Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Perspectiva Constructivista en el Aprendizaje: Tipos y Aplicaciones, Apuntes de Ciencias de la Educación

La perspectiva constructivista es una teoría de aprendizaje centrada en la construcción de conocimientos a través de experiencias pasadas y presentes, considerando también los determinantes sociales y culturales. Se distinguen dos tipos de constructivismo: individual y social. En este documento, se explora el constructivismo social de vygotski y su enfoque del aprendizaje sociocultural. Además, se discuten los beneficios de crear un ambiente favorable al aprendizaje, el papel del docente y la importancia de la participación de los padres.

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 13/05/2021

mdc2
mdc2 🇪🇸

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
LECTURES TEMA 3.
Principis bàsics de la perspectiva constructivista sobre l’aprenentatge.
La perspectiva constructivista fa referència a aquelles teories de l'aprenentatge
centrades en la construcció de coneixements per mitjà de les experiències passades
i presents, les quals contribueixen a la formulació de conceptes i idees, considerant
també els determinants socials i culturals que influeixen en el procés d'aprenentatge.
Podem distingir dos tipus de constructivisme; constructivisme individual i
constructivisme social. El primer, identificat amb la teoria de l'aprenentatge de
Piaget, mentre que el segon es troba influenciat pel treball de Vygotski, aquest es
refereix a l'aprenentatge sociocultural.
En la teoría de Vigotsky, l'entorn social o medi ambient també dóna informació que
serveix de suport per a l'aprenentatge.
A més a més, va dur a pensar que el comportament, habilitats, aptituds i creences
estan relacionades amb l’estat sociocultural en què es troba l'individu.
Des de un enfocament constructivista, pot crear-se un espai favorable a
l'aprenentatge, amb un clima motivacional de cooperació, on cada alumne
reconstrueix el seu aprenentatge amb la resta de el grup.
Així, el procés de l'aprenentatge està per sobre de qualsevol altre cosa, no hi hauria
notes, sinó cooperació. Per l’altre banda, es triaria un contingut a impartir i es
falicitaria l'aprenentatge d'aquest contingut mitjançant un mètode i objectius fixats
prèviament, optimitzant aquest procés.
És un canvi de mentalitat cap al rol docent. El professor no és l’únic focus
d'informació de l'aula; sinó que aporta recursos, habilitats i coneixements. I per això,
ocupa un perfil d'acompanyant de l'aprenentatge. Així, l'aula és un lloc que educa
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Perspectiva Constructivista en el Aprendizaje: Tipos y Aplicaciones y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

LECTURES TEMA 3.

Principis bàsics de la perspectiva constructivista sobre l’aprenentatge.

La perspectiva constructivista fa referència a aquelles teories de l'aprenentatge centrades en la construcció de coneixements per mitjà de les experiències passades i presents, les quals contribueixen a la formulació de conceptes i idees, considerant també els determinants socials i culturals que influeixen en el procés d'aprenentatge.

Podem distingir dos tipus de constructivisme; constructivisme individual i constructivisme social. El primer, identificat amb la teoria de l'aprenentatge de Piaget, mentre que el segon es troba influenciat pel treball de Vygotski, aquest es refereix a l'aprenentatge sociocultural.

En la teoría de Vigotsky, l'entorn social o medi ambient també dóna informació que serveix de suport per a l'aprenentatge. A més a més, va dur a pensar que el comportament, habilitats, aptituds i creences estan relacionades amb l’estat sociocultural en què es troba l'individu.

Des de un enfocament constructivista, pot crear-se un espai favorable a l'aprenentatge, amb un clima motivacional de cooperació, on cada alumne reconstrueix el seu aprenentatge amb la resta de el grup.

Així, el procés de l'aprenentatge està per sobre de qualsevol altre cosa, no hi hauria notes, sinó cooperació. Per l’altre banda, es triaria un contingut a impartir i es falicitaria l'aprenentatge d'aquest contingut mitjançant un mètode i objectius fixats prèviament, optimitzant aquest procés.

És un canvi de mentalitat cap al rol docent. El professor no és l’únic focus d'informació de l'aula; sinó que aporta recursos, habilitats i coneixements. I per això, ocupa un perfil d'acompanyant de l'aprenentatge. Així, l'aula és un lloc que educa

per sí mateixa, proporcionat llocs i espais educatius en què cada nin i nina pugui potenciar les seves qualitats i interessos.

Les relacions que s'estableixen entre el grup de nins i nines i el docent, permet una activitat lliure i constructiva, a més de creativa. Cadascú és ell mateix dins del grup. Per tant, és important l’aportació dels nins i les nines, com per exemple: interès, motivació, implicació, capacitat, coneixements, objectius… Encara així, és essencial no perdre de vista el que passa i el que succeeix a l'aula. El paper del docent segueix sent important, perquè som nosaltres els que "intencionadament" sabem com actuar en cadascuna de les situacions que es puguin donar.

Finalment, afegir que la relació que estableixes amb les mares i pares del grup, implicant-los en el procés educatiu, fent-los partícips des del començament, és un punt importantíssim per treballar constructivament.