Lecturas de cataluña, Resúmenes de Catalán

¡Descarga Lecturas de cataluña y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity!

Fotocopiables

6 è

LLENGUA

CATALANA

Cicle superior

Lectures

Índex

• Lectures
  • 1. L’illa del tresor
  • 2. La volta al món en 80 dies
  • 3. Volar, el somni de la humanitat
  • 4. L’ofici que més m’agrada
  • 5. L’auca del braman i l’hostaler
  • 6. Les regles dels jocs
  • 7. La tele per dins
  • 8. El fantasma els persegueix
  • 9. Viladecans, un artista amb història natural
• 10. La llegenda del rei i el carboner
• 11. El retaule del flautista
• 12. El món del teatre
• 13. Mecanoscrit del segon origen
• 14. La predicció del temps
• 15. El talp Eudald mira la tele
• Comprensió lectora
  • 1. L’illa del tresor
  • 2. La volta al món en 80 dies
  • 3. Volar, el somni de la humanitat
  • 4. L’ofici que més m’agrada
  • 5. L’auca del braman i l’hostaler
  • 6. Les regles dels jocs
  • 7. La tele per dins
  • 8. El fantasma els persegueix
  • 9. Viladecans, un artista amb història natural
• 10. La llegenda del rei i el carboner
• 11. El retaule del flautista
• 12. El món del teatre
• 13. Mecanoscrit del segon origen
• 14. La predicció del temps
• 15. El talp Eudald mira la tele

6

Lectura 1

L’illa del tresor

L’illa del tresor

Quan jo era petit els pares tenien una fonda. Es deia la fonda de l’almirall Benbow i era plena de mariners que explicaven històries fabuloses de pirates que jo mai no m’havia cregut. Però un dia va aparèixer un misteriós personatge i...

Noi, sóc un pobre cec que busca el capità Bill. És aquí, oi? Acosta’m a la seva tau- la.

Rom, rom, i... El diable i el rom.

Hola, Bill. Per fi et trobo. Té, et porto un encàrrec.

La taca negra. No... Aagg! El meu cor!

7

Efectivament, és el mapa d’un tresor.

Llogarem un vaixell i l’anirem a buscar.

Per la meva calavera! Us juro que aquell tresor serà nostre. Els matarem a tots. Ha, ha, ha!

Capità, he sentit els mariners: es volen revoltar contra nosaltres i prendre’ns el tresor. El capitost és en John Silver el llarg.

Però hi havia algú més que sabia el que buscàvem i se’ns volia avançar.

Ja m’ho semblava que no era de fiar. És un pirata!

Un tresor de pirata!

Visca, doctor Livesey!

Caram, quines coses més estranyes que tenia el capità. Sembla un bagul d’un pirata.. Mira, un mapa.

La taca negra? Pobre capità. S’ha mort de l’espant.

Ho vam organitzar tot enmig d’un gran secret i deu dies després vam salpar de Bristol.

A tota vela, cap als mars del sud!

9

Ha, ha, ha! Quan em vegin arribar a Anglaterra.

Mentrestant...

No cal patir, Jim. El tresor està segur a la bodega.

Potser s’ha quedat a l’illa. Millor, així m’estalviaré de convèncer els tribunals que hi ha pirates bons.

Algú ha vist en John i el seu lloro?

Pirates bons, doctor? Dimoni de pirates, oi

capità?^ FI

Robert Louis Stevenson (adaptació)

