¡Descarga La plaça del diamant y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda personatges: https://www.studocu.com/ca-es/document/batxillerat/llengua-catalana-i-literatura-i/resum-de-la-pl aca-del-diamant/ Resum per capítols: I: La narració comença el dia que la protagonista coneix Quimet, el seu futur marit, a la Plaça del Diamant (plaça del barri de Gràcia a Barcelona), el qual li canvia el nom de Natàlia pel de Colometa, després de que ballessin amb l'orquestra i després la Colometa va arrencar a córrer fins a casa seva perquè sentia vergonya. Recorda constantment la seva mare morta i el seu pare novament casat. La Natalia era una noia que va anar a la Plaça del Diamant un dia amb la Julieta, la seva mare havia mort i estava enterrada al cementiri de Sant Gervasi i el seu pare estava casat amb una altra dona. A la plaça del diamant va conèixer a un noi el qual la va invitar a ballar allà al mig i li va dir que dins d’un any ja serie la seva esposa. El noi li deie que la Natalia en veritat es deia Colometa,el noi sembla ser que es diu Quimet. La Natalia tenia un promès que es deia Pere i treballava de cuiner al Colón La Natalia a la feina va vestida tota blanca. II: Havien quedat al Parc Güell per primera vegada, i mentre Colometa esperava, un noi atrevit des d'una finestra va demanar-li sexe però ella va continuar esperant en Quimet, el qual va tardar una hora, i va ser una cita misteriosa en la qual ell parlava dels plans de futur que tindrien i els drets de l'home sobre la dona. Després la va besar i va dir un parell de cops “pobra Maria”. Colometa acabava de tallar amb el seu promès Pere i sentia pena perquè l'havia enfonsat. III: El capítol comença amb una baralla que té la parella perquè en Quimet la obliga a no treballar més per a aquell pastisser, ja que segons ell, la mira amb altres ulls. Després Quimet li presenta la seva mare, que queda fascinada amb la novia del seu fill. La mare del Quimet li regala a la Natàlia uns rosaris de boleta negra, que ella guardarà en un calaix perquè no sap què fer-ne. El Quimet somia amb tenir una moto i portar al darrera a la Natalia i que tots dos casats voltaríen el món. En Cintet, amic d'en Quimet, els informa de l'existència d'un pis sota terrat que incloïa el terrat, i aquest tot emocionat el desitja sense abans haver-lo vist. Finalment, el Quimet li pregunta al Cintet (perquè treballava al garatge del seu oncle) si sabia d’una moto de segona mà i ell li va dir que ja ho miraria. IV: L'Enriqueta, una venedora de castanyes i moniatos ambulant del barri i confident de Colometa li diu que fa bé casant-se amb en Quimet i no pas amb en Pere, perquè segons ella el Quimet era més eixerit i més busca-vides mentre que el Pere era un manat. Quan veuen el pis en Quimet decideix la seva decoració i també canviar la cuina, així que l'enderroquen i tots plegats; en Cintet, en Mateu i la parella, treuen el paper de les parets del pis. En Quimet quan es cansa desapareix i no va tornar fent-se el distret fins que es va fer fosc amb l’excusa de què mentre ajudava el manobre a tirar runa al carretó havia trobat un client i s’hi va distreure. En Quimet posa a prova a Colometa dient-li que l'ha vist passejar amb en Pere, quan és mentida. Ell es va enfadar i hi va insistir fins que va obligar a la Colometa, la Natàlia, a demanar-li perdó (agenollada per dins) tot i que ella no veia en Pere des de havíen renyit.
