¡Descarga Malalties infeccioses y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!
SALUT PÚBLICA, APUNTS
- Professora Mar Xunclà. 14 NOV
- MALALTIES INFECCIOSES
- Diferencia malaltia infecciosa i contagiosa:
- Element que participen en el contagi
- Font i transmissió
- Fases de la malaltia infecciosa
- Tipus d’infeccions
- Més conceptes
- MECANISMES D’ACCIÓ DELS MICROORGANISMES
- Fonts de virulència i resistència
- Espècies, soques i serotips
- MECANISMES DE DEFENSA EN HUMANS
- Immunitat
- Vacunes
- Antibiòtics
- Anàlisi i identificació del microorganismes
MALALTIES INFECCIOSES
Virus= malaltia infecciosa.
- Definició i conceptes.
- Mecanismes d’acció microorganismes.
- Mecanismes de defensa humans. a. Immunitat. b. Vacunes i antibiòtics.
- Anàlisis i identificació de microorganismes.
Infecció i malaltia infecciosa no és el mateix. Tot i que els utilitzem com a sinònims. Infecció = Entrada, establiment i reproducció de microorganismes en la superfície o interior d’un organisme. Quan el microorganisme nomenat patogen causant de la malaltia (agent etnològic) genera símptomes a la persona és la malaltia infecciosa = Conjunt d’alteracions (més o menys greus) que un organisme experimenta a conseqüència d’una infecció.
Segons el tipus de microorganisme la malaltia té diferents noms ● Micosi = fongs ● Virosi = virus ● Infestació = paràsit ● Toxines-Micotoxines. Microorganismes que generen toxines. Mico=fong
No sempre que s’està infectat hi ha una malaltia infecciosa. Això és a causa de la biologia de l’hoste, del patogen i l’ambient (qualitat de sistema sanitari, per ex. la pesta aquí no hi ha perquè el nostre sistema sanitari sap evitar-ho).
Dins aquesta població pot haver-hi individu: ● Hoste: organisme en el qual s’allotja el patogen. Tot humà ho és. ● Portador : individu infectat que no pateix la malaltia, per raons naturals, etc. Un portador sempre és un hoste. EX: Dóna cuinera portadora que mentre feia el menjar contaminava el menjar i infectava a tothom.
Element que participen en el contagi
Ens interessa saber la porta de sortida (òrgan o teixit a través del qual surt l’organisme) i la porta d’entrada (òrgan o teixit a través del qual entra l’organisme a l'individu). De vegades la porta de sortida i entrada coincideixen, a la grip són la boca i el nas.
Entre la porta de sortida i entrada hi ha una transmissió, un l’expulsa i l’altra l’ingereix. Pot ser de manera directa o indirecta.
A més de l'individu infectat pot haver-hi elements o no vius o viu ( reservori = hoste al llarg del temps d’un patogen ) amb el microorganisme, per exemple a l’aigua.
L’agent també és important
Font i transmissió
Les fonts poden ser: ● Humana (malalt o portador) ● Animal (zoonosi)
● Altres (sòl, etc.)
Una vegada saps la font, mires com es transmet: ● DIRECTA ○ Aire ○ Contacte directe fecal-oral, malalties de transmissió sexual, a través del contacte mare-fill durant el part. ○ Placentària ● INDIRECTA ○ Fomites. Objecte contaminant, com el material hospitalari o ratolí de l’ordinador. ○ Vectors. Organisme viu que transporta l’agent infecciós d’un individu infectat a un nou hoste, per exemple el mosquit del Paludisme (Malària). ○ Aigua o aliments.
Fases de la malaltia infecciosa
1. Transmissió.
- Període d’incubació. Pot durar anys
- I nici de la simptomatologia. Hi ha malalties amb símptomes molt característiques, però n’hi ha d’altres menys clara. (PERÍODE MALALTIA)
- Fase d’estat. On s’estableixen els símptomes, interessa conèixer la durada i si afecta a tothom igual. (PERÍODE MALALTIA)
- Regressió dels símptomes. (PERÍODE RECUPERACIÓ)
- Convalescència. Una vegada eliminat el microorganisme encara patim les conseqüències d’aquest. (PERÍODE RECUPERACIÓ).
MECANISMES D’ACCIÓ DELS
MICROORGANISMES
Perquè es doni la infecció el microorganisme ha d’arribar al teixit on s’estableix i reprodueix. Durant aquest procés cal que el microorganisme superi les barreres de l’hoste. En el cas de superar-les s’establirà i reproduirà de manera ràpida ( creixement exponencial).
Per superar els mecanismes de defensa el microorganisme pot fer servir la debilitat de l’individu. En cas d’un sistema immune fort el microorganisme fa servir altres tàctiques: ● I nfecció latent : Virus. No hi ha replicació fins que arriba el senyal. ● Patogenicitat : Capacitat de provocar una alteració i una resposta (malaltia infecciosa) en l’hoste. ● Virulència o agressivitat : Grau de gravetat dels símptomes. Condicionada per: ○ Adherència → afinitat cel·lular (txt. preferent). ○ Capacitat d’invasió: poder de propagació cap a altres txt. ○ Toxicitat: substàncies tòxiques per l’hoste. Endotoxina o exotoxines.
Fonts de virulència i resistència
1. MUTACIONS : Errors en la replicació de l’ADN beneficiosos pel microorganisme. Afecta els bacteris però sobretot als virus. Per exemple, el virus de la grip. Aquest és un dels virus amb la capacitat per mutar i
combinar-se més gran.
2. RECOMBINACIÓ BACTERIANA: Una capacitat dels bacteris és l’intercanvi del material genètic a partir dels plasmidis i el pili, a més no fa falta que siguin de la mateixa espècie ( transmissió horitzontal). Dins aquests plasmidis pot haver diferents capacitats que aporta característiques de resistència. Això provoca una rapida reproducció de bacteris amb capacitat de resistència antibiòtica.
Espècies, soques i serotips
Dins una espècie de microorganismes existeixen diferents soques (diferents varietats de microorganisme dins d’una mateixa espècie). Per exemple, el virus del papil·loma hi ha soques que desenvolupen el càncer i altres que no. Per diferenciar les diferents soques fem servir els serotips (en funció dels antígens (proteïna) de superfície del microorganisme). Ens interesa coneixer el seriotip per realitzar un diagnòstic referent amb la soca conctreta i per aconseguir immunitat, pot ser immune a un tipus de soca però no a un altre.
MECANISMES DE DEFENSA EN HUMANS
Immunitat
Mecanisme específic
provocar hipersensibilitat (al·lèrgies), alteracions bioquímiques i accions sobre la flora (si elimino tots els bacteris els fongs, poden atacar).
Antibiòtics
Diversitat de mecanismes d’acció. Poden classificar-se en funció dels seu espectre, la seva actuació o mecanisme d’acció (Bactericides = maten cèl. o bacteriostàtics = no la maten però la inhabiliten) o segons la seva estructura química.
Associació d’antibiòtics
Resistència antibiòtica
Pot ser natural o adquirida. Es pot crear dita resistència per producció d’E que destrueixen l’Ab., alteració de la paret (impedeix l’entrada),etc. La resistència creuada por ser a causa de l’intercanvi de resistències o l’aparició de soques multiresistents.
Anàlisi i identificació del microorganismes
Evitar, sempre que sigui possible la repetició, ja que el virus pot reproduir-se molt ràpid.
Hospitals = no ràpid.
Els convencionals són lents. Per això es fan servir cada vegada més les tècniques “noves”, sobretot la d’anàlisis d’ADN. Són ràpids, no deixa creixer bacteris i no hi ha dupte de diagnòstic.
