Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Dret internacional public, Profesor: Xavier Pons, Carrera: Dret, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Fundación CIDOB
Les múltiples i variades activitats de les Nacions Unides desenvo- lupades –amb totes les seves debilitats i deficiències– al llarg dels darrers 63 anys fan difícil sintetitzar un balanç en unes poques pàgines. Tanmateix, una reflexió sobre la vigència dels propòsits i principis de les Nacions Unides i la virtualitat d’aquesta organit- zació internacional per adaptar-se als canvis en la societat inter- nacional pot ajudar a una millor comprensió del seu significat, del seu abast i de les seves opcions de futur. En tot cas, un enfo- cament sobre les funcions de les Nacions Unides al segle XXI^1 ha de resultar realista i fer-se sobre les Nacions Unides actualment existents i, per tant, ha de tenir en compte els condicionaments, principalment polítics, que hi ha al darrere de l’enfortiment de l’organització i del multilateralisme que s’hi expressa, com tam- bé en relació amb la mateixa reforma de la Carta de les Nacions Unides. Al meu entendre, així és com es posa en relleu la veritable naturalesa política de les Nacions Unides i dels seus mecanismes de funcionament.
Vigència dels propòsits i principis de les Nacions Unides
Els propòsits i principis proclamats el 1945 no han perdut actualitat i pertinència, i continuen sent plenament vigents, el que és atribuïble, en part, al fet que són propòsits i principis de caràcter intemporal i universal. Així ho afirmaren els caps d’Estat i de Govern en la Declaració del Mil·lenni, de l’any 2000, quan van subratllar “la seva adhesió als propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides, que han demostrat ser intemporals i uni- versals”. Més encara, van assenyalar també en aquesta Declaració que, veritablement, “la seva pertinència i la seva capacitat com a
font d’inspiració han augmentat a mesura que s’han multiplicat els vincles i s’ha consolidat la interdependència entre les nacions i els pobles”^2 , reconeixent, per tant, la seva projecció i la seva na- turalesa germinal. Pertinència i vigència que, també en part, es pot atribuir al fet que són promeses que romanen encara incompletes, a causa de les deficiències experimentades en l’activitat de les Nacions Unides, els seus llargs períodes de letargia i les seves greus i periòdiques crisis internes. Tanmateix, en realitat, les situacions de crisi i les dificultats en la consecució dels seus objectius són quasi consubs- tancials a la mateixa existència d’una organització internacional d’abast universal en un medi –com el de la societat internacio- nal– que continua sent fonamentalment de base interestatal. Per això convé subratllar, en primer lloc, la percepció funcional que presideix la creació d’organitzacions internacionals –i les Nacions Unides ho són–, ens creats pels estats per a l’assoliment de fina- litats comunes i per fer efectiva la seva cooperació internacional en la consecució d’aquestes finalitats; aquestes finalitats són el fo- nament i límit de tota actuació de l’organització internacional. En altres paraules, les Nacions Unides són (han estat i continuen sent) allò que els estats volen que siguin, i fan (han fet i continu- aran fent) allò que els estats vulguin que facin. La creació de les Nacions Unides i les funcions que se li as- signen només es poden entendre en el context històric de la seva creació l’any 1945, sota l’impuls de les potències vencedores de la Segona Guerra Mundial. Així, resulta coherent que el principal propòsit de les recentment creades Nacions Unides fos el manteni- ment de la pau i la seguretat internacionals (article 1.1 de la Carta). Juntament amb aquest propòsit principal s’establien a l’article 2 els principis, és a dir, les pautes de conducta amb les quals hauria de procedir l’organització i els seus estats membres per a la realització
Propòsits, principis i virtualitat d’adaptació
Xavier Pons Rafols Catedràtic de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelona; Vicepresident de l’Associació per a les Nacions Unides
Tanmateix, és cert que el món ha canviat molt en aquests darrers 60 anys i, especialment, ha canviat molt els últims anys, des de l’11 de setembre de 2001 i com a conseqüència de la guerra i ocupació de l’Iraq. En aquests últims temps, la situació internacional ha erosionat enca- ra més la credibilitat de les Nacions Unides. En comptes d’avançar-se cap a la seva aplicació pràctica –com semblava que podia passar a partir de la fi de la Guerra Freda–, l’or- ganització s’ha vist marginada en les qüestions més impor- tants de caràcter econòmic, s’ha vist sotmesa a l’aplicació de polítiques de doble tracte que li han restat credibilitat,
Virtualitat de les Nacions Unides i de la Carta per adaptar-se als canvis
Sota la perspectiva funcional que presideix aquest enfoca- ment, ha de seguir-se de manera conseqüent la idea que, fun- cionalment, les Nacions Unides tenen una àmplia capacitat dinàmica i evolutiva d’adaptar-se als canvis i als nous reptes, sempre, per descomptat, amb el consens dels seus estats mem- bres. Resulta, doncs, cabdal aquesta idea de la virtualitat de l’organització per adaptar-se als canvis en una societat inter- nacional en constant evolució i que, els darrers 60 anys, ha experimentat notables canvis, tant en les seves relacions polí- tiques i econòmiques, com en les tecnologies i les perspectives ideològiques, culturals, socials i de tot tipus. L’adequació de l’organització a tots aquests canvis socials sen- se necessitat d’haver d’adoptar modificacions de la Carta de les Nacions Unides es pot fonamentar directament en els propòsits i principis. Com hem dit, el seu caràcter interdependent, genèric i universal, justifiquen el constant desenvolupament de l’organit- zació sobre bases pràctiques i la seva mateixa pervivència. Així, per exemple, s’han establert –de manera no prevista en la Carta– operacions de manteniment de la pau i s’han reorientat profun- dament davant els canvis en la tipologia dels conflictes armats, o