¡Descarga Marqueting tema 1 y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
Història Econòmica
6. L'època daurada de l'economia mundial, 1950-
Professor: Eloi Serrano
[email protected] Història Econòmica curs 2012- La Segona Guerra Mundial (1939-1945)
- Contendents: Països de l’eix vs. Països aliats
- Escenaris: Europa i el Pacífic
- Inici: 1 setembre de 1939 Alemanya => invasió de Polònia. Gran Bretanya i França li declaren la guerra
- Dos etapes: Fins 1942: Avanç ràpid d’Alemanya ( blitzkrieg) que s’havia preparat per la guerra, però... Dos errors estratègics: 1939: Hitler i Stalin havien signat un pacte de no agressió, però el 1941 Alemanya ataca a la URSS i entra en guerra 1941: Japó bombardeja Pearl Harbor => EUA entra guerra
Història Econòmica curs 2012- Des de 1942: Control aliat i guerra de resistència. L’economia va resultar clau pel resultat de la guerra => URSS, Gran Bretanya i EUA 60% del PIB mundial •L’horror de la Guerra: implicació de la població civil, ciutats bombardejades, camps de concentració,... Avanços tecnològics => augment del poder de destrucció El cost de la guerra: Humà: 40 milions de morts (20 a la URSS) i 35 m. de ferits Material: va més que triplicar els costos de la IGM Història Econòmica curs 2012- Conseqüències polítiques i territorials Creació d’un nou ordre mundial basat en el predomini econòmic i militar dels EUA => capitalisme i llibertat de comerç La URSS i els països del bloc soviètic no ho van acceptar => Divisió del món en dos grans blocs i guerra freda
Història Econòmica curs 2012- Creixement econòmic i convergència L’Època Daurada del Capitalisme és el període històric on s’han registrat taxes més elevades de creixement econòmic Creixement fort i global, amb ritmes diferents entre regions /països ¿Es van reduir les diferències en renda per càpita entre regions/països? El concepte de convergència o catching-up Convergència: els països que inicialment tenen un PIB per càpita més baix són capaços d’obtenir una taxa de creixement econòmic més elevada => en termes relatius les diferències en PIB per càpita entre països es redueixen (catching-up) Un concepte relatiu: per convergir no n’hi ha prou amb créixer, s’ha de créixer més que els països més rics Una primera aproximació: els països desenvolupats Història Econòmica curs 2012- La convergència va ser: a) Incompleta => no s’arriba a convergir plenament en nivells b) Parcial => limitada a uns determinats països (OCDE)
Història Econòmica curs 2012-
La reconstrucció d’un nou ordre mundial
A resultes de la guerra els Estats Units sortiren reforçats tant des d’un punt de vista polític com econòmic. I es consolidaren com la primera potencia mundial. La seva implicació en la guerra es desenvolupà de tal manera que acabaren teixint una gran influencia sobre la organització i els objectius de la Europa Occidental. Aquest elevat grau d’influència vingué, sobretot, perquè sabien que no podien dissenyar un armistici amb els mateixos termes que tractat de Versalles. El nou ordre internacional: un intent d’evitar els errors del passat => trencament de les relacions econòmiques internacionals El paper de EUA: de demanda de retorn de crèdits (endeutament) a les ajudes a Europa (Pla Marshall) + El dollar gap (la manca de dollars per a poder finançar les importacions necessàries per als països europeus). Evitar nacionalisme econòmic: del proteccionisme d’entreguerres a la reducció de les restriccions al comerç Context de guerra freda, pugna entre capitalisme i comunisme Història Econòmica curs 2012- El Pla Marshall. Al 1947, el secretari d’estat George Marshall anuncià que els Estats Units estaven disposats a finançar un pla plurianual de reconstrucció per a tots aquells països europeus que volguessin adherir-se. El pla s’anomenà European Recovery Program, encara que es conegut com el Pla Marshall. El seu objectiu era cobrir, mitjançant ajudes nord-americanes, els dèficits de les balances de pagaments per a permetre’ls d’acabar amb el dollar gap i poder reconstruir els seus processos productius sense tensions inflacionistes.
Història Econòmica curs 2012-
Les bases del creixement durant l’Època Daurada
a) Els factors de creixement Δ del factor treball: (1)Creixement demogràfic (baby boom) (2)Δ de la població activa: reducció de l’atur i incorporació de la dona al mercat de treball (3)Èxode rural i immigració (4)No només quantitat. Millora del capital humà Δ del stock de capital: (1)Elevada propensió a invertir (beneficis empreses i més estalvi familiar) (2)La inversió exterior nord-americana i la reconstrucció (3)La inversió pública (infraestructures) Història Econòmica curs 2012- Δ PTF: la Productivitat Total dels Factors i el progrés tecnològic –Procés de difusió tecnològica (I+D) => Des dels EUA cap als països industrialitzats (Europa i Japó) –Adopció del canvi tècnic generat als EUA => convergència tecnològica –Sectors on es produeixen innovacions: química, farmacèutica, electrònica, automòbils, aeroespacial, nuclear,… –Maduració i ple aprofitament de les tecnologies pròpies de la 2RI
Història Econòmica curs 2012- b) Disponibilitat de recursos energètics a preus baixos Es va produir una explosió en el consum d’energia => Δ del consum d’energia per habitant Canvi en les pautes de consum d’energia: del carbó al petroli L’era del petroli barat: Δ de l’oferta > Δ de la demanda => preus baixos Explotació de nous jaciments (Orient Pròxim: OPEP, 1960) Font: Martínez-Galarraga Història Econòmica curs 2012- Els factors que hem vist fins ara van afavorir un impuls de l’oferta. Això es va combinar amb un creixement de la demanda (cosa que no havia passat en el període d’entreguerres) => El consum de masses •La demanda es va incrementar i mantindre estable gràcies a: c) Les polítiques keynesianes i l’Estat de Benestar Després de 1945 es va admetre de manera general que l’Estat havia d’utilitzar la despesa pública per acostar i mantenir l’economia a prop de la plena ocupació => polítiques per sortir de la crisi dels 30 i la teoria econòmica: Keynes (1936), Teoría general del empleo, el interés y el dinero
1. Estat de Benestar: la despesa social és un component important de la despesa pública L’Estat s’encarrega de la provisió de determinats serveis (educació, sanitat, prestacions per atur, jubilacions,...) 2. Empreses públiques (telefonia, gas, electricitat, aigua,...) 3. Establiment de regulació al mercat de treball (jornada laboral, w mínim...) L’Estat aporta el capital (escoles, hospitals,...) i contracta treballadors ¿Com finançar la despesa que representen els serveis que ofereix? Impostos: progressius => redistribució de la renda Economies mixtes: mercat lliure + intervenció estatal
