¡Descarga Medi de 2n MEI y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
DIDÀCTICA DEL
CONEIXEMENT DEL MEDI
NATURAL, SOCIAL I
CULTURAL
Tema 1. El medi i l’infant: motivació, interessos, enfocament
globalitzador i interacció amb la realitat. Finalitats educatives
Medi = Entorn
Entorn Conjunt de condicions ambientals que configuren el marc on es desenvolupa l’existència d’un ésser o comunitat. Tot allò que envolta el nen (context sociocultural i natural) Medi Al ser un concepte tan ampli es divideix en natural (ciències), social i cultural
Ciència
Què entenem per ciència? La ciència té l’objectiu d’adquirir coneixements vàlids sobre la realitat. Això ho aconsegueix gràcies a la interpretació del món natural i les lleis que els regulen, a partir de la utilització de mètodes adequats (un conjunt d’accions concretes) que ens ajuda a obtenir aquest coneixement objectiu i vàlid universalment.
És una activitat dinàmica que ha anat canviant al llarg del temps i transforma el món, no només el pensament sinó també l’acció. També és una activitat que garanteix
democràcia (ens dóna respostes) i intenta exercir la racionalitat per revelar els misteris del món, reproduint els fenòmens naturals i físics del mateix. LA CIÈNCIA NO ÉS MÀGIA (error que cometem quan no sabem explicar el fenomen) Per què ciència? És una part fonamental de les nostres vides i és una necessitat social. Ens ajuda a millorar la qualitat de vida de les persones, a entendre el món i a viure’l en plenitud. També promou l’autonomia personal i el grau de llibertat per poder decidir. Per què no és ciència? Per un desconeixement dels continguts, per el grau d’abstracció que suposa la seva comprensió, per no saber-ne prou i no saber com plantejar-ho. Requeriments per un coneixement científic
- Partir d’una pregunta o d’una observació
- Activació d’uns processos cognitius: pensament inductiu (s’estableixen lleis generals a partir de casos concrets) i pensament deductiu (s’estableixen conclusions certes mitjançant l’ús de lleis de la lògica sense recórrer a l’experiència)
- Una manera d’actuar o procedir: mètode científic
- Una manera de ser: actituds científiques (curiositat....)
- Comunicació dels resultats: coneixement compartit Per què cal ensenyar ciència? (finalitat) Per explicar fets del món per comprendre’ls i per poder fer prediccions i actuar
en aquest coneixement i potenciar la curiositat, ja que això dóna sentit i duu a terme les activitats Importància de les ciències en el desenvolupament infantil
- Afavoreixen el desenvolupament intel·lectual
- Formació del pensament crític
- Comprensió del món que ens envolta
- Enriqueixen i potencien el món de les percepcions
- Aprenen interactuant amb el medi
- Nous marcs de referències
- Fomenten la curiositat
- Respecte i responsabilitat en la conservació del medi natural
- Generen actituds positives vers la ciència
El coneixement científic dels infants ? NEN CIÈNCIA CONSTRUCCIÓ CONEIXEMENT
TEORIES IMPLÍCITES TEORIES CIENTÍFIQUES
A partir de la interacció quotidiana A partir de la instrucció
Subjectives / Específiques Objectives / Generals Inconsistents Consistents Incorrectes científicament Correctes científicament Intuïtives Reflexives L’exploració científica de l’entorn INFANT 1 Teories implícites
ADULT O COMPANY 3 OBJECTES 2 Teories científiques 2 Construeix les teories – en – acció (respostes a la intervenció que he fet amb el medi)
3 L’adult és un mediador (reconverteix les teories en acció amb un sentit científic) Tot això es fa en un context determinat i canvia segons el context on es treballa Mediador Teoria implícita Teoria científica Sentit científic
Tema 2. Els models d’ensenyament - aprenentatge en l’àrea de
coneixement del medi: Activitats d’observació i experimentació com a situacions d’ensenyament - aprenentatge. Model d’acostament a la realitat: una mirada complexa al món. Models d’escola: comunitats d’aprenentatge i ambientalització d’institucions educatives.
