¡Descarga Cata 2n MEI y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
DIDÀCTICA I RECURSOS PEL
DESENVOLUPAMENT DEL
LLENGUATGE ORAL
(1r quadrimestre)
1. El llenguatge, llengua oral (microhabilitats) - escrita, dialecte, competències lingüístiques:
El llenguatge i les llengües
- Algo més que un mitjà de comunicació: tota senyal està destinada a la transmissió de informació, és a dir, que l’existència de senyals només queda justificada dintre d’un procés de comunicació i adquireixen sentit quan són utilitzades (emissor i receptor).
El llenguatge humà, concretat en una o altra llengua, està constituït per senyals i combinacions d’aquestes peculiarment organitzades. Però si volem definir llenguatge amb més precisió, és necessari anar més enllà, ja que existeixen altres mètodes de comunicació, com per exemple, els dels animals.
- Elements per una definició del llenguatge: tot ésser humà es comunica mitjançant una llengua i per això diem que la humanitat té com a facultat innata el llenguatge.
És un mitjà d’expressió i de comunicació que ens permet l’expressió verbal d’un número no limitat de sensacions, situacions, idees...
El llenguatge humà s’organitza en diversos nivells: el discurs, l’oració, el sintagma, el morfema i el fonema.
- El llenguatge i l’organització de l’entorn: amb una llengua organitzem el nostre entorn i cometem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció. D’aquesta manera, la il·limitada varietat de percepcions es veu reduïda a un número limitat de tipus d’objectes i fenòmens. Aquesta reducció és la que permet l’enteniment entre els éssers humans.
- El llenguatge i el pensament: el llenguatge és el responsable de que en la pràctica, siguem capaços de pensar. Per tant, el llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament i que permet el discurs abstracte a diferents nivells.
- El llenguatge i la memòria: el llenguatge és el suport bàsic de la memòria. Trobem la memòria col·lectiva del poble, que conserva mites, històries, llegendes i tradicions i les dóna a conèixer a través de la llengua. En el terreny individual, la llengua ocupa un paper singular en la formació de la identitat personal.
- El llenguatge i l’autoexpressió: el llenguatge resulta ser algo més que un instrument per la comunicació, ens permet l’autoexpressió, és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió sobre la nostra experiència. Fem un discurs intern amb menys restriccions.
- El mitjà més extens: es diu que el llenguatge humà és el mitjà de comunicació per excel·lència, però no és del tot cert, ja que no tota expressió lingüística pot ser transformada al llenguatge visual. És cert que el gest, traduït al llenguatge ordinari, podrà perdre part de la seva expressivitat i espontaneïtat. - La definició del llenguatge: és un mitjà de comunicació, el més extens de tots i és el factor bàsic que ens constitueix com éssers humans, ja que fa possible el discurs abstracte. Això és així perquè amb el llenguatge ordenem tant les experiències del entorn com les individuals. El llenguatge juga el principal paper en la constitució del pensament i a més, és el suport de la memòria. Per últim, també ens permet l’expressió lliure i interior i és la causa del diàleg intern amb nosaltres mateixos.
Definicions:
- Llenguatge: té una funció coactiva, és a dir, que pots modificar l’actuació d’algú o la nostra. També ens permet transcendir “l’aquí i l’ara”.
- Llengua: sistema de signes distintius que combina una sèrie de sons per expressar diferents idees.
F. Sanssure (estructuralisme) diu que la llengua és un sistema.
- L’entonació melòdica d’una llengua és la sintaxi.
- Punts febles de la llengua: la ambigüitat – un mateix enunciat pot tenir moltes interpretacions.
Preguntes – respostes:
- Què entenem per funcionalitat de la llengua? La llengua és un ús, un servei... que és la comunicació. Ens serveix per comunicar-nos. Aquest ús és divers, s’utilitza per dir moltes coses.
- Quin és l’objectiu real de l’aprenentatge de la llengua? La comunicació i el seu ús. Aprendre a fer servir la llengua en totes les situacions i cada vegada millor.
- Quina diferència hi ha entre coneixement i ús? Coneixement és aprendre la llengua i l’ ús és com saber aplicar-la, ja que conèixer una llengua no implica saber-la utilitzar-la.
- Definir competència lingüística, pragmàtica i comunicativa:
- C. Lingüística: coneixements bàsics (normes, regles lingüístiques...) que el parlant ha de tenir interioritzades.
- C. Pragmàtica: coneixement de les rutines, les situacions, conèixer l’interlocutor, quin registre s’ha d’utilitzar...
- C. Comunicativa: la suma de la C. Lingüística i la C. Pragmàtica.
- Què són els enfocaments comunicatius? Són els enfocaments didàctics que es basen en la C. Comunicativa, que l’alumne es comuniqui millor, tingui un bon ús...
- Quines són les quatre habilitats lingüístiques de comunicació? Parlar, escriure, escoltar i llegir.
Parlar quan el missatge és oral Escoltar
EMISSOR RECEPTOR
Escriure quan el missatge és escrit Llegir
Productiva Receptives
Llengua oral – escrita
Llengua oral Llengua escrita
- Es transmet per viva veu (canal)
- Estructura menys treballada
- Conté un llenguatge no verbal (gest,
mirada, postura del cos...)
- L’ortografia no s’ha de cuidar
- Important l’entonació
- És una facultat innata
- Presència normalment dels dos
interlocutors compartint un espai,
un temps i un context. Per tant,
hi ha una interacció
- És efímer, no és permanent
- Es transmet mitjançant l’escriptura (canal)
- Estructura més elaborada
- No hi ha llenguatge no verbal
- Es cuida l’ortografia
- Hi ha una entonació més pobre
- És fruit d’un aprenentatge
- No presència al mateix temps dels interlocutors
- És permanent, estable
- Es diferencien pel canal, ja que l’escrit és més exigent, depenent de quin tipus de text vulguis elaborar és més correcte elaborar un o l’altre.
- Què tenen en comú? Els dos es refereixen amb la mateixa llengua.
- Els dos codis són iguals de importants i els dos s’han de treballar per igual i de manera relacionada.
- Què és escoltar? Escoltem amb un objectiu determinat (per comprendre, per aprendre, per ajudar...). És la capacitat de intuir de què es parlarà. Quan escoltem hi ha aquest feedback, espera una resposta l’emissor del receptor. Respectar l’emissor, reaccionar a allò de què parla, no tallar el seu diàleg, respectar el tron de paraula. Escoltar és construir significat.
Pensa que el llenguatge és una conducta més que s’aprèn per l’imitació. Per tant, l’entorn és bàsic, molt important. Quan més ric és l’entorn més possibilitat d’imitació.
Es creu que el nen quan parla ho fa per necessitat i no li dóna cap paper actiu, no està predisposat a parlar, tot li ve de fora. Reacciona als estímuls. Imiten i després associen la paraula a l’objecte, acció o a la situació.
Aquesta teoria té defectes. Les diferències són:
- Si els nens aprenen per imitació, com pot ser que pronunciï frases i les construeixi correctament sense que ningú li hagi ensenyat?
- Com pot ser que hagin nascut les llengües si s’aprenen per imitació? Com han sorgit? I la primera llengua?
Teoria innatista (N. Chomsky)
Chomsky va ser lingüista i filòsof nord-americà. També era analista polític.
El que proposa Chomsky és la gramàtica generativa: posava en el centre de les seves investigacions la sintaxi.
La gramàtica generativa és un conjunt de regles i normes innates, que permet generar una sèrie d’oracions infinites a partir d’uns elements finits (normes i regles per expressar les emocions que contenen les idees de les persones).
Aquesta teoria a partir de:
- Com pot ser que partint d’estímuls pobres pugui desenvolupar el llenguatge?
- Com pot ser que amb tant poc temps puguin fer el que fan?
Tot això és el LAD: totes les persones tenen uns universals lingüístics i gramàtica universal.
És la capacitat innata de les persones per la parla. A tot això, Chomsky afegeix l’entorn per posar en marxa els coneixements innats, per desenvolupar-la.
Per Chomsky, l’individu és creador del llenguatge, el cera i la imitació té poc efecte.
Deficiències de la teoria:
- Està molt centrada en la sintaxi i oblida la semàntica (la comunicació no verbal que també té molta importància en el llenguatge).
Comparació de la teoria conductista (B.F.Skinner) i la teoria innatista (N.Chomsky)
- Per Skinner l’entorn era l’agent de l’aprenentatge i en canvi per Chomsky és important l’herència i diu que l’entorn ajuda a estructurar aquesta estructura genètica innata.
- Skinner creu que s’aprèn per la imitació i en canvi Chomsky parla del paper creatiu de l’aprenent. Skinner no té en compte el paper actiu de l’aprenent i Chomsky si. Teoria genètica (J. Piaget) Estudia com es desenvolupa la intel·ligència dels nens. Creo que el pensament es desenvolupa des de una base genètica i els estímuls configuren el pensament (importància del medi). Processos (per controlar el món extern):
- Assimilació: entendre una realitat, interioritzar-la, ser capaç fer-te teu una realitat i a partir d’això construïm els nostres esquemes cognitius. Configuraran la seva intel·ligència.
- Acomodació: posa en marxa els esquemes previs per adoptar els coneixements nous o noves situacions (per relacionar-los...). El llenguatge no pot aparèixer sinó s’ha desenvolupat la funció simbòlica. Importància al coneixement semàntic per aprendre la llengua. El llenguatge i el pensament es desenvolupen per separat, però quan apareix el llenguatge ajuda a que el pensament creixi i es desenvolupi, però el llenguatge és una ajuda, no l’origen del pensament. Els primers pensaments són una parla egocèntrica, és a dir, que no és social (expressa els seus pensaments en veu alta).
El nen és un agent actiu, és ell qui construeix els seus coneixements, que investiga...
2.1. Trastorns: De la parla Aquell trastorn que fa referència a problemes de pronúncia en l’articulació d’algun fonema.
- Disfonia: alteració de la veu (veu ronca, veu de falset...)
- Dislàlia: quan el nen té dificultat de pronunciar algun so, però no té cap problema de tipus fisiològic. Motius: no col·loca bé la llengua... Tenim 3 tipus :
- Omissió: costa, per tant no el pronuncia.
- Substitució: substitueix un fonema per un altre.
- Distorsió: en lloc d’un fonema fan un soroll que no és cap fonema de la llengua.
- Taquilàlia: pronunciar molt ràpid, menjar-se les paraules a causa de l’excitació mental...
- Disfèmia (quequeig/tartamudeig): persona que parla a cops, no hi ha fluïdesa en la comunicació. Causes del quequeig: nervis, situació traumàtica, per genètica...poden ser temporals o no.
Del llenguatge
Insuficiència lingüística (el nen s’expressa o comprèn malament i pot afectar al vocabulari, a l’estructura...). fa referència a l’estructura, la comprensió...tot allò del procés cognitiu.
- Retard simple del llenguatge: li costa, però es pot reeducar molt més de pressa.
- Disfàsia: costa molt més la reeducació. També hi ha dificultat de memòria, d’atenció...Les paraules bàsiques les desconeix, en canvi paraules difícils és capaç d’entendre-les i utilitzar-les. Costa més reeducar la comprensió que l’expressió. Altres
- Autisme: no es comuniquen
- Mutisme selectiu: nen que no vol parlar davant de desconeguts
- Patologies neurològiques: paràlisi cerebral...
- Sordesa 3. El desenvolupament del llenguatge oral en el nen de 0 a 6 anys:
Inici de la comunicació verbal: de les primeres paraules fins als 6 anys
1. Com són les primeres paraules que diu el nen entre els 12 i els 18 mesos?
Són configuracions fonètiques semblants a les produccions dels adults, s’utilitzen amb un valor més de senyal, de gest comunicatiu. Fan referència al context compartit. Tenen la funció de frase i reben el nom de paraules frase o holofrase. El significat que el nen li dona a aquestes primeres paraules és idiosincràtic., perquè es troba lligat a la seva pròpia experiència en un context.
En un principi, les paraules frase formen part de contextos ritualitzats, però de mica en mica, es van generalitzant a noves situacions, gràcies a l’ús que l’adult fa de la mateixa paraula, en diferents contextos.
2. Quan apareixen les primeres construccions de paraules i com són?
Durant el segon any de vida la incorporació de noves paraules es realitza lentament però, a partir dels 20-24 mesos, el procés s’accelera i el lèxic creix ràpidament. La necessitat de comunicar-se, el porta a un augment progressiu del vocabulari. El nen incorpora paraules amb valor referencial que abans eren denotades a través de gestos. Utilitza paraules de totes les categories gramaticals, per referir-se a objectes, accions.... Apareix la concordança entre gènere i nombre, s’inicia l’ús dels articles demostratius, possessius i pronoms personals i s’utilitza la forma verbal del infinitiu i del present. Tot això possibilita al nen a fer les seves primeres combinacions.
3. Què és l’input lingüístic****? Quina incidència té en el desenvolupament del llenguatge del nen?
Ningú explica al nen les regles que regeixen la seva llengua materna, les dedueix en funció de l’ús que el demés parlants competents, fan d’ella al
El nen comprèn els avantatges del llenguatge com instrument de comunicació i les possibilitats que aquest ofereix, per això sent un gran interès per exercir la seva nova capacitat.
El fet de que vagi superant l’egocentrisme (el nen pensa en veu alta) i estigui més capacitat per comprendre raonaments lògics (descontextualització), facilita l’establiment de diàlegs i els processos de negociació.
6. Com s’amplia l’ús i la complexitat del llenguatge a partir dels 5 anys?
A través de l’aprenentatge del llenguatge escrit. En aquesta edat, el nen ja posseeix un lèxic ric, precís i abundant, encara que li costi comprendre sense un referent específic i tingui dificultats alhora de interpretar metàfores o analogies. Utilitza habitualment oracions compostes, coordinades i subordinades, encara que poden presentar problemes de connexió o de concordança.
Desenvolupament de la comunicació preverbal
1.Quines són les percepcions més importants que té el nen en l’etapa preverbal i com l’obren a la interacció social?
Entre totes les predisposicions que té un infant per la interacció social, ocupen un lloc destacat les percepcions. Són una font bàsica per l’obtenció i el processament de la informació.
Les més importants serien els estímuls auditius que pot percebre, com per exemple la veu humana, que exerceix una atracció especial sobre ell i un altre aspecte, seria tot allò que veu l’infant, per exemple el joc de mirades és una forma de comunicació entre l’infant i la mare.
En definitiva, l’audició i la visió donen lloc a la construcció dels primers quadres perceptius i aquests serien el primer pas en la construcció de representacions mentals.
2.Com el plor i la rialla passen de ser l’expressió d’un estat a ser elements d’una interacció comunicativa?
El plor i la rialla, també es troben al servei de la relació i comunicació inicial, ja que l’adult les interpreta com si l’infant tingués una clara intenció comunicativa.
El plor, passa a ser una via ideal per aconseguir la seva presencia i consol, ja que la resposta de l’adult vers a aquesta expressió és la de intentar calmar el seu malestar. En el cas de la rialla, és una resposta reflexa a la percepció de plaer i l’adult ho interpreta com si fos una senyal de reconeixement.
Aquí es veu com les capacitats expressives de l’infant es transformen en manifestacions de estats emocionals sense adonar-se de la seva intenció comunicativa.
3.Què és la intersubjectivitat primària i quin paper hi tenen els pares?
Tota comunicació exigeix un nivell de intersubjectivitat entre els parlants i per convertir-se en un parlant competent, el nen ha d’adquirir un conjunt de significats creats pel seu grup cultural. Però fins que aconsegueixi avançar en aquesta construcció, el nen és capaç de compartir amb els adults un coneixement basat en l’experiència conjunta (interpretar mirades, gestos, actituds i estats d’ànim), que rep el nom de intersubjectivitat primària.
El paper dels pares és instaurar un cicle de interacció entre l’infant, on s’estableixen una alternança entre rialles, mirades i vocalitzacions, similar al cicle que es dóna en el diàleg entre adults. Això rep el nom de protoconversacions, ja que l’infant comença a iniciar el procés d’elaboració d’una representació de l’altre com algú amb qui és possible establir una comunicació.
4.Explica la funció de les rutines com a contextos d’interacció durant els primers mesos de vida.
Als pocs dies del naixement del nadó, aquest i l’adult aconsegueixen establir una rutina diària, organitzada en funció de les necessitats del nen, que instaura una seqüència d’activitats quotidianes. L’establiment d’aquestes rutines fa que el nen obtingui la seguretat de la satisfacció de les seves necessitats.
1. L’autora esmenta tres tipus de factors que poden causar diferències. Digues a quin àmbit fan referència i quins són. En què consisteix una interacció favorable? Què pot provocar una interacció rica?
Els tres factors que poden causar diferències són:
- Factors individuals: de caràcter o relacionats amb situacions que el nen viu d’una manera especial i que repercuteixen en el seu caràcter encara que sigui de forma temporal.
- Factors relacionats amb les atencions i l’afecte que el nen rep del seu entorn: els nens desatesos o molt poc estimulats, poden manifestar dèficit en el seu desenvolupament comunicatiu, lingüístic i cognitiu.
- Factors relacionats amb la interacció que han mantingut amb els membres de la família. De la qualitat d’aquesta interacció depèn, en part, el progrés cognitiu i lingüístic que el nens realitzin.
El llenguatge és una forma de socialització que es desenvolupa a partir de la interacció amb un entorn determinat. Per això, resulta bastant clar que els entorns familiars i les interaccions que en ells es produeixin tindran repercussions en la competència comunicativa dels nens.
Interaccions favorables pel nen:
- La existència de famílies que concedeixen molta importància a la relació que mantenen amb els seus fills, per tant, aquest gaudeixen d’un paper protagonista en la família.
- En les situacions de interacció amb l’adult, ja que faciliten parlar de qüestions llunyanes de la situació d’enunciació i permeten desenvolupar un llenguatge gramaticalment més complex, amb referències més precises, amb exigència de precisió i expansió de significats i un ús d’un lèxic ampli i variat.
En realitat, aquestes situacions faciliten un ús lingüístic oral que comparteix moltes característiques amb el llenguatge escrit. Per això, els nens que han viscut aquestes experiències estan més preparats per aprendre el llenguatge escrit i, en conseqüència pel aprenentatge escolar en general.
2. Què passa en el cicle 0-3 en relació amb el llenguatge? Quin paper hi té?
El llenguatge serà un instrument important en el període d’adaptació del nen a l’escola, ja que consisteix en deixar allò conegut per entrar en un món nou.
Les informacions que rep el nen a través dels sentits, de l’organització del temps i de les activitats i de les mostres d’afecte que percep, juntament amb el llenguatge amb el qual l’adult acompanya les seves accions, seran factors essencials per aconseguir el seu benestar i fer possible el desenvolupament. El llenguatge apareixerà en el conjunt d’activitats de relació amb l’entorn i s’establirà, progressivament, com una altra forma més de comunicació.
3. I pel que fa al cicle 3-6? Què implica un model conversacional?
En aquest cicle ja tenen un bon nivell en el desenvolupament de la seva capacitat de parlar i comprendre, la competència lingüística està ja bastant desenvolupada, construeixen enunciats de cert nivell de complexitat i el seu vocabulari pot contenir centenars de paraules. Però el que realment marca la diferència, és l’ús que li han donat al llenguatge com a instrument d’autoexpressió, comunicació i pensament.
El model conversacional que millor coneixen i és el més freqüent, és aquell que utilitzen en la seva família. Utilitzen un llenguatge comprensible en el context en què es produeix, sense necessitat de ser massa explícits , utilitzar termes precisos i una sintaxis desplegada.
(2n quadrimestre)
5 NIVELLS DE LA LLENGUA:
1. PRAGMÀTICA: USOS I FUNCIONS DEL
LLENGUATGE:
La conversa (anotacions) junt amb l’observació en les activitats quotidianes (han de quedar registrades) permet valorar l’ús de la llengua.
Les estratègies del mestre perquè el nen prengui part en una conversa són: fer preguntes obertes, capacitadores o l’ús de dibuixos,per treballar la formulació de preguntes i de les respostes com generar altres preguntes.
- La conversa INFORMAL
És la del pati, de sobretaula per telèfon... És l’activitat social més antiga, la manera més antiga d’organitzar-se la conversa i tots els usuaris de la llengua en són experts des de petits
Les seves característiques són:
- Canvi d’interlocutor habitual: hi ha diàleg
- En general, no parla més d’una persona a la vegada
- Els encavalcaments són habituals, però són breus (és quan es parla alhora)
- Les transicions més comunes entre un torn de paraula i el següent es produeixen sense intervals (canvis d’interlocutors sense intervals)
- L’ordre de torns de paraula no és fix
- El discurs pot ser continu o discontinu
- Hi ha tècniques per a la distribució de torns: l’entonació, la mirada, la gestualitat...
- S’utilitzen diferents unitats formals de construcció de torns (una paraula, una frase, un enunciat...)
- Existeixen mecanismes per reparar les errades o les transgressions en la presa de paraula: és a dir...
- Durada dels torns de paraula no fixa, encara que es tendeix a un equilibri (no hi ha normes)
- La durada d’una conversa no s’especifica prèviament
- La distribució de torns de paraula no s’ha especificat prèviament
- El nombre d’interlocutors pot variar
“ És el model on el nen ha tingut més experiències, ha participat més”
- La Conversa a L’AULA
Activitat social organitzada on els nens mantenen un intercanvi d’opinions entorn a un tema.
Les seves característiques són:
- Més controlada: interlocutors, temps, tema...
- Se n’especifica el tema, la durada, l’ordre de torns de paraula...
- Moltes de les intervencions van adreçades a controlar i a reconduir la comunicació per part de l’educador. L’educador és qui especifica, dirigeix, controla i recondueix la forma de la conversa, és a dir, el com, l’estructura, no pas el que diuen a l’aula
La pràctica de la conversa a l’aula ordinària:
- És l’activitat que té més difusió en els primers cursos
- Els objectius principals són ajudar els alumnes a expressar les seves opinions en grup (funció representativa), respectar els companys (saber escoltar) i millorar l’expressió oral (competència lingüística)
- Sovint les converses a l’aula solen ser massa repetitives. S’ha de buscar originalitat per no perdre l’atenció dels alumnes
La gestió de la conversa: paper de la mestra en la conversa
Acordar conjuntament les normes que gestionaren la conversa, recordar-les o/i adaptar-les al tema que s’està desenvolupant i potenciar el valor implícit del seguiment de les normes.
- Quant a l’estructura formal:
- Equilibri de torns: que participin tots
- Densitat de torns: la durada de cada un dels torns
- Quant a la fluïdesa:
- Manteniment del tema: que tots els torns parlin del mateix tema
- Tancament del tema: recollir els punts tractats
