¡Descarga llistat preguntes y más Exámenes en PDF de Psicometría solo en Docsity!
1. Que entenem per ítem?
Un ítem és l’element bàsic d’un test. Es presenta una situació estàndard en relació a l’objecte d’estudi per tal que provoqui al subjecte una reacció que pugui ser mesurada pel test.
2. Quines són les 3 diferències principals entre un test psicomètric i un de
projectiu?
1) Un test psicomètric ha de complir les 4 qualitats bàsiques d’unidimensionalitat,
fiabilitat, validesa i caràcter mètric, en canvi, un test projectiu no persegueix cap d’aquestes qualitats.
2) Un test psicomètric és un conjunt homogeni i estandarditzat d’ítems l’objectiu del qual
és l’avaluació quantitativa sota condicions rigorosament estandarditzades de trets, atributs psicològics i educacionals, en canvi, el test projectiu persegueix una valoració qualitativa de l’objecte a mesurar.
3) Un test psicomètric està format per ítems, elements bàsics per al test; els elements
bàsics d’un test projectiu no són ítems.
3. En que consisteix la “estandardització” en Psicometria?
És la tercera fase en la construcció d’un test. Consisteix en definir el més clarament possible les condicions d’aplicació, puntuació i interpretació amb l’objectiu d’evitar interferències de factors estranys. També entenem per estandardització (o tipificació) el transformar puntuacions directes del test en altres típiques segons la norma establerta a partir de la desviació típica i la mitjana.
4. Cita 3 avantatges de la mesura en psicologia.
Objectivitat i estandardització: La mesura no contempla judicis personal o conjectures. Facilitat d’anàlisis: Les mesures, gràcies a les propietats estadístiques i matemàtiques, permeten un anàlisis més precís. Comunicació : La mesura facilita l’intercanvi d’informació ja que es treballa amb dades universals i objectives.
5. Cita 3 desavantatges de la mesura en psicologia.
Relativa: La mesura en psicometria no és criterial, sinó que sempre és referenciada a un grup determinat. Probabilística: Sempre existirà un percentatge d’error present en qualsevol anàlisis estadístic. Indirecte: Els trets psicològics interns són mesurats per indicadors externs, fet que pot provocar un esbiaix.
6. Aplicacions de la mesura en psicologia.
Orientació acadèmica i professional; selecció: avaluació d’aptituds i capacitats; diagnòstic: identificar trastorns, patologies o problemes d’aprenentatge; educació: per avaluar coneixements o establir nivells.
7. Definiu el terme "mesura" segons Nunnally.
Nunnally entén la medició com l’establiment d’un conjunt de normes per tal de quantificar els trets psicològics.
8. Descriu breument les qualitats que ha d'oferir un instrument psicomètric?
Unidimensionalitat: Certesa que el test mesura només un únic tret o qualitat. Fiabilitat: Qualitat de que les mesures d’un test estan exemptes d’error. Validesa: Seguretat de que el test proporciona una mesura sobre el tret escollit. Si realment mesura el que volem. Caràcter mètric: Existència d’una mètrica o unitat on expressar les puntuacions del test.
9. En què consisteix la dimensionalitat d'un test?
La dimensionalitat d’un test es refereix al nombre de trets que intervenen en les respostes d’un test. Serà unidimensional si només mesura una qualitat i serà multidimensional si en mesura més d’un.
10. En què consisteix la fiabilitat d'un test?
És la qualitat de que les mesures d’ un test estan exemptes d’error, un test és fiable si és consistent quan es repeteix i dóna mesures que es corresponen amb la realitat.
11. En què consisteix la validesa d'un test?
La validesa d’un test es refereix a la seguretat de que el test proporciona una mesura sobre el tret escollit. Si realment mesura el que volem.
12. Un test pot ser vàlid però no fiable? raoneu la resposta.
Podria passar que el test mesurés aquell tret que ens interessa però no el mesurés amb precisió, que les seves mesures no estiguessin exemptes d’error. Tot i que no tindria sentit: la fiabilitat és una condició necessària i prèvia, però no suficient per a la validesa. És necessari que les mesures estiguin exemptes d’error per tal que el test mesuri aquells trets que ens interessen.
Al caràcter mètric, ja que les escales de mesura expressen els diferents graus de mesura. Tot i això, són necessàries les altres 3 (fiabilitat, validesa i unidimensionalitat), perquè són requeriment bàsic per a la quarta qualitat, que és el caràcter mètric.
