¡Descarga lliure circulació de persones y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Derecho de la Unión Europea solo en Docsity!
1) Lliure circulació de persones (general) →
Categoria Descripció
Definició:
Tradicionalment era un dret instrumental per accedir a una activitat econòmica, però des de 1992 ( Tractat de Maastricht ) és un dret autònom vinculat a la ciutadania europea. Consisteix a eliminar obstacles al desplaçament i residència entre Estats Membres (EM).
Àmbit d'aplicació personal
Ciutadans de la UE (nacionals d'un EM) i els membres de la seva família. També s'aplica a nacionals de tercers estats amb residència de llarga durada o sota acords internacionals (com l'Acord de Schengen o l'Acord amb Turquia).
Àmbit d'aplicació material
Situacions de mobilitat entre EM; queden excloses les situacions purament internes o domèstiques on no hi ha hagut desplaçament transfronterer.
Contingut jurídic Dret a circular i residir lliurement ( Art. 20 TFUE ). Inclou l'eliminació d'obstacles d'entrada, permanència i sortida, així com la garantia d'accés a activitats econòmiques.
Excepcions d'aplicació
Limitacions justificades per raons:
- Ordre públic.
- Seguretat pública.
- Salut pública. No es poden aplicar per finalitats econòmiques.
2) Dret de lliure desplaçament i residència (Directiva 2004/38/CE)→ Aquest dret es regula de forma autònoma per a tots els ciutadans, independentment de si exerceixen una activitat econòmica.
Categoria Descripció
Definició: Dret dels ciutadans de la UE i les seves famílies a entrar, sortir i romandre en el territori de qualsevol EM sense condicions addicionals a les previstes per la normativa comunitària.
Àmbit d'aplicació personal
- Ciutadà europeu.
- Membres de la família: cònjuge, parella registrada, descendents directes <21 anys (o a càrrec) i ascendents directes a càrrec.
Àmbit d'aplicació material
- Fins a 3 mesos (només DNI /passaport).
- Més de 3 mesos (requereix ser treballador, tenir recursos suficients o ser estudiant).
- Residència permanent (després de 5 anys legalment continuats).
Contingut jurídic Dret d'entrada/sortida amb documentació vàlida, obligació d'inscripció en el Registre d'Estrangers (si >3 mesos) i caràcter declaratiu dels permisos de residència.
Excepcions d'aplicació
- Salut pública: malalties epidèmiques (només invocable els primers 3 mesos).
- Ordre/Seguretat: per conducta personal que sigui una amenaça real, actual i greu contra valors essencials de la societat
4) Dret d'establiment i lliure prestació de serveis (Treballadors autònoms i empreses) → Recull l'activitat per compte propi, ja sigui de forma permanent o temporal. Categoria Descripció
Definició: - Establiment : Instal·lació estable i permanent per exercir una activitat no assalariada.
- Serveis : Prestació temporal i no estable, normalment a canvi de remuneració, amb caràcter residual respecte a altres llibertats
Àmbit d'aplicació personal
- Persones físiques: Ciutadans europeus.
- Persones jurídiques (societats): Constituïdes segons la llei d'un EM i amb seu social, administració central o centre d'activitat principal dins la UE.
Àmbit d'aplicació material
Activitats independents (no assalariades) exercides sense subordinació, sota responsabilitat pròpia i per una remuneració directa (Criteris Jany *).
Contingut jurídic
Principi d'igualtat de tracte (no discriminació per nacionalitat) i principi d'equivalència (coordinació de títols i condicions d'accés per evitar obstacles burocràtics).
Excepcions d'aplicació Autoritat pública: Activitats que participen en l'exercici del poder públic (excepció interpretada de forma restrictiva, com els notaris a Espanya). !!!! També mesures justificades per l'interès general (proporcionalitat).
!!!! * Sentència Jane (2001): Defineix el treball per compte propi (establiment) en contraposició a l'assalariat, destacant:
- l'absència de subordinació,
- l'exercici sota responsabilitat pròpia i
- la remuneració directa i íntegra.
Criteri de comparació Desplaçament i residència Treballadors (assalariats) Dret d’establiment Lliure prestació de serveis
Naturalesa de l’activitat
No vinculada a l'economia necessàriament. (dret autònom).
Activitat econòmica per compte d'altri (assalariada).
