












Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Resum per capítols de La plaça del diamant per selectivitat.
Tipo: Apuntes
1 / 20
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!













💎LA PLAÇA DEL DIAMANT - MERCÈ RODOREDA💎
● SENYORA ENRIQUETA: Venedora ambulant de castanyes i moniatos a l’hivern i de cacauets i xufles a l’estiu. Amiga íntima de la Natàlia. És la seva confident, l’aconsella i s’ocupa puntualment dels fills de la seva amiga. Adopta una figura materna protectora.
● MARE D’EN QUIMET: En cap moment de la novel·la coneixem el seu nom. Senyora vídua que desitjava que el seu fill hagués sigut una noia.
● PARE DE LA COLOMETA: En cap moment de la novel·la coneixem el seu nom. Mor d’un infart durant els bombardeigs de la Guerra Civil.
● CINTET: Amic d’en Quimet. Treballa al garatge del seu oncle. És bastant simple i comparteix moltes de les idees d’en Quimet.
● MATEU: Amic d’en Quimet. És un home comprensiu i sensible que es preocupa per la situació de la Colometa. Es casarà amb una noia anomenada Griselda.
● GRISELDA: Esposa d’en Mateu. És una dona molt atractiva i de poques paraules.
● MOSSÈN JOAN: Clergue que celebra el matrimoni entre la Natàlia i en Quimet.
● ANDREUET: Aprenent de la botiga d’en Quimet.
● TONI: Primer fill de la Colometa i en Quimet. De petit és un nen entremaliat i mogut. Amb el pas del temps i a causa d’una experiència vital madurarà i esdevindrà un noi tímid, madur, obedient i responsable.
● RITA: Filla petita de la Colometa i en Quimet. Comparteix moltes semblances físiques i psicològiques amb el seu pare.
● SENYOR I SENYORA DE LA NATÀLIA: Matrimoni de classe mitjana acomodada que contracta a la Colometa perquè els netegi la casa.
● ANTONI: Adroguer del barri. Físicament s’assembla a en Pere. Té la cara una mica gravada de verola. Esdevé el segon marit de la Natàlia. És un home sensat, bondadós, empàtic, sensible, gentil i comprensiu que es preocupa pel benestar de la seva esposa i d’en Toni i la Rita. Satisfà les necessitats d’estabilitat econòmica i de millora de condicions de vida de la protagonista i dels seus fills.
● VICENÇ: Marit de la Rita. Treballa de cafeter en el bar de la cantonada.
La Natàlia, una noia jove que treballa en una pastisseria, rep la visita de la seva amiga Julieta, que la
convida a passar la nit de festa a la plaça del Diamant[^1 ]^ i a participar en una rifa de cafeteres que tindrà lloc a la mateixa plaça. Realment, a la Natàlia no li ve de gust sortir de festa, però mai no sap dir que no quan li proposen qualsevol cosa i, com sempre, acaba acceptant. Vesteix tota de blanca.
A la festa, un noi que no coneix de res li demana ballar. Ella s’hi nega explicant li que no en sap, a la vegada que pateix pel seu promès Pere, que treballa de cuiner a l’Hotel Colón. El noi que li ha demanat ballar es diu Quimet, i va acompanyat d’un amic seu anomenat Cintet. Finalment, la Natàlia i en Quimet acaben ballant amb l’orquestra tocant de fons. Durant la festa, la noia recorda constantment que la seva mare és morta des de fa uns anys i que el seu pare està casat amb una altra dona des que va
enviudar. La Natàlia creu que en Quimet té uns ulls de mico[^2 ].
Els dos joves perden als seus respectius amics, la Natàlia a la Julieta i en Quimet a en Cintet. El noi li diu que ella només pot tenir un nom: Colometa, i que serà la seva esposa al cap d’un any. En sentir aquest comentari la Natàlia arrenca a córrer pels carrers de Gràcia, i en Quimet la persegueix també
corrent. A la noia se li cauen els enagos[^3 ]^ per terra.
