Les adoberies, Apuntes de Arqueología

¡Descarga Les adoberies y más Apuntes en PDF de Arqueología solo en Docsity!

1. Avul enc mostra viva de industrial en el ber de Fez, al Marroc, on encara són utilitzats els clots. LADOB PRE-INDUSTRIAL: MARROQUÍ ANTIC tema d'adobar vegetalment les pells la mecanització, S en el qual les pells es col-loquen en un clot nprat abans de amb capes Vescorga i aigua. Procediment que utilitzava tecniques del métode de co- sir cuirs i altres que sS'utilitzarien després en el marroquí modern; és per aquest mo- tiu que s'ha escollit aquest sistema per ex- plicar Padob de pells a «Cal Granotes». Ladoberia constava fonamentalment de dues plantes: la planta baixa i Pestenedor. En la primera tenien lloc les operacions pró- piament de la preparació i adob de les pells, denominada també ribera o secció dins la qual Vaigua era un element principal de treball. En la planta alta o estenedor els cuirs per- dien la humitat ja que era cobert, amb fi- nestrals, perque, penjats, s'assequessin en entrar-hi Paire, peró no el sol. També hi te- nien lloc les operacions de Vacabat de la sola, fins arribar a la seva expedició. m RECONSTRUCCIÓ HIPOTÉTICA DE LADOBERIA DE «CAL GRANOTES» Eo pa. 2, Area ML ml E área TI área 1 área 1Y [a] F de M_ PLANTA BAIXA, ZONA HUMIDA árca VI DAN 1 Ambdues plantes han estat subdividides en diferents arces o seccions per tal d'ex- plicar els processos d'una manera detalla- da i ordenada: IL Entrada de materies primeres. M. La preparació. TI. Ladob. TV. Lemmagatzematge i pujat a Ves- tenedor, V. — Pujal a Pestenedor ¡ emmagat- zematge. VI. Lacabat. VIL. Emmagatzematge i expedició. El molí d'escorca, de tracció animal, re- duía Pescorca (part externa del tronc d'ar- bres: alzina, bedoll, roure, salze, pi, cas tanyer), i fulles i tiges (roldor, zumac) i/o altres materiales vegetals adobants —per la seva riquesa en taní— a pols o petits frag- ments que, barrejats amb aigua, havien de servir per a Padob de pells M_ PLANTA PRIMERA, ESTENEDOR MW PLANTA BAIXA, EMMAGATZEMATGE 1 EXPEDICIÓ 2. El grafic mostra les set árees o seccions distrl- buídes ordenadament per les dues plantes, la ribe- ra i Pestenedor, de l'Ado- vegetal de ol sistema del marroquí antic. 3. La fotografía ens mos- tra un molí d'escorca ins» tablat en el seu lloc original. gada, emprada per a enfonsar les pells din- tre el clot per tal que ocupin el seu lloc i en forma deguda) i del ganxo, emprat per a treurc les pells del clot (cina de 2,30 m. de llargada formada per un mánec de fusta amb un ganxo de ferro al seu extrem). Acte seguit, les pells tornaven al ferreja- dor ies fenien, és a dir, es partien per la meitat, des del mig del cap fins a la cua, amb el ganivet de fendre, que era una cina dW'acer, d'un sol tall d'uns 37 cms. de llar- gada, amb mánec de fusta. Totes les eines de tall Sesmolaven amb Pajut de dues pedres diferents: en primer lloc la pedra aspra, que era un petit bloc de pedra en forma circular d'uns 20 cms. de diámetre; acabades d'esmolar amb aquesta pedra, passaven per la podra fina, que era aproximadament igual a l'anterior, perd re- finava molt més el tall. Foses les pells, es submergien al calciner vell (dipúsit quadrat de 2X2,5X1,5 metres) amb aigua i calg vella (utilitzada en Padob anterior). La calg procedia dels forns de Clarjana o Carme, on les pells s'inflaven i S'afluixaven les arrels del pél, durant 10 dies. Ladober utilitzava en aquesta operació el rem, que era una eina de fusta composta d'un mánec llarg amb una pala quadrada i horitzontal a 'extrem d'uns 2,75 m. de llar- gada total. Aci era un clot de proporcions iguals, peró amb eguit passaven al calciner nou, que S'inflaven ¡ aigua i calg nova, on les pells sSatluixaven les arrels del pel, durant 15 o 20 dies. “Tornaven-llavors a la post, on les pells eren pelades, és a dir, se'ls treia el pél amb el ferro de pelar (cina de ferro, de tall mort, de forma poc encorbada, amb mánec de fus- ta a cada extrem de 12x57 cms.). Lopera- ri portava davantal de cuir de 74X35 cms. i esclops de fusta Encara, dins la secció de ribera, les pells eren introduides al dipúsit d'aiguamel, fet dobra, on hi havia aigua més una mica de cal per tal de netejar-les de les restes de 5,617, A la iblustració figura el forro de re el pél, 1 els calciners. 8. Operaris en el moment de efectuar Poperació de treure la carnassa de la pell amb el ferro de des- carnar sobre la post. 9. La tenalla era un ins- trument que servia per a subjectar i tibar dels clots. 