¡Descarga Libre Mirall Trencat y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity!
← Jardí vora el mar (1967) El parc de les magnòlies(1976) →
Mirall trencat
Tipus obra literària Fitxa tècnica Autor Mercè Rodoreda Llengua Català Publicació Espanya, 1974 Editorial Club Editor Detalls de l'obra Gènere Novel·la Pàgines (^) 388 [1] Capítols XIII (1a part) XXI (2a part) XIII (3a part) Sèrie
Mirall trencat
Mirall trencat , publicada l'any 1974, és una novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família imaginària dels Valldaura.
Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època, la d'abans de laguerra civil. Fragmentària i composta de múltiples veus, l'estil de la novel·la segueix el seu títol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a través de fragments de les vides que descriu. Aquest estil difereix considerablement d'altres obres de l'autora com La plaça del diamant o Aloma, on l'autora usa la primera persona en boca d'un personatge femení i per consegüent, desperta les lecturesautobiogràfiques.
Rodoreda prengué diversos elements per a la concepció dels espais de la novel·la. S'hi troba el reflex del seu món d'infància amb el seu avi (del qual en parlava sovint) i al jardí de la família. Els records de les grans torres i de l'ordre familiar establert són una base indispensable per a Mirall trencat , concebuda com una imitació de les novel·les de fulletó de la segona meitat del segle XIX. L'obsessió de Mercè Rodoreda pels jardins la portà a dibuixar tot un escenari natural estretament relacionat amb l'escenari del xalet dels Valldaura a la part alta de Barcelona. En aquest jardí hi ha una barreja de jardins coneguts per l'escriptora. D'una banda, els seus jardins de Barcelona i, d'una altra, el jardí que l'any 1972 havia estat creant amb la seva amiga Carme Manrubia al xalet on vivien a Romanyà de la Selva. L'estudiosa de l'obra de Mercè Rodoreda, Mariàngela Vilallonga, ha definit molt clarament els elements del jardí de Rodoreda a Romanyà que apareixen a la novel·la. Hi ha trobat una relació tan estreta que s'ha arribat a preguntar si el jardí recrea allò que Rodoreda escrivia en aquell moment ( Mirall trencat fou començada a Ginebra, però acabada a Romanyà de la Selva) o bé, la novel·la recrea el jardí que Rodoreda i Manrubia havien concebut.
De tots els personatges que apareixen a la novel·la, els femenins destaquen per la seva complexitat i rellevància. Teresa Goday de Valldaura, la cap de família, és retratada com una dona passional que durant el transcurs de la novel·la s'apropa a la vellesa. Una dona que s'ha buscat una vida que li garanteix l'abundància material. Aquest personatge entra en relació amb la protagonista del conte "Cendres" de l'escriptora empordanesa Caterina Albert/Víctor Català. Sofia Valldaura és retratada com una dona freda, mancada de la sensualitat que caracteritza la seva mare. Aquesta duresa i sequedat es manifestaran amb força durant els moments d'adversitat que la novel·la relata. La relació amb la seva mare i Maria són intenses i complicades. Maria presenta la generació més jove, personatge força poètic on conflueixen diverses tensions: la sexualitat, les relacions femenines, les familiars, la vida i la mort. Amb elles hi viuran figures masculines rellevants per a la trama com Salvador Valldaura, Eladi Farriols, Amadeu Riera, etcètera.
Juntament amb el jardí apareixen altres símbols que configuren la dimensió mítica que a vegades se li atribueix a l'autora, on destaquen entre d'altres: el mirall que reflecteix el pas del temps i que amaga els secrets i enlluerna amb aparença; l'aigua, símbol de la natura creadora i la destrucció, on es pot enfonsar l'inconfessable; les joies, que expressen la bellesa i riquesa; i també, l'amor. S'ha de destacar el darrer, la rata, expressió de la decadència i destrucció del món novel·lístic.
