¡Descarga MEDITI y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Tema 1. La investigació científica en psicologia
1.1 La metodologia: obtenció i avaluació del coneixement Coneixement: experiències que hem adquirit al llarg de la història de la cultura. Coneixement científic: dades obtingudes mijantçant “contrastació empírica” buscar evidències que confirmin o rebutgin les hipòtesis que tenim a través del mètode científic. 1.1.1 Tipus de coneixement
- Vulgar
- Filosòfic
- Tècnic
- Científic 1.1.2 La investigació sobre el coneixement
- Gnoseologia (Epistemologia)
- Metodologia 1.1.3 El procés d’obtenció de coneixement Figura 1.1: Mètode científic: estratègies de sistematització
Dos estratègies de sistematització:
- Deducció del pla teòric al pla empíric
- Inducció del pla empíric al pla teòric
Exercici 1.1: Arguments deductius i inductius Esbrini d’entre els següents arguments quins són deductius i quins inductius:
- Tots els gats són mamífers. Els mamífers alleten als seus nadons. Per això, quan neixin els gatets que esperem, la meva gata els alletarà (deductiu)
- L’aigua bull a 100ºC, perquè sempre que l’escalfo i arriba als 100ºC es posa a bullir (inductiu)
- Sé que només t’agraden dues menes de fruita, les peres i els plàtans. Al rebost no hi havia peres i no n’has pogut obtenir enlloc; així que, atès que estàs menjant fruita, el que menges és un plàtan (deductiu)
- Podem dubtar que el seu proper acudit faci riure, fins ara cap del seu repertori ha tingut èxit (inductiu) 1.1.3 El procés d’obtenció de coneixement (cont) Figura 1.2: El procés d'investigació científica (adaptada de Nachmias i Nachmias, 1990)
Coneixement científic:
- Característiques: Sistemàtic (seguir les pases anteriors); Empíric (estratègies inductives); Teòric (estratègies deductives);
- Replicable
- Mites: Infal·libilitat; Objectivitat
- Objectius: Descriure ; Predir; Explicar
- Supòsits: Realisme; Ordre; Determinisme; Causació finita
Procés d’obtenció del coneixement:
- Presentar un problema que ha de ser contrastable
- Plantejar objectius e hipòtesis (solucions) per aquest problema. Búsqueda d’evidències empíriques
- Disseny d’investigacions en funció de la metodologia
- Recollida de dades a. Situació natural (observació sense manipulació) b. Situació artificial (en laboratori)
- Anàlisi de dades depènen de com s’ha recollit les dades es podrà utilitzar un tipus d’anàlisi o un altre
- Discutir resultats establir lleis generalizables
- Comunicar els resultats a la comunitat científica Tot això basant-se en una teoria.
1.1.4 L’avaluació del coneixement
- Per què cal que els científics posin a prova les seves teories?
- Dubtar d’allò establert i examinar-ho mitjançant un conjunt de procediments formals
- La discussió filosòfica sobre els procediments d’avaluació
- Quan parlen de hipòtesis tenim que buscar bases empíriques. S’ha de contrastar (evidències empíriques)
- Confirmar (o refutar ) o Verificació (confirmació) contrastar una hipòtesis. Buscar evidències empíriques que corroborin la hipòtesi. o Falsació buscar evidències empíriques que ens ajudin a rebutjar hipòtesis. 1.2 La Psicologia com a ciència
- Escissió de la Filosofia Psicologia com a disciplina Científica o Té un objecte d’estudi propi o Empra el mateix mètode que la resta de disciplines científiques
- Contrastació empírica
- Replicabilitat 1.3 Elements i organització de la investigació científica 1.3.1 Nivells i fases del procés d’investigació (Figura 1.4)
1.3.2 Teories, hipòtesis i constructes
- Teoria : Conjunt d’hipòtesis contrastades i relacionades que poden donar explicació coherent a fenòmens
- Problema científic (s’ha d’analitzar a la llum d’una teoria) o Pregunta que és possible de respondre amb la metodologia científica. Per què hi ha diferències en el rendiment acadèmic en nivells educatius superiors?
- Hipòtesi o Solució temptativa a un problema En nivells educatius superiors, el rendiment acadèmic es pot explicar per la teoria de la personalitat d'Eysenck. Estructura jeràrquica de les hipòtesis
- Hipòtesi teòrica, general o de sistema es centra només en la teoria o En nivells educatius superiors, el rendiment acadèmic es pot explicar per la teoria de la personalitat d'Eysenck.
- Hipòtesi d'investigació o empírica es posa en marxa una solució tenint en compte el pla empíric, plantejant el que creiem que passarà. o En nivells educatius superiors, els subjectes introvertits presenten rendiments acadèmics més alts que els subjectes extravertits.