La Natàlia ha quedat amb en Quimet prop del Parc Güell. Mentre l’espera, un jove en pijama li proposa sexe des de la finestra de casa seva. En Quimet arriba 1 hora tard. La Colometa vol dir li que ha tallat amb en Pere, però no sap com fer ho perquè en Quimet no li pregunta si ja l’ha deixat, a diferència d’altres dies en què ha insistit molt en el tema. La Natàlia sent una profunda tristor per haver deixat en Pere, ja que ara el noi es troba completament enfonsat.
En Quimet treballa d’ebenista. Li fa grans sermons a la Colometa sobre les fustes, Gaudí, els drets de la dona i de l’home, la seva família i els seus plans de futur. Durant la cita, deixa anar en més d’una ocasió el comentari: ”pobra Maria...”, fet que té intrigada a la Colometa. Ho diu sense cap mena de sentit quan ella li comenta que ha deixat a en Pere.
En Quimet li diu a la Colometa que no vol que treballi més a la pastisseria, ja que, segons ell, el pastisser és un pervertit que va darrere de les dependentes. A ella no li agrada el comportament d’en Quimet i es nega a obeir lo. Ell l’agafa pel coll amb una mà i li sacseja el cap. Estan tres setmanes sense veure’s. Quan es retroben, en Quimet li diu que havia deixat a la Maria per estar amb ella.
La Colometa coneix a la mare d’en Quimet, una senyora que viu sola i que té la casa plena de llaços. El seu fill la tracta amb menyspreu i no viuen junts perquè ell diu que no vol donar li feina i perquè la convivència entre ells no és gens fàcil.
El casament és molt llarg i el mossèn Joan fa un sermó sobre Adam i Eva i el Paradís. Després de la cerimònia van tots plegats en cotxe fins a Montjuïc a passejar per fer gana. Mentre els convidats fan el vermut al Monumental el matrimoni es fa una sessió de fotografies. Després de dinar, toquen música i tothom balla. La Colometa pensa que ha estat un dia molt bonic.
Un dia, la Colometa li ensenya a en Quimet un vestit de color castanya que s’ha fet ella mateixa. El seu marit té una reacció rabiosa estranya i la comença a perseguir per la casa mentre crida uuuuu... La tira a terra, la fica sota el seu llit i comença a saltar hi damunt. Cada cop que la Colometa intenta sortir de sota el llit en Quimet li pica el cap amb la mà i li diu que està castigada.
En Quimet reuneix suficients diners per comprar se una moto de segona mà gràcies a un contacte d’en Mateu proporcionat pel Cintet. La feina a realitzar va consistir a restaurar els mobles d’un senyor. La parella va fins a Badalona en moto, on s’hi queden a dinar. En Quimet torna a repetir el sospir: “pobra Maria…” i torna a esmentar un altre cop la seva “exparella” al llarg del dia. A la Natàlia li amoïna el tema de la Maria. Pensa constantment en ella i s’hi compara, imaginant se que la Maria ho fa tot millor que ella.
Sempre que visiten la mare d’en Quimet aquesta els pregunta si hi ha alguna novetat, referint se a si està embarassada.
Un dia, en Quimet presenta a la Colometa l’aprenent de la seva botiga, l’Andreuet.
En Quimet acaba de construir una cadira en la qual porta ja temps treballant. Diu que només s’hi pot seure ell.
És diumenge i en Quimet li diu a la Colometa que avui faran un fill. La noia recorda com en comptes de tenir una nit de nuvis van tenir una setmana de nuvis i que el primer cop que va mantenir relacions sexuals amb en Quimet tenia molta por a “morir partida”. La senyora Enriqueta es posa molt tossuda per saber com havia anat la nit de nuvis i la Colometa esquiva el tema.