s’ha reforçat com a activitat central de l’organització la coopera- ció al desenvolupament, o s’ha acabat configurant la promoció i protecció dels drets humans com un element central, de caràcter transversal i que ha d’estar present en totes les activitats de les Nacions Unides. Amb aquesta adaptació dinàmica i constant, les funcions de les Nacions Unides continuen sent, en essència, les mateixes que el 1945. Han aflorat i s’han desenvolupat noves preocupacions en la societat internacional, com el medi ambient, l’eradicació de la pobresa, la lluita contra el terrorisme internaci- onal o el desenvolupament sostenible però, fonamentalment, les grans funcions, els grans propòsits de les Nacions Unides, són els mateixos que es reflecteixen en la Carta; i que s’inspiren en els ideals universals de pau, justícia i desenvolupament, que estan en el seu rerefons. Però les Nacions Unides no sols han sabut adaptar-se, dinà- micament, en el pla de les grans prioritats i de les seves actuaci- ons a una societat internacional en constant evolució. La mateixa estructura administrativa i intergovernamental de l’organització s’ha anat modificant per resultar més eficient i funcional. Així, sense reformar la Carta, han estat incomptables les reorganitza- cions fetes en la Secretaria sobre la base dels mateixos poders del Secretari General, o les reorganitzacions que s’han fet de l’estruc- tura orgànica per la via de la creació –en virtut de l’habilitació de l’article 7 de la Carta– dels òrgans subsidiaris que s’han considerat necessaris. Totes aquestes adaptacions no han precisat cap mo- dificació de la Carta ja que aquesta té suficient virtualitat com per permetre a l’organització adaptar-se a les circumstàncies i ade- quar-se a noves realitats i nous problemes. Es pot afirmar, per tant, que es poden introduir reformes d’alt nivell en l’organització sense necessitat de modificar la Carta però respectant, en tot cas i de manera realista, el pacte polític que està en la base i origen de l’organització.
Tres caràcters dels
propòsits i principis
de les Nacions Unides
–interdependència,
generalitat i universalitat–
són els elements que han
permès a l’organització
adequar-se, dinàmicament,
als canvis en la societat
internacional
Expectatives frustrades pels pobres resultats assolits en aquesta Cimera que tampoc no va poder abordar, amb el rigor neces- sari, la reforma de la Carta i la millora de la representativitat del Consell de Seguretat. Tanmateix, el Document Final constitueix un text important que, almenys, referma els consensos ja assolits. No resulta regressiu, però tampoc no es va donar el salt enda- vant que continua sent necessari, ni es van donar avenços subs- tantius en la imprescindible reforma o en els compromisos per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Lamentablement, malgrat la insistència de l’anterior secretari ge- neral, Kofi Annan, els líders mundials no van tenir tampoc la capacitat i les mires necessàries per “atrevir-se a complir amb les seves responsabilitats en un món que sabem imperfecte”^5. Tenint en compte la generalitat dels seus propòsits, l’amplitud dels seus mandats, la seva representativitat i el caràcter universal dels seus membres i de la seva estructura, els seus vincles amb els diversos sectors de la societat arreu del món i, en definitiva, el “multilateralisme versus unilateralisme” que representen, les Nacions Unides estan en una posició privilegiada i única per fer-se escoltar i respectar en qüestions macroeconòmiques, per assumir un paper rector fonamental en la determinació de nor- mes i directrius, per exercir una funció de lideratge en el desen- volupament de marcs de referència i en la resolució dels grans problemes mundials. Tot i que les Nacions Unides no són un super-Estat, ni un ens al marge o per damunt dels estats, aquesta funció d’avantguarda, de lideratge, és necessària i possible, fins i tot, en els termes de la Carta de les Nacions Unides. Cal, però, la voluntat política i l’adhesió dels estats membres i el compliment de les seves responsabilitats individuals i col·lectives establertes en la Carta; han de passar del discurs polític, més o menys consen- suat, a la veritable aplicació pràctica; i cal també l’impuls polític i estratègic des de la mateixa Secretaria de les Nacions Unides. En
i s’ha vist ostentosament ignorada en greus i importants conflictes de caràcter internacional en relació amb la pau i la seguretat internacionals. I això ho han fet els seus matei- xos estats membres. No obstant això, cal vindicar el paper de les Nacions Unides i afirmar que són encara necessàries i que continua havent un futur per a l’organització i el seu Consell de Seguretat en l’exercici de les seves responsabili- tats de manteniment de la pau i la seguretat internacionals. Perquè, malgrat les seves limitacions i imperfeccions, és el marc de què s’ha dotat la comunitat internacional i, en l’estadi actual d’evolució de la societat internacional, no s’entreveuen altres marcs jurídics institucionals diferents que assegurin i facilitin la cooperació multilateral entre estats sobirans. En aquest sentit, les Nacions Unides constitueixen clarament un mirall de la realitat social internacional, i les se- ves debilitats són reflex de la mateixa estructura i debilitats de la societat internacional.
Realitats polítiques i perspectives de futur
No hi ha cap dubte que les Nacions Unides s’han trobat els darrers anys en una cruïlla decisiva, que la guerra i ocupació de l’Iraq, i la greu fractura que va provocar, han accentuat. Aquesta nova crisi del sistema de l’ONU no és cap novetat, ja que les situacions de crisi, com dèiem, constitueixen quasi l’estat natural d’una organització universal de base interestatal i reflex de les rea- litats, contradiccions i correlacions de forces i poder de la societat internacional contemporània. Ha fet, però, que es posés d’actua- litat, de nou, la qüestió de la reforma de les Nacions Unides. Per això, les enormes expectatives que va generar la Cimera Mundial 2005, en el 60 aniversari de la creació de les Nacions Unides.
IMCOM
