròpia història des d’un punt de vista subjectiu, des de la seua perspectiva i manera de sentir. Natàlia-Colometa recorda en veu alta els fets més significatius de la seua vida i els seus sentiments com si s’adreçara a un interlocutor només oïdor (no comenta, no interromp), però amb unes característiques particulars, ja que manté uns trets orals evidents: no és una narradora “culta”, que escriu els fets, sinó que els “conta”. Aquesta tècnica s’ha anomenat “escriptura parlada”, que es caracteritza per: -ús de la primera persona. -s’adreça a un destinatari (narratari) inconcret, mut. -adopta un to col·loquial, amb frases curtes, amb predomini de la juxtaposició i la coordinació. -repetició de paraules. -el discurs té ordre i lògica, i narra fets del passat, a diferència del monòleg interior, que vol representar en present els pensaments que flueixen sense ordre en la ment del personatge. Ordre cronològic.
Identifica el símbol que apareix en aquest fragment i explica la funció dels símbols en La Plaça del Diamant. Per a fer-ho pots esmentar altres símbols de l’obra. Alguns dels molts símbols que Rodoreda utilitza a la novel·la són:
Els coloms són un element central en l’obra, i es relacionen amb el nom “Colometa” que Quimet dona a Natàlia i, per tant, es vinculen a la seua submissió i la pèrdua d’identitat. De fet, els coloms en la novel·la adquireixen un sentit que no coincideix amb els tradicionals, ja que simbolitzen opressió, angoixa i infelicitat. -L’embut té un sentit semblant als coloms: l’angoixa progressiva motivada per una vida plena de dificultats, idea relacionada amb la seua forma de con invertit que cada vegada es fa més i més estret. -Els llaços que la mare de Quimet col·loca per tot arreu i que Natàlia empra per a empaquetar pastissos simbolitzen el paper decoratiu destinat a les dones, tenen per tant també un sentit opressiu. -Les balances dibuixades a l’escala de la casa són símbol de l’equilibri que Natàlia tracta de recuperar.
-El ganivet de l’últim capítol és un símbol d’alliberament. Per això escriu amb ell el nom de Colometa a la seua antiga casa, com una mena d’exorcisme del passat. La mateixa Rodoreda, al seu pròleg diu que el ganivet és un símbol sexual.
En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica lescaracterístiques bàsiques del (sub) gènere, model o corrent.
Narrativa psicològica, corrent amb molta força als anys 20 i 30 a Catalunya, que es caracteritza per la introspecció en el món interior i la psicologia del protagonista, amb una forta influència de les teories psicoanalítiques i del subconscient de Sigmund Freud. En aquest tipus de novel·la perd importància la trama i es dona importància a les reaccions interiors dels personatges davant d’uns fets. Així, el narrador tradicional omniscient és desplaçat per narradors interns, i s’introdueixen de manera decidida tècniques com l’estil indirecte lliure o el monòleg interior. Trets característics literatura de l’exili: a. Es fa la literatura a partir de l’experiència immediata. b. Conté notes exòtiques estretes del nou espai on es mou l’escriptor. c. Incorpora el tema de l’enyorament. d. Incorpora el sentiment de frustració i la fatalitat del destí. e. Denuncia la guerra i les seues conseqüències.