Estructura Temps històric i personal Arbre genealògic de la família Valldaura-Farriols i personatges Arbre genealògic Personatges Simbologia material Adaptacions de l'obra Referències Bibliografia Enllaços externs
La novel·la té una estructura tancada. Al principi es presencia la creació de l'univers de ficció (el casament de Teresa i Valldaura i la compra de la torre de Sant Gervasi) que formen la família. Aquesta família i aquest univers, després d'una llarga etapa de vida, seran finalment destruïts. La torre derruïda i la família separada. La novel·la està dividida en 3 parts:
La primera part és la més realista. Presenta la majoria dels protagonistes i mostra la formació del que serien els fundadors de la família. A la segona part l'acció es desplaça al món intern dels personatges i la novel·la aprofundeix en els sentiments, records i emocions de cada constituent de la família. El procés d'idealització del passat es comença a fer patent en alguns personatges i es veu, clarament, com el que domina és el temps personal. La tercera part està dominada per la fantasia i fa acabar l'univers novel·lístic de forma poètica amb el monòleg després de la mort.
El temps històric s'inicia a principis de segle XX i acaba després de laGuerra Civil espanyola. Es pot entreveure l'època pels fets històrics que de tant en tant se citen (l'esclat de la insurrecció, el canvi de carretes de cavalls a automòbils, els tramvies i la proclamació de la República el 1931 en són exemples clars). Tot i així, i sens cap mena de dubte, no és pas el temps històric el que més influeix a la novel·la (que tot i ser important per a situar els personatges i fer-los actuar de forma determinada no és el centre de les seves accions); el temps que influeix realment és el temps personal. Aquest temps personal, totalment subjectiu per a cada personatge i marcat per les seves vivències, sol ser un temps estancat en el passat i sempre pensat en els records feliços. Així el present importa ben poc per aquests personatges i es margina l'acció, deixant lloc a la memòria i la idealització del viscut.
Mercè Rodoreda autora de Mirall trencat
Jardí de Romanyà i de la novel·la
Contingut
Estructura
Temps històric i personal
Arbre genealògic de la família Valldaura-Farriols i personatges
Arbre genealògic
L'arbre genealògic següent correspon a la família Valldaura-Farriols. Està marcat amb línies discontínues aquelles relacions amoroses extramatrimonials o aquelles que no han acabat derivant en matrimoni.
Miquel
Masdéu
Nicolau
Rovira
Teresa
Goday
Salvador
Valldaura
Bàrbara Amadeu
Riera
Constància
Jesús
Masdéu
Sofia
Valldaura
Eladi Farriols Pilar Segura
"Minyones"
(Armanda i
Elisa)
Jaume
Farriols
Ramon
Farriols
Nom
desconegut
Maria Farriols
Maria Farriols
Ramon
Farriols
Nota 1: El nombre de minyones que foren amants de l'Eladi no queda determinat en el llibre, tanmateix, algunes d'elles foren Armanda (la cuinera) i l'Elisa, entre d'altres.
Amadeu Riera: és el notari de moda a la Barcelona de l'època. És un home esvelt, distingit, amb una rosa vermella damunt la seva taula de treball al despatx. Està casat amb la Constància, una dona poc atractiva. Serà l'amant de Teresa, relació que recordarà quan ja sigui gran.
Armanda Valls: esdevé cuinera dels Valldaura de molt jove, recomanada per una parenta seva, també minyona de la casa. Resultarà ser, finalment, el membre del servei més fiable de la casa i al final de la vida de la Teresa, li farà de confident. Anirà descobrint diversos secrets de la família Valldaura al llarg de la seva vida, que no donarà a conèixer mai. Idealitzarà el temps que fou l'amant de l'Eladi Farriols, i guardarà el present que aquest li va fer: unes arracades, com a símbol d'amor.