10

Phileas Fogg i Sir Francis Cromarty viatjaven immersos en el sacseig produït pel trot sec de l’e- lefant. Pel que fa a Passapertot, el criat de Phileas Fogg, estava instal·lat sobre el llom de l’animal i rebia directament els cops i contracops del caminar de l’elefant. Passades dues hores de marxa, el paisatge va adquirir un aspecte molt salvatge i, més tard, el guia va entrar en un bosc frondós, ja que preferia viatjar a l’abric dels boscos. No havien tingut cap trobada desagradable, fins alesho- res, i el viatge semblava que havia de dur-se a terme sense incidents. De sobte, però, l’elefant es va aturar i ràpidament sentiren un murmuri confús sota el ramatge atapeït. De seguida va aparèixer el cap d’una processó de bramans, seguit d’una multitud d’homes i dones que feien sonar una música fúnebre. Darrere, en un carro de rodes amples, una estàtua horrorosa de quatre braços. –La deessa Kali –va murmurar Sir Francis Cromarty–. La deessa de la mort. Darrere del carro arrossegaven una dona jove vestida amb una túnica de fil d’or i uns guàrdies armats amb sabres duien un cadàver en un palanquí. Anava guarnit i armat com un rajà hindú. –Un sutty! –va exclamar Sir Francis, astorat. El guia va fer un signe afirmatiu i va posar-se un dit als llavis, però Phileas Fogg no va poder re- sistir la temptació. –I què és un sutty? –Un sacrifici humà. Aquesta dona que acabeu de veure serà cremada demà a trenc d’alba –va respondre el brigadier general. –I el cadàver? –va preguntar Phileas Fogg. –És el rajà, el seu marit. Antigament, hi havia el costum que obligava la vídua a fer-se cremar amb el cadàver del marit –va afegir el guia–. Aquesta dona hindú, cèlebre per la seva bellesa i filla d’uns rics negociants de Bombai, la van casar contra la seva voluntat amb aquest vell rajà i tres mesos després va quedar vídua. Sabent la sort que l’esperava, va fugir, però va ser capturada i la condemnaren al suplici del qual sembla que no ha pogut escapar. –Això és increïble! –va exclamar Passapertot, que no va poder retenir la indignació. Després d’aquesta explicació, el guia es va enfilar al coll de l’elefant disposat a continuar el viat- ge, però Mr. Fogg el va aturar i va dir: –I si salvéssim aquesta dona? –Salvar-la? –va exclamar el brigadier. –Mr. Fogg –va dir el guia–, compteu amb mi, però penseu que no solament hi arrisquem la vida, sinó que si caiem presos serem objecte de suplicis horribles. Així, doncs, us toca decidir a tots.

Lectura 2

La volta al món en 80 dies

La volta al món en 80 dies

12

Des de sempre, l’ésser humà ha observat els ocells i ha somiat volar com ells: batent les ales. Una llegenda grega de l’antiguitat explica que Ícar i Dèdal estaven tancats en una torre i per sortir-ne van fabricar unes ales amb plomes i cera d’abella. Dèdal es va salvar però Ícar es va acostar massa al Sol, la cera es va fondre i va caure al mar.

Com els ocells

Alguns enginyers del Renaixement, com ara Leonardo da Vinci, es van imaginar màquines voladores. Però mai no van arribar a volar. Da Vinci va dibuixar més de 500 màquines vola- dores. Per imitar el moviment dels ocells va inventar una ala articulada amb tota una sèrie de mecanismes.

Vaixell volador

A la fi del segle xvii, Francesco Lana, un monjo jesuïta italià, va imaginar el vol d’un vaixell enlairat per quatre grans boles de coure de les quals s’hauria extret l’aire. Va descobrir un dels grans principis de l’aeronàutica: els aparells més lleugers que l’aire tenen força d’as- cens i això els permet enlairar-se i mantenir-se en l’aire. Però la pressió atmosfèrica hauria esclafat les boles.

Ocells de paper

Els estels són els artefactes voladors més antics. Els van inventar els xinesos fa més de dos mil anys. Lligat a un cordill llarg, va pujant i es manté en l’aire mentre hi ha un equilibri entre la tracció del cordill, que estira cap avall, i la força del vent, que l’empeny cap amunt.

Globus més lleugers que l’aire

El 21 de novembre de 1783, Pilatre de Rozier i el marquès d’Arlandes es van enlairar a bord d’un montgolfier. Davant els ulls meravellats dels espectadors van pujar a més de mil metres i van recórrer una desena de quilòmetres en vint-i-cinc minuts. Gràcies als germans Montgolfier, l’ésser humà va aconseguir realitzar el seu somni: volar. Un montgolfier o aeròs- tat és un globus inflat amb aire calent (més lleuger que l’aire fred), o bé amb un gas més lleu- ger que l’aire (hidrogen o heli). Aquests gasos mantenen el globus enlairat i van cap on el vent els porta. L’aeronauta es limita a controlar l’altura del globus, atiant el foc o llançant llast per pujar, i afluixant la vàlvula d’escapament del gas per baixar.

