MÈTODES D’INVESTIGACIÓ QUANTITATIVA
La investigació quantitativa se centra habitualment en la contrastació d’hipòtesis, les quals deriven d’un problema
d’investigació que sorgeix quan la teoria de partida no és capaç d’oferir una explicació completa d’un determinat
fenomen
Una HIPÒTESI és una suposició que en el procés d’investigació, actua com una solució provisional al problema
que s’ha plantejat inicialment el científic.
Mètode deductiu va del general al particular. El risc d’errar està minimitzat. / Mètode inductiu: va del particular al
general. No es beneficia d’una base teòrica que orienti directament la hipòtesi.
El MÈTODE HIPOTETICODEDUCTIU és el conjunt de practiques d’investigació en les quals es combinen
estratègies deductives amb inductives, practiques que se sostenen i avancen gràcies a la proposició d’hipòtesi
sotmeses a prova empírica amb la finalitat de ser confirmades o rebutjades.
En el criteri de direccionalitat es poden diferenciar:
•Hipòtesis unidireccionals: relació asimètrica de les variables objectes d’estudi. Identifica almenys una
variable com a causa (VI variable independent) del fenomen que vol explicar (VD variable dependent), de tal
manera que s’hipotetitza una relació d’una sola direcció que va de la primera (VI) a la segona (VD). Espera
que hi hagi una relació causa-efecte entre almenys dues variables, VI i VD, que tenen un paper diferenciat de
causa i d’efecte, respectivament.
•Hipòtesis bidireccional: les variables d’objecte d’estudi tenen una relació simètrica en la qual NO es
diferencia entre VI i VD, sinó entre diverses variables (VI1,VI2, etc.) que tenen el mateix estatus i que es
preveu que estigui relacionades entre si. Espera que dues (o més) variables, a les quals no s’atorga el rol de
causa o de conseqüència, que quan varia el valor d’una també variï el valor de l’altre.
Una variable és una propietat de l’objecte d’estudi que correspon a una magnitud o dimensió de mesura que pot ser
quantificada. Segons el punt d’origen de la variable o segons la font de la informació que conte la variable en direm
eix de procedència de la variable. Segons la seva procedència:
•Variable conductals: o comportamentals i respostes (reaccions) o accions intencionals, comportaments
verbals o no verbals, etc.
•Variables ambientals o exògenes, situades en les diferents capes o manifestacions de l'ambient, físic,
biològic, ecològic, social, situacional, interactiu, etc. Les variables ambientals també poden ser més
restringides o més globals: un estímul com un soroll o un punt de llum són variables ambientals, però també
ho són la circumstància de ser de dia (o de nit) o el grup sencer respecte a un dels seus membres.
•Variables organísmiques, endògenes, internes o anatomicofisiològiques , situades a l'interior de
l'organisme. Cal remarcar que es tracta de variables de caire biològic, no cognitives; al·ludim a factors com
el ritme cardíac, la tensió muscular, la irrigació cerebral o un estat emocional mesurat de manera objectiva
(per exemple, a partir de la pressió sanguínia o de la conductància elèctrica de la pell)
•Variables cognitives o subjectives. Ara, al revés que en les organísmiques, ens referim a pensaments,
records, raonaments, estats emocionals en tant que representacions, i a tot allò que s'esdevé en la
subjectivitat de l'individu i pot ser verbalitzat o expressat a través del cos o simbòlicament.
•Variables de mostra o de subjecte, que tradueixen les característiques diferencials dels participants en una
investigació, sigui a nivell individual, sigui a nivell de les mostres o submostres que hi intervenen. L'edat, el
sexe, la professió o el lloc de naixement són variables que pertanyen a aquest grup.
Variables segons el seu paper en la relació (eix relacional):
•Variable INDEPENDENT: té valor de causa. És l’esdeveniment que es produeix en primer lloc.
•Variable DEPENDENT: té valor d’efecte (resultat de la variable independent)
1