Bàrbara: és una violinista que coneix Salvador Valldaura a la refinada Viena. Bàrbara, físicament, és prima, rossa i d'ulls clars. El seu comportament és curiós: no suporta els miralls, canvis inesperats d'humor d'un dia per l'altre, ... Està lligada a les violetes que li fa enviar Valldaura dia rere dia i després d'un parell de dies dels primers contactes eròtics amb aquest, Bàrbara es llençarà al canal i morirà, sense explicació aparent. Resulta ser un dels personatges més enigmàtics i atractius de tota la novel·la.
Begú : és el propietari de la Joieria Begú del passeig de Gràcia de Barcelona, on Nicolau Rovira i Teresa Goday van a comprar un fermall de gran valor. És ben plantat, rosat de pell i amb els cabells arranats i les celles espesses (capítol I de la primera part). Al capítol VIII de la primera part Eulàlia comunica a Teresa Goday la mort del joier, notícia que trasbalsa Teresa pels records que li porta.
Climent : és el nou cotxer de Salvador Valldaura i Teresa Goday. És escardalenc, amb patilles negres i uns ulls com el carbó (capítol V de la primera part). El lloguen poc temps després de casar-se, quan en Vicenç, l'antic cotxer de Nicolau Rovira i Teresa Goday, s'ha retirat al seu poble, Igualada.
Constància: és l'esposa de l'Amadeu Riera. Baixa i mancada de bellesa, sempre va carregada de joies (potser per suplir aquesta manca). És una dona una mica maniàtica. Mor sense arribar a sospitar l'adulteri del seu marit ambTeresa Goday.
Eladi Farriols: després d'intentar exercir d'altres oficis, treballa de botiguer a la botiga d'un familiar. Incapaç de fer res a la seva vida, es casa per interès amb Sofia, per qui havia sentit una lleugera antipatia des del principi, pel menyspreu mostrat i per la feina que li donava a l'hora de vendre. De la seva relació amb Pilar Segura (Lady Godiva) en naixerà Maria que, casat amb Sofia, s'afillarà. És una persona amb gràcia però mediocre i es caracteritzarà per la seva passió per les dones (tindrà relacions grotesques i ridícules amb les minyones, fins a arribar al punt d'observar-les d'amagat mentre juguen despullades al pati). La darreria de la seva vida la passarà tancat a la biblioteca de la casa, envoltat de llibres de Proust. La seva ràpida mort, i la troballa d'una ampolleta sospitosa, fa sospitar un possible suïcidi.
Eulàlia: és una amiga de Teresa. S'ho arreglarà per fer coincidir Salvador Valldaura i Teresa Goday a la seva festa de Carnaval. Sentirà una certa enveja respecte a Teresa, i quan aquesta comenci la seva relació amb el notari, Eulàlia se'n separarà. El seu marit, Rafael Bergadà, morirà assassinat un dia sortint de la fàbrica, suposadament a causa de les tenses relacions amb els obrers. Ella trobarà suport psicològic en Joaquim Bergadà, per qui inicialment sentia una forta antipatia. El temps i les afliccions faran que recuperi l'afecte per Teresa, de la qual s'havia distanciat arran de l'adulteri amb el notari Riera.
Jaume: és el segon fill de la Sofia i l'Eladi. Potser a causa del seu naixement prematur és molt malaltís. És sensible i serà la víctima i el canal de la crueltat de la Maria i en Ramon. Només trobarà asil en l'habitació de la seva àvia (Teresa Goday) i serà l'únic que podrà entrar al seu "santuari": la sala plena de records (l'armari japonès, l'última copa d'un joc que el seu avi Salvador Valldaura portà de Viena, ...). En Ramon i la Maria creuaran el límit de les trapelleries i en Jaume morirà ofegat a l'estany per culpa d'aquests.