Una nit, en Cintet, la Natàlia i en Quimet tornen de camí cap a casa després d’haver sortit de festa al Monumental. El matrimoni no troba la clau de casa seva. Amb l’ajuda d’en Cintet, en Quimet va al taller a buscar eines per obrir la porta. Aconsegueixen entrar hi fent un forat damunt del pany.
Un dia, a en Quimet li agafa un atac de ràbia propi dels seus, produït pel mal humor després d’una baralla amb un senyor d’una restauració de mobles. Evoca l’atac en la seva dona perquè ella no s’enrabia i li tira per terra tota la roba dels seus calaixos.
En Quimet es queixa d’un mal a la cama que pateix durant la nit. Segons la senyora Enriqueta el dolor és fingit per captar l’atenció de la Colometa.
Un dia, la Natàlia es troba en Pere. El seu expromès està nerviós perquè sap que ella s’ha casat. Se’l veu molt trist i sol. La Colometa evita contagiar se de la seva tristor.
La Colometa es queda embarassada i el metge li recomana anar a la platja. Hi va amb en Quimet en moto. Ella passa molta por durant el viatge. En Quimet diu que de gran el seu fill guanyarà carreres.
El pare de la Natàlia vol que el seu net es digui Lluís si és nen o bé Margarida si és nena. En Quimet diu que serà ell mateix qui triï el nom del seu fill i confia que serà un nen.
La mare d’en Quimet li ensenya a la Natàlia una Rosa de Jericó i li diu que la posarà en aigua i s’obrirà juntament amb ella.
A la Colometa li agafa la mania de netejar compulsivament, dorm malament, tot li fa nosa, pateix atacs d’urticària, se li inflamen mans i turmells i es nota molt estranya físicament. En Quimet segueix queixant se del mal d’ossos a la cama i somia que se li cauen les dents. CAPÍTOL XI
La Colometa pareix. És un nen. Al néixer pesa 4 kg, però al cap d’un mes baixa a 2 ’ 5 kg. En Quimet, pessimista, diu que morirà. El nadó plora constantment. No el calma ni el menjar ni l’aigua. Ho proven tot per mitigar el seu nerviosisme (cantar li, passejar lo, cridar li, donar li llet, posar li el xumet…), però no funciona res. Segueix sense menjar i s’aprima cada cop més. La Julieta també diu que es morirà.
De mica en mica la criatura comença a beure llet del biberó.
Anomenen Toni al nadó. La mare d’en Quimet cuida d’ell els dilluns, cosa que a en Quimet no li fa gens de gràcia. L’home es queixa que la cama li fa més mal que mai i que el dolor se li està estenent per la cintura.
Un dia, a la galeria de casa seva, el matrimoni es troba amb un colom jove amb una ferida a l’ala. La Colometa decideix curar lo. El cuiden en una gàbia a la galeria per poder veure’l des del menjador. En Cintet és partidari de deixar lo anar i en Mateu proposa matar lo perquè no visqui tancat.
Just el dia abans que aparegués l’au al pis en Quimet va comprar un embut.
En Quimet decideix traslladar el colom de la galeria a la golfa del terrat, on vol construir un colomar. Vol ajuntar lo amb un altre colom criat pel pare de l’Andreuet. Al colom curat li posen el nom de Cafè, i a la seva parella Maringa.
A la Natàlia li agrada molt aturar se a mirar els aparadors de nines d’una botiga d’hules del carrer Gran de Gràcia. Li serveix per evadir se dels problemes quotidians amb els que conviu.
família està formada per dos matrimonis, el dels joves i el dels sogres. Acorden un molt bon sou per als serveis de la Natàlia.
La senyora de la casa li mostra a la Natàlia tot el domicili i li explica detalladament les feines que haurà de realitzar. A la Colometa l’habitatge li sembla un trencaclosques i li costa molt orientar s’hi.