21. En què consisteix un test referit al criteri? (ordeneu els principals trets)
Un test referit al criteri està construït de tal manera que les mesures que proporciona són estàndards, prèviament especificades i independents de la resta de resultats obtinguts per d’altres subjectes. En cap cas importarà la situació del grup com a criteri de comparació. Com a principals trets destaquen: una variança mínima, fiabilitat per al canvi, unidimensionalitat vinculada a la validesa i poca importància en l’anàlisi d’ítems.
22. En què consisteix un test de norma de grup?
En un test de norma de grup, els resultats sempre seran en funció de la resta del grup: “més alts o més baixos que...”, les puntuacions d’un únic subjecte no podran ésser interpretades ja que es necessiten els resultats de la resta per a poder ser comparats. La mitjana i la desviació típica tenen molta importància en els tests de norma de grup; normalment s’adapta a la corba normal.
23. En termes de normalitat, com s'espera que sigui la distribució (cal dibuix) de
puntuacions d'un test segons si és un TRC o bé un TNG?(Raonar la resposta)
24. Quines són les dues principals diferències entre TNG i TRC?.
1-Els TRC són independents al grup, en canvi, en els TNG, és imprescindible el grup per a poder interpretar els resultats. 2- El TRC dóna poca importància a l’anàlisi dels ítems, en canvi els TNG en donen molta.
25. Quina és la unitat de mesura i el valor "zero" en psicometria? (cal gràfic i
raonar la resposta) En psicometria si s’utilitza l’escala ordinal no existeix ni l’unitat de mesura ni el valor “zero” ja que només és un ordre de les puntuacions. Però si s’utilitza l’escala d’interval es defineix la puntuació típica (Z) com a unitat de mesura i el valor “zero” es només una referència, no pot haver-hi absència d’un atribut o tret
Exemple gràfic de CI: Amb la desviació típica 100- sabem a quina distancia Percentatge està de la mitjana o examinats 50- d’altres puntuacions El valor “zero” es només Una referencia, no pot haver-hi 50 100 150 absència d’intel·ligència
26. A quina escala de mesura s'espera que pertanyin les puntuacions d'un TNG?
(Raonar la resposta) A l’escala d’interval, ja que disposem d’una escala de mesura establerta arbitràriament i tenim un valor nul arbitrari (zero) que se situa en la mitjana del grup de referència. A més a més, és quantitativa i paramètrica.
27. Breu descripció de les etapes clàssiques de construcció d'un test psicomètric.
Conceptualització: Es planificarà el tret a mesurar, el grup i població i l’escala de mesura. Elaboració: S’apliquen el ítems d’assaig a un grup pilot amb l’objectiu d’obtenir les primeres dades i valorar la unidimensionalitat del test. Objectivació: Es pretén obtenir la fiabilitat de la prova i la seva validesa en la mesura del tret. Tipificació : S’obtenen puntuacions z que facilitin la referència d’un individu respecte la resta. Necesita d’una contínua actualització per tipificar i obtenir barems, per tal de definir el carácter mètric de la prova.
28. Objectius de la primera etapa del procés clàssic de construcció d'un TNG.
Objectivació: El seu objectiu principal és planificar el tret a mesurar, la metodologia, el grup i la població. S’establirà també un calendari, cost, els ítems que s’usaran, com serà la seva
6. Arxius de dades de les respostes
7. Anàlisi de la prova
8. Informe de l’anàlisi
9. Detecció dels patrons anòmals de resposta
10. Fusió de dades dels ítems
11. Validació dels resultats dels examinats
34. Quines diferencies hi ha entre el procés clàssic de construcció de tests i el de
PIERT?
35. Quins elements de PIERT es corresponen amb cada etapa clàssica de
construcció de tests?
36. Quins elements de PIERT són diferents del procés clàssic de construcció de
tests?
37. Cita 5 aspectes importants dins l'estandardització de les condicions
d'aplicació d'un TNG. Consigna o instruccions del test per evitar les omissions. Temps d’aplicació del test. Exemples i experiència. Variables personals (sexe, edat, professió,...) Variables ambientals.
38. Quins són els principals indicadors calculats durant l'anàlisi d'ítems.
Dificultat Variança (dispersió) Discriminació Omissions Anàlisi i correcció de la conjectura.
39. Sobre quin indicador es decideix principalment l'exclusió o desactivació d'un
ítem? Sobre la discriminació.
