Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Metodes d'investigació quantitativa, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Resúmenes
1 / 13
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Bibliografía
La validesa d’un test indica el grau d’exactitud amb què mesura el constructe teòric que pretén mesurar; és a dir, un test és vàlid si mesura el que diu que mesura. És la qualitat més important d’un instrument de mesura. Un instrument pot ser fiable però no vàlid; però si és vàlid ha de ser també fiable.
Podem dir que la validesa té tres grans components :
Les tres estan referides a diferents aspectes i l’ús d’un concepte de validesa o d’un altre depèn del tipus de test.
2. VALIDESA DE CONTINGUT
Es refereix al grau en què el test presenta una mostra adequada dels continguts als quals es refereix, sense omissions ni desequilibris de contingut.
La validesa de contingut s’utilitza, principalment, amb tests de rendiment i, especialment, amb tests educatius i tests referits al criteri. En aquest tipus de tests es tracta de comprovar els coneixements sobre una matèria o un curs.
La validesa de contingut descansa generalment en el judici d’experts (mètodes de judici). Es defineix com el grau en què els ítems que componen el test representen el contingut que el test tracta d’avaluar. Per tant, la validesa de contingut es basa en (a) la definició precisa del domini i (b) en el judici sobre el grau de suficiència amb el qual eixe domini s’avalua.
Tot i que no s’utilitza un índex de correlació per a expressar la validesa de contingut, existeixen procediments per a quantificar-lo. Alguns procediments són els següents:
Es refereix al grau en què el test està correlacionat amb variables alienes al test (criteris), amb la qual cosa esperem de manera hipotètica que la correlació siga necessàriament d’una determinada manera. Un criteri és una variable diferent del test que es pren com a referència; sabem que és un indicador d’allò que el test pretén mesurar o que ha de presentar una relació determinada amb allò que el test pretén mesurar. Anomenem coeficient de validesa la correlació del test amb un criteri extern.
L’elecció del criteri és l’aspecte crític en aquest procediment de determinació de la validesa ja que és molt difícil obtenir-ne bons criteris. Un mateix test pot tenir més d’un tipus de validesa; és a dir, pot estar validat per diversos criteris. Els diferents coeficients de validesa que en resulten, poden tenir valors diferents.
En el concepte de validesa de criteri cal distingir, al seu torn, entre:
a) Parlarem de validesa externa si el test ha estat validat per un criteri extern com, per exemple, una avaluació de rendiment. La correlació del test amb el criteri dóna lloc al coeficient de validesa externa. Fa referència a la possibilitat de generalització. No obstant això, parlarem de validesa interna si es correlaciona un test amb un altre amb validesa reconeguda que mesura el mateix tret. Els coeficients de validesa interna solen ser menors que els de validesa externa i la seua interpretació és difícil. Per a evitar errades d’interpretació se sol correlacionar un test amb tots els tests ja validats que mesuren el mateix, i calcular un coeficient de correlació múltiple. Aquest coeficient de validesa interna sol arribar al valor del coeficient de validesa externa. Fa referència a la validesa del resultat de la investigació per als subjectes estudiats.
b) Distinció entre validesa concurrent i predictiva : si utilitzem un criteri disponible en el moment ( validesa concurrent ) o si volem predir la conducta futura d’un individu
( validesa predictiva ). Aquest tipus de validesa és exigida especialment per als instruments utilitzats en la selecció i l’orientació acadèmica o professional.
Càlcul del coeficient de validesa
Els procediments estadístics utilitzats en la validació referida a un criteri varien segons el nombre de predictors usats (un test o més) i el nombre de criteris usats (criteri únic i criteri compost o múltiples). Martínez Arias (1995) distingeix els casos següents:
És un concepte més complex. Es refereix al grau en què l’instrument de mesura compleix amb les hipòtesis que caldria esperar per a un instrument de mesura fet per mesurar, precisament, el que vol mesurar. Podem considerar-lo un concepte general que comprendria els altres tipus de validesa.
El terme constructe fa referència a un concepte teòric psicològic inobservable (per exemple, la intel·ligència, cada factor de personalitat, les aptituds, les actituds, etc.). La definició operativa d’aquests constructes presenta considerables dificultats en la pràctica ja que no són directament observables. Per aquesta raó, la validació d’un constructe és un procés laboriós i difícil.
Per a l’estimació de la validesa de constructe haurem d’utilitzar una metodologia variada. Alguns dels mètodes més usats són:
4) Anàlisi dels canvis en les diferències individuals Es refereix a la investigació diacrònica dels mateixos subjectes amb el mateix test. Aquest tipus d’estudis permet conèixer l’estabilitat del tret al llarg del temps i a través de situacions.