En Quimet li explica a la seva dona que es faran rics venent els coloms que criïn. La Colometa treballa per primer dia a la casa dels senyors que l’han contractat. Es troba amb problemes amb el subministrament d’aigua.
La senyora Enriqueta s’ofereix per cuidar als nens al carrer mentre la Natàlia treballa als matins, però aquesta finalment opta per deixar los sols a casa.
Al sortir de la feina, la Colometa quasi mor atropellada per un tramvia. Quan arriba a casa, els seus dos fills estan tranquils. La Rita està dormint a terra i en Toni ploriqueja en veure la seva mare tornar.
Els senyors pels quals treballa la Natàlia tenen una torre en lloguer, però no accepten llogaters amb fills perquè, segons ells, ho fan malbé tot. La Colometa rep la visita d’un matrimoni el fill del qual està interessat en el lloguer de la torre, però aquest té tres fills, de manera que no arriben a cap acord. Els senyors eren molt exigents amb les condicions i requisits que havien de complir els llogaters de les seves propietats, de manera que es passaven mesos sense llogar les.
La Colometa decideix portar els seus fills amb la senyora Enriqueta mentre treballa, però al cap d’uns dies en Toni s’hi oposa. Insisteix que vol passar el matí al pis, i la seva mare accedeix perquè mai han tingut cap problema al quedar se sols a casa.
Als matins, els nens juguen amb les llavors de les veces[^6 ], utilitzant les per fer dibuixos al terra del pis.
En Quimet recull a la seva dona a la feina i coneix a la senyora propietària de la casa on treballa.
A petició d’en Quimet, la Colometa compra més veces a l’adroguer del barri.
La Natàlia s’assabenta que quan els seus fills es queden sols a casa els dematins alliberen els coloms. D’aquesta manera, els nens han après a estar se quiets mentre la seva mare no hi és a casa, ja que no volen espantar els coloms per gaudir de la seva companyia. En Quimet ho troba molt bonic i diu que haurien de tenir més coloms. Decideix posar covadors a una habitació petita de l’interior del pis. Forada el sostre de la golfa i posa una escala a l’habitació petita per connectar la amb el terrat i facilitar que els coloms puguin anar d’un lloc a l’altre de la casa.
En Quimet tanca a una parella de coloms a les fosques. Aquests coven ous i neixen colomins. Pensa fer un gran negoci amb la venda de coloms. S’obsessiona amb el tema i planteja projectes de futur. S’imagina que els coloms el fan ric i conegut. La senyora Enriqueta li diu a la seva amiga Natàlia que a l’hora de la veritat el seu marit regala dues de cada tres parelles de coloms.
La Natàlia té molta feina netejant la brutícia que desprenen els coloms. Sent constantment el seu parrupeig i nota la seva pudor per tot arreu, inclús en el seu propi cos. Això li genera un greu malestar psicològic que l’afecta al seu dia a dia, sobretot al seu rendiment a la feina. No pot explicar li aquesta situació a la senyora que la té contractada ni tampoc pot expressar li el seu enuig a en Quimet perquè llavors es queixaria de la cama.
La senyora Enriqueta li diu a la Colometa que li falta caràcter.
La mare d’en Quimet els fa una visita per veure el colomar i al·lucina amb l’enorme quantitat de coloms que tenen.
La mare d’en Quimet mor una setmana després de la visita. Quan arriben al seu pis, la Natàlia i en Quimet es troben a la difunta estirada al llit del seu dormitori, acompanyada de tres veïnes que l’havien vestit de negre. També li havien posat al peu del llit una corona de fulles verdes, sense cap flor, tal com ella volia.
Una veïna li diu a en Quimet que la seva mare se l’estimava molt a ell i als seus altres fills, però que la il·lusió de la seva vida hauria estat tenir una nena (per aquest motiu segurament tenia la casa plena de llaços, encara que també poden tenir una funció simplement decorativa).