40. Quina grandària ha de tenir el grup d'assaig durant el procés de construcció
d'un test? El tamany n de la mostra serà sempre superior al nombre d’ítems oscil·lant entre proporcions ½ a 1/10 per als primers assajos.
41. Quina funció té el anomenat grup normatiu?
El grup normatiu estarà format per una mostra que servirà per a tipificar les puntuacions del test i generar després un barem específic per als subjectes que l’integren.
42. Posa un exemple d’aquiescència en un qüestionari?
“Em trobo sol encara que estigui envoltat dels meus amics o família” SÍ “Els meus amics i/o familiars em donen el suport que necessito” SÍ “Crec que els meus amics i/o família haurien de fer més coses per mí” SÍ
43. Quan s'aplica y quin objectiu té la inversió de puntuacions dels ítems (+, 0 0 1 E).
44. Enuncieu tres regles per a la redacció d'ítems d'una escala per a la mesura
d'actitud de tipus Likert. L’enunciat no pot ser pregunta ni negació. Cada ítem ha de tenir la paraula clau en el seu text. Només hi haurà un o dos verbs.
45. Quins mètodes permeten calcular el coeficient de fiabilitat d'un test?
Mètodes basats en el pas del temps:
- Test-Retest (TR)
- Mètode Heisse (MH) -Test-Retest/Formes equivalents (TR/FE) Mètodes basats en un únic moment temporal:
- Formes paral·leles
- Dos meitats, Split Half (SH)
- Fiabilitat d’una diferència (FD)
- Consistència interna (CI) o Coeficient Alpha (Alpha)
- Percentatge d’acord en TRC (PA)
- Coeficient de Livingstone en TRC (CL)
46. En què consisteix la fiabilitat per consistència interna?
Es basa en la homogeneïtat de les respostes d’un test, és a dir, si les respostes d’un grup de subjectes als ítems d’un test són coherents. Es calcula a partir del coeficient alpha.
47. Quina diferència hi ha entre fiabilitat per estabilitat i per consistència?
Un test és estable quan davant d’un mateix grup de subjectes se li presenta el test en dos moments diferents i les respostes són similars, hi ha fiabilitat per consistència quan les respostes del test són coherents, homogènies.
el curs.
59. Raoneu el fet de que l'escalograma sigui un model determinista.
Les possibles pautes de resposta o combinacions per n-ítems queden reduïdes a 2n a n+1. On n= nombre d’ítems.
60. Com determinem que un ítem funciona be segons la tècnica RS?
61. Com determinem que un ítem funciona bé segons l'escalograma?
Visualment és possible detectar un patró de respostes anòmales. Quan visualment no el podem detectar usarem l’índex de reproductibilitat Rj que expressa el grau d’inconsistència d’un ítem. Amb un índex Rj inferior a 0.9, l’ítem no discrimina, ja que pot passar que subjectes amb altes puntuacions fallin respostes que altres subjectes amb baixes puntuacions encertin o a la inversa.
62. Quina interpretació té un valor Ri proper a 0,3?
(Ri= 1- Inconsistències / N. Serveix per veure la coherència del patró ) Ri=1 PERFECTE; més baix de 0,9:masses inconsistències en les respostes. Com Ri més baix, més incoherències en les respostes de la persona: si té una puntuació alta amb inconsistències, haurà fallat preguntes fàcils; si té una puntuació baixa, haurà encertat preguntes difícils. Ri proper a 0,3 molt baix, hi ha incoherències en la pauta de respostes de la persona i la persona pot haver contestat a l’atzar, per tant s’ha de descartar.
63. En què consisteix la "Reproductibilitat" segons el model de l'escalograma?
La reproductibilitat d’un ítem s’entén com el grau en que és possible reproduir o conèixer la pauta de respostes dels subjectes a través de la puntuació total.
64. En què consisteix el mètode de grups extrems en una escala de tipus RS de
Likert? Consisteix en descartar els subjectes amb puntuacions intermitjes per a fer dos grups: A (puntuacions inferiors) i B (puntuacions superiors). Els individus amb puntuacions intermitjes no donen informació. Es comparen els ítems dels grups extrems i aquells que no funcionin correctament es descartaran mentre que es seleccionaran aquells més significatius.