Jesús Masdéu: fill de la Teresa i en Miquel Masdéu, sempre serà vist com una càrrega per la Teresa, per no voler deixar-lo desemparat. Miquel Masdéu, ja casat, se l'afillarà, ja que el matrimoni no pot tenir fills. Tot i així, anirà de visita a la torre de forma regular dient ser el fillol de la Teresa. Es toparà amb l'ofici de pintor i durà una vida pobra i resignada. Durant la Guerra Civil espanyola es farà milicià republicà i entrarà a la casa dels Valldaura durant l'ocupació d'aquesta. Li proporcionarà un pis, on viure apartada dels soldats, a l'Armanda. Finalment morirà heroicament, al front, combatent el feixisme.
Joan Rodés: és el professor de piano dels fills de l'Eladi i la Sofia. Mutilat, es recolzarà en la imatge d'artista incomprès i desaprofitat. Constantment ofès per les trapelleries de la Maria i en Ramon, intentarà acostumar-se a aquest estil de vida sense rancors envers la família Valldaura. Inconscientment, descobrirà l'origen de la Maria en mostrar un retall de diari a Teresa amb la fotografia de Lady Godiva.
Joaquim Bergadà: amic i company de Salvador, fou qui li presentà la Bàrbara a en Valldaura. Enamoradís i poc donat a la constància, no és vist amb bons ulls ni per la Teresa, ni per la Sofia, ni l'Eulàlia (la dona del seu germà). Quan Rafael mor assassinat, ell es fa càrrec de l'Eulàlia i se l'enduu a París. La solitud de tots dos els unirà, finalment.
Maria: filla de l'Eladi i la Pilar Segura, és afillada per la Sofia com a mostra de força. És el personatge més poètic de la novel·la. De gran bellesa, serà el centre del món infantil. És cruel i tendra alhora, mostra de la seva inestabilitat familiar. Després que l'Eladi els digui que ella i en Ramon són germans morirà caient de la teulada. Es dissoldrà, així, amb la naturalesa i passarà a formar part, des de l'altre món, del pati i de la casa. El símbol de la seva existència després de morta serà una teranyina que toca tots aquells que s'acosten a la casa. Serà redimida per l'Armanda.
Marina Riera: és la germana de l'Amadeu Riera, el notari. Casada amb un empresari del sector metal·lúrgic, tindrà una filla (Marina), que tindrà una filla amb el mateix nom. Nascuda uns quants mesos després que en Ramon Farriols l'acollirà a casa seva quan aquest marxi de casa, perquè la seva filla i ell són companys d'estudis. Precisament aquesta filla s'enamorarà d'en Ramon.
Miquel Masdéu: és un fanaler. Coneix Teresa essent casat i té un fill amb ella, Jesús Masdéu, que després s'afillarà. És el primer amor de Teresa, un episodi que amb el transcurs dels anys ella recordarà com una bogeria de joventut.
Personatges
tórtora: anunci de mort (de Jaume i de Salvador). cedre: immortalitat, perennitat, força, noblesa, incorrupció. foc: purificació, destrucció del temps, de la vida i dels records. arracades: amor Armanda-Eladi, superioritat de l'Armanda per sobre les altres minyones, arma contra Sofia. braçalet de plata amb campanetes: autèntica identitat de Maria. bombolla al vidre (a casa de Pilar Segura): deformació de la realitat, món imperfecte i defectuós. teulada: infantesa. color blanc: puresa, innocència. color vermell: violència, odi, sang, mort. teranyina: supervivència de Maria. ploma de paó: supervivència de Teresa. rata: decadència, mort, destrucció.
Els símbols més importants són l'aigua, el jardí i el mirall.
L' aigua és el símbol de la mort i de la infantesa, i el jardí és el paradís de la felicitat però també està lligat a la infantesa i a la mort.