CAPÍTOL XXIV
En Quimet i en Cintet parlen sobre la seva possible tornada a l’escamot per fer de soldats i la Colometa s’hi oposa rotundament.
El seu estrès augmenta per la immensa quantitat de feina que ha d’afrontar sola. En Quimet no l’ajuda, sinó més aviat al contrari, ja que cada cop hi ha més coloms a la casa i la majoria els regala.
En Mateu no està bé anímicament perquè té problemes amb la Griselda i perquè ja no viu amb la seva filla. Li diu a la Colometa que és com una germana per a ell, s’emociona i es posa a plorar. A ella li sobta que un home tan alt plori. Li agraden els seus ulls blaus.
La Colometa trenca involuntàriament un got mentre treballa i el matrimoni que la té contractada li fa pagar. Al tornar a casa, cansadíssima de la feina, la Natàlia pega al Toni sense motiu. El nen comença a
La Colometa sent nostàlgia per la vida en família d’abans de la guerra. Creu que no veurà al seu marit mai més.
En Quimet torna un diumenge. Porta menjar per a la família i s’endú dos matalassos que necessita. A en Toni i a la Rita els fascina escoltar les anècdotes i les vivències de la guerra que en Quimet els explica. Els promet que a la següent visita del diumenge vinent portarà joguines.
La Colometa l’informa sobre el seu acomiadament i la seva nova feina a l’Ajuntament. També li diu que al terrat queden els coloms més vells, amb gana i salvatges. En Quimet es mostra optimista amb la situació, diu que tot canviarà cap a millor i que el resultat final serà positiu.
Tres dies després arriba en Cintet a casa la Natàlia. Torna d’un viatge en avioneta a Cartagena, on va anar a buscar bitllets de banc. Parlen del vol en avioneta, d’en Mateu i la seva relació amb la Griselda, i dels coloms. Ella el veu diferent, i pensa que la guerra canvia als homes.
Un matí la Natàlia es troba a la Julieta pel carrer. La noia està molt prima, blanca i té un aspecte cansat. Queden per veure’s diumenge a la tarda.
La seva amiga li explica que està perdudament enamorada d’un noi que ara també està combatent a la guerra. Li relata una nit que van passar junts, en la qual no van mantenir relacions sexuals. La Julieta té molta por que el seu estimat mori.
Sempre que van a casa de la senyora Enriqueta, en Toni i la Rita es queden fascinats i embobats observant el quadre de les llagostes amb cap de persona.
La Colometa diu que la felicitat en la seva vida ja s’ha acabat. Sent una pena i una tristor molt profundes.
Uns bombardejos des del mar maten d’un infart al pare de la Colometa. Des de la mort de la seva mare, ella ja no el sentia completament com a pare seu ni el tenia molt present.
En Quimet li fa una visita a la Natàlia després de temps de no saber ne res d’ell ni dels seus amics. Està brut, se’l veu perjudicat i diu que pateix tuberculosi. Creu que la malaltia l’afectarà per la resta de la seva vida i que l’acabarà matant. Tot i així, es mostra optimista amb la fi de la guerra.
Es queda 3 dies a casa fins que el passen a recollir els companys milicians per tornar al combat.
La Natàlia no pot alimentar a en Toni ni a la Rita i porta al seu fill a una colònia per a nens refugiats on treballa la seva amiga Julieta. En Toni es nega rotundament a quedar se a viure a la colònia. A la seva mare li dol moltíssim haver lo de deixar, però no té cap altre més remei si vol que no mori de gana.
La senyora Enriqueta el va a veure cada diumenge. La Colometa no té temps per visitar lo.
La Rita enyora molt al seu germà i està molt afectada.
Un milicià li comunica a la Natàlia que en Quimet i en Cintet han mort combatent a la guerra i li entrega el rellotge del seu marit, que és l’únic que van poder recuperar del seu cos. Uns anys més tard, ella voldrà regalar li aquest mateix rellotge a en Toni.
