Hidrats de carboni
La seva formula empírica és C:H:O, en una relació de 1:2:1, és a dir que per cada carboni tenim
una molècula d’aigua. També s’anomenen glúcids. El terme sucre només és per a monosacàrids
i disacàrids
Estructura química dels hidrats de carboni
Tot i que estan formats per C,H, O, també poden contenir N,P,S. Depenent de la complexitat de
la cadena, poden ser de tres tipus:
1. Monosacàrids: són la unitat bàsica, a partir de les quals es formen els disacàrids,
oligosacàrids i els polisacàrids.
son estructures de carboni hidroxilats amb grups funcionals aldehids o cetones,
anomenant-se aleshores aldoses o cetoses. El que es denominin D o L depèn d’on es
troba el grup OH que contenen (el grup hidroxil més allunyat del grup funcional cetona
o aldehid).
La glucosa és el sucre més predominant en plantes i animals i es present a la sang.
Encara que es sol representar els monosacàrids en forma lineal, en dissolució aquosa
solen presentar estructura cíclica.
Dos dels sucres més importants són la Ribosa i la Desoxiribosa, on la diferència està en
que aquesta última no té oxigen en la posició dos, això determina que es trobin en
l’ADN o l’ARN.
Els monosacàrids poden ser oxidants, per això es diuen sucres reductors, aquesta
propietat és útil per l’anàlisi de sucres per el reactiu de Fehling