El jardí , minuciosament descrit, sembla ser el que Mercè Rodoreda contemplava des de casa seva quan era petita. Fins a la seva vellesa no el recupera per incloure'l a Mirall trencat. El jardí esdevé mític, cosa ben visible a partir del seu aspecte extern: és habitat per ocells exòtics (paons, tórtores...), poblat per grans arbres (cedre, llorer...). És un jardí viu, gairebé humà, ... De tots els arbres, el llorer és el que s'uneix més estretament a les peripècies de la família Valldaura-Farriols i sembla que es vulgui considerar un membre més de la casa. El jardí, com la infantesa, és ambigu: és un lloc d'esbarjo i de joc, però també de tristesa i de mort. Mort i infantesa es converteixen en el centre de la novel·la. Maria escull el jardí, el llorer, per morir i quedar-se eternament en el jardí. Morint, serà sempre un infant.
Per remarcar la mitificació de la infantesa-mort, un símbol és l' aigua , connotació de la puresa. Una aigua que adopta formes múltiples: pluja, canal, estany, llàgrimes, ... A Mirall trencat tots els personatges que hi moren sent uns nens (Jaume i Maria) o que se suïciden en sentir la nostàlgia de la infantesa (Bàrbara) ho fan a l'aigua: la Bàrbara se suïcida en una aigua real (el canal); la Maria, en una aigua metafòrica (el llorer, que sembla un mar d'aigua negra); en Jaume mor a l'aigua de l'estany. Tant la Maria, com la Bàrbara, com en Jaume són personatges que no han viscut amb intensitat la infantesa: la Bàrbara fou abandonada per la seva mare quan era molt petita i la Maria no vol fer-se gran. Tant la Bàrbara com la Maria estan afectades pel complex d'Ofèlia (tema tractat pels simbolistes): totes dues se suïciden escollint com a tomba l'aigua. Aquests tres personatges no volen o no poden viure més enllà de la infantesa. Ramon s'incorpora al món dels adults però la seva vida no tindrà esperança: trencant les joguines destruirà la seva família i el seu món. Bàrbara i Maria es plantegen al llindar de l'edat adulta el dilema de la vida o de la mort, és a dir, conèixer el patiment o ignorar-lo per sempre més: ser adult o romandre un infant.
Pel que fa al mirall , simbolitza el pas del temps, la solitud, reflecteix la imatge dels personatges en la joventut i la decadència. El mirall com a símbol i la novel·la com un mirall. Stendhal i Rodoreda passegen un mirall al llarg de la vida subjectiva, la vida sotmesa al temps. El mirall reflecteix la veritat, la sinceritat, el cor, la consciència, però també aspectes d'il·lusió i de mentida. És allò que permet llegir el passat, el present i el futur, amb unes clares característiques màgiques. El mirall ha estat un tema repetit en la història de la literatura, sobretot, en els simbolistes. El mirall arriba al seu màxim nivell simbòlic quan es trenca, quan no hi ha manera possible de reflectir la realitat, ni passada, ni present, ni futura, quan no hi ha ni veritats ni mentides perquè tot s'ha enfonsat. Quan el mirall ja ha perdut la seva funció. La novel·la es tanca amb la mort, per tant, és destruït el símbol que assenyala el pas del temps. Ara, es converteix en la representació del buit, en l'absència de vida.
Hi ha vuit miralls cabdals:
- El primer mirall és el que presideix el sopar de Salvador Valldaura i Bàrbara a Viena. Un mirall que fa por a la Bàrbara, perquè creu que entrarà a dins i no en podrà sortir mai més. Bàrbara, aquella nit, se suïcida.
- Reflecteix Teresa Goday. Ella no s'hi pot enfrontar perquè “una onada de vergonya li pujaa les galtes”.
- És el de la cambra de l'Armanda i serveix per descriure-la físicament.
- Sofia s'hi mira el dia del casament. Hi contempla que no està enamorada.
- Rafael Bergadà s'hi contempla per posar-se bé els cabells.
- El mirall en què Maria imita Sofia i assaja els seus gestos.