- Hipòtesi operativa quan especifiquem com es van a quantificar les variables o En nivells educatius superiors, els subjectes introvertits, caracteritzats en termes de les puntuacions obtingudes a l'EPI, tenen els valors acadèmics mitjans més alts. Els subjectes extravertits, caracteritzats en termes de les puntuacions obtingudes a l'EPI, tenen els valors acadèmics mitjans més baixos.
1.3.3 Variables (II) Nucli vs context
- Variables del nucli deriven directament de la hipòtesis
- Variables del context que estan en el context de la investigació però que no deriven directament de la hipòtesis: o Vars. del context = Vars. estranyes: Vars. confusionistes o emmascarades tota aquella variable no controlada que influeix sobre la Independent amb la propietat de variar simultàniament amb els nivells amb els nivells de la variable independent. Quan es identificada s’ha de controlar, passarà a dir-se Variable Controlada. Vars. no confusionistes o no emmascarades les de context que no compleixen els dos requisits de l’anterior. Nuclis relacionals i no relacionals
- No relacionals : 1 variable, no es pot establir relació
- Relacionals : >1 variable Exemples:
- L’ús intensiu de videojocs redueix les habilitats socials dels nens o Variable de context. Característiques, nens, etc (veure si són o no confusionistes) o Relacional o VI: Ús videojocs o VD: habilitats socials
- Actitud dels estudiants cap a les proves de selectivitat o No relacional o Variable actitud dels estudiants cap a proves de selectivitat.
- Els estudiants que han superat la selectivitat tenen una actitud envers les proves més positiva que els que no l’ha superat. o Relacional o V. 1: resultats selectivitat. o V. 2: Actitud proves selectivitat.
- El consum d’alcohol modifica el temps de reacció. o Relacional. o V. 1: consum d’alcohol. o V. 2: Temps de reacció Nuclis relacionals simètrics i asimètrics
- Simètrics : Mateix status. Relació bidireccional (relació entre A i B)
- Asimètric : Diferent status. Relació unidireccional (Variable A influeix sobre variable B o viceversa) o Variables independents ( VI ) variable sobre la que s’hipotetitza que influirà en la VD o Variables dependents ( VD ) variable sobre la que s’hipotetitza que influirà la variable independent. En el procés d’investigació, es busca explicar les causes de la seva variació. Exemples:
- Els fills de pares fumadors consumeixen més c/d que els fills de pares no fumadors. o Relacional asimètrica. o V. 1 (VI): hàbits de fumar de pares. o V. 2 (VD): hàbits de fumar de fills
- Relació entre la percepció del risc associat al tabac i l’hàbit de fumar. o Relacional simètric. o V.1: percepció risc associat al tabac o V. 2: hàbit de fumar
Figura 1.5. Variables: Dos criteris de classificació
Exercici 1.3: Classificació de variables (II)
- L’ensenyament assistit per ordinador (EAO) millora el rendiment en matemàtiques.
- Relació asimètrica.
- VI: ensenyament assistit per ordinador
- VD: rendiment en matemàtiques.
- La majoria d’universitaris catalans parlen més de dos idiomes.
- Nucli no relacional
- V1: idiomes
- A la setmana del naixement els nadons reconeixen la veu de la seva mare.
- Nucli no relacional
- V1: reconeixement de veu
- En una situació d’examen, el format de resposta (oberta o tipus test) influeix sobre l’ansietat. - Nucli relacional asimètrica. - VI: format de resposta - VD: ansietat 1.3.5 Relació i causalitat Hipòtesi: Si s’utilitza un mètode d’ensenyament assistit per ordinador (EAO), llavors incrementarà el rendiment a mates. Figura 1.7.
Criteris de causalitat Quins criteris s’han de complir per poder inferir que V1 és causa de V2?
V. manipulades investigador té capacitat per assignar la mostra com li convingui. V. no manipulades característiques intrínsecques de les persones
Relació i causalitat Multicausalitat :
- Associació relació significativa entre dues variables (a través de l’estadística): o Relació lineal o Relació U invertida
- Temporalitat VI ha de precedir a la VD en el temps.
- Absència d’espurietat no ha d’haver causes diferents que expliquin el fenomen a la VD. No hi ha variables confusionistes.
- Validesa externa : Representativitat i mostratge. Grau de seguretat que tenim sobre la generalització dels resultats. Tots els experiments ha de tenir validesa externa, però no tots tenen el mateix poder de generalització. Té a veure amb la representativitat (la mostra ha de ser representativa)
- Altres: V. de constructe, etc.
- Totes les investigacions tindran validesa interna i externa, el que canvia és en el grau. Components de la validesa=Representativitat + Control Fiabilitat i replicació
- Fiabilitat d’una investigació (replicabilitat) si repetim una investigació i ens trobem amb els mateixos resultats podrem dir que té una alta fiabilitat.
