¡Descarga preguntes 1a. prova contínua y más Exámenes en PDF de Psicometría solo en Docsity!
1ª. Prova avaluació contínua Psicometria
- Què entenem per ítem?
- (^) És la peça clau o element bàsic d’un test psicomètric. És la peça que aporta el mínim d’informació. És en definitiva, l’element o reactiu al que cada individu ha de respondre. En els test psicomètrics es treballa amb paquets d’ítems, dels quals una pregunta és només un tipus d’ítem, perquè de models d’ítems n’hi ha més de 300 o 400.
- Què entenem per estandarització en Psicometria?
- Definir de la manera més clara possible les condicions d’aplicació, puntuació i interpretació d’una prova per tal d’evitar la interferència de factors estranys.
- També té una altre sentit: quan transformem puntuacions del test (directes) en puntuacions tipificades (z) segons unes normes o estàndard convencionalment establertes (mirar tipificació)
- Cita 3 avantatges de la mesura en psicologia.
- Objectivitat i estandarització : deixa fora les conjectures i judicis subjectius. (Només es poden fer comparacions quan les variables han estat prèviament definides, escalades i mesurades).
- Facilitat d’anàlisi : permet un treball més precís i l’accés als avantatges de l’anàlisi matemàtico-estadística.
- Comunicació : (l’estandarització implícita en la mesura elimina un dels obstacles més freqüents en el treball de psicòlegs i educadors: la dificultat de comunicació) es fan servir termes comprensibles i igualment interpretables per al col.lectiu de professionals.
- Economia : la mesura estandaritzada estalvia temps, esforços i paraules. (molt important).
- Cita 3 desavantatges de la mesura en psicologia.
- Relativa (caducitat): el significat de la mesura està referit en unitats arbitràries gairebé sempre basades en l’execució d’un grup determinat d’individus.
- Probabilística (Imprecisió): en tota mesura sempre hi ha un component d’error la distribució i característiques del qual caldrà averiguar.
- Indirecta (Esbiaix): la mesura sempre ve expressada per indicadors externs suposadament relacionats amb trets psicològics interns que desitgem avaluar.
- Aplicacions de la mesura en psicologia
Segons Thorndike, hi ha 4 àrees d’intervenció on la mesura psicològica pot aportar un servei més gran:
- Ensenyament : avaluació del rendiment.
- Diagnòstic : identificar trastorns, detectar deficiències o problemes d’aprenentatge (clínica, neuropsicologia, aprenentatge).
- Selecció : avaluar la competència i aptitud per a una determinada tasca. (RRHH), segons Renom és on hi ha més intrusisme i on se n’ha fet més mal ús.
- Orientació : orientar acadèmicament i professionalment l’interessat en aquelles àrees en què millor rendiment podrà assolir.
- Quines diferències hi ha entre la definició de mesura en Psicologia i la d’altres disciplines.
- En psicologia no disposem d’una unitat de mesura, no disposem d’un estàndard.
- La psicologia intenta mesurar uns atributs, que són constructes teòrics i que, a diferència d’altres disciplines, no són accessibles a una medició directa.
- Ningú no discuteix la precisió de mesura d’un metro ben dissenyat, però la bondat i precisió d’un test no es pot pressuposar, més aviat és una qüestió de grau i sempre és susceptible de millora.
- Definir el terme mesura segons Nunnally.
- L’establiment d’un conjunt de regles que permeten assignar números (quantitats) que representen la quantitat d’un tret psicològic d’un individu en un moment determinat del temps.
- Descriu breument les qualitats que ha d’oferir un instrument psicomètric.
- Unidimensionalitat : mesurar un sol tret o atribut psicològic. Ha de quedar clar quina dimensió es pretén mesurar.
- Fiabilitat : grau de precisió amb que es mesura la dimensió. (Rèplica). Si ho mesurem 2 o més cops, obtenim el mateix resultat? Si ho mesurem amb dos instruments similars obtenim el mateix valor?