La Natàlia puja al colomar, on només hi queda un colom, que està mort.
La Colometa diu que s’ha de fer de suro per poder seguir endavant, que ja no pot seguir sent de carn.
No vol acceptar que en Quimet està mort i prefereix pensar, tot i saber que no és cert, que segueix a la guerra i que quan acabi arribarà amb en Cintet.
Més tard, es vesteix de dol. Rep la visita de la Griselda, que manté una relació cordial amb en Mateu per respecte a la seva filla.
En Toni acaba el període d'estança a la colònia de nens refugiats. Físicament està molt canviat, no sembla ell. Està més gras. La Rita l’informa que el seu pare ha mort a la guerra. El nen està bastant callat. S’ha tornat un noi tímid i obedient. Dormen els tres junts al mateix llit.
La Colometa no té suficients diners per comprar menjar ni tampoc hi ha prou aliments com a conseqüència de la guerra. Molta gent marxa de la ciutat. Ella es tanca al seu pis. La senyora Enriqueta li proveeix llaunes d’un magatzem. Un dia, li diu que en Mateu ha mort afusellat a una plaça. A la Natàlia li afecta moltíssim aquesta notícia.
Uns dies més tard, la Colometa s’ho ven tot (els coberts, els llençols, el matalàs, el llit, el rellotge d’en Quimet, les xicres[^7 ], les copes, la roba…) i se’n va a casa dels seus antics amos.
Els senyors pels quals treballava la Natàlia li diuen que no li poden donar feina perquè no tenen suficients diners. El senyor està alterat i nerviós. La senyora, en canvi, li explica tranquil·lament que ara mateix no es poden permetre contractar la.
La Natàlia torna a trobar feina en el sector de la neteja gràcies a la senyora Enriqueta, però la seva situació econòmica pràcticament no millora. Pensa que la millor solució és matar als seus fills amb salfumant i desprès suïcidar se. Planeja utilitzar l’embut que va comprar en Quimet per fer los empassar l’àcid clorhídric mentres domin.
La Natàlia no sap com dir als seus fills que l’Antoni li ha demanat la mà. Li explica tot a la senyora Enriqueta, que opina que els ho ha de dir de forma natural.
La Colometa acaba acceptant la proposta de matrimoni. L’Antoni està molt feliç. No obstant això, just després de dir li que sí la Natàlia s’adona que li desagrada la casa i li vénen ganes de rebutjar lo.
Es casen tres mesos més tard i fan reformes a la casa. La Colometa ho vol tot nou i no porta res del seu antic pis. Tots dos es consideren molt delicats de sentiments.
A la Natàlia li canvia la vida radicalment. Passa de la pobresa extrema a tenir una bona vida gràcies a l’Antoni. Ja no treballa netejant la casa del seu marit, sinó que contracten a una dona de fer feines, la Rosa. Els fills estudien a l’escola. El nen té molta afinitat amb l’Antoni i la Rita també té una bona relació ell, però és més distant.
La Natàlia no surt mai de casa. Li fa molta por sortir al carrer.
Els nens celebren la primera comunió. La Rita li explica a la seva mare que al pare d’una amiga seva el van donar per mort a la guerra i fa poc va tornar a la ciutat. Estava viu però molt malalt, i no sabien res d’ell perquè el tenien reclòs. La Colometa pensa que a en Quimet li podria passar el mateix. La possibilitat que estigui viu l’obsessiona moltíssim perquè, en cas de ser així, veuria com ella l’ha abandonat i s’ha casat amb l’adroguer de les veces. No dorm ni menja suficient per l'estrès. Aquesta por persisteix en ella 2 o 3 anys.
Decideix sortir a caminar amb la Rita per distreure’s. Durant el passeig, s’acaba desmaiant a l’intentar creuar el Carrer Gran de Gràcia i l’han d’acompanyar a casa. Acaba passejant pels parcs i evita travessar carrers, ja que li produeix un pànic extrem.
