Model atòmic
de Dalton
Model atòmic
de Thomson
Model atòmic
de Rutherford
Model atòmic
de Bohr
Model atòmic
Schrödinger
MODEL
ANY
1808
1897
1911
1913
1926
EXPERIMENT
Dalton va realitzar tres experiments
amb tubs de raigs catòdics, i durant el
seu tercer experiment va treure una
sèrie de conclusions i va decidir cridar
com "corpuscles" a les partícules que
procedien de l'interior dels àtoms dels
elèctrodes, formant els raigs catòdics.
El tub catòdic era un tub de vidre buit
tancat, a què se li treia l'aire i se li
introduïa un gas a una pressió reduïda.
Després de realitzar el seu experiment,
va arribar a la conclusió que els àtoms
són divisibles.
Els tubs contenien un gas a molt
baixa pressió. Dins del tub hi va
posar dos elements metàl·lics
separats i cadascun connectat un
dels pols, positiu o negatiu,
d’una bateria elèctrica. En aplicar
una descàrrega elèctrica,
apareixia un raig
lluminós que anava del càtode a
l’ànode (raig catòdic). La placa
metàl·lica de l’ànode estava
perforada i el raig la travessava en
línia recta. A continuació, el raig
travessava una zona del tub de
vidre on se li havia un camp
elèctric i un altre de magnètic, i va
veure que la trajectòria del raig es
desviava atret per la placa
elèctrica positiva. Per tant, el raig
de llum havia de contenir
partícules de materia amb càrrega
negativa.
L'experiment va consistir a
"bombardejar" amb partícules
alfa una làmina fina d'or, i observar
com les làmines de diferents metalls
afectaven la trajectòria d'aquests
raigs.
Les partícules alfa s'obtenien de la
desintegració d'una
substància radioactiva, el poloni. Per
obtenir un raig fi es va col·locar
el poloni en una caixa de plom;
el plom absorbia totes les partícules,
excepte les que sortien per un petit
orifici fet a la caixa. Perpendicular a la
trajectòria del raig hi havia la làmina
d'or. I, per a la detecció de la
trajectòria de les partícules, s'utilitzà
una pantalla amb sulfur de zinc, que
produeix petites espurnes cada
vegada que una partícula alfa xoca
amb ell.
Bohr es va basar en l'àtom
d'hidrogen per fer el model que
porta el seu nom. Bohr intentava
realitzar un model atòmic capaç
d'explicar l'estabilitat de la
matèria i els espectres d'emissió i
absorció discrets que s'observen en
els gasos. Va descriure l'àtom
d'hidrogen amb un protó en el
nucli, i girant al seu voltant un
electró. El model atòmic de Bohr
partia conceptualment del model
atòmic de Rutherford i de les
incipients idees sobre quantització
que havien sorgit uns anys abans
amb les investigacions de Max
Planck i Albert Einstein.
En el famós experiment mental
concebut en 1935 per Erwin
Schrödinger, un gat es troba
tancat en una cambra d'acer
juntament amb una «màquina
infernal». Aquesta conté un àtom
radioactiu que, en cas de
desintegrar-se, activarà un
dispositiu que alliberarà verí i
matarà a l'felí. Si l'àtom es troba
en una superposició quàntica
d'estats (desintegrat i no
desintegrat), què passa amb el
gat? Si suposem que l'animal en si
no funciona com un aparell de
mesura, les lleis de la mecànica
quàntica dicten que, fins que no es
mesuri l'estat de sistema, també el
felí es trobarà en una superposició
d'estats; és a dir, viu i mort alhora.