- Fiabilitat d’un instrument error de mesura
- 2 tipus de fiabilitat: o Temporal si repetim una investigació en diferents moments temporals i el resultat es el mateix. o Inter-jutges 2 grups diferent en diferents llocs fan una mateixa investigació i obtenen els mateixos resultats. Sensibilitat
- Manipulacions VI canvis VD
- Quan les manipulacions en la VI generen canvis en VD
1.4 Mètodes, dissenys i tècniques d’investigació en Psicologia
Metodologia:
- Experimental: ↑↑ grau de control intern ↓ grau de representativitat
- Quasi-experimental: ↓ control intern ↑ validesa interna
- Selectiva: ↑ grau representativitat ↓ control intern
- Observacional: ↑ grau representativitat ↓↓ control intern
Tema 2. Metodologia experimental 2.1. Conceptes bàsics
- Associació
- Temporalitat o Absència d’espurietat o Tècnica de control: Constància
- Absència d’espurietat
- Tècnica de control: Assignació aleatòria
2.1.2 Característiques dels experiments
- Relacions causals o Requisits: associació, temporalitat i absència d’espurietat
- Control molt important
- Manipulació VI investigador administra els valors de la VI per a cada subjecte, i això serveix per controlar variables estranyes per evitar que es converteixin en variables confusionistes. o Objectiu de les tècniques de control és que els diferents grups siguin el més semblants possible pel que fa a variables estranyes, de manera que l’únic que varií entre ells sigui el nivell de VI al qual han estat assignats.
- Aleatorització juntament amb la manipulació de la VI, són característiques definitòries i distintives d’un experiment. (amb un mecanisme provadament aleatori (calculadora, ordinador...) o Procediment per assignar els subjectes a cada un dels nivells de la VI manipular o La repartició de la mostra en les diferents condicions experimentals es fa a l’atzar
2.1.3 Sobre la importància de l’assignació aleatòria: l’atzar en el disseny experimental Figura 2.1: L’atzar en el disseny experimental
S’agafen subjectes amb les mateixes característiques en els dos grups
Es treballa la validesa externa
Procediment d’assignació aleatòria de la mostra a cada un dels ordres de presentación dels nivells de la VI
Condició experimental = nivell de la VI
Es treballa la validesa interna
Subjectes passaran només per un dels mètodes
Figura 2.1: L’atzar en el disseny experimental
2.2.1. Disseny de grups aleatoris
- Assignació aleatòria sense restriccions o Agafar la mostra i assignar al subjecte a l’atzar entre els nivells. o Funciona si la mostra es gran. L’equilibrat està assegurat. o És la més utilitzada.
2.2.2. Disseny de grups aleatoris amb blocs
- Assignació aleatòria amb restriccions: el bloqueig (en mostres petites) Disseny de grups aleatoris amb diversos subjectes per nivell i bloc
- Assignació aleatòria amb restriccions: el bloqueig Disseny de grups aleatoris amb un subjecte per nivell i bloc
2.2.3. Dissenys especials
- De camada en experimentació amb animals. Grup d’individus que han nascut de la mateixa mare al mateix temps. S’utilitza com un bloc per l’experimentaci.
- De bessons on els individus tenen el mateix component genètic. S’utilitza, en el cas dels humas, com a bloc per estudiar efectes associats a l’herència o l’ambient.
- Control por placebo o Simple cec quan el subjecte no sap el que pren o Doble cec quan ni el subjecte ni l’experimentador saben que es administrat o Triple cec quan ni el subjecte, ni l’experimentador, ni l’analista saben que ha estat administrat
o Mesurar els subjectes en la variable que ens interesa controlar per bloqueig o Ordenar els subjectes en aquesta variable en funció de la seva puntuació obtinguda i agrupar-los per blocs. o Aplicar assignació aleatòria o Inconvenient s’ha de dur a terme una mesura per fer la medició.
o Dividir els individus entre 10 x la nota que han tret o S’assignarà un subjecte de cada puntuació (els que han tret un 1, els que han tret un 2…) a un nivell o Inconvenients s’ha de mesurar els subjectes. L’ha mostra ha de ser més gran o S’utilitza molt poc
2.2.4 Representació esquemàtica del disseny experimental
2.2.5. Síntesi Figura 2.2: Tècniques de control
- Constància en diseny experimental entre d’altres. Consisteix en mantenir constants diferents valors de diferents variables del context en cada un de les VI. o Problemes: S’ha de conèixer la puntuació dels subjectes per les variables que volem controlar. No es pot controlar totes les variables.