Motivació Interacció amb la realitat
Procés d’ensenyament – aprenentatge (significatiu i funcional) Enfocament globalitzador
Metodologies Llenguatge Paper del professor
La realitat que tu coneixes de l’entorn, la coneixes globalment, no fragmentada.
- Mètode de projectes (Kilpatrick): Intenció: projecte que es vol realitzar, una cosa física Fases:
- Intenció i preparació
- Execució: la construïm
- Avaluació: com ens ha anat
- Recerca del medi: Intenció: preguntes o qüestions que vulguem resoldre i s’utilitza el mètode científic Fases: 1. Motivació i preguntes 2. Fases del mètode científic 3. Expressió i comunicació
- Mètode científic: Fases:
- Plantejament del problema
- Formulació d’hipòtesis
- Control de variables
- Disseny i execució d’experiments
- Contrastació d’hipòtesis
- Reflexió sobre els resultats
- Comunicació de les conclusions
- Projectes de treball global: Intenció: elaboració d’un dossier Fases:
- Elecció del tema i planificació
- Informació, tractament de la informació, desenvolupament de l’índex
- Avaluació, noves propostes Motivació Parteix de les inquietuds del nen, de les seves ganes d’aprendre, de descobrir, de manipular, de preguntar-se...També parteix dels interessos del nen i de la vida per educar per a la vida.
Interacció amb la realitat (què hem d’afavorir) És l’acció:
- Hands on: és el tocar, tocar les coses
- Minds on: interacció intel·lectual, de la ment
- Health on: interacció a partir de les emocions La interacció a de tenir una finalitat definida. Els nens s’han de familiaritzar amb objectes físics rellevants i éssers vius propers Paper del professor
- Diagnosticar les necessitats i els interessos que mouen als alumnes
- Motivador i animador de les seves inquietuds
- Planificador i facilitador d’un bon clima
- Organitzador de l’espai, material, temps, grups...
- Mediador entre el coneixement previ i el nou
- Estimulador del diàleg
- Respectuós amb el ritme dels infants
- Observador i saber escoltar als infants
- Ser un bon referent
- Ser capaç de divertir-se i aprendre dels infants
- És qui dóna significat a allò que fan als infants i ser obert al intercanvi d’experiències Llenguatge Afavoreix la conceptualització de les experiències i per tant la formació de conceptes científics. Els nens van adquirint més competències en el seu ús, però també tenen dificultats en expressar allò que fan. Els models d’ensenyament - aprenentatge en l’àrea de coneixement del medi: Activitats d’observació i experimentació com a situacions d’ensenyament – aprenentatge
- Aprendre fent servir els procediments científics 1 mètode científic ALUMNE Visió constructivista CIÈNCIES
Classificar: Posar en ordre segons un criteri, agrupar. Això vol dir que comporta observar i comparar, identificar els trets segons el criteri, exercitar l’anàlisi i la síntesi · Experimentar:
- És una manera de conèixer i aprendre
- Acció directa i intencionada
- És compartir emocions i idees
- És un intercanvi entre iguals
- Obre molts camins possibles
- És una acció personal
- És formular-se preguntes · No és experimentar:
- No és notar o sentir alguna sensació
- No és seguir les instruccions emeses per un altre
- No és un truc de màgia
- No és fer un treball manual
- No és tocar per tocar
- No és promoure actes de fe
- No és na activitat aïllada ni solitària
Model d’acostament a la realitat: una mirada complexa al món La ciència es construeix a partir de models
- Explicació i construcció de models (contrastació de models) Alumne Ciència Visió constructivista
Professor
Models teòrics admesos per la ciència
Models escolars construïts a l’aula
models de l’alumne Fenòmens del món
- Què suposa construir un model? PENSAR (imaginar, comparar, rela- cionar, abstraure, regular)
FER REPRESENTAR (observar, identificar, (parlar, dibuixar, gesticular, classificar, experimentar) elaborar, maquetes, etc)
- Pensar: evocar que sabem coses i necessitat d’ensenyar a buscar proves, evidències per a justificar i argumentar les seves afirmacions
- Fer: proposar experiències obertes per identificar evidències
Evolució dels models generant noves maneres de mirar i pensar al parlar de...
- Diversitat/regularitats: Són iguals? Què tenen en comú?
- Canvi/conservació: Quan un ésser viu creix, què creix i què es conserva?
- Dins/fora: Què hi entra – surt del medi?
- Macro/micro: De què està fet per fora i per dins?
- Conseqüències de l’escalfament:
- Augment dels fenòmens climàtics externs
- Dilatació de l’aigua i fusió dels gels continentals
- Retrocés de les geleres, disminució extensió àrtic i augment del nivell del mar * La major part de l’escalfament observat durant els darrers 50 anys es pot atribuir a activitats humanes* Urgeix:
- Posar bases per una nova cultura per viure
- Una nova manera d’ordenar els valors
- Una nova manera d’entendre la relació humana amb la biosfera
- Un compromís per fer noves propostes de gestió del medi “SABER VIURE BÉ SENSE ESPATLLAR RES” Ambientalització en les escoles
- Desenvolupament sostenible: fer una educació ambiental per aconseguir aquest desenvolupament
- Agenda 21: imaginar i construir un món millor, sostenible, començant per l’entorn més immediat
- Agenda 21 escolar: és un programa pensat per facilitar la implicació dels centres educatius en l’ambiciós projecte planetari. Fonaments: fer una reflexió d’allò que el centre vol aportar i conservar als alumnes · Participació de tot el centre · Revisió dels plantejaments i pràctiques educatives · Compromís en accions de millora en relació a l’ambient a la sostenibilitat · Aprenentatge en l’acció Fases:
- De motivació personal
- De reflexió de perquè passa
- De diagnosis de necessitats
- D’acció
- D’avaluació
Àrees de treball: · Què s’ensenya i què s’aprèn? Continguts curriculars · Com s’ensenya? Estils d’ensenyament i aprenentatge · On s’ensenya? El context
- Escoles verdes: programes d’escola que fa la Generalitat. Objectius: ajudar als centres a ambientalitzar-los i identificar els centres compromesos en la pròpia millora Comunitats d’aprenentatge Nous reptes:
- Societat de la informació
- Desigualtats per un ensenyament de qualitat
- Immigració – Transformació Què suposa?
- Un somni (diem què volem) i com a somni és una utopia i una il·lusió, per tant per fer-ho possible s’ha de transformar i l’objectiu és tenir èxit i evitar el fracàs escolar i crear igualtat Què és?
- Un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu, basada en l’aprenentatge dialògic mitjançant una educació participativa de la comunitat en tots els seus espais, incloent-hi l’aula Què pretén?
- Superar el fracàs escolar i els problemes de convivència
- Ser una resposta educativa igualitària
- Assolir els màxims aprenentatges per tots els nens/es (capacitats: potenciar allò que poden fer) En què es fonamenta?
- Aprenentatge dialògic
- Interaccions dels infants amb totes les persones adultes amb les que es relacions diàriament (família, voluntariat, associacions veïnals, institucions del barri...)
El joc de DESCOBERTA És una proposta d’Eleanor Goldschimied, on s’aprofita l’activitat espontània dels infants: exploració i descoberta dels objectes. Amb aquest joc, s’afavoreix l’autonomia i s’utilitzen materials no comerciants (materials quotidians) però aquests han de ser variats i han d’haver molts.
- La panera dels tresors: es fa a partir dels 6 mesos fins als 12, que és quan els infants romanen asseguts. Es tracta d’un joc on exploren els objectes un per un y copsen sensorialment les seves propietats. Els materials que s’utilitza són: una panera de vímet, plana i baixa de laterals on hi posem 60 objectes que desenvolupin els sentits (tacte, gust, olfacte, oïda i vista)
- El joc heurístic: es fa a partir dels 12 mesos fins als 24, que és quan els infants es desplacen (caminen). Es tracta d’un joc on exploren les qualitats, les capacitats i el comportament. Aquest joc s’organitza en petits grups (6 – 10 infants), en sessions de 45’ aproximadament i aquest joc posa en contacte dos objectes. Els materials que s’utilitzen són: objectes, contenidors (per interactuar amb els objectes) i bosses (per classificar el material alhora de recollir els objectes). Les fases són les següents: primer hi ha una exploració i combinació d’objectes i després es fa la recollida.
- Tant en la panera com en l’heurístic, el paper de l’adult perquè funcioni, ha de ser el punt de referència, qui organitza l’ambient, qui vetlla per manteniment dels materials, qui observa, no ha d’interferir en el joc i només ho fa per encoratjar.
SORTIDES
Per què?
- Oportunitat d’aprendre de l’entorn directament
- Inici de l’apropament a la natura
- Element motivador Aspectes a tenir en compte:
- Per què volem sortir?
- Què volem que aprenguin?
- A on anem? Com escollim la sortida?
- Quins recursos educatius ens ofereixen?
- Com la organitzem?
- Com la planifiquem? Abans, durant o després -Quina informació recollim i com? Hi ha 3 fases:
- Abans: preparació de la sortida:
- Escollir el lloc de visitar
- Recopilar informació sobre el lloc
- Visita prèvia del mestre
- Fer la programació de la sortida
- Autoritzacions dels pares
- Conèixer els coneixements previs dels alumnes
- Motivar als alumnes
- Informar-los de què aniran a veure/fer
- Explicar el que han de portar
- Explicar el que no hauran de fer
- Preveure les modificacions dels horaris habituals
- Durant: realització de la sortida:
- Identificar els nens (targetes)
- Realització de les activitats de desenvolupament
- Deixar temps lliure
- Col·laboració amb les entitats
- Després: reflexió sobre la sortida:
- Posta en comú
Tipologia d’activitats:
- Identificar un objecte
- Indagar les propietats d’un objecte
- Indagar accions i resultats amb l’objecte
- Indagar el funcionament de l’objecte Exemples:
- Joc amb farina (12 mesos a 3 anys): omplir i buidar, transvasar, passar per sedan, pastar, modelar, amagar objectes...
- Joc amb aigua (totes les edats): aigua freda, calenta, bruta, gel, omplir i buidar, surar, enfonsar, bufar...
- Joc amb materials de desfeta/rebuig (totes les edats): omplir i buidar, construir, comparar, desplaçar objectes, roscar i desenroscar...
RACONS
- Organitzar l’aula en petits grups simultanis
- Els nens escullen el què volen fer i con ho volen fer
- S’han de presentar de forma ordenada i fàcilment identificables
- El material ha d’estar accessible i ha de permetre observar, investigar, associar, etc...
- Tipus de racons:
- Racons de ciències
- Racó de la llum
- El jardí de les olors
- Experimentem amb lots
- Reciclem
- Mirar, tocar i buscar
- De l’aigua
TALLERS
- Organitzar l’aula en grups mitjans o grup – classe
- Proposem un treball sistematitzat
- Està dirigit per mestre
- Pretenen que s’adquireixin recursos i tècniques concretes
- Afavoreixen la col·laboració família – centre Exemples:
- L’hort
- La cuina
- La fusteria
- Experimentació amb la llum
- Bombolles de sabó
- Descoberta dels sentits PROJECTES Què són?
- Temes monogràfics triats pels nens
- Es treballen de forma conjunta nens/mestre
- Els infants decideixen el recorregut dels tema Passos:
- Què volem fer? a) Elecció del tema b) Definició del tema i formulació d’hipòtesis (coneixements previs) c) Elaboració de l’índex (què volem saber)
- Què hem de fer? a) Recerca i tractament de la informació b) Temporalització i organització
- Com ha anat? a) Hem après tot el que volíem? b) Han anat bé els passos que ens havíem plantejat?
ACTIVITATS DE LA VIDA QUOTIDIANA
Marquen el ritme de cada dia i es repeteixen Activitats:
