



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Documento que contiene ejercicios de cálculo integral de la universitat de lleida relacionados con el cálculo de integrales indefinidas. Los ejercicios incluyen el cálculo de integrales indefinidas de diversas funciones, como raíces, polinomios, trigonometrías y exponenciales. Además, se requiere encontrar las integrales necesarias para calcular el área, el volumen y la longitud de curvas.
Tipo: Exámenes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Matem`atiques II - Ex 1A - 14 de Mar¸c de 2016
Model A
Trobeu
∫ f (x) dx essent f (x) cadascuna de les seg¨uents funcions:
(1) f (x) =
x − 3
x
x + 3
x
x
(2) f (x) =
6 x √ 9 x^2 + 12x + 5
(3) f (x) =
x
2 + x^2
(4) f (x) = sin(x) cos(3x) + sin 2 (x) + cos 3 (x)
(5) f (x) =
4 x − 1
(x − 3)(x^2 + 2)
(6) f (x) = e x (sin(x) + cos(x))
(7) Es considera la figura del costat. Escriviu les integrals que s’han de fer per trobar:
i) L’`area de la regi´o F.
ii) El volum de revoluci´o que obtenim al girar F al voltant de l’eix OX.
iii) El volum del s`olid que t´e per base la regi´o F i sabent que les seves seccions perpendiculars a l’eix OX s´on quadrats.
g x ( ) = x^2
2
2 ( ) 1
f x x
=
P Q
Trobeu la longitud del arc que uneix els punts P i Q mitjan¸cant la corba g(x).
UNIVERSITAT DE LLEIDA
DEPARTAMENT DE MATEM `ATICA
ETSEA
Matem`atiques II - Ex 1B - 17 de Mar¸c de 2016
Model B
Trobeu
∫ f (x) dx essent f (x) cadascuna de les seg¨uents funcions:
(1) f (x) = arctg(
x)
(2) f (x) =
4 x √ 4 − 4 x − 4 x^2
(3) f (x) =
x
4 x^2 + 3
(4) f (x) = sin 4 (x) +
cos 3 (x)
1 + sin 2 (x)
(5) f (x) =
x^3 + 2 x^2 − 12
x^3 + 3 x^2 − 4
(6) Es considera la figura del costat. Escriviu les integrals que s’han de fer per trobar:
i) L’`area de la regi´o F.
ii) El volum i la superf´ıcie de revoluci´o que obtenim al girar F al voltant de l’eix OX.
iii) El volum del s`olid que t´e per base la regi´o F i sabent que les seves seccions perpendiculars a l’eix OX s´on semicercles.
2 2 x + 4 y = (^84) y = x^2
P
Q
Trobeu la longitud del arc que uneix els punts P i Q mitjan¸cant la corba 4y = x 2 .
∫ [^ 1 √ x − 3
x
x + 3
x
x
]
dx =
∫ 1 √ x − 3
x
dx +
x + 3
x
x
dx
∫ 1 √ x − 3
x
dx =
[ t 6 = x
x = t 3
6 t^5 dt = dx 3
x = t^2
∫ 6 t 5
t^3 − t^2
dt = 6
∫ t 3
t − 1
dt
∫ ( t 2
t − 1
) dt = 2t 3
= 2
x + 3
x + 6
x + ln |
x − 1 | + C
∫ √ x + 3
x
x
dx =
x
x
dx +
x
x
dx =
∫ x − 1 / 2 dx +
∫ x − 2 / 3 dx
x 1 / 2
x 1 / 3
x + 3 3
x + C
∫ [^ 1 √ x − 3
x
x + 3
x
x
]
dx = 4
x + 6 3
x + 6 6
x + ln | 6
x − 1 | + C
(2A) Teniendo en cuenta que (9x^2 + 12x + 5)′^ = 18x + 12 y que 9x^2 + 12x + 5 = (3x + 2)^2 + 1
∫ 6 x √ 9 x^2 + 12x + 5
dx =
∫ 18 x + 12 √ 9 x^2 + 12x + 5
dx − 4
∫ 1 √ 1 + (3x + 2)^2
dx
9 x^2 + 12x + 5 −
ln
( 3 x + 2 +
9 x^2 + 12x + 5
)
∫ 1
x
2 + x^2
dx =
[ x =
2 tg(t)
2 + x^2 =
2 sec(t) dx =
2 sec 2 (t) dt
2 sec^2 (t) √ 2 tg(t)
2 sec(t)
dt
∫ sec(t)
tg(t)
dt =
∫ cosec(t) dt = −
ln | cosec(t) + cotg(t)| + C
ln
∣ ∣ ∣ ∣ ∣
2 + x^2
x
x
∣ ∣ ∣ ∣ ∣
∫ sin(x) cos(3x) dx =
∫ (sin(4x) + sin(− 2 x)) dx =
[ − 1
4
cos(4x) +
cos(− 2 x)
]
cos(4x) +
cos(− 2 x) + C ∫ sin 2 (x) dx =
∫ (1 − cos(2x)) dx =
[ x −
sin(2x)
]
x
2
sin(2x) + C ∫ cos 3 (x) dx =
∫ (1 − sin 2 (x)) cos(x) dx =
[ t = sin(x) dt = cos(x) dx
∫ (1 − t 2 ) dt
= t −
t^3
3
sin 3 (x) + C
Por tanto, si f (x) = sin(x) cos(3x) + sin 2 (x) + cos 3 (x)
∫ f (x) dx =
cos(4x) +
cos(− 2 x) +
x
2
sin(2x) + sin(x) −
sin 3 (x) + C
4 x − 1
(x − 3)(x^2 + 2)
x − 3
Bx + C
x^2 + 2
A(x^2 + 2) + (Bx + C)(x − 3)
(x − 3)(x^2 + 2)
⇐⇒ 4 x − 1 = A(x^2 + 2) + (Bx + C)(x − 3)
x = 3 11 = 11A =⇒ A = 1
∫ arctg(
x) dx = =
[ t^2 = x 2 t dt = dx
∫ 2 t arctg(t) dt =
u = arctg(t) du =
dt
1 + t^2 dv = 2t dt v = t^2
= t 2 arctg(t) −
∫ t^2
1 + t^2
dt = t 2 arctg(t) −
∫ ( 1 −
1 + t^2
) dt
= t 2 arctg(t) − t + arctg(t) + C = (x + 1) arctg(
x) −
x + C
(2B) Teniendo en cuenta que (4 − 4 x − 4 x^2 )′^ = − 8 x − 4 y que 4 − 4 x − 4 x^2 = (
5)^2 − (2x + 1)^2 ∫ 4 x √ 4 − 4 x − 4 x^2
dx = −
∫ − 8 x − 4 √ 4 − 4 x − 4 x^2
dx −
∫ 2 √ (
5)^2 − (2x + 1)^2
dx
4 − 4 x − 4 x^2 − arcsin
( 2 x + 1 √ 5
)
∫ 1
x
4 x^2 + 3
dx =
[ 2 x =
3 tg(t)
4 x^2 + 3 =
3 sec(t) 2 dx =
3 sec^2 (t) dt
3 sec 2 (t) √ 3 tg(t)
3 sec(t)
dt
∫ sec(t)
tg(t)
dt =
∫ cosec(t) dt = −
ln | cosec(t) + cotg(t)| + C
ln
∣ ∣ ∣ ∣ ∣
4 x^2 + 3
2 x
2 x
∣ ∣ ∣ ∣ ∣
∫ sin 4 (x) dx =
∫ (1 − cos(2x)) 2 dx =
∫ (1 − 2 cos(2x) + cos 2 (2x)) dx