20 | pel i evitar-hi les taques de cale. D'aquí se les treia amb la tenalla (instrument format per dues peces metál-liques articulados si- métricament miljangant un passador que serveix per a subjectar i tibar les pells). Un cop rentades, es descarnaven, que era Poperació que consistia a treure la carnas- sa ¡ el greix sobre la post amb el ferro de descarnar (cina composta d'una fulla de fe- rro, bastant encorbada, de tall i tremp afi- nat, amb mánec de fusta a cada en 10,5x66 cms.) Finalment, les pells S'alumaven, o sigui, rem, de sS'introduien en el clot de l'alum (clot rec- tangular o el-lipsoidal de 2 metres de dia- metre per 2 de fondária) amb una solució d'aigua amb excrement d'animals (gallinassa o colomassa) per tal d'obrir-ne les fibres ¡ eliminar-ne la materia proteica ¡la calg que encara es contenia en la dermis i conferir així una flexibilitat que facilités Padob pos- terior. La diferencia fonamental del marroquí anti omparat amb el de cosir els cuirs era que en aquest últim no existien les opera- cions de ferrejar ni de fendre en aquest mo- ment del procés, amb la qual cosa repre- sentava que les pells arribaven al procés d'adob més brutes. amb els porus més tan- cats i un tamany més gran, que feia que hi hagués més dificultat en manejar-les i que el procés d'adob fos més lent. A més, Pope- ració del null nom tenia lloc en una fase. Lespai físic on es pelaven i descarna- ve n el sistema de cosir els cuirs les pel Sanomenava «enllosat», que era un lloc en- rajolal de terra i que portava un petit desni- vell perque s'escorreguessin les aigúes que queien i anessin a raure en una claveguera. Pel que fa al sistema del marroquí mo- dern les pells es rentaven al dipdsit W'aigua- mel amb una fase més, que tenia lloc des- prés del descarn. També en el marroquí modern existia una nova operació, el tos- vr, que tenia lloc en el ferrejador i consis- tia a treure la subarda (espécic de llac de barreja de brutícia i pelitxó); operació que es realitzava a la post amb la tosca, un poc corbada, que anava dins d'un encaix o mun- tant de ferro o fusta, de 1257 cms. i duia un mánec de fust a cada extrem, per poder la agafar. Es pa: per la flor de la pell. a ES] després, les pells cosides en forma de bot en el sis- tema de cosir els culrs, en el moment de submer- tres setmanes aproximadament. Finalment, les pells passaven al clot de colga (clot rectangular de 2x1,6x1,5 me- tres) per fer Poperació de colgar, que era la fase fonamental en el procés d'adobar i que consistia en primera i segona colga, que duraven tres i quatre mesos respectivament. Cada colga consistia a posar ben plana dins el clot una pega de sola que amb l'ajut del plat de colga (plat d'aram o de zenc de 37,5 cm. 14 cms. de fons) es cobria tota la superfície de la pell amb escorga ¡així di- versos cops. Á cada sis o set peces s'afegia aigua fins arribar arran de la darrera peca. Damunt. i per evitar que en inflar se les pe ces no sortissin del clot, es posaven les pe- dres de colga sobre unes fustes. Entre una iValtra colga S'algaven els cuirs ies deixa- ven escórrer damunt el llevador, Finalment, es mirava si les peces estaven cuites (si el taní havia travessat tot el gruix de la pel; per a comprovar-ho es tallava un trosset de pell de diversos cuirs). En cas necessari, especialment en cuirs molt gruixuts, es feia una terecra colga. En el sistema de cosir els cuirs no exis- teix Poperació de la mesa i el procés pró- piament dit de Padob es realitzava en el Nau Dret que era un elot especial de $x5x5 me- tres i s'hi feia Vadob que durava aproxima- dament uns deu mesos. Les pells es cosien en forma de bot i Semplenaven d'escorga de pi mólta amb un embut Param i el plat de colga, i s'hi afegía aigua fins a sobreei- xir. A la vora superior del nau drot passa- ven unes llates de fusta, de banda a banda, amb grossos ganxos, on es penjaven les pells cosides i plenes d'escorca i aigua. El nau, o clot, també s'omplia d'escorca ¡ aigua. Els cuirs hi restaven fins quedar ben adobats, és a dir, fins que el taní hagués travessat tot el gruix del cuir. A partir de Pany 1880 una remarcable novetat aconseguí rebaixar con- siderablement el temps del procés de l'adob: Paigua cra cscalfada en un perol d'aram da- munt d'una fogaina i per mitja d'una cano- nada d'aram que passava per les Mates amb unes alxetes, ntroduña als bots. Un cop acabada aquesta operació es descosicn. En el sistema marroquí modern té lloc Vope- ració anomenada la Remesa, que engloba les de refore i colga del sistema marroquí antic. Es feia en el clot de la Remesa, que era enrajolar amb cairons (rajola quadrada de 40 