5) Anàlisi lògica dels elements del test Es refereix a l’anàlisi d’ítems del test en relació amb el constructe. Els ítems que estan correlacionats positivament entre si, formen part del mateix constructe. Això significa que l’anàlisi de consistència interna d’un test no solament aporta dades pel que fa a la seua fiabilitat, sinó també a la seua validesa. Si obtenim un coeficient baix de consistència interna, significa que el test no mesura un únic constructe.
Tots aquests mètodes enumerats es complementen entre si. Es tracta de veure el constructe que el test tracta de mesurar des de diferents angles. Per tant, no hi ha una única mesura de la validesa de constructe.
**5. QÜESTIONS REFERENTS A L’ESTIMACIÓ DE LA VALIDESA
Durant el procés d’investigació poden aparèixer una sèrie d’amenaces o biaixos que poden afectar els resultats; és a dir, són variables que poden convertir-se en causes alternatives dels efectes descoberts. A continuació, presentem les amenaces més destacades segons considerem la validesa interna, la validesa externa o la validesa de constructe (Cook i Campbell, 1979).
Interacció selecció-tractament (validesa de població)
Capacitat per a generalitzar el tractament a persones que no formen part del grup estudiat. Interacció context-tractament (validesa ecològica)
Capacitat per a generalitzar el tractament a situacions més enllà de l’estudiada. Interacció història-tractament (validesa històrica)
Capacitat per a generalitzar el tractament a altres situacions temporals (passat o futur).
Història Successos externs al tractament que poden afectar la variable dependent. Maduració Canvis biològics i psicològics dels subjectes que afectaran les seues respostes. Administració de proves Efectes del pretest. Instrumentació Canvis en la instrumentació o en els observadors. Selecció Diferències en els subjectes anteriors al tractament. Regressió estadística Les puntuacions extremes tendeixen a apropar-se al postest independentment del tractament. Mortalitat experimental Pèrdua de subjectes durant l’estudi. Interaccions amb selecció:
Algunes característiques dels subjectes produeixen errades en l’efecte del tractament en el postest; efectes diferencials en els factors de selecció. Difusió/imitació dels tractaments:
Els membres dels grups de tractament comparteixen condicions de tractament amb cadascun dels altres o intenten copiar el tractament. Igualació compensatòria de tractaments: Efecte de novetat
Determinar que tots els subjectes, tant del grup experimental com del grup control reben un tractament que els proporcionen efectes beneficiosos. Frustració dels subjectes: Desmoralització
Els membres dels grups que no reben tractament són considerats inferiors.
Campbell, D. T. i Fiske, D. W. (1959). Convergent and discriminant validation by the multitreat-multimethod matrix. Psychological Bulletin, 56 , 81-105. Castejón Costa, J. L. (1997). Introducción a los métodos y técnicas de investigación y obtención de datos en psicología. Sant Vicent del Raspeig, Espanya: ECU. Cook, T. D., i Campbell, D. T. (1979). Quasi-experimentation: Design and analysis issues for field settings. Boston, MA: Houghton Mifflin Company. Lawshe, C. H. (1975). A quantitative approach to content validity. Personnel Psychology, 28 , 563-575. Martínez Arias, M. R. (1995). Psicometría. Teoría de los tests psicológicos y educativos. Madrid, Espanya: Síntesis. Suárez, J. M., Jornet, J. M. i Sáez, A. (1991). Proceso general de investigación. Validez y diseño. Documento no publicado. Universitat de València, València, Espanya.
ACTIVITATS
Identifica les possibles amenaces a la validesa en els dissenys d’investigació següents:
ACTIVITAT I Volem esbrinar l’eficàcia diferencial en llenguatge, a partir de tres maneres de definició del domini instruccional: facetes de Guttman, CDT de Merrill i algorísmic de Scandura. Ateses les diferències que poden haver-hi per l’edat dels subjectes, optem per seleccionar grups definits respecte d’aquesta. A aquest efecte seleccionem aleatòriament, en tres centres pilot de la ciutat d’Alacant, tres subjectes dels nivells següents: primer de primària, segon d’ESO i batxillerat. Els subjectes reben la instrucció corresponent a la primera avaluació d’acord amb el disseny de facetes de Guttman, els corresponents a la segona avaluació d’acord amb el CDT de Merrill i els de la tercera segons el sistema de Scandura. Dues setmanes després de l’acabament dels continguts de cada avaluació, el professor els examina amb una prova mixta (objectiva
No obstant això, abans de començar la intervenció (I), determinem que és important obtenir informació sobre els nivells de llenguatge dels subjectes implicats en l’experiència. A aquest efecte, farem una prova de rendiment de llenguatge (L), juntament amb una altra de càlcul (C) i administrem les dues a tots els subjectes seleccionats. Posteriorment, sotmetem, durant sis mesos, els subjectes al programa d’intervenció i tornem a obtenir informació sobre els nivells de càlcul i de llenguatge aconseguits fins aquest punt (F), amb una oscil·lació d’uns dies a dues setmanes després de l’acabament del programa.