∫ (1 − 2 cos(2x) +
1 + cos(4x)
2
) dx =
∫ (3 − 4 cos(2x) + cos(4x)) dx
[ 3 x − 2 sin(2x) +
sin(4x)
]
x −
sin(2x) +
sin(4x) + C ∫ cos^3 (x)
1 + sin^2 (x)
dx =
∫ 1 − sin 2 (x)
1 + sin^2 (x)
cos(x) dx =
[ t = sin(x) dt = cos(x) dx
∫ 1 − t^2
1 + t^2
dt
∫ ( −1 +
1 + t^2
) dt = −t + 2 arctg(t) + C = − sin(x) + 2 arctg(sin(x)) + C
Por tanto, si f (x) = sin 4 (x) +
cos^3 (x)
1 + sin^2 (x) ∫ f (x) dx =
x −
sin(2x) +
sin(4x) − sin(x) + 2 arctg(sin(x)) + C
(5B) Como x^3 + 2x^2 − 12 = 1 · (x^3 + 3x^2 − 4) − x^2 − 8 y x^3 + 3x^2 − 4 = (x − 1)(x + 2)^2 , tendremos
que ∫ x 3
x^3 + 3x^2 − 4
dx =
∫ 1 dx +
∫ −x 2 − 8
x^3 + 3x^2 − 4
dx = · · ·
−x 2 − 8
(x − 1)(x + 2)^2
x − 1
x + 2
(x + 2)^2
A(x + 2) 2
(x − 1)(x + 2)^2
⇐⇒ −x 2 − 8 = A(x + 2) 2
x = 1 −9 = 9A =⇒ A = − 1 x = − 2 −12 = − 3 C =⇒ C = 4 x = 0 −8 = 4A − 2 B − C =⇒ B = 0
∫ 1 dx +
∫ − 1
x − 1
dx +
∫ 4
(x + 2)^2
dx = x − ln |x − 1 | −
x + 2
(6B) Resolviendo las ecuaciones adecuadas obtenemos que P = (0, 0), Q = (2, 1) y R = (
x^2^ + 4 y^2 = 8 2 4 y = x
P
Q
i) A =
∫ (^2)
0
x^2
4
dx +
∫ √ 8
2
√ 8 − x^2
4
dx
ii) V = π
∫ (^2)
0
( x^2
4
) 2
dx + π
∫ √ 8
2
8 − x^2
4
dx
S = 2π
∫ (^2)
0
x^2
4
√
1 +
( x
2
) 2 dx + 2π
∫ √ 8
2
√ 8 − x^2
4
√
1 +
x^2
32 − 4 x^2
dx
iii) Como si 0 ≤ x ≤ 2 la secci´on vale A(x) =
πR^2
2
πx^2
128
y cuando 2 ≤ x ≤
8 valdr´a
A(x) =
πR 2
π(8 − x 2 )
32
entonces,
∫ (^2)
0
πx 2
dx +
∫ √ 8
2
π(8 − x 2 )
32
dx
Para terminar debemos calcular la longitud de la curva f (x) =
x 2
entre P = (0, 0) i
Q = (2, 1). Utilizaremos la f´ormula L =
∫ (^2)
0
√ 1 + (f ′(x))^2 dx =
∫ (^2)
0
√
1 +
x^2
4
dx
Calcularemos una primitiva de
√
1 +
x 2
y despu´es aplicaremos la regla de Barrow. Adem´as,
al realizar el c.v.
x
2
= tg(t) la
∫
√
x 2
dx nos queda 2
∫ sec 3 (t) dt. Como,
∫ sec 3 (t) dt =
[ u = sec(t) du = sec(t) tg(t)dt dv = sec^2 (t)dt v = tg(t)
] = sec(t) tg(t) −
∫ sec(t) tg 2 (t)dx
= sec(t) tg(t) −
∫ (sec 3 (t) − sec(t))dt = sec(t) tg(t) +
∫ sec(t)dt −
∫ sec 3 (t)dt
Por tanto, 2
∫ sec 3 (t) dx = sec(t) tg(t) + ln | sec(t) + tg(t)| + C
Luego, deshaciendo el cambio,
∫
√
1 +
x^2
4
dx =
x
2
√
1 +
x^2
4
√
1 +
x^2
4
x
2
∫ (^2)
0
√
1 +
x 2
dx =
x
2
√
1 +
x 2
√
1 +
x 2
x
2
x=
2 + ln(1 +