¡Descarga La Restauració (1875-1931) y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica
Abans de la Restauració hi havia una república que havia entrat en crisis. Es farà un alçament militar a Sagunt que faran que els militars es revelin en contra del sistema polític. Aquests militars, el que voldran, és que torni el rei Alfons XII com a rei d’Espanya. El qual va haver d’exiliar-se per culpa de la república. El retorn del rei amb la finalitat de la Restauració de la dinastia Borbònica. Creen un govern provisional. El màxim responsable serà Cánovas del Castillo, com a cap de govern. El cap d’estat serà Alfons XII. La Restauració es va desenvolupar entre el cop d’estat del general Martínez Campos a Sagunt el 1874 i la crisi provocada per la derrota en la guerra contra els Estats Units. Aquesta etapa es va caracteritzar també pel frau electoral i la influència del caciquisme. Va ser una reforma conservadora de l’estat liberal, basada en un model polític bipartidista, que girava al voltant de dues grans forces polítiques, el Partit Conservador i el Partit Liberal.
PRIMERA ETAPA (1875-98)
Durant aquesta etapa no ens podem oblidar del caciquisme. Cacic → influenciava a la població per afavorir el resultat de les eleccions. Caciquisme:
- Influències dels notables rurals → El cacic és una persona important del poble, sol ser un terratinent. Fa d’intermediari entre l’Estat i la comunitat que lidera. S’hi sotmeten el mestre, el capellà, la Guàrdia Civil i l’alcalde quan no és ell mateix.
- Clientelisme polític → A canvi d’assegurar un determinat resultat electoral, el cacic rep favors del poder central i els distribueix entre els seus veïns reforçant-ne la dependència. Aquests favors sempre són personals i mai es tracta de l’extensió de drets.
- Manipulació electoral → Un cop el Rei nomena un nou govern es convoquen eleccions i aquest fabrica els resultats electorals abans de la comtessa (encasillado). La realitat s’hi ha d’adaptar a base de tupinades (manipulació del cens, trencament d’urnes…) i desmobilització electoral. 1. Manifest de Sandhurst Declaració d’intencions d’Alfons XII. Vol ser rei de tots, des de les classes obreres fins a les més elevades. Expressa que el seu retorn és la solució a la crisi i que la majoria de compatriotes estan d’acord amb ell. Parla de l’abdicació de la seva mare, fet que fa que ell sigui l’únic representant del dret monàrquic a Espanya. Diu que és catòlic i liberal per poder arribar a tothom. Mostra interès des de les classes obreres fins les més elevades. Plantejava la recuperació de la legalitat constitucional a través de la restauració de la tradició monàrquica que ell representava 2. Retorn d’Alfons XII. Cánovas del Castillo forma el govern. El 29-12-1874 Martínez Campos desenvolupa un cop d’estat i es proclama Alfons XII com a rei d’Espanya. El president de la República General Serrano s’exilia desbordat pels seus oficials monàrquics. Cánovas forma govern, aconsegueix que Isabel II abdiqui en el seu fill, elimina qualsevol referència a l’antic partit moderat, proclama una amnistia (perdó) evitant la repressió política i convoca eleccions generals. 9-1-1875 Alfons XII desembarca a Barcelona i és rebut enmig de l'entusiasme popular. 3. Constitució 1876 Després de l’arribada del rei es va començar a redactar la Constitució, al febrer, a un
La Constitució reconeixia el dret de la llibertat d’expressió, reunió i associació dels ciutadans.
4. Bipartidisme i torn pacífic dels partits conservador i liberal Cánovas va proposar una forma de govern partidista a Alfons XII, però no va ser vigent fins que es va morir. Els conservadors van controlar interrompudament l’aparell de l’estat fins al 1881. A partir d’aquell any es van anar alternant els partits conservadors amb els liberals. El cap de govern s’alterna entre Cánovas del Castillo i Mateo Sagasta. Cánovas del Castillo: Era un polític conservador el qual va ser l’arquitecte del nou sistema polític de la Restauració. El líder del partit liberal conservador va escriure la Constitució del 1876
- Governa fins el 1881
- És proteccionista (protegir allò que sigui de l’estat) i contrari al catalanisme.
- Pragmatisme. Confiar més en l’èxit de les idees que no en la seva puresa. (Intentar aplicar unes idees però si a la pràctica no tenen èxit, canviar-les.)