cms. de costat). Les remeses es me- suraven sempre pel nombre de cairons, nor malment eren de 7 cairons de llarg, per 3,5 d'ample, per 6 o 7 d'alcada. Com en el cas de la colga, existien dues parts: la 12 122 remesa. La primera remesa durava aproxi madament uns dos mesos, operació que le- ne NONE PUNYIDOR CIANXO AIGUA AMB ROLDOR. -_TESCORGA CUIRS TENALLA GANXO Y 10 GALLEDES ALGA nia lloc a continuació de la mesa i que con- sistia a posar les peces de pell ben planes i damunt de cadascuna una capa d'escorca i entre pega i pega s'hi col-locava una llata de fusta d'uns 3 cms. de gruix i2m. de llargada. Aquesta superposició es cobria LA BASSA I LA REMESA AIGUA ESCORCA EE : , ESTORES D'ESPART FUSTES a a DA ¡ES EL LLEVADOR PILA PELES FUSTES Y Hores A E LA COLGA ama” FUSTES S * ESCORCA Y: Vi me amb fusta i pedres per a evitar que, en inflar-se les pells per Pabsorció del taní, sor- tissin per damunt de la remesa. Acte seguit somplia d'aigua vermella procedent de la bassa (diposit enrajolat on s'hi fabricava Paigua vermella, o sigui, escorga molta bar- EL NAU DRET LLATA AMBGANXOS PELLS COSIDES AIGUA AMB ESCORCA ge 13. Les iMustracions cor- responen als clots sec- ] di an 'nyents al sistema del Mar- roquí Antic. 14. Aquests dos ens presenten le clons del Nau Dre! a Remesa amb la Bassa, corresponents als siste- mes de cosir els culrs 1 Marroquí M tivament. Un cop les pells eren adobades, Sestira- ven, operació que consistia en aplanar for- tament la pega de sola, molla, sobre el tau- lell d'escórrer (taula de fusta de noguer, de sibicut o altra fusta forta, de 3,30X1,30 me- tres aproximadament a uns 30 ems. d'alga- da, amb certa inclinació o desnivell d'un metre) amb la maca de fusta, per picar els malucs per tal de deixar la pega ben estira- da amb la boixeta (eina de fusta amb una fulla d'aram fina i de tall mort, de 25x11 cms.) i perqué no portessin arrugues ¡ es poguessin escórrer. Ja ben plana ¡ estrebada, se li passava quí- mica (composició feta de vuit parts d'aigua i una de salfumant), amb la finalitat de treu- re les taques de ferro. Aquesta composició es fcia dintre d'un cossiol, que era un re- ceptacle de cerámica vernissada, i es donava per damunt de la pell amb Pajut d'un pinzell. Acte seguit, a les pells se”ls feia dos talls amb un ganivet o lrepant, a banda i banda de la culata, per on s'hi feia passar la verga (bastó de boix d'1,10 m. de largada), per- qué amb la forcalla (barra de fusta amb gan- xo de ferro a dalt, amb forma de V, denta- da de l'interior, de 2 metres de largada aproximadament) es pogués penjar a la bar- rada, que era una lata de fusta clavada al sostre, plena de claus de ganxo, en el lloc anomenat estenedor. Aquí les pells s'eixa- moraven, és a dir. perdien un 60% o 70% d'humitat. Tornaven al taulell, on Sestrebaven, ope- ració que consistia a estirar amb forga les peces de sola amb el merlet (eina de coure, o dacer, en forma d'anella ovalada, de 19,5x10 ems., i 1 cm. de gruix, que tenia al caire una mica de Temp) fins a treure'ls les arrugues, previament fixades amb cargols. Una vegada ja cstrebades, Sensaginaven, que tant es podia fer amb llard o sagí. Tes tornaven a penjar a les barrades per tal d'assccar-SC. 17, 18119. Sobre el tau- lell déescórrer, amb una maga de fusta, es ven els malucs de les raven amb la amb el merlet 20121. A la fotografia su- periar tenim les pelis penjades a les barrades de l'estenedor. Sota, una representació de Popera- cló de cllindrar. La peca, despenjada de les barrades, una altra vegada al taulell es carnellejava, o si- gui, es passava pel cuir un pinzell gastat o romástiga amb una solució d'oli de moclló. «saboncillo», o pols de talc i barita o sulfat de bari. Loli servia per a engreixar el cuir o pell; el pols de tale donava finor als car- nells; i la barita augmentava el pes de la sola. Després, pinzell s'hi donava una passada de mangre i/o cúrcuma (colorants per tenyir la sola d'un color natural) per la banda de la flor. s giraven les pells i amb un Es tornaven a penjar a les barrades perque Sassequessin i una altra vegada al taulell, on s'esvoraven —es tallaven amb un gani- veto falcó (eina d'acer, d'un sol tall, que podia ser un poc encorbada de la punta) les miques de carn o llagastes de la vora de les peces. Ja, finalment, es cilindraven, operació que consistia a polir les pells, passant-les pel cilindre, que era el lloc on hi havia una pedra grossa i pl com una pedra de molí que tenia la super- fície molt fina. Se solia trobar el cilindre nt, de forma cilíndrica, en un lloc del magatzem. Per aquesta ope-