65. La discriminació d'un ítem és 0.7 (5 graus, mètode RS correlació), què farem
amb l'ítem? Amb grans volumns d’informació un ítem no discrimina quan la discriminació és inferior a 0,7. Si és inferior a 0,7, direm que aquest ítem no discrimina entre aquells subjectes “bons” i els “dolents”, o bé que no és unidimensional per tant es tractarà d’un ítem defectuós i el descartarem. Un ítem de 0,7 està al límit, en cas de que es tracti de grans volums d’informació no el descaratarem, si el volum d’informació no és prou gran el descartarem.
66. El valor de Reproductibilitat d'un ítem pot ser negatiu?
No, perquè en la cas que la reproductibilitat fos negativa el nombre d’inconsistències hauria de ser més gran que el nombre de subjectes del test, cosa que és impossible que es doni.
67. Concepte de discriminació d’ítem.
Un ítem discrimina quan mesura només una dimensió en un test, és a dir és unidimensional i permet agrupar aquells subjectes que tenen una pauta similar de resposta distingint-los d’aquells altres que tenen una pauta diferent de resposta.
68. En termes generals com es classifiquen els formats d'ítem?
1- Tancat o d’elecció de la resposta. 2- Obert o d’elaboració de la resposta. 3- Ordenació de diferents estímuls. 4- Aparellament de diferents estímuls. 5- Comparació i valoració de diferents estímuls.
69. Redacta un ítem de format tancat o d'elecció.
Un dofí és un:
a) peix
b) amfibi
c) mamífer
d) rèptil
70. Característiques fonamentals dels ítems d’elecció múltiple.
- Molt freqüents en tests cognitius.
- Oscil·len entre 4 i 10 alternatives, el més freqüent són 5.
- Només hi ha una alternativa correcta (o que puntuï), o més adequada al plantejament de l’enunciat.
- Pot referir-se diferents tasques intel·lectuals: intel·ligència, coneixements, personalitat, interessos, actituds o valors.
C 30%(verdadera) D 10% E 5% F 5% Observem que l’alternativa C (correcta) i la B tenen la mateixa freqüència de respostes i la A és propera, per altra banda, l’alternativa B i la E i la F tenen freqüències molt diferents. Totes les respostes incorrectes d’un test haurien de ser equiprobables fet que aquí no es produeix, per tant, concluïm que aquest ítem no discrimina, per tant s’hauria de reformular.
77. Tres avantatges dels ítems de format binari i tríade.
1- Fiabilitat elevada
2- Útils en l’avaluació de nens i persones amb deficiències de lectura i comprensió verbal.
3- Ràpids de respondre i corregir admitint tota classe de continguts i propòsits.
78. Tres avantatges dels ítems de format obert.
1- Informació personal sense restriccions.
2- Molt útil en proves de coneixements i rendiment.
3- Molt útils en el diagnòstic.
79. Tres avantatges dels ítems de puntuació graduada.
1- Rapidesa i objectivitat de la correcció.
2- Major fiabilitat global.
3- Evita les restriccions del format binari facilitant, al subjecte, més expressions d’acord
amb la seva manera de pensar, actuar,...
80. Tres desavantatges dels ítems de puntuació graduada.
1- Dificultat de comprensió, segons el nivell d’abstracció del subjecte.
2- Reduccionisme: hi ha restricció en la resposta del subjecte.
3- Desajust entre categories de respostes i enunciats.
81. Objectiu general de l’anàlisi d’ítems.
Examinar si els reactius d’un test s’adeqüen a les principals qualitats exigides: dimensionalitat, fiabilitat i validesa, així com veure si funcionen o no a nivell estadístic i qualitatiu.
82. Quins són els principals indicadors emprats per a l’anàlisi d’ítems?
• Dificultat
• Variància
• Discriminació
• Reproductibilitat
• Anàlisi de les alternatives incorrectes
• Asimetria i curtosi
• Anàlisi i correcció de la conjectura
• Homogeneïtat de les correccions
• Anàlisi del recurs de ponderació de puntuacions
• Perfil Corba característica d’ítem (CCI)
Corba d’omissió d’ítem (COI)
83. Què entenem per dificultat p d’ítem?
És la proporció que indica si un ítem és fàcil (encerta molta gent) o difícil (encerta poca gent). Si p= 0,9 un ítem és molt fàcil.
84. Valors aconsellables de p. (ítems dicotòmics)
P=0,5 Potencien millors valideses, confiances i discriminació.
85. Pel model de norma de grup quins són els millors valors de p? raona la
resposta Aquells ítems que presenten una dificultat centrada: p ≈ 0,5. Aquests ítems presenten una variabilitat elevada entre les respostes, i per tant, permeten una major discriminació i major contrast.
86. Quins valors de p tenen més variància? Raonar la resposta
En ítems dicotòmics: p=0,5. Amb valors alts de p, l’ ítem és molt fàcil i moltes persones el contesten, en canvi, amb valors baixos de p aquell ítem serà difícil i poques persones l’hauran resolt. En puntuacions intermèdies, l’ ítem és quan presenta una major variabilitat ja que no serà fàcil ni difícil, és el que permetrà discriminar millor. Ítems de puntuació graduada: la variància dependrà del nombre de graus de l’escala: quan més graus tingui l’escala, major variabilitat en les respostes.
87. Quina p té un ítem dicotòmic amb variància 0,16?
p · q = S 2 F 0 9 Ep · q = 0. Si p = 0.8 F 0 9 E0.8 · 0.2 = 0. Si p = 0.2 F 0 9 E0.2 · 0.8 = 0.
88. Una variança de 0,3 per un ítem tipus Likert de 8 graus és desitjable?
96. Si la p d'un ítem graduat és 2 quina serà la seva variància?
97. Si la p d'un ítem dicotòmic és 0,3 quina serà la seva discriminació?
98. Si la discriminació d'un ítem és 0.3 (com a correlació) quina serà la seva
variància?
99. Procediments més freqüents per calcular la discriminació.
-Correlació -Diferencies entre subjectes i grups extrems -Sensibilitat temporal -Proves X² -Índex de reproductibilitat -CCI
100.Pot un ítem tenir poca variància i molta discriminació? (raoneu 0 0 1 Eho) No, perquè si un ítem té molta variància vol dir que discrimina, que separa els subjectes. Si l’ítem tingués poca variància, és a dir, les alternatives fossin uniformes, aquest ítem no discriminaria, no agruparia els subjectes.
101.Coeficients de correlació emprats habitualment per calcular la discriminació segons com siguin l' ítem i el criteri. Ítem dicotòmic/criteri dicotòmic : coeficient Phi Ítem dicotòmic/ criteri continu : coeficient Biserial puntual o Biserial Ítem continu/ criteri continu : coeficient Triserial Ítem continu/criteri dicotòmic : Biserial o Biserial puntual Ítem dicotòmic/ criteri dicotomitzat: Coeficient tretacòric
102.Quan no es pot aplicar i entre quins valors oscil·la el coeficient r de Pearson? No es pot aplicar quan alguna de les dues variables no pertany a l’escala d’interval. Oscila entre 1 i -1.
103.Quan s'aplica i entre quins valors oscil la el coeficient tetracòric (rt )? Quan les dues variables s’han dicotomitzat artificialment. Oscil·la entre 1 i -1.
104.Quan s'aplica i entre quins valors oscil la el coeficient biserial puntual (rbp )? Quan una variable és dicotòmica natural. Oscil·la entre 1 i -1.
105.Quan s'aplica i entre quins valors oscil la el coeficient biserial (rbis )? Quan una variable s’ha dicotomitzat artificialment. Oscil·la entre 1,25 i -1,25.
106.Quan s'aplica i entre quins valors oscil.la el coeficient Phi? També oscil·la entre 0 0 1 F+ i – 1. L’apliquem quan les dos variables realment dico. o estan dico. artificialment (2 variables continues). Molt útil en les intercorrelacions dels items d’un test
107.Tres desavantatges del procediment de grups extrems.
- L’ítem discrimina en funció de la mostra, és relatiu, cambia per a cada mostra.
- Té el risc de confondre’s amb una correlació.
- Sacrifica molta informació, el 46% dels casos omitits, que influeix en la representativitat dels resultats de les comparacions, ja que variaran els resultats dels subgrups.
108.Tres examinats A, B i C han aconseguit el mateix nombre d'encerts i diferent puntuació ponderada, què ens mostra aquest fet? Han encertat en ítems diferents, el que puntua més alt ha encertat ítems que puntuen/ discriminen més.
109.En quins casos poden coincidir la puntuació ponderada i la directa? Quan tots els ítems discriminen igual (valen el mateix).
110.Quina diferència hi ha entre la discriminació corregida i no corregida?
111.Com es calcula la discriminació corregida?
112.En què consisteix i quan s'empra l'anàlisi de les alternatives incorrectes? L’anàlisi d’alternatives incorrectes consisteix en conèixer la discriminació de les alternatives incorrectes en un ítem, que hauria de ser el més homogènia possible i pròxima a 0 per tal que l’ítem discrimini. S’empra per preveure l’adequació dels ítems dins el test.
113.Entre quins valors pot oscil·lar el coeficient de fiabilitat? Entre 0 i 1. més petit de 0.7 F 0 9 E no fiable 0.8-1 F 0 9 Efiable
114.Quin és el mínim valor de SEM possible?(raoneu 0 0 1 Eho) 0, però no és possible, ja que depèn del rang de la prova (puntuació) i del propi nivell d’ac-
122.En què consisteix la fiabilitat de consistència interna? La fiabilitat per consistencia interna és un dels mètodes més senzills, sistemàtics i que té en compte la informació directa dels ítems. Aquest mètode usa el coeficient Alpha de Cronbach, que informa del valor resultant desprès d’haver calculat tots els coeficients posibles pel mètode de dues meitats. Aquest indicador informa de la fiabilitat i l’homogeneitat del test.
123.Un test té una rxx´=0.7, si treiem una tercera part dels ítems quina serà la nova fiabilitat?
124.En què consisteix el coeficient Alpha? El coeficient alfa és un complement per a calcular la fiabilitat d’un test. És una estimació del valor resultant desprès d’haver calculat tots els coeficients posibles mitjançant el mètode de dues meitats.
125.Calculat per diferents mètodes, i amb les dades d'un mateix test i grup, és constant rxx'?(raoneu 0 0 1 Eho). Rxx’ no té perquè ser constant: aplicats a un mateix grup i test pot ser que proporcionin diferents coeficients, tot i que a grans trets, oscil·laran entre uns límits comuns.
126.Com avaluem si hi ha validesa de contingut en un test? Mirant la representativitat dels ítems: 1)Revisar el material del tema, altres tests, relacionats amb l’evaluació de l’atribut.
- Efectuar un anàlisi lògic sobre el contingut del test, delimitatnt les àrees que el configuren. 3)Elaboració dels ítems, representant totes les àrees en conjunt.
127.Quan podem dir que un test té validesa de contingut? Quan té en compte les Quatre condicions: format, dificultat, variança i discriminació.
128.Posa un exemple de validesa concurrent i de predictiva?
129.Entre quins valors oscil·la el coeficient de validesa de criteri?(raoneu 0 0 1 Eho) Entre 0 i 1, ja que es tracta d’una correlació, tot i que no pot prendre valors negatius ja que no tindria sentit.
130.Quina relació hi ha entre els coeficients de fiabilitat i de validesa? La validesa d’un test serà una extensió de la seva fiabilitat. El coeficient de fiabilitat no serà mai més alt que el coeficient de validesa.
131.Quina diferència principal hi ha entre la validesa de criteri i la de constructe?
132.Posa un exemple de validesa convergent i un de discriminant?
133.Pot variar el coeficient de validesa si es calcula mitjançant diferents mètodes? (Raonar la resposta)
134.Quin paper hi té l’existència d’un marc teòric en l'estratègia multitret 0 0 1 Emultimètode?
135.Quina jerarquia de valors de coeficients esperem en una matriu M 0 0 1 EM 1- Valors MR – MM (Monotret – Monomètode) – Gef de fiabilitat 2- Valors MR – HM (Monotret – Heteromètode) – Validesa convergent 3- Valors HR – MM (Heterotret – Monomètode) – Validesa discriminant 4- Valors HR – HM (Heterotret – Heteromètode)
136.Entre quins valors límit oscil·len els coeficients de Multitret / Multimètode?
137.Expliqueu la "paradoxa de Loevinger O paradoxa de l’atenuació, sorgeix d’obtenir coeficients de validesa de criteri menors en tests homogenis que en tests heterogenis.
138.Quina utilitat té l'estandardització de puntuacions de test? 139.Quina connexió hi ha entre la prova d'ajust a la normalitat i les puntuacions típiques derivades?
140.Quina repercusió té la manca l'ajustament de les puntuacions del test a la distribució normal?
141.Comenteu i descriviu un tipus de puntuació típica derivada.
142.Escriviu dos d'exemples d'ítems (negatiu i positiu) d'una escala d'actitud de tipus Likert envers la prohibició de fumar en locals públics Tothom té dret a fumar en locals públics.(+)
PAGE 11