V: És el dia de rams i tot el poble surt a beneir el seu. Després van a dinar a casa la mare d'en Quimet, on aquest no para de queixar-se perquè el menjar no porta sal. Ell diu que la seva mare ha fet el dinar sense sal per contentar a la veïna (que li agradava menjar sense sal) que s’hi havia estat quedant a casa perquè s’havia barallat amb el seu marit. El Quimet quan anava a casa la Colometa li regalava puros al seu pare i la Colometa braços de gitano de crema. El diumenge següent van a dinar a casa la Colometa amb el seu pare i la seva dona i després van a rascar paper al seu projecte de pis. Quan van empaperar el menjadors els hi va sortir una taca la part superior a la dreta, i tan el propietari antic del pis i el veí del costat no volien saber res. VI: En Quimet porta a la seva promesa al mossèn Joan per decidir com anirà la cerimònia. En Quimet vol que sigui curta, com abans acabi, millor. Però el mossèn diu que aquestes coses s'han de fer lentament, perquè amb el casament es decideix amb qui passar la resta de la teva vida. I es van ajuntar una bona colla a l'església, i al sortir van anar a fer-se fotos al fotògraf i després el dinar i el ball, on Colometa mostrava una gran alegria per aquell dia, en canvi, en Quimet no mostrava cap sentiment amorós. Al final, el Quimet va dir que volia acabar el pas doble amb la Colometa perquè així és com la va conèixer. La Colometa desprenia alegria i desitjava tornar a ser al día abans per tornar a començar el día tan bonic que havia viscut. Anaven sempre al Monumental a menjar popets per fer el vermut. VII: Ja feia dos mesos i set dies que s’havien casat i ja tenien el pis fet. En Quimet li feia la “broma” a la seva dona de dur-la a sota del llit i saltar-hi a sobre. Quan anaven a casa de la seva mare, aquesta feia la mateixa pregunta sempre insinuant si estava embarassada i se la va endur a l'habitació per comprovar-ho però veié que no. Els diumenges, segons en Quimet, eren els dies de fer un nen. VIII: En Quimet, amb els seus aires de bon fuster, fa una cadira només per homes; és a dir, només s'hi pot asseure ell, la qual s’hauria d’encerar cada dissabte i li hauria de fer dos coixins, un per seure-hi i un altre per posar-hi el cap.. A la senyora Enriqueta li hagués agradat que Colometa li expliqués la seva nit de nuvis amb detall, però més que una nit, va ser una setmana sencera tancats a l'habitació i per ella fer un nen els diumenges és fer-se mal a si mateixa. IX: En Quimet es deixa la clau de la porta d'entrada del pis i després no poden entrar i acusa a Colometa d'haver-la perdut. Va anar a buscar eines al taller per foradar la porta i aconseguir d’alguna manera o d’altra poder entrar fent un ganxo amb un filferro , al día següent va tapar el forat amb un tap de suro. Es passa tot l'hivern queixant-se del mal de cama, però es veu que aquest dolor només es presenta a la nit, quan la Colometa l'ha de cuidar. Aquesta, un dia passejant i mirant les flors de la rambla, es troba en Pere, el noi que va deixar per casar-se amb en Quimet, i va notar que Colometa duia una gran pena dins (quasi no la va reconèixer perquè estava molt prima), al igual que ell que es sentia sol. X: La Colometa està embarassada i sent com si l'haguéssin buidat a ella i omplert d'alguna cosa. Va parlar amb la senyora Enriqueta dels desigs d'àpats que et venen ganes de menjar i el seu pare ja havia posat els noms per si era nen o nena, però en Quimet va dir que no, que el nom del fill el posava el pare d'aquest. Si fós nen Lluís i nena Margarida ( com la besàvia ) I anàvem a la platja amb la moto perquè li convenia aire lliure i banys de mar (segons una llevador que la va visitar). En
sembla bona persona. És el gendre. La fa entrar a la casa i apareix la sogra i el nen. A la casa hi viuen un matrimoni jove el nen i els avis de part de mare. El gendre diu que a la casa hi ha feina per tots els dies i que estarà ben pagat ( 10 rals hora, de normal eren 3 rals hora ). Per això, li ofereix un preu per hora de feina reduïda que li donarà un sou segur. Ella accepta. Ell és el guardapols XVIII: La senyora, la sogra, li ensenya la casa. Cuina antiga, en desús perquè usen gas, mobles amb corc, miralls picats, vitrines trencades (la filla va disparar amb una pistola de joguina al cristall). Una bany amb humitat, una banyera enorme, en malament estat, azulejeteada, que cal buidar a mà perquè no desguassa. Un bagul en relleu (i alli tallada una parella, que representa l'eterna qüestió, l'amor). Una habitació amb un piano i un barguenyo amb potes estranyes. L'alcova de la senyora i el senyor. L'alcova del nen. El saló, amb un bagul gòtic amb molts detalls. L'habitació de la filla i el gendre. La filla està descansant, té una malaltia, no se sap quina. Va perdre sang en canviar de lloc uns testos. La porteta d'entrada al jardí des del carrer, amb un mecanisme complicat d'entrada. En fi, un trencaclosques de casa per a la Natàlia. XIX: En Quimet pensa a dedicar-se a criar coloms per a tirar endavant i segons ell, fer-se rics. La Natàlia va a casa de l’Enriqueta, a explicar-li això del treball. L’Enriqueta li ofereix quedar-se amb els nens al carrer mentre embeni. La Natalia li diu que l’Antoni serà obedient però que serà difícil que la Rita, la petita, es quedi quieta. El primer dia de treball és problemàtic. Els nens es queden amb el Quimet, perquè diu que amb l’Enriqueta es poden escapar i enxampar-los algun cotxe. A la casa es va tallar l'aigua, mentre el gendre intentava arreglar l'avaria, a netejar la pols i els cristalls , que s’embrutaven de seguida a causa del trànsit. L'aigua seguia sense arribar. Calia pujar galledes del pou. Fa els llits, però la senyora la interromp perquè posi una targeta a la porta d'avís al fontaner per on entrar. Informació sobre l'enreixat d'una porta: el gendre es va fer passar per contractista que necessitava una mostra i el va aconseguir gratis (és a dir, que són uns barruts). Acaba, li paguen, corrent arriba a casa: la Rita adormida, el nen, plorant. XX: L'endemà arriba el fontaner a la casa, arregla això de l'aigua. Però quan se’n va el gendre no es fia i li demana ajuda a la Natàlia per a comprovar el nivell de l'aigua. El dipòsit abans s’omplia amb 6min i ara amb 3min. Són realment estranys el gendre i també la seva família, així li ho explica al Quimet. Als dos dies apareix el gendre amb un ull morat. La sogra li explica que tenen a un inquilí en un cobert i que han volgut pujar-li el lloguer perquè s'han assabentat que guanya molts diners amb uns cavallets que fabrica. El gendre ha anat a dir-l'hi, s'han enredat, i l'inquilí li han tirat un os del plat que estava menjant, d'aquí el moratón. Han anat a veure a un advocat. Sona el timbre. La Natàlia no sap quin timbre és, de l'embolic d'entrades que hi ha a la casa. Finalment, després d'una bona estona, els obre. Són una parella major, elegants i molt nets, vénen per un anunci que han posat els senyors, que volen llogar la torre, una part de la casa. Els senyors no volen nens, diu la Natàlia, però la parella diu que la torre és per al seu fill, que té tres nens. Se’n van, disgustats clar. Toquen el timbre una altra vegada, és un jove, que es queixa de les voltes que cal donar per a trobar l'entrada. I entre el lio del timbre, l'entrada i els nens, als senyors els costa moltíssim llogar les cases que tenen. La Natàlia decideix deixar els nens amb l’Enriqueta, la Rita lligada i que no els doni cacauets, que després no mengen. Però l’Antoni comença a demanar que vol anar a casa. Finalment, els ha de deixar a casa. Els nens agafen el costum de jugar amb les llavors de garrofa (veces) per als coloms. I
un dia que en Quimet la buscarà al treball li fa comprar quilos de veces a la botiga on ha deixat els encàrrecs de la senyora. XXI: La Natàlia habitualment troba als nens adormits, fins que un dia els troba desperts i amb aspecte d'haver fet alguna entremaliadura. Un altre dia, arriba abans per a enxampar-los infraganti i veu a tots els coloms per la casa i sense rastre dels nens fins que els troba en la cambra obscura (on deixàven l’Antoni quan era petit i no parava de plorar, per així ells poder dormir) també amb coloms. Coloms per tots els llocs. En Quimet ho troba divertit, una espècie de benedicció o festa. Vol posar més covadors al terrat, posar una espècie de granja. A la Natalia li sembla delirant, però el Quimet imposa la seva voluntat i els coloms van envaint la casa. Van fent colomins (cries de colom) i el Quimet ja pensa a canviar de casa, tancar la botiga, comprar un terreny i fer una casa amb material de rebuig per a seguir amb les palomes, que segons ell serien un negoci rodó. Tenia intenció de fer-se casa al tibidabo. Ja pensa com dissenyar la casa, amb una torre per als coloms. No deixaria l'ofici de fuster (ebanista), perquè li agrada, només que sofreix amb la mala gent que es troba. Faria mobles sol per als amics. Però finalment, l’Enriqueta li explica que el que fa al final és regalar la majoria dels coloms. El negoci rodó és, doncs, una ruïna. I la Natàlia sense parar de treballar. XXII: La Natàlia no pot més. No fa més que netejar la casa per la merda dels coloms. Només sent els coloms, fins i tot quan va treballar no sent a la senyora, perquè retrunyeixen (retumben) al seu cap els coloms. La seva abans bonica casa és ara un desastre, tot fa un olor fastigós, pels coloms, fins i tot ella fa olor de colom. I quan es queixa ella, el Quimet es queixa de la cama. L’Enriqueta li diu que ella ja hauria acabat amb tot, que ha de tirar-li caracter al marit. La mare del Quimet visita la casa, perquè els nens quan la visiten no parlen més que dels coloms com si fossin germanets, i s'espanta. Només se li pot haver ocorregut al seu fill, diu, mentre veu que els coloms s'han ensenyorit de tota la casa. La Natàlia la convida a veure els ous. No, diu, la mare de Quimet, perquè els coloms són molt gelosos i no volen forasters. XXIII: Una setmana després de la visita, la mare del Quimet va morir. Van deixar als nens amb l’Enriqueta i van anar a veure-la. Les veïnes (tres que estaven davant la porta de la seva habitacó) s'havien ocupat de la vetlla en la mateixa casa. Una corona sense flors li havien posat, així ho volia segons sembla la mare del Quimet, que deia que les flors eren per a les joves. El Quimet es queixa que ara, ell, el seu fill, no pot posar-li corona. La veïna li proposa pagar la meitat de la que està a mig fer. La mare jeu com una figura de cera. Les veïnes expliquen que fa uns dies li havien donat uns esvaïments molt forts, estava espantada. La van ajudar a ficar-se al llit. Està descalça, perquè així ho volia, per si tornava per a no fer soroll. L'han endreçat i vestit bé, són les veïnes les que s'han ocupat de tot. Diuen al Quimet que l’estimava molt, i als néts, però que li hagués agradat tenir una filla. Quimet ja ho sabia, de petit la seva mare li vestia de nena. És hora ja de cridar a la funerària, així anuncia quan entra la veïna amb la què van dinar aquell día on el sopar estava fet sense sal. XXIV: En Cintet anima al Quimet a participar en els escamots, unes brigades de soldats de la República. S'acosta la guerra. La Colometa intenta llevar-li aquesta idea al Cintet. El Quimet té una família, una dona i dos fills. La Natàlia està cansada i necessita que l'ajudin a casa. El Quimet passa del tema, cria coloms per a regala’ls, surt amb el Cintet i s'emporta al nen, que imita la seva coixesa (fet que enfada al Quimet), per a llavors acusar a la Colometa per educar als nens com els gitanos.
nens, els besa. Confessa a la Natàlia el seu afecte, més que afecte. Natalia dissimula, li diu que no perdi l'esperança a Griselda. Se'n va trist, si perden la guerra, estan perduts, diu. Gràcies a l'Enriqueta, la Natàlia troba feina de netejadora a l'ajuntament. XXVIII: Quan arriba de treballar, la Natàlia es tomba al llit i recorda, i tot li sembla que és com abans, quan treballava en aquella bella pastisseria, amb el seu vestit blanc. En Quimet arriba del front, porta menjar. Diu que la guerra no és guerra de veritat, que es parlen amigablement amb els de la trinxera enemiga a crits. Que molts dies no passa res. Diu que la pau s'hi acosta i que tot canviarà. No li agrada en canvi ni la crema d'esglésies ni els “passeigs” per liquidar la gent. S'endurà dos matalassos per al front. Juga amb els nens. Van on el botiguer a per corda per enrotllar els matalassos. El botiguer, ja gran, diu que ja se n'aniria a gust amb en Quimet a aquella guerra que no és guerra. La Natàlia explica al Quimet que els coloms se n'han anat, gairebé tots. No passa res, diu el Quimet, quan s'acabi això, tot canviarà. Al matí ve un camió a la recerca del Quimet. El Cintet no hi és, ha anat a Cartagena a buscar bitllets. XXIX: Als tres dies d'anar-se'n el Quimet, apareix el Cintet. Ha fet el viatge a Cartagena per portar bitllets amb avioneta. Li ha portat menjar: taronges, llet, cafè. Prenen cafè bé a gust. El Cintet explica que la guerra és cosa dolenta. Ha canviat molt, pensa la Natàlia. Li explica també la meravellosa experiència de volar amb avioneta, com se'ls va ficar un ocell a l'avioneta i es va morir. Parlen sobre el Mateu; i el Cintet opina que la Griselda no és una dóna per a Mateu, que només li donarà disgustos (perquè al coneixes ella era una nina i ell massa home per a una nina). La Natàlia li explica que els coloms se n'han anat. Ha tapat la sortida, i el Cinet diu que la pintarà de rosa quan guanyin la guerra. S'acomiada i la Natàlia es queda pensant, fins que arriba l'Enriqueta amb els nens. XXX: Es troba amb la Julieta, molt demacrada i vestida de miliciana. Diu que li ha d’explicar moltes coses. Li avança que van matar el pastisser al principi de la guerra. Que té xicot. Queden les dues el diumenge. Diumenge, l’Enriqueta ve a buscar els nens. I la Natàlia va a buscar a la Julieta. La Julieta li explica que està molt enamorada del seu promès, que l’estima moltíssim, que van estar una nit junts. Que va ser meravellós, encara que no hi va haver sexe. Abraçats, en una mansió requisada, en un ambient màgic. I està tan enamorada que té pànic que el matin a la guerra. La Natàlia li diu que li hauria agradat passar una nit així. Però que no fa res més que treballar, fora i a casa. La Julieta l'anima, tot canviarà, cal tenir esperança (diu que hem vingut al món per ser feliços i no per patir sense parar). Com ella, que ja ningú li traurà aquella nit màgica que va passar amb el seu xicot. La Natàlia li ho explica a l’Enriqueta, que es posa furiosa. Opina que no es pot passar la nit en una casa de gent que potser han mort, posar-se els vestits que hi ha per allí i a més acabar robant-los, com va explicar Julieta. I així, amb els nens agafats de la mà, agafats de l’Enriqueta perquè aquesta els havia donat melmelada, van pel carrer. Amb una pena infinita que li entra. XXXI: A la ciutat pinten els fanals de blau per evitar els bombardejos. En una d'aquestes, el pare de la Natàlia mor d'un infart, és a dir, de la por. La dona del seu pare demana diners a la Natàlia per al funeral. Li dóna tot el que pot. Recorda com passejava amb el pare de petita. Només li va poder vetllar una estona per haver d'anar a treballar, i només li va quedar un retrat d’ell que la seva mare duia sempre en un medalló (li va ensenyar el retrat als seus fills, que amb prou feines el reconeixien). A la seva dona no la va tornar a veure.
El Quimet ve amb uns set milicians, brut, demacrat i desastrat. Té tuberculosi. Porta menjar, encara sort. Les palomes se n'han anat, menys una. Si no fos per la guerra, posaria més covadors, diu en Quimet. Es queda tres dies. Els nens dormen amb ell la migdiada. S'acomiada amb una abraçada desesperançada de la Natalia. La senyora Enriqueta diu que la guerra està perduda. I té por de què passarà amb en Quimet. El botiguer diu que no es refia de ningú, ni d'Enriqueta. L’Enriqueta diu per la seva banda que el botiguer vol que guanyin els nacionals, per interès propi. La Julieta ve: els vells destorben, els joves només volen viure sanament. La Natàlia no té que donar de menjar als seus fills. Passen molta gana. Julieta diu que enviï el nen a una colònia. Seria una boca menys que alimentar. El nen no vol, però finalment pugen a un camió, per deixar el nen a la colònia. XXXII: Arriben a la colònia, la Julieta, la Natàlia, la nena i el nen. Hi ha un munt de nens més, amb els cabells rapats. Li expliquen a la professora que no poden donar menjar al nen. La professora pregunta si el nen es vol quedar. Però la Natàlia diu que l'han de deixar. El nen es resisteix, que el pegaran, que es morirà (això ho diu mentre la nena li dóna la mà a la Julieta i el mira trista perquè no vol que es quedi allí). La Natàlia l'intenta convèncer, però al final li ha de deixar allà per força. L’Enriqueta va a veure el nen els diumenges, i sempre diu que està bé, la Colometa no tenia temps d’anar-hi. La petita Rita ho porta malament, es torna apàtica. I un dia van arribar uns milicians. Diuen que el Quimet i el Cintet han mort, com a homes. Li lliuren el rellotge del Quimet. Natalia puja a la terrassa. Només quedava un colom, i ja és mort. XXXIII: La gent li deia això, que ella era de suro. I per això podia seguir endavant. En Quimet és mort, però hi pensa com si visqués, pensa que tornarà, amb el Cintet. I així se sent la Natàlia, tot potes enlaire, fora de la realitat. Ella es posa de dol. La Griselda ve a veure-la, tota maca ella. Es porta bé amb en Mateu, pel bé de la nena. La Natàlia diu que té en Toni en una colònia. Quina cosa més trista, diu la Griselda. I així és. Quan la Julieta el porta d'allí, la Natàlia es troba amb un nen trist, callat, als ossos, amb crostes. La Julieta porta una mica de menjar i entre tots tres el devoren. Arriba l'hivern. Recluten adolescents i vells. Com rates a la ratera. La mort és segura. Comença a vendre coses de casa per poder menjar. Fa un fred d'espant. El botiguer no la saluda. L’Enriqueta li porta mig enciam i li explica que han afusellat al Mateu en una plaça. Una tristesa infinita s'apodera de la Natàlia. Es posa blanca. Ven tot el que li queda, fins i tot el rellotge de Quimet, el llit, el matalàs, l’aparador,... Només li queden les dues monedes que li va donar mossèn Joan, que són sagrades per a ella. I quan no li queda res, va a casa dels senyors antics. És la única i darrera solució. XXXIV: Nerviosa, la Natàlia es dirigeix a la casa dels senyors. Sap com obrir la porta, però al final decideix tocar el timbre. Li obre el senyor, però de seguida és la senyora qui comença a parlar amb ella. Li demana feina. El senyor la sent, i salta indignat: no vol revolucionaris a casa, només han portat misèria. La senyora el calma. La senyora diu que no tenen diners. La Natàlia explica que el Quimet ha mort. La senyora: tant pitjor, la Natalia és roja, i això els comprometria. L´acompanya a la sortida. Igual que a l'anada, a la tornada passa per la botiga dels hules, el botiguer de les veces (pèsols),... Es desmaia. Conscient ja, aconsegueix arribar a casa sola. Tot i que l'Enriqueta li busca treballs de neteja, no arriba. Els nens estan famèlics i pensa matar-los. Té al·lucinacions: una mans l'aixequen a ella i als nens del llit, que han esdevingut ous. Dues dies sense menjar. Fa dies ja que va
va vendre el matalàs. En Quimet ha desaparegut dels seus pensaments, ni els nens en parlen. És el millor, no podria aguantar aquesta càrrega afegida. Passa més d'un any i la casa del botiguer ja està com una patena de neta. El botiguer ja té confiança amb Colometa. Diu que la coneixia de quan comprava les veces per als coloms i el Quimet també, perquè el mirava pels miralls de dins, que utilitza per vigilar que no li robin. Que el dia que li va proposar de treballar per a ell (el dia del salfumant), ja sabia que li havia passat algo gros, per la cara que feia. I la Colometa li explica la mort de Quimet. El botiguer diu que també va fer la guerra i que va estar greument ferit, a l’hospital. Li proposa venir diumenge a les tres, per estar junts, ja que suposa que ja no li fa por estar amb ell. XXXIX: Baixa de casa i a les escales toca les balances que estan dibuixades a la paret. Aquestes balances que hi són des que es van venir a viure i que tantes vegades ha vist. Va a casa del adroguer desganada, sense saber que es trobarà, per què vol estar amb ella. L’adroguer s'ha arreglat. És tímid i no li surten les paraules. Aviat es farà vell, diu, és inútil per les ferides de la guerra i no pot tindre fills. Està sol, no té família. Sempre ha treballat dur, sempre a la botiga, lluitant contra les rates, i no vol acabar en un asil, no s'ho mereix. Vol ser un suport per la Colometa i els seus fills. Sempre li ha tingut afecte des que comprava les veces. Li demana a Colometa que es casi amb ell, lliurement. XL: La Colometa arriba a casa, agafa els nens i el primer que va fer va ser anar on l’Enriqueta, a demanar-li consell. L’Enriqueta li diu sense dubtar que es casi amb ell, malgrat que l'hagin mutilat a la guerra. Que ho digui als nens de la manera més natural. Passats uns dies li diu el sí al adroguer, excusant-se pel retard perquè l'havia enxampat de sorpresa. L'Antoni s'emociona quan ho diu. Treballa a la casa com qualsevol dia, observa on viurà i pensa que en realitat no li agrada la casa, que podria haver-li dit que no al adroguer. Li explica als nens, que se n'aniran a una altra casa i que els cuidarà un home. I als tres mesos es casa amb l'Antoni, com l'Antoni el seu fill, que dirà Toni per distingir-lo. Però abans va arreglar la casa, la Colometa volia llits de metall nous i els va tenir, llenceria nova i la va tenir. Tot nou. XLI: I es posen a viure a casa. Els nens cadascun a la seva habitació ben posada. L’Antoni no vol que la Natàlia treballi més. Contracta una interina, la Rosa. L’Enriqueta ve de visita, pregunta a la nit de noces (què van fer, si l'home no podia? I el paravent a l'habitació?) Li ensenya la casa, l'aixovar. Enriqueta queda sorpresa de la riquesa que es veuen la casa. El adroguer li dóna galetes a l'Enriqueta cada vegada que surt, i així se la guanya. Un dia cacen una rata, aixafada al parany. L'Antoni agafa tot i ho tira a la claveguera, els nens de seguida s'acostumen a l'Antoni, sobretot el Toni, que no s'enlaira del seu costat i l'ajuda. XLII: La Natàlia viu tancada a casa del adroguer. No vol sortir, li fa por el carrer. Fa la casa seva, coneix totes les llums, les ombres. Els nens fan la primera comunió. Ve l’Enriqueta a ajudar a vestir la nena. La nena, preciosa. I en acabar la festa, la nena diu de sobte que una amiga seva creia que el seu pare havia mort a la guerra i que va tornar viu. I la mira amb ulls estranys, aquells mateixos ulls de Quimet que la feien patir. I després d'això, els nervis l'ataquen. I si el Quimet tornés i la trobés casada? No fa més que caminar per casa, amunt i avall. La sola idea la posa fora de si. No vol sortir de casa de la por (Quimet si tornés...) i es reclou dos o tres anys. Fins que en surt, perquè li diuen que ha de sortir. I un dia que surt amb la Rita per les botigues, la nena s'adona que està espantada i en creuar el carrer, els torna
a veure, els llums blaus , i es desmaia. A casa. No és res, és de tant de temps sense sortir. Torna a sortir, però sola, pels parcs. XLIII: Passen uns quants anys. La Rita ha crescut. I diu que vol estudiar idiomes, per ser hostessa d'avió. L’Antoni, diu que sí. La Colometa. diu que caldrà parlar-ho. L’Antoni li diu que als joves cal deixar-los fer, que en saben més que els vells. I li diu una altra cosa, que mai no ha estat tan feliç com amb ells, amb tots tres. I la Colometa comença a veure coloms. Al cap. Però les veu nets, sense brutícia. Tot molt maco. No com quan les tenia en Quimet a casa. Ho explica a una senyora al parc. Que tenia coloms (40 parelles ), molts, de totes les classes, amb els seus ponederos i tot, En una torre que després una bomba a la guerra fet a baix. I aquesta senyora ho va explicar a una altra, i aquesta a una altra, i al final la Colometa es va convertir en la dona que només pensava, només parlava de coloms, en definitiva, la dona dels coloms. I la Colometa segueix anant al parc, per diferents camins, i queda absorta amb les cases que li agraden, i aprofita que tenen la finestra oberta per mirar cap a dins. Va al parc fins i tot quan plou, lentament, tovament, i tot el fa plorar pel carrer. XLIV: L’Antoni parla amb el Toni. Va bé als estudis i li pregunta que pensi que vol ser de gran, quina carrera vol estudiar. Sense pressa. El Toni li diu que ho té clar: vol ser adroguer com ell. L'Antoni queda decebut, li hauria agradat metge o arquitecte, sap que la professió és dura. Però el noi ho té molt clar. Se'n va el matrimoni al llit. Es despullen darrere del paravent, un costum de tota la vida a casa d'Antoni, per part de la seva mare. S'adorm. Passa un carro que la desperta. Va a la botiga i juga amb els grans de blat de moro d'un sac. Remena les olives. Desfulla una flor. Recorda Quimet, on estarà. Els seus ossos, enterrats o no, al flagell del vent. Se sent com una costella del Quimet. Com d'Adam i Eva. I li ve al capdavant la imatge d'una serp. Torna a dormir. XLV: A casa reben la visita d'un guapo home jove del barri, de nom Vicenç , pròsper propietari d'un bar. És molt tímid i ve a demanar la mà de la Rita, de la qual s'ha enamorat. La Rita no en sap res, de fet no es coneixen. Diu que és molt treballador i vol ser un bon marit. la Colometa diu que ha de parlar amb la Rita. Quan arriba Rita i li ho explica, la Rita reacciona airadament. No vol ser la dona del cafeter i enterrar-se al barri. I de sobte es fa riure sorollosament, i després també la Colometa. I l'Antoni que que riguin. Doncs de la ridícula demanda de mà, i que per descomptat que no, que no es casaria, entre rialles, que ella té altres coses al cap. En Vicenç els hi explica que compra el local del costat del seu bar, una botiga de sabons i que allí hi farà una zona de ball. XLVI: El Viçenc torna a casa i pregunta per la resposta de la Rita. Li diuen que no. És igual, diu, la conquistarà i serà seva. Env ia flors una vegada i una altra, i una invitació per sopar al bar. El Toni es posa al costat de la seva germana, no entén l'actitud del noi. Un dia la Colometa veu la seva filla d'esquena, dreta i fent dibuixos amb el peu. Trepitja la seva ombra i li sembla que l'eleva i que el temps la transporta, no pas el temps del món, el temps interior. La Rita es torna i la mira. Se'n va i torna airada, li ha cantat les quaranta a aquell Vicenç, li ha dit que així no es conquista una noia. Ell li ha contestat que està molt enamorat. Finalment accepten la invitació a sopar i va tota la família. La Rita, seriosa. El Vicenç, desesperat, diu: no serveixo per conquistar noies, i només amb aquestes paraules es va guanyar la Rita. Però el festeig és un malson, una muntanya russa de desplantaments i reconciliacions per part de la Rita. El noi està desesperat. Li
Desenllaç- Capitol XXXIII fins capítol XLIX NARRADOR DE LA NOVEL·LA El narrador de la novel·la és la Colometa que des d'un punt de vista subjectiu descriu la seva vida. D'aquesta manera trobem els pensaments de la propia Natàlia en primera persona. Aix moltes vegades el lector està a ulls de la protagonista que per exemple a les descripcions fa que el lector estigui a un espai molt real. Duran l'obra la Colometa sol recordar algunes imatges del passat com quan el Quimet anava amb moto i aquestes imatges les comenta com si el passat fos un mon idil·lic. ELS SÍMBOLS La novel·la conte un gran numero de simbols que ara comentarem. EMBUT. L'embut significa a l'obra la Mort, osiga el mitjà per a morir. En el món de la psicologia l'embut per la seva forma representa un estat de depresió, com un lloc sense sortida. La primera vegada que apareix va ser el dia abans del primer colom i al final la plaça es converteix en una mena d'embut, un lloc sense sortida. COLOMS. Els coloms estan vigents a tota l'obra, d'aquesta manera trobem el pseudonim de la Natàlia, Colometa, els coloms són tal i com diu el Quimet el cor de la casa però amb ells comencen les desgracies i finalment al morir el Quimet l'últim colom mor. BALANCES. Les balances representen la justicia , que la Natàlia hauria de tenir i l'equilibri de la vida que mai va tenir i que durant l'obra buscarà. FLORS. Les flors són un element de la natura que durant la novel·la es troben sempre, aquesta obsesio per les flors prove de l'autora la qual tenia un gran jardi de petita i sempre són objecte de les seves obres. Cal destacar la flor de l'embaras de la Natàlia que al possar-se be el nen, la flor es va obrir. QUADRE DE LES LLAGOSTES. El quadre que hi havia a casa de l'Enriqueta té origen bíblic. Basant-se en els estudis de Carme Arnau documentada sobre allò que S.Freud va estudiar, argumenta que aquest quadre indica una inestabilitat sexual. GANIVET. Element sexual. conclusió Aquest llibre és un llibre molt treballat on trobem molts recursos com els símbols que a l'apartat anterior s'han esmentat. Una vegada que t'has llegit dues vegades la novel·la quelcom es dona conta dels moments tràgics que l'autora va viure ja que a l'obra es troven molts d'elements de la vida real de alguns familiars de la autora tal i com va esmentar el seu nét al video vist a clase. D'aquesta manera m'he adonat d'allò que és una guerra on no només els més pobres pateixen, és el cas de la famìlia on la Colomenta treballaba. Tres anys de penuria durant la guerra i tota una postguerra per viure es fan molt agres
Natàlia: És el personatge principal de l'obra. A mesura que l'obra es va ampliant Natàlia canvia d'actitud sobre tot al casar-se amb el Quimet, el qual de primeres li va camviar el seu nom, Colometa. Natàlia es un personatge inocent, plena de bondat i inteligencia, malgrat això al casar-se amb el Quimet, va canviar i va deixar de ser la jove i lliure que sortia a ballar a les festes i que treballava a la pastiseria. Casant-se amb el Quimet, Natàlia va convertir-se en la seva esclava, ella no teenia veu nit vot a la seva casa. Però a mesura que els anys passen la cosa es va complicant i Colometa ha de començar a treballar a més de fer-se carrec dels nens i la casa. Clarament la Colometa després d'haver viscut mil histories durant la guerra i postguerra queda una mica trastornada. Aquest aspecte queda remarcat al capítol XXXVI quan la Natàlia repentinament comença a perseguir a una dona i arriba a l'Esglesia, allí veu una mena de bombolles de color vermell que ella diu que és la sang dels morts del front d'Aragò. També s'ha de subrrallar obsesio que tenia amb els coloms, els quals els escoltava per totes bandes i tenia l'olor d'aquestos impregnada al nas. Al final del llibre veim una Nàtalia cremada, vella, insegura i sobretot boja. En quant al concepte de Natàlia-Colometa-Natàlia veim com tot just haver conegut la Natàlia al Quimet perd la seva identitat i passa a ser Colometa, i que fins que no es casa amb l'Antoni no la torna a recuperar. Cal dir que en la meva opinió tal i com he entes la novel·la, la Natalia només és feliç quan la seva identita de Natàlia està vigent. Quimet: És l'espos de la Natàlia, aquest personatge te com a característica ser un home posesiu i molt masclista, pot ser un tipus d'home molt actiu en aquella època. Quimet domés pensa en ell mateix, veim com té a la Colometa com un objecte la qual es deixa endur pels recursos del seu home. Quimet va llevar la identitat a la Natàlia que tot just haverla conescut li va anomenar Colometa. Així Quimet és un home sense sentiments, no estima a la seva mare, no es veu cap mena de acció que confirmi que estimava als seus fills, ni a la seva dona. El que de veres li agradava era treballar, menjar, queixar-se i sobretot que li fesin més atenció de lo normal, com quan deia que li feia mal la cama. Quimet utiltza un metode per a que la Natàlia li fes més antenció i és poses gelosa, durant tota l'obra quimet sol repetir un nom de dona, Maria, aixó o fa per engelosir a la Colometa i que aquesta se li aferri més. Finalment cal esmentar que el personatge del Quimet no varia durant l'obra i que hi ha una relació entre ell i els coloms, perque al morir ell l'últim també colom mor. PERSONATGES SECUNDARIS Toni: És el fill major del matrimoni de la Natàlia i el Quimet,destaca per ser un nen que de petit va ser molt entremaliat i molt ploralenc pot ser a causa de una dificil infantesa, ja que va rebutjar des de molt petit el pit de la seva mare. Però el personatge de l'Antoni ( que comneça a dir-se Toni a partir del casament de la seva mare amb l'adroguer) começa a camviar en quant el seu pare se'n va al front d'Aragò, però sobretot quan retorna de la colònia. En arribar de la colònia, Antoni deixa de ser com era abans, ya no parla no fa res, és com si fos un nen gran. Però a partir del casament de la seva mare amb l'adroguer l'Antoni torna a parlar i es sent més viu fins i tot va a escola. Finalment exerseix el servici militar a Barcelona i tal com ell va dir, es suposa que en acabar treballarà d'allò que li agrada, ser abotiguer a la tenda de l'Antoni. Rita: És la germana petita del Toni. Va viure tota la seva infantesa en un ambient tenebros com és la guerra. Era una nena que tenia uns trets molt parescuts als del seu pare. Durant la seva infantesa va