- Revela a l'Eladi el pas del temps i li torna el seu rostre desencisat quan la senyora Filo li anuncia que tanca la casa i, per tant, s'acaben les trobades amb les minyones.
- El mirall es trenca: màxim simbolisme. Armanda, la vella criada fidel, fa una darrera passejada per la casa familiar que està a punt de desaparèixer, com la família, com la novel·la. El mirall, trencant-se, només reflecteix trossos de la realitat, de la vida. Armanda veu com alguns vidres cauen i comprèn que no es pot arreglar. La pèrdua del mirall és la pèrdua de la realitat. Es trenquen els records que permetien la reconstrucció del temps enyorat, del passat feliç. A dins del mirall de mà hi ha tots els instants de Teresa, de Sofia, Salvador, Eladi, els nens. El passat queda contingut en el present. El mirall trencat li permet el comiat de tots els morts que se li apareixen entre somnis boirosos. Armanda, damunt d'un tros de mirall, hi veu calaveres que van formant els noms il·luminats dels morts de la família, i brinda per ells.[2]
L'any 2001, Mirall trencat fou portada a la televisió en una producció de TV3 i Diagonal TV, dirigida per Orestes Lara, sobre un guió de Josep Maria Benet i Jornet. A partir d'un projecte iniciat l'any 1977 i que comptà amb la benedicció de Rodoreda, es creà una adaptació d'un total de 13 capítols de 50 minuts de durada aproximadament. L'adaptació comptà amb actors com Carme Elias (Teresa Goday), Emma Vilarasau (Armanda), Abel Folk (Salvador), Ramon Madaula (Riera), Miquel Sitjar (Eladi), Irene Montalà (Sofia), Marieta Orozo (Pilar Segura i Maria) i Santi Ricart (Miquel i Jesús Masdéu), entre d'altres.[3]
Entre el 5 de setembre i el 19 d'octubre de 2008 i amb motiu de l'any Rodoreda, es representà al Teatre Borràs de Barcelona Un dia. Mirall trencat, que era una adaptació teatral de la novel·la Mirall trencat i de l'obra teatral Un dia , ambdós de Rodoreda. Ricard Salvat fou el director i l'adaptació fou tant del mateix Ricard com de Manel Molins. Les representacions comptaren amb un repartiment amb actors de la talla deRosa Novell (Teresa Goday), Enric Majó (Amadeu Riera), Anna Sahun (Teresa Goday de jove) iRosa Vila (Armanda), entre d'altres.[4][5]
- Mercè Rodoreda 2008, p. 388
- explicació adaptada de la bibliografia de Carme Arnau
- «Adaptació Mirall Trencat (http://www.tv3.cat/mirall_trencat/index.htm)» (en català). Televisió de Catalunya. [Consulta: 16 juny 2009].
- Font: Fulletó de l'obra Un dia. Mirall Trencat (Teatre Borràs) i «Rosa Novell entra en el món de Rodoreda(http://www.avui.cat/cat/notices/2008/08/rosa_novell_entra_en_el_mon_d e_rodoreda_38421.php)» (en català). Avui. [Consulta: 16 juny 2009].
- «‘Un dia. Mirall trencat' de Mercè Rodoreda al Borràs(http://www.teatral.net/asp/noticies/cos.asp?id=8054)» (en català). Teatralnet. [Consulta: 16 juny 2009]. ORIOL I GIRALT, Joan. Guia de lectura 6. ANDROS, 1988. ISBN 84-7661-192-7.
RODOREDA, Mercè. Mirall trencat. Club Editor Jove, 2008, p. 414. ISBN 9788473291149.
Mirall trencat, a la Televisió de Catalunya Mirall Trencat, l'adaptació televisiva aYoutube. 13 capítols.
Adaptacions de l'obra
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Mirall Trencat, l'adaptació televisiva aYoutube. 13 capítols.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mirall_trencat&oldid=20931921»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 29 març 2019 a les 12:08.
El text està disponible sota laLlicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc.