Lectura 3

Volar, el somni de la humanitat

Volar, el somni de la humanitat

El dirigible

El dirigible es va inventar el 1852. Era una veritable nau aèria que es mantenia en l’aire gràcies al gas, i avançava amb l’ajuda de motors que accionaven les hèlices. Es conduïa amb un timó. Cap al 1930 es van construir dirigibles gegants per al transport de passatgers, que travessaven l’Atlàntic. Una d’aquestes naus, el Graf Zeppelin, va fer la volta al món! Però eren massa lentes i massa cares. Unes quantes catàstrofes van aconsellar d’abandonar rà- pidament la construcció de dirigibles.

Volar planant

L’aeroplà, que té les ales fixes per assegurar-ne la sustentació en l’aire i un motor que permet la propulsió de l’aparell, va sorgir després de successius assajos i investigacions. Inspirant-se en els ocells, dos homes van aconseguir durant el mateix període progressos de- cisius. D’una banda, l’alemany Otto Lilienthal, cap al 1890, va perfeccionar l’aeroplà sense motor i va fer més de 2.000 vols controlant l’aparell. De l’altra, el 1890, el francès Clément Ader va construir una mena de ratpenat gegant equipat amb un motor de vapor que accio- nava una hèlice. El va batejar amb el nom d'avió.

Volen!

El 17 de desembre de 1903, als Estats Units, l’avió Flyer va fer un vol controlat de dotze segons, durant els quals va recórrer trenta-sis metres. Els dos germans Wright havien deci- dit a cara o creu qui volaria primer. Va guanyar Orville, que en poques hores va aconseguir enlairar-se i aterrar quatre vegades. Els Wright van resoldre els problemes que presentaven els aparells més pesants que l’aire i van aconseguir controlar l’equilibri i la direcció d’un ae- roplà propulsat per un motor d’explosió.

Per les rutes del cel

Els primers aviadors eren alhora inventors, constructors i pilots. Les seves gestes van fas- cinar el món. Un diari anglès va oferir un premi al primer que travessés el canal de la Màne- ga. El guanyador va ser Blériot, el 1909, a bord d’un aparell que duia el seu mateix nom. El 20 de maig de 1927, Charles Lindbergh fa el primer vol directe entre Nova York i París, a bord de l’avió Spirit of Saint Louis, sol, sense ràdio ni paracaigudes, enmig de la tempesta. El ma- teix any, Nungesser i Coli moren en l’intent de fer la travessa en sentit invers a bord de l’O- cell Blanc. La primera línia regular de passatgers va entrar en funcionament el 1919, entre Londres i París, amb onze persones a bord. Ara, el cel de tot el món és ple de rutes aèries, invisibles però molt ben delimitades.

Lectura 3

13

Lectura 4

15

que el feien i cantaven: tots porten bata llarga de colors a pleret. I encara més si us deia l’ofici de paleta: de paleta que en sap i basteix aixoplucs. El mateix fan un porxo com una xemeneia –si ho volen sense escales, pugen al capdamunt; fan també balconades que hom veu la mar de lluny –els finestrals que esguarden tota la serralada. i els capitells, i els sòcols, i les voltes de punt. Van en cos de camisa com gent desenfeinada! Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls! Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona l’any 1894, on també morí el 1924. Tot i que va escriure alguns articles de temàtica política i literària en diverses revistes de l’època, el que més destaca de la seva obra és la poesia. Igual com altres poetes europeus, Salvat-Papasseit se sentia atret pel futur, les màquines i el món dels obrers en què ell va viure, al barri de la Barceloneta. Per això, la majoria dels poemes que va escriure tracten d’aquests temes. Poemes en ondes hertzianes, L'irradiador del port i les gavines i La rosa als llavis són alguns dels seus llibres més coneguts.

16

Lectura 5

L’auca del braman i l’hostaler

Els seus fills demanen pa, no sap on en pot trobar.

La deessa Durga el consola: –Aquí tens una cassola.

Vet aquí un pobre braman que passa una gana gran.

Fins que inspira pietat a una gran divinitat.

L’auca del braman i l’hostaler

18

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Lectura 1

L’auca del braman i l’hostaler

L’experiment no surt bé per culpa de l’hostaler.

Aquest cop, de la cassola, en surt una gran bestiola.

L’hostaler de nou fa el viu: aquest cop sí que no riu.

A casa arriba el braman: ja l’estaven esperant.

De nou li té pietat la seva divinitat.

A l’hostaler de tornada la confia altra vegada.

19

Albert Jané

A cal braman, finalment, tots s’atipen de valent.

A fi d’aplacar la fera ha de tornar la primera.

Centpeus

Edat: de 6 a 14 anys Participants: 6 o 7 persones per equip Equips: tots els que es vulguin Objectiu: desenvolupar la coor- dinació i l’equilibri Material: cap d’específic Lloc: espai ampli

Els nusos

Edat: de 3 a 14 anys Participants: més de 15 persones Equips: 1 Objectiu: mantenir l’equilibri Material: cap Lloc: espai ampli

Caçar cintes

Edat: de 6 a 14 anys Participants: més de 15 per- sones Equips: 3 Objectiu: desenvolupar l’a- gilitat i els reflexos Material: cintes de tres co- lors, tantes com participants Lloc: espai ampli

Lectura 6

21

Desenvolupament: Col·loqueu-vos en files de 6 o 7 participants asseguts l’un darrere l’altre amb les cames obertes i molt junts. Al senyal, gireu lentament cap a l’esquerra i quedeu-vos amb les mans recolzades a terra, el cos paral·lel a terra i les cames damunt del company que teníeu abans al davant. Només l’últim participant re- colzarà les mans i els peus a terra. Quedareu en po- sició de “centpeus”. Un cop hàgiu aconseguit girar- vos, camineu fins que es trenqui el centpeus.

Desenvolupament: Formeu una fila agafant-vos per les mans, excepte un jugador, que quedarà fora del grup. Passeu per en- tremig dels companys fins que quedeu tots emboli- cats. Tingueu en compte que no podeu deixar-vos anar de les mans en cap moment. El jugador que ha quedat fora del grup ha de ser capaç de desfer els nu- sos sense trencar la cadena.

Desenvolupament: Formeu tres equips. Col·loqueu a cada participant una cinta del color del seu equip a la part de darrere de la cin- tura (penjant dels pantalons, de la butxaca, del cintu- ró...). Trieu un director de joc, que és qui dirà el color de la cinta que s’haurà de caçar. Quan el director digui un color, correu a caçar les cintes dels altres participants i, un cop caçades, col·loqueu-les juntament amb la vostra. Guanyarà l’equip que tingui més cintes.

Rosa M. Guitart (adaptació)

22

Lectura 7

La tele per dins

La tele per dins

La televisió és una fàbrica de productes audiovisuals, és a dir, de so i imatge. Això és el que s’entén per producció: el conjunt de tots els programes que elabora una televisió. Els programes de producció pròpia són els que estan fets per la mateixa televisió i comprèn dos tipus de productes: els informatius i els programes; els programes de producció aliena són els que es compren a altres empreses, anomenades productores. Amb tots aquests productes, la televisió elabora la seva programació, que és la llista de programes que emet dia a dia. El primer pas per fer un programa de televisió de producció pròpia és definir quin tipus de programa es vol fer: un reportatge, un informatiu, un concurs, un musical, un serial... Un cop estudiat el programa, es nomena la persona que s’encarregarà de tirar-lo enda- vant: el director del programa. A partir d’aquest moment comença la “fabricació” del progra- ma, que es farà en tres fases: la preproducció, la producció i la postproducció.

La preproducció

La preproducció és el moment de la formació de l’equip. En primer lloc, el director del pro- grama pensa l’estructura del programa i forma un equip que consta d’un guionista, un pro- ductor i un realitzador. En segon lloc, el guionista o l’equip de guionistes escriuen detalladament la idea. Són els encarregats d’escriure tot el que passarà en el programa. En tercer lloc, el productor fa el pressupost, contracta les persones adequades, aconse- gueix el material tècnic, demana els permisos necessaris. Tot això ho pot fer amb l’ajut dels auxiliars de producció. Al final, el realitzador planifica la gravació tenint en compte el moviment dels actors, de les càmeres i de la il·luminació.

La producció

En la fase de producció, hi entren en joc altres departaments de la televisió; uns treba- llaran dins el plató, i altres, fora. Els escenògrafs són els encarregats de dissenyar tots els decorats del plató. Un cop fets tots els dibuixos i els plànols, és el moment del muntatge dels decorats i ambients i, per tant, de la intervenció dels fusters, els pintors, els lampistes... L’atretzo són tots i cada un dels objectes que formen el decorat. El plató és el lloc on s’enregistra el programa. És un espai de grans di-