- Es pot canviar tot excepte:
- Pàtria
- Monarquia (intocable perquè cohesiona el país i l’estabilitza)
- Dinastia històrica
- Llibertat
- Propietat
- Govern conjunt (rei i les Corts)
- Partidari del pacte entre les elits per mantenir l’estructura social.
- Intolerant amb les opcions revolucionàries que amenacen el sistema. (qualsevol revolució serà reprimida). Sagasta:
- Antic polític progressista que participà en la revolució de 1868.
- Encapçalà el Partit Constitucional (després liberal) des de la mort de Prim.
- Pacta amb Cánovas el torn pacífic per accedir al poder durant la Restauració.
- Té pulsions anticlericals. (contra l’església) Una vegada mor Alfons XII comença a funcionar el bipartidisme. Mentre el seu successor no pugui governar, la seva dona (que estava embarassada del futur successor, Alfons XIII) era la reia regent. El mecanisme polític per tal de que un partit arribi al govern és sempre el mateix: la dimissió del president del govern a causa d’una crisi i d’un escàndol. Aleshores aquesta dimissió provoca que el rei hagi d’encarregar una nova forma de govern a la
oposició. Els partits: Tots dos partits tenen poques diferències ideològiques però diferents “clients polítics”. Cada govern pot governar segons les seves pròpies lleis, però respectant les dels adversaris.
- Sufragi censatari
- Llei d’impremta
- Llei de prensa
- Llei de regulació de reunions polítiques
seves plantacions explotades amb mà d’obra negra que treballa en condicions d’esclavitud, estan espantades per l’exemple de la revolució negra d’Haití i no estan interessades durant tot el segle XIX en moviments revolucionaris com els de la resta de l’amèrica llatina que podrien alterar el rígid ordre social cubà.
- Hi havia revolucions per abolir l’esclavitud.
- Els propietaris de les plantacions no els interessa aquesta abolició. Oligarquia: classes benestant que tenen possibilitat de decisió sense entrar a la política, tenen influència sobre la resta. Només els importa els seus beneficis. Primera Guerra Cubana: El govern espanyol estava en crisi. Carlos Manuel Céspedes va realitzar el Grito de Yara (1868) , un manifest que reivindica l’alliberament de Cuba. Va suposar l’inici del procés independentista de Cuba. Tot funcionava sota un estricte sistema, algunes colònies es van independitzar. Això fa provocar un govern amb un sistema inestable. L’oligarquia de les últimes colònies no volien la independència, ja que no els interessava pels seus beneficis. La pau de Zanjón posa fi a aquesta insurrecció independentista cubana amb la promesa del govern espanyol de cedir autonomia a la colònia. Les pressions del Lobby colonial i el Partit Espanyol de Cuba van frustrar aquest projecte d’autonomia tot alimentant el creixement de l’independentisme entre els cubans fins a la següent insurrecció de 1895.
- Els prometen que igualaran els seus drets com els dels espanyols. Aquesta promesa no es compleix per les pressions del Lobby colonial i el Partit Espanyol de Cuba. Això va provocar un augment del pensament independentista. Lobby colonial: conjunt d’empreses que exerceixen pressió. Llei de les relacions comercials (1882): la Llei de Relacions Comercials de 1882 imposa alts aranzels als productes cubans d’exportació (cafè, cacau, rom, ...) 40% d’aranzel al entrar a Espanya, i també a la importació de productes nord-americans 40% d’aranzel. Això perjudicava les principals exportacions cubanes. TRES CLAUS PER ENTENDRE EL CONFLICTE Lobby colonial format per: funcionaris i militars, Església terratinent a Filipines, Foment del Treball que té un mercat reservat a Cuba, polítics amb interessos i
premsa patriotera i desinformant. No hi ha exèrcit colonial , les baixes de soldats voluntaris professionals són cares perquè donen dret a pensió, a ultramar envien soldats “barats” de reclutament obligatori. No hi ha una flota amb possibilitats d’enfrontar la nord-americana amb èxit. Noció de l’honor decimonònic (pertany al segle XIX, Espanya havia sigut una gran potència) i la ideologia de la Restauració no permet accedir a les ofertes de compra sobre les illes dels Estats Units (per mantenir la nostra nació hem de mantenir el que tenim, no ha de comprar altres illes ni fer més esforços), tot es subordina al fet que cal preservar l’herència del “Rei menor” ja que perdura un sentit patrimonial de la monarquia accentuat per la regència. DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE Desenvolupament desde la primera Guerra de Cuba fins les Batalles de Cavite i Santiago. Són els antecedents del Desastre de 1898. Govern Espanyol intenta calmar als cubans oferint unes condicions que no es compleixen. Per això els cubans es revolten. El 1895 sota les ordres de José Martí (líder) hi haurà una insurrecció (revolta) que es coneix com a “Grito del Beire”. Les condicions per la insurrecció es troben al Manifest de Montecristi. L’any 1897 es va produir l’assassinat de Cánovas. Amb la seva mort, Sagasta agafa el govern. Busca una manera més pacífica per resoldre el conflicte, cedir certa autonomia a Cuba. S’iniciarà la Segona Guerra de Cuba (1895-1898). Aquesta es divideix en:
- Guerra Suau → sota les ordres de Martínez Campos. Bàndol del conservador i Espanyol. - Intentar calmar la situació, bastant tolerant.
- Guerra Dura → Weyler. Militar espanyol. Amb l'estratègia de Bando de reconcentraciones. (1896) - Militar molt extremista i violent. Farà una concentració de rebels cubans i directament els eliminarà, els matarà.
- Intervenció d’EUA → Explosió del Maine
- Estats Units ajuda a Cuba amb un acorassat, aquest explota. Culpa a Espanya d’aquest incident. Reconcentracions : Les reconcentracion s pretenen impedir el suport als guerrillers. Obliguen a la
Nivell polític a nivell intern (Espanya):
- Igual que a la Restauració.
- Crítiques de la manera en la que ha actuat el govern. En concret el programa portat a terme per Gral Polavieja. Nivell polític a nivell extern:
- Debilitat que comporta desprestigi.
- Corrupció. Es critica el caciquisme.
- Endarreriment, una Espanya molt rural i molt agrícola. Nivell social:
- Sentiment de frustració.
- Sentiment de regeneració, de canvi de la mentalitat.
- Per exemple: la generació del 98 en l’àmbit intel·lectual.
- Sentiment antimilitarista. Resum extens: La Guerra de Cuba va ser un conflicte transcorregut entre els anys 1868 i 1898. Aquesta guerra es divideix en dues: la Primera Guerra Cubana entre els anys 1868 i 1878 i la Guerra Cubana del 1895 al 1898. La primera es va originar amb l’abolició de l'esclavitud. Els cubans es van començar a revelar, el conflicte era entre els grups independentistes cubans i el govern espanyol. La Primera Guerra Cubana va acabar amb la Pau de Zanjón , la promesa d’aprovar un estatut d’autonomia generós als cubans. Aquest estatut no es va produir, això va fer que els cubans es frustressin. A més a més va haver una altra causa econòmica, la Llei de Relacions Comercials , definint aranzels molt alts per a Cuba. Per aquests motius el sentiment d’independència va resurgir, encapçalat per José Martí i Antonio Maceo , líders independentistes cubans. Martí va declarar una insurrecció coneguda com a Grito del Baire les condicions d’aquesta insurrecció i les idees independentistes es troben al Manifest de Montecristi.
Amb l’assassinat de Cánovas del Castillo va començar la Segona Guerra de Cuba. La qual va començar amb la Guerra suau sota les ordres del General Martínez Campos del bàndol dels conservadors. Martínez volia calmar la situació sense violència. No va donar resultat, per això va començar la Guerra dura amb Weyler com a líder. Un militar espanyol molt extremista i violent que va recórrer a les Reconcentracions , obligava als cubans a anar a les ciutats que estaven controlades per l’exèrcit. La premsa americana va fer campanya per convèncer als americans per ajudar als cubans i també aprofiten l’explosió d’un vaixell americà anomenat Maine , que estava a Cuba per ajudar als cubans, per acusar a Espanya d’aquesta agressió. Conseqüentment es va produir la Batalla Naval de Santiago , on les forces militars dels EUA eren superiors a les d’Espanya, liderada per l’ Almirall Cervera. Finalment, la guerra acaba amb la Pau de París, en la qual Espanya cedeix als EUA els drets de sobiraniadels territoris de Cuba, Puerto Rico, l’Illa de Gram i Filipines. ECONOMIA DEL SEGLE XIX Encara dins del primer període de la Restauració. Hi havia una Espanya agrària, Catalunya comença a desenvolupar-se industrialment. Entre els anys 1875 - 1898 (segona revolució industrial Europa) hi ha una prosperitat econòmica en general. Però, aquesta prosperitat tindrà dos aspectes que la diferenciaran de tota Europa:
- El creixement demogràfic serà diferent al ritme d’Europa. Augmentarà però no al mateix ritme.
- Beneficis econòmics, però no seran generalitzats (no per tothom igual).
- No acord social en el repartiment de la riquesa. Els pobres no tindran tant benefici.
- No acord intel·lectual (a nivell de les noves idees que aniran apareixent). Aquestes diferents maneres de pensaments afectaran a l’ensenyament i a la cultura. MODERNITZACIÓ DE L’ECONOMIA CATALANA DES DEL SEGLE XVII Tota aquesta modernització va afavorir a la industrialització.
Sexenni Aranzel lliurecanvista de Figuerola. Conflictivitat del sexenni i augment de costos salarials. L’expansió econòmica: La Febre d’Or 1875 - 1882 Amb la Restauració de 1875 ofereix un període de pau social que afavoreix l’activitat econòmica que aflueixen capitals a la borsa donat per l’eufòria en els negocis (febre d’or) i es creen setze nous bancs a Barcelona creant una bombolla especulativa. També continua l’expansió vitivinícola per la plaga fil·loxera que afecta a la competència francesa i deixa sense competència els vins catalans que a més augmenten els beneficis i fent créixer la producció vinícola al ser un negoci rentable. Això crea una represa de la construcció, concretament del ferrocarril. La industrial tèxtil també augmenta la seva expansió perquè van superar la dependència del carbó britànic amb la hidroelectricitat de les colònies i també supera la fam del cotó causada per la guerra civil estatunidenca. Es creen 861 centrals hidroelèctriques entre l’últim quart de segle que permetia a Catalunya produir gran quantitat d’energia que proveïa arreu del territori català. A més de l’enlairament de la indústria siderúrgica basca. Hi ha un desenvolupament dels bancs de Bilbao i de Biscaia que capten l’estalvi d’Espanya i inverteixen en la pròpia indústria siderúrgica i creen empreses molt grans que les catalanes i esdevé una bombolla especulativa Demografia: Augment de la població a un ritme lent, tot així a Catalunya la densitat de població és superior a Espanya. Aspecte demogràfic clau per l’economia. En general, la taxa de natalitat disminueix. La taxa de mortalitat es mantindrà, tot i que és elevada, a partir del 1885 comença a disminuir (lentament). Per una altra banda, es mantindran alguns factors de la dinàmica de la població de l’Antic Règim demogràfic:
- La fam: crisi de subsistència
- La pesta: Còlera (1885)
- Guerres: Guerra Carlina, Guerra de Cuba Això fa que no acabi d’augmentar del tot. El fenomen de l’emigració fa que la població espanyola vagi cap a Brasil i Argentina. En el cas de Catalunya emigren cap a Cuba. Finals del segle XIX:
- Èxode rural (marxar del camp a la ciutat)
- Emigració del centre a la perifèria (les indústries estaran al centre). Factors econòmics generals: Al camp augmentarà la renda agrària:
- Innovacions agrícoles. No només en maquinària, també productes químics.
- Introducció de nous conreus.
- Especialització del conreu de la vinya. A França es troba la plaga de la Fil·loxera, que ataca a les seves vinyes. Hi haurà una exportació de la vinya (Catalunya a França) fins el 1879. El 1880 arriba la Fil·loxera a Catalunya.
- El conreu de l’olivera es manté.
- Correu de la remolatxa per fer sucre.
- Conreu de blat disminueix, el de cereals es manté La indústria siderometal·lúrgia basca: La siderometal·lúrgia basca comença a guanyar importància.
- Altos Hornos de Bilbao (1879)
- Astilleros de Nervión (reparen els vaixells) Les indústries que es creen són situades al costat de mines de ferro, són indústries d’extracció de ferro. Exporten el ferro per obtenir el major benefici, més que no venent-lo a Espanya. L’exporten a Gran Bretanya. Els vaixells que l’exporten tornen carregats amb carbó de major qualitat que el d’Espanya. Volien el carbó per les fàbriques, aquest mètode d’importació i exportació abaratia costos. Indústries cotonera i llanera a Catalunya: Sobretot a Sabadell i Terrassa. Teninen dificultat de creixement per la manca de fonts d’energia i per no trobar nous mercats. Aquestes dificultats probocaven l’encariment del producte i que les fàbriques (a l’últim quart del segle XIX) prop dels rius → Creació de colònies industrials. Principalment al riu Llobregat. L’encariment del producte feia que els preus fóssin poc competitius, es demanarà la sol·licitud d’aranzels proteccionistes per tal que el tèxtil català tingui el monopoli de venda.