- Assignació aleatòria assignació als grups a l’atzar per un procediment provadament aleatori (com un ordinador). Utilitzar aquest procediment provadament aleatori (a través de l’estadística) per assignar els subjectes a cada un dels nivells de la VI (o a cada un dels ordres de presentació) o Llei de probabilitat si la mostra és suficientment gran i el procediment és realment aleatori (si estem segurs que opera l’atzar), tindrem les garanties suficients per creure que les variables estranyes de la mostra, es repartiran de manera equilibrada entre els diferents valors de la VI.
Per utilitzar metodologia experimental, perquè sigui un experiment té que complir-se aquest procediment, a més de la constància (s’utilitza en totes les metodologies).? Si no hi ha assignació aleatòria no es pot dir que sigui un experiment.
Equilibrat = Assignació aleatòria
≠
Taula 2.1: Classificació dels dissenys experimentals
Intersubjecte
Intrasubjecte
(Intersubjecte)
o reequilibrat
?
Quan variables estranyes estan repartides per igual
Es persegueix l’equilibració dels grups. L’equilibrat és l’objectiu
2.3.3. Tècniques de control associades a l’estratègia intrasubjecte
- Contrabalanç : tècnica de control dels efectes de període i de persistència que consisteix en la variació sistemàtica de l’ordre de presentació dels nivells de la variable independent.
- Repetició de la seqüència de presentació dels nivells en ordre invers, amb els mateixos subjectes o diferents.
- Procediment:
- Generar les permutacions possibles de tractaments (o nivells de la variable independent).
- Assignar a l'atzar els subjectes a les seqüències de tractament (ordres de presentació) seleccionades. Hipòtesi: En una situació en què la persona ha de realitzar una resposta voluntària (control lliure) es genera més il·lusió de control que en una situació equivalent sense presència de conducta (predicció).
2.3.4. Síntesi experimental Figura 2.2: Tècniques de control
2.4. Dissenys factorials
- S’estudien simultaneament dos o més VI
- Els nivells de la VI es presenten combinat. Si la combinació agafa a tots els nivells de totes les variables disseny factorial complert.
2.4.1. Exemple: «Un cas en què s’investiguen simultàniament dues VIs» Hipòtesi: el DAE (Desordre afectiu estacional) disminuirà amb a) l’exposició extra a la llum i b) simultàniament amb la realització d’exercici aeròbic
Hipòtesi: (a) la sensació de dolor disminueix quan els subjectes fan una tasca distractora (llegir en veu alta un text); i (b) simultàniament la sensació de dolor pot variar en funció d'un «efecte d'experimentador» en els nois pel fet que l'experimentador sigui una dona jove.
- Variables independents o factors
- Esquema del disseny
2.4.2 Característiques
- Condicions experimentals
- Notació presentació possibles de tots els odres o Nre nivellsVI-1 X Nre nivellsVI-2 X …. X Nre nivellsVI-j
- Diferència entre un disseny factorial i un disseny amb blocs
Un de complex (factorial) millor que dos de simples (unifactorials)
Els dos esquemes són vàlids 4 condicions experimentals
Se estudien les dues variables
Homes
Distracció 15 Sí
15 No
Dones
Assignació aleatòria
Assignació aleatòria
Distracció 15 Sí
15 No
Només s’estudia la distracció
15 15 15 15 60 total
Disseny factorial 2 VI de manera simultània 2x2 notació del disseny
Disseny factorial Condicions experimentals Es millor perquè puc tenir més condicions en un sol estudi
Disseny unifactorial 2 estudis separats però falta la condició a) i tinc una condició repetida, d)
2.2 Quin és l’efecte de Distracció quan l’investigador és un home?
- Efectes principals de “Gènere de l’investigador” 3.1 Sense tenir en compte si s'aplica o no distracció, quin és l'efecte del Gènere de l’investigador?
- Efectes principals de “Distracció” 4.1 Sense tenir en compte el Gènere de l’investigador, quin és l'efecte de Distracció?
a) Quina informació es pot extreure d’un dissenys factorial? o Efectes principals o Efectes simples perquè hi ha interacció b) Quina d’aquesta informació ens serà útil per formular experimental
2.4.4 Casos especials d’interacció
- Efecte sostre (techo)
- Efecte terra (suelo)
2.4.5 Tipus de dissenys factorials
- Disseny factorial intersubjecte aquell estudi on totes les variables segueixen l’estratègia de comparació intersubjecte.
- Disseny factorial intrasubjecte aquell estudi on totes les variables segueixen l’estratègia de comparació intrasubjecte.
- Disseny mixte aquell estudi on hi hagin variables que segueixin l’estratègia de comparació intersubjecte i al mateix temps, altres variables, l’estratègia de comparació intrasubjecte
Només s’estudia efecte investigador sobre VD
Efecte principal d’investigador
Només s’estudia efecte distractor sobre VD. Efecte principal de distracció
110 60 100 70
Hi ha interacció distracció sobre VD