Activitat econòmica per compte propi (independent).
Activitat econòmica per compte propi (independent).
Vinculació jurídica. Relació de ciutadania amb la UE.
Subordinació : sota tutela o direcció d'altri.
Independència: sota responsabilitat pròpia
Independència: sense vincle de subordinació.
Factor temporal / estabilitat.
Pot ser temporal (<3 mesos) o permanent (>5 anys).
Vinculada a la durada del contracte de treball.
Permanència: instal·lació estable i durada indeterminada.
Temporalitat: caràcter no estable i durada limitada.
Requisit €. Recursos suficients (si > mesos) per no ser càrrega social.
Remuneració (contraprestació amb valor econòmic).
Remuneració directa i integra pel servei.
Remuneració (normalment pagada pel destinatari o un tercer).
Exclusió Poder Públic. No aplicable (és un dret personal).
Llocs de treball que impliquen exercici de poder públic ( Art. 45.4 TFUE ).
Activitats vinculades a l'exercici de l'autoritat pública ( Art. 51 TFUE ).
Activitats vinculades a l'exercici de l'autoritat pública ( Art. 51 TFUE ).
La jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha estat fonamental per definir l'abast de les llibertats comunitàries, sovint ampliant els drets dels ciutadans més enllà del text literal dels tractats.
1) Definició de l'estatut de treballador i activitat econòmica: Sentència Lawrie-Blum (1986): És la sentència clau que defineix el concepte de treballador assalariat a la UE. Estableix tres criteris objectius per a la relació laboral:
- prestació de serveis amb valor econòmic,
- sota la tutela o direcció d'una altra persona, i
- a canvi d'una remuneració. Va determinar que un professor en pràctiques és, a efectes de la UE, un treballador.
Sentencia Levin (1982): Estableix que la lliure circulació s'aplica també als treballadors a temps parcial , sempre que l'activitat sigui real i efectiva i no purament marginal o accessòria.
Sentencia Kempf (1986): Determina que el fet que un treballador hagi de sol·licitar ajuts socials per completar un sou baix no invalida el caràcter real i efectiu de la seva activitat laboral.
Sentència Bosman (1995): Va confirmar que els esportistes professionals (futbolistes) són treballadors i gaudeixen del dret a la lliure circulació i a la no-discriminació per nacionalitat.
Sentència Jany (2001): Defineix el treball per compte propi (establiment) en contraposició a l'assalariat, destacant l'absència de subordinació, l'exercici sota responsabilitat pròpia i la remuneració directa i íntegra.
2) Drets derivats de la ciutadania i situacions familiars: Sentència Singh (1992): Molt important per a les "situacions de retorn" → Estableix que un ciutadà de la UE que ha exercit el seu dret a circular (per exemple, anant a treballar a un altre Estat) ha de poder tornar al seu país d'origen amb el seu cònjuge estranger sota la normativa comunitària, evitant que el dret nacional li posi obstacles que no tindria si hagués restat al seu país.
Sentència Chen (2004): El TJUE va reconèixer el dret de residència a una mare xinesa que cuidava la seva filla (nacional irlandesa i, per tant, ciutadana de la UE) al Regne Unit. Es basa en l'article 21 TFUE per evitar que el ciutadà europeu (el nadó) es vegi privat del seu dret si la seva cuidadora principal és expulsada.
Sentència Coman (2018): Clarifica que el terme " cònjuge " en la Directiva 2004/38 inclou els cònjuges del mateix sexe, obligant els Estats Membres a reconèixer la seva residència encara que el seu dret nacional no prevegi el matrimoni igualitari.
Sentència Cowan (1989): Estableix que els turistes són beneficiaris de la lliure circulació com a destinataris de serveis , encara que no es desplacin per treballar.
3) Nacionalitat i límits a la sobirania estatal: Sentència Rottmann (2010): Determina que, tot i que la nacionalitat és competència estatal, els Estats han de respectar el principi de proporcionalitat quan revoquen una nacionalitat que implica la pèrdua de la ciutadania europea, especialment si la persona esdevé apàtrida.
Sentència Tjebbes (2019): Admet la pèrdua automàtica de la nacionalitat per residència prolongada fora de la UE, però exigeix una anàlisi cas per cas per avaluar les conseqüències sobre els drets del ciutadà europeu.