- Validesa : un test és vàlid si realment mesura allò que volem. Després de saber si el test mesura amb precisió un sol tret, s’uneix una altra pregunta: quin és aquest tret?
- Caràcter mètric : Existència d’una mètrica o unitat de mesura en la que poder expressar les puntuacions del test
- Quina relació té la Psicometria amb l’Estadística?
- (^) L’anàlisi estadística ofereix un conjunt de tècniques aplicades seqüencialment que permeten descompondre les dades per a la seva millor interpretació i contrastació d’hipòtesis.
- Explica en què consisteix la dimensionalitat d’un test.
- La unidimensionalitat és la tendència del test a mesurar alguna cosa en particular, un sol tret o una dimensió, i és condició necessària per a la fiabilitat. (De què serveix tenir precisió en la medició, si no sabem exactament què estem mesurant?)
- La fiabilitat es limita a mesurar el grau de precisió en la medició.
- Diferències entre fiabilitat i validesa.
- Com a norma en Psicometria, la fiabilitat serà condició necessària però no suficient per a la validesa. En termes numèrics, la validesa mai no podrà superar la fiabilitat d’un test i tot això amb un sòlid fonament unidimensional.
- Semblances entre fiabilitat i validesa.
- En termes psicomètrics la validesa i fiabilitat tenen una característica comuna del test, la seva sensibilitat per mesurar el tret del test. I totes dues no el mesuren com a tot o res, sinó amb diferències de grau. Si en la validesa optem més per la utilitat que pel significat, fiabilitat i validesa les veiem com a dos mesures que intenten optimitzar el rendiment. Com més maximitzin el canvi en la detecció de les seves mesures, millor
- A quina qualitat d’un test afecta principalment el biaix?
- Sobretot a la unidimensionalitat. Quan falla la unidimensionalitat d’una mesura és probable que aquestes augmentin o disminueixin sense motiu aparent. La intervenció de més d’un tret modifica el resultat correcte per a un individu, i el situa en un nivell que no li correspon. Així, un test pot estar esbiaixat contra un grup ètnic, sexe, edat, nivell cultural... funcionant aparentment sense problemes amb la resta d’individus.
(Una bona estandarització, com a mecanisme de control, permetria tenir a ratlla aquests esbiaixaments)
- Descriu un exemple de biaix d’un test. On és l’esbiaix?
- Un test que se suposa que mesura l’ansietat-tret en persones adultes, i que el resultat a l’hora de mesurar aquest tret es veu afectat pel resultats obtinguts en ítems que mesuren la capacitat per resoldre integrals o l’habilitat per descobrir sinònims.
- Què són les escales de mesura?
- (^) Les escales de mesura expressen els distints nivells de la mesura. Cada escala suposa un grau d’utilitat del número procedent d’una medició i per això les possibilitats de càlcul inherents variaran en cadascuna de les seves propietats. L’escalament tant pot ser de persones com d’ítems. La construcció de tests psicomètrics ha vingut associada històricament amb l’escalament de persones
- A quina qualitat/s d’un test afecten principalment les escales de mesura?
- Al caràcter mètric, ja que en funció de les escales de mesura utilitzades podrem calcular uns estadístics o uns altres no.
- En què consisteix un test referit al criteri? (ordeneu els principals trets)
- Són proves construïdes per produir mesures interpretables directament en termes de normes estàndard prèviament especificades. (són proves que produeixen mesures que s’interpreten directament en funció de normes estàndard prèviament especificades)
- Mínima variància.
- Fiabilitat per canvi.
- Validesa pel contingut i sensibilitat al canvi.
- Poca importància de l’anàlisi d’ítems.
- Unidimensionalitat vinculada a la validesa
- En què consisteix un test de norma de grup?
- Un TNG és un tipus de prova en què les puntuacions obtingudes pels examinands només tenen sentit i validesa per comparació a les puntuacions del grup. Aquestes proves permeten conèixer les distàncies entre els individus en funció d’un criteri estadístic (mitjana i desviació típica). La validesa no ve, doncs, pel contingut.
- Un test sobre trets de personalitat acostuma a ser Referit al Criteri o de Norma de Grup?
- A Norma de Grup, perquè en no ser un test cognitiu, no interessa el nivell competencial de cap tret, sinó la puntuació tipificada.
- Un examen universitari acostuma a ser Referit al Criteri o de Norma de Grup?
- TRC. Un TRC perquè la valoració de les puntuacions no es realitza basant- se en els resultats obtinguts per un grup normatiu, sino en base a un criterio estándar preestablert. Esta diseñado para informar sobre los objetivos instruccionales que ha cumplido un sujeto a fin de evaluar el dominio que tiene respecto a los niveles de rendimiento.
- En termes de normalitat, com s’espera que sigui la distribució (cal dibuix) de puntuacions d’un test segons si és un TRC o bé un TNG? (raonar la resposta).
- Lemke i Wiersma situen el TNG i el TRC en els extrems d’un continu on l’objectiu final passa de l’espera d’una màxima variància (TNG) a una mínima (TRC) entre les puntuacions dels examinands. Això modifica la concepció clàssica de concepcions tan importants en el test com la seva dimensionalitat, fiabilitat i validesa.
- En un Test de Norma de Grup que representa la puntuación z=
- Z=1 correspon la distància /desviació típica que te el subjecte respecte a la mitjana del seu grup de referència, es a dir, un subjecte amb una puntuació de Z=1 té una desviació típica per sobre (perquè està en positiu) respecta a la mitjana.
- A quina escala de mesura pertanyen les puntuacions d'un TRC? (Raonar la resposta)
- A l’escala ordinal, perquè en un TRC no hi ha unitat de mesura; només es vol ordenar els individus respecte a les puntuacions obtingudes en relació a la qualitat que es mesura.
- A quina escala de mesura s'espera que pertanyin les puntuacions d'un TNG? (Raonar la resposta)
- A l’escala d’interval, perquè disposem d’una unitat de mesura establerta arbitràriament i tenim un valor zero arbitrari que se situa en la mitjana del grup de referència.
- Amb quina qualitat estan relacionat els barems d’un test?
amb la qualitat mètrica, el que es fa es transformar una puntuació directa en una
baremada. Per obtenir la puntuació baremada es compara la puntuació del
subjecte respecte a les puntuacions del seu grup de referència. Aquesta part es fa
quan ja s'ha valorat la fiabilitat i validesa
- Amb quina desavantatge de la mesura en psicologia estan relacionat els barems d’un
test?
- amb RELATIVA (CADUCITAT), La mesura va referida a un grup de referència, es a dir varia al llarg del temps i això es relaciona que els barems de comparació caduquen i no has de fer servir el mateixos barems, per exemple, de l’any 1988 per comparar puntuacions del 2012.
- Quina utilitat tenen els barems d’un test?
amb la qualitat mètrica, el que es fa es transformar una puntuació directa en una
baremada. Per obtenir la puntuació baremada es compara la puntuació del
subjecte respecte a les puntuacions del seu grup de referència. Aquesta part es fa
quan ja s'ha valorat la fiabilitat i validesa
- Cita 3 qualitats que han de tenir els barems d’un test.
- Breu descripció de les etapes clàssiques de construcció d'un test psicomètric.
- (^3) objectius principals de la primera etapa del procés clàssic de construcció d'un TNG.
Conceptualització
- En aquesta fase, sobretot, es determinarà la unidimensionalitat i la validesa del test. Una bona definició i informació sobre el tret a mesurar permetrà elaborar més fàcilment el contingut dels reactius adaptats al tret que es mesura.
- Aquesta fase inclou també la planificació del disseny a utilitzar en l’obtenció dels coeficients de fiabilitat i validesa.
- Pel que fa a la validesa, tenim criteris? Disposem d’altres tests que mesuren el mateix? Ho puc comparar? I si no hi ha res, amb què ho valido, amb qui ho comparo?
- 3 objectius principals de la segona etapa del procés clàssic de construcció d'un TNG.
Etapa empírico-estadística d’elaboració del test
Consisteix en la creació i aplicació dels ítems d’assaig a un grup pilot de subjectes per tal d’obtenir les primeres dades i poder valorar l’adequació del test a la condició d’unidimensionalitat. En aquesta etapa s’hi distingeixen 8 passos:
- Selecció del grup/s de subjectes d’assaig. Es tracta d’un grup representatiu de la població a què va adreçat el test.
- Elaboració i preselecció d’ítems.
- Estandardització de les condicions d’aplicació. Estandarditzar és igualar condicions (instruccions, temps per contestar, situació dels examinands, assajos i experiència, variables personals(edat, sexe, fumador, llengua materna, registre i control de condicions ambientals...)
- 3 objectius de la tercera etapa del procés clàssic de construcció d'un TNG.
- Servir de mostra per poder tipificar les puntuacions del test i generar després un barem específic per als subjectes que l’integren.
- Breu descripció del procés PIERT de construcció de tests psicomètrics.
- En què es basa la classificació APA dels tests en nivells A, B i C?
Per la Qualificació que exigeix el seu Ús
- Nivell a: proves fàcils de fer servir amb l’ajuda del manual i una informació general.
- Nivell b: proves que exigeixen coneixement sobre el procés de construcció de tests i els seus límits d’aplicació.
- Nivell c: proves que requereixen un profund domini i coneixement de la teoria dels tests.
- Els exàmens de Psicometria són del tipus TNG o bé TRC? Raoneu la resposta.
- Són de TRC, perquè mesuren les competències o capacitats (el nivell) dels alumnes respecte a la norma estàndard prèviament establerta dels continguts de l’assignatura, i no té en compte consideracions extrínseques com la norma de grup.
- Quan s'aplica i quin objectiu té la inversió de puntuacions dels ítems (+, ).
- Se aplica en la tècnica de rangs sumatius (Escala de Likert), on la resposta als ítems no és dicotòmica sinó graduada. Serveix per a mesurar actituds, favorables o desfavorables, però no negatives. Es canvia el sentit de la puntuació dels ítems per tal de facilitar la detecció de l’aquiescència del subjecte i l’efecte de l’atzar.
- En quin tipus de tests s’utilitzen ítems amb diferent polaritat?
- Tests no cognitius: associats a trets de personalitat, aptituds, interessos, etc, són proves on no té sentit fer-ho millor o pitjor
• En tests de resposta graduada i en dicotòmics. Has de tenir en
compte que la polaritat d’un test, es quan hi ha items que estaran
molt d’acord amb la actitud i també hi haurà items oposats a ells
(amb molt desacord) com passa en les escales graduades (LIKERT),
en els dicotòmics es el cas de items que et donaran informació de la
existència de la conducta y altres items que et donaran informació de
que la conducta no s’aprecia.
- Enuncieu tres regles de redacció d'ítems d'una escala de mesura d'actitud de tipus Likert.
- En proves d’actitud s’inclourà l’objecte actitudinal i a ser possible un o dos verbs per asseveració. Es procurarà que no s’ultrapassi les 15-20 paraules.
- A no ser que es pretengui el contrari, els enunciats evitaran tractar del passat referint-se sobretot a la situació actual de l’examinand.
- S’evitarà incloure expressions com sempre , mai , en tots els casos. D’altres més relatives com freqüentment , tot sovint , poden introduir ambigüïtat.
- Enuncieu tres regles de redacció d’items d’alternativa múltiple amb només una alternativa correcta.
S’haurà de procurar que les diferents opcions tinguin igual longitud i estil gramatical.
- S’evitaran les majúscules en la inicial de cada paraula de cada alternativa. Si són figures o gràfics, mantindran un tamany proporcional.
- Es vigilarà que les còpies en paper de la prova no tinguin senyals, marques o deficiències que puguin interpretar-se com a indicadors de resposta o oblits del dissenyador.
- Escriviu dues parelles d'exemples d'ítems (negatiu i positiu) d'una escala d'actitud de tipus Likert envers les “retalladles”. Cada parella correspon a la versió correcta i incorrecta del mateix item, cal assenyalar l’error que els diferencia.
Item positiu redactat correctament
Les retallades són necessàries
Item positiu redactat incorrectament
En temps de crisi les retallades sempre són necessàries
Item negatiu
Item negatiu redactat incorrectament
Objectivació Validesa i fiabilitat Tipificació Mètrica
Conceptualització:
Objectius: Planificar i anticipar decisions. És una etapa de planificació i logística. És molt important, i ha anat guanyant significació. Es tracta de planificar i preveure el tret a mesurar, el grup i població a què es destinarà el test i l’escala de mesura en què s’expressaran les seves puntuacions. Cal indagar si hi ha precedents, què hi ha publicat, a qui va adreçat el test, té o pot tenir mercat, quines mostres farem servir, quan el farem, quant costarà, quins tipus d’ítems (d’alternança múltiple), com es corregirà, quines són les variables rellevants...
- En aquesta fase, sobretot, es determinarà la unidimensionalitat i la validesa del test. Una bona definició i informació sobre el tret a mesurar permetrà elaborar més fàcilment el contingut dels reactius adaptats al tret que es mesura.
- Aquesta fase inclou també la planificació del disseny a utilitzar en l’obtenció dels coeficients de fiabilitat i validesa.
- Pel que fa a la validesa, tenim criteris? Disposem d’altres tests que mesuren el mateix? Ho puc comparar? I si no hi ha res, amb què ho valido, amb qui ho comparo?
Etapa empírico-estadística d’elaboració del test
Consisteix en la creació i aplicació dels ítems d’assaig a un grup pilot de subjectes per tal d’obtenir les primeres dades i poder valorar l’adequació del test a la condició d’unidimensionalitat. En aquesta etapa s’hi distingeixen 8 passos:
- Selecció del grup/s de subjectes d’assaig. Es tracta d’un grup representatiu de la població a què va adreçat el test.
- Elaboració i preselecció d’ítems.
- Estandardització de les condicions d’aplicació. Estandarditzar és igualar condicions (instruccions, temps per contestar, situació dels examinands, assajos i experiència, variables personals(edat, sexe, fumador, llengua materna, registre i control de condicions ambientals...)
- Valoració de les respostes (dicotòmiques, de puntuació graduada, inversions, màscares, ordre intern
- Aplicació del Test d’Assaig al Grup d’Assaig.
- (^) Tabulació i Puntuació de Respostes
- Anàlisi d’ítems. Molt important. Posar a prova cada ítem, verificar si funciona.
- Selecció i Adequació de l’Escala d’Assaig
- Aplicació al Grup Normatiu
Etapa d’objectivació
- Selecció del grup Normatiu
- Administració del test normatiu al grup normatiu
- Comprovar la fiabilitat i la validesa de la prova a l’hora de mesurar el tret inicialment definit.
Doble finalitat: Comprovar la fiabilitat i la validesa de la prova a l’hora de mesurar el tret inicialment definit.
La fiabilitat: indica la precisió de les mesures i s’avalua a través de tres classes d’indicadors:
- D’estabilitat: grau de permanència de les puntuacions del subjectes en cas d’aplicar dos o més cops el mateix test en intervals regulars de temps.
- D’equivalència: grau de permanència de les puntuacions del subjectes en cas d’aplicar dos o més formes paral.leles d’un mateix test consecutivament.
- (^) De consistència interna: Grau de similitud en les mesures particulars proporcionades pels ítems com a fragments d’un mateix test.
La validesa: Seguint a Campbell i Fiske, la validesa com el grau d’unió entre dos intents a l’hora de mesurar el mateix tret a través de mètodes distints. Això coincideix amb la validesa de criteri extern.
- Validesa de criteri extern (és la modalitat més estesa en la construcció de tests convencionals): es considera les respostes als ítems com a conductes a contrastar amb d’altres exteriors utilitzades com a criteri i referència.
- (^) Validesa de contingut o aparent. És fonamental, no fa servir indicadors ni coeficients que expressin aquesta qualitat, ja que es tracta del grau en què el contingut dels ítems reflecteix el tret a mesurar.
s (Spearman, Kendall, etc) Interval Paramètrica Mitjana, S, S, r Pearson, t Student
Arbitrari Sí 8-4=
Distància
temperatura Raó Paramètrica Totes Absolut Sí 8/4=
Quocient
Nº fills per unitat familiar, nº malalties patides a l’any
D. Esquema classificatori dels principals formats d’item i les seves
característiques
Un dels criteris més avantatjosos a l’hora de classificar ítems és tenir en compte el format de pregunta que es tendeix a associar al format de resposta i a la manera en que cada modalitat la quantifica i assigna les puntuacions del subjecte. Així sorgeixen 5 formats principals:
- Tancat o d’elecció de resposta (s’escull la resposta)
1.a. D’elecció múltiple graduació (molt freqüent en tests cognitius; habitualment oscil·la entre 4 i 10 alternatives, si bé allò més freqüent són 5. Normalment només una de les respostes és la correcta o més adequada)
1.b.Binaris; si és binari, evidentment és dicotòmic (s’usa tant en proves cognitives com en les de personalitat. Es coneix també com de vertader-fals)
1.c. Tríades, 3opcions(s’usa sobretot en inventaris de personalitat on una alternativa indica una posició neutra, desconeixement, indecisió respecte al tema de l’enunciat). El 16PF sempre va a 3 opcions
1.d.Rating Scales (Escales graduades): Associades a la mesura d’actituds. Les primeres escales de Likert van donar molts bons resultats per 2 qualitats fonamentals: a) Admet unes respostes de proximitat-allunyament respecte a l’enunciat. B)Evita molts problemes de les clàssiques dades dicotòmiques. Avui l’estàndard són 6 graus; estan triomfant les escales parell, no es vol els punts mitjos o neutres
1.e. Escales del Diferencial Semàntic (Osgood) Es fan servir adjectius per avaluar significats i perfilar grups. Estan pensades també per a estudis transculturals. Actiu/passiu/; fort/dèbil, bo/dolent... Són escales bipolars constituïdes per adjectius antònims separats per un espai de 7 a 11 punts o posicions el centre del qual expressa una actitud neutra.
1.f. Escales d’Adjectius. Són escales graduades. Valoren una característica establerta en l’enunciat a través d’adjectius. S’usen sobretot en l’avaluació de l’estat d’ànim i altres aspectes de la personalitat. A diferència de les de Diferencial Semàntic, no es refereixen a grups específics d’adjectius ni a un sol objecte
- Oberts (s’elabora la resposta) ; dos grans grups: A) de resposta extensa (s’està abandonant) i b) de resposta restringida (omplir forats, D48, la que permet el Moodle...
1.g.Elaborar
1.h.Completar un o diversos elements
1.i. Associar un o diversos elements
- Ordenament
1.j. Categories tancades
1.k.Categories internes
- Aparellament
1.l. Exhaustiu
1.m. No exhaustiu
1.n.Aparellament i reordenació conjunta
- Comparació
1.o.Exhaustives
1.p.No exhaustives
Una altra classificació posterior relaciona l’ítem amb la seva forma de
puntuació. Així. La classificació general basada en la puntuació que
proporciona l’ítem, permet distingir entre:
- Polaritat. Els tests d’actitud poden contenir ítems favorables,
desfavorables (escales unidireccionals) o combinar-los (escales equilibrades). Per regla general s’aconsella l’ús d’escales equilibrades ja que si bé no eliminen efectes perjudicials com la aquiescència, si que faciliten la seva detecció.
- Valor central. Tradicionalment les escales bipolar tipus Likert
incloïen un valor central que reflectia una situació neutral d’indecisió en l’opinió del subjecte. Sembla aconsellable excloure dit element que provoca confusió pels variats motius que porten a escollir-la (evasió, desconeixement, indecisió, falta de motivació, negació, etc).
Davant d’això, però, la pràctica demostra un clar augment de les omissions quan no existeix aquesta puntuació central, cosa que perjudica greument l’avaluació.
En general la conveniència o no de dit element perd importància en augmentar el número d’ítems i el de graus en l’escala, ja que es compensen les eleccions incongruents i s’esmorteix el salt de les categories favorables a les desfavorables.
- Aquiescència. Es produeix aquiescència quan davant d’un dubte
s’opta per la resposta favorable. S’entén per aquiescència la tendència a estar d’acord amb l’enunciat de l’ítem amb independència del seu veritable contingut. Com a procediment clàssic Cronbach aconsella calcular el nº de vegades en què un subjecte est``a d’acord amb els ítems menys el nº de vegades que hi està en contra.
Això no obstant, el millor és intentar evitar la seva aparició, ja que sembla augmentar a mesura que es va responent la prova. Per això es procurarà eliminar qualsevol tipus d’ambigüïtat o confusió entre els ítem. En especial els positius seran més sensibles a l’acord ,mentre que els negatius oferiran millors garanties psicomètriques (poder discriminatiu)
- Desitjabilitat social. Tendència a respondre els ítems mostrant una
bona imatge de si mateix. S’evitaran, doncs, les expressions que denotin conductes, característiques, etc, no desitjables o clarament
desitjables. Tant l’aquiescència com la desitjabilitat social poden combatre’s mitjançant:
8.a. Ítems clarament redactats i de ràpida contestació.
8.b. Instruccions que informin de l’objectiu de l’avaluació (repercusions) i de la inexistència de respostes correctes.
8.c. Anonimat, quan sigui inevitable.
8.d. (^) Creant en els examinands una predisposició davant la prova que sigui favorable i lliure de pors respecte als usos de la informació recaptada.
- Ròtuls. L’ús de números pot influir a favor i en contra del subjecte ja que permet valorar la pròpia tendència al llarg de la prova. En nens i persones de baix nivell cultural s’evitaran els ròtuls numèrics simplificant al màxim els quantificadors adverbials utilitzats. És habitual substituir-los per figures o símbols que expressin continus d’agradabilitat-desagradabilitat, content-descontent, etc.
- Ordre i contrabalanceig. A fi d’evita l’efecte de halo es disposarà un ordre en els ítems que alterni favorables i desfavorables amb distintes intensitats. Això no obstant, en respondre un ítem es produirà sempre un efecte favorable-desfavorable cap al següent. Diverses investigacions sobre medició d’actituds evidencien la importància de l’ordre dels ítems i la possibilitat d’obtenir puntuacions distintes quan es modifica.
F. Esquema de directrius de disseny d’items d’alternativa múltiple
- Informació del problema. La informació bàsica de la tasca es trobarà en l’enunciat (stem) que, per tant, tendirà a ser més llarg que les alternatives.
- (^) Número d’alternatives. Es mantindrà constant al llarg del test i co més se n’incloguin millors resultats de fiabilitat i validesa s’assoliran. Tradicionalment el número ha oscil.lat de 3 a 10 amb un valor predominant de 5. A major edat (adults) corresponen més