La Natàlia s’adona que la Rita s’assembla a en Quimet, tant físicament (també té uns ulls de mico), com psicològicament (també acostuma a “fer patir” a la gent). Es caracteritza per ser una noia tossuda, orullosa i d’idees avançades per l’època en què viu. Físicament és bastant atractiva.
La Rita vol ser empleada d’aviació.
L’Antoni li diu a la seva dona que és molt feliç amb la vida que porten. A ella li comencen a venir records idealitzats sobre la vida amb els coloms abans de la guerra. Li relata tota la història dels coloms a una senyora a un parc. Aquesta li explica a una altra, i així consecutivament. Acaben referint se a la Natàlia amb el nom de “la senyora dels coloms”.
Els seus dies consisteixen a anar als parcs. De camí, es fixa molt en les cases i xafardeja com són per dins. No suporta quedar se tancada a casa. Surt fins i tot els dies de pluja. Es torna molt sensible i comença a plorar per tot i porta un petit mocador dins la màniga.
En Toni té molt clar que acabarà la carrera per tenir estudis però que serà adroguer per ajudar a l’Antoni en la botiga i que seguirà el seu negoci. L’Antoni està una mica decebut perquè veu que el noi aspira a tenir una feina amb més prestigi, treballant de metge o d’arquitecte.
Quan la Colometa es desvetlla per la nit, va a la botiga del seu espòs a manipular i olorar els aliments. Així aconsegueix distreure’s i pensar en la mort del seu exmarit Quimet. CAPÍTOL XLV
La Natàlia rep la visita de l’amo del bar de la cantonada. És un noi maco, simpàtic i treballador que es diu Vicenç. Ve a demanar li permís a la Colometa per casar se amb la seva filla de la Rita. Quan la Colometa li ho comenta a la Rita, aquesta s’hi nega rotundament i li agafa un atac de riure que encomana a la seva mare.
La Natàlia li diu a en Vicenç que la seva filla no està interessada a casar se amb ell, però el noi no es rendeix i li diu que la Rita serà seva.
La Rita explica que ha anat a sopar al bar d’en Vicenç i que el noi l’ha conquistat quan li ha admès que no té facilitat per enamorar a una noia. La Rita té un comportament bastant bipolar amb en Vicenç. Ell està molt preocupat perquè hi ha dies que sap que la fa feliç i dies en què nota que no vol estar amb ell.
En Toni vol ser soldat i fa el servei militar a Barcelona.
La Rita accepta casar se amb en Vicenç, però ho fa per no veure’l trist, perquè no es faci la víctima davant del barri i per evitar que la gent pensi que és una mala noia. Reconeix que en Vicenç li fa goig, però li molesta que tingui el local tan a prop de casa seva.
La Natàlia ja no acostuma a explicar històries sobre els seus antics coloms a les senyores del parc. Ara se les guarda per ella i tendeix a aïllar se.
En Vicenç i la Rita es casen. Com a regal pel casament, la senyora Enriqueta li dóna a la Rita el quadre que tenia a casa de les llagostes amb cap de persona. L’Antoni li regala molts diners a la Rita. El mateix dia celebren l’aniversari de casats de la Natàlia i l’Antoni.
Altres relacions d’amor que podem observar són la de la Julieta amb el seu promès, la de la Rita amb en Vicenç, o la de la Natàlia amb en Mateu, que comparteixen una relació d’amistat on hi és molt present l’amor.
També cal destacar que a la novel·la el desig carnal s’associa a connotacions negatives. La Natàlia entén el sexe com una experiència perillosa i dolorosa lligada a la reproducció. A més, les relacions satisfactòries coincideixen amb aquelles on el sexe no és present: Natàlia i Antoni, Julieta i promès (passen una nit d’amor en què no mantenen relacions sexuals), Natàlia i Mateu, i les que fracassen són aquelles on hi ha sexe: Natàlia i Quimet, Mateu i Griselda.
● Nines de la casa d’hules: representen la infantesa i joventut, l’única etapa on es pot trobar l'autèntica felicitat per la innocència amb què es viu, segons l’autora.
● Embut: la forma que té al·ludeix a una vida sense gaire dificultats (part ample), que de mica en mica es va complicant molt (part estreta). Per tant, simbolitza la vida angoixant de la Natàlia. Recordem que la Colometa planeja utilitzar l’embut per matar als seus fills.
● Cargol marí: la Colometa l’utilitza per sentir pau, serenitat, harmonia i tranquil·litat.
● Coloms: representen un paral·lelisme amb la vida de la protagonista, tranquil·la abans de la Segona República i greument pertorbada durant la Guerra Civil. Els coloms apareixen per casualitat a la seva vida, els posen un nom, els construeixen un colomar, tenen cura d’ells..., però progressivament van envaint el temps i espai de la Natàlia, només li provoquen mal de caps, generen molta brutícia i requereixen molta atenció. Per tant, constitueixen un element desequilibrador de la seva estabilitat emocional, en molta part alimentada per la conducta d’en Quimet i la seva opressió. En alguna ocasió la Natàlia fereix els Coloms, rebel·lant se, així, contra la vida que en Quimet li ha imposat viure.
El paral·lelisme es fa evident quan la mort d’en Quimet coincideix amb la mort de l’últim colom, fet que representa l’alliberament de l'opressió del seu marit. Al final de la novel·la, la protagonista els recorda molt sovint, els enyora i els acaba mitificant.
● Ganivet: en el pròleg, Mercè Rodoreda esmenta que es tracta d’un símbol sexual. Alguns treballs acadèmics i anàlisis de la novel·la afirmen que representa l'enyorança dels temps passats, del sexe amb en Quimet, ja que amb l’Antoni no pot mantenir relacions sexuals. Altres revisions sostenen que el fet que la Colometa utilitzi el ganivet per escriure el seu nom a la porta del seu antic domicili representa “l’assassinat del seu passat” (com gravar el nom d’una persona morta a la làpida de la seva tomba), l’assimilació del que ha viscut.
● La plaça del Diamant: simbolitza el principi i el final de la relació amorosa amb en Quimet. La plaça és el lloc on es coneixen i on la Natàlia emet el crit que representa el seu alliberament.
● La Natàlia tapa el melic de l’Antoni amb el dit: escena d’amor profund de la Colometa vers el seu marit. Li tapa el melic perquè no se’m buidés tot ell per allí... Tots, quan naixem, som com peres... perquè no s’escorregués tot ell com una mitja. Perquè cap bruixa dolenta no me’l xuclés pel melic i no em deixés sense Antoni…
● Contents és la paraula amb la qual acaba la novel·la. L’autora apunta que aquest fet és intencionat, ja que amb l’escena dels ocells amb què clou el llibre volia transmetre que “encara que al món hi hagi tanta tristesa, sempre el pot salvar algú amb una mica d’alegria”.
[ 1 ] Localitzada al barri de Gràcia de Barcelona.
[ 2 ] Fa referència a que té els ulls petits i lletjos.
[ 3 ] Peça de roba interior femenina amb forma de faldeta simple que es duia per sota la faldilla per donar volum, abrigar o evitar transparències.
[ 4 ] Cafè Monumental, antigament ubicat al Carrer Gran de Gràcia, 25. Era utilitzat com a centre neuràlgic de celebracions i reunions de grups d’opinió i tertúlies literàries.
[ 5 ] A la novel·la, la Natàlia es refereix al senyor com a “el senyor del guardapols”. [ 6 ] Aliment dels coloms. [ 7 ] Tasses petites utilitzades per prendre cafè o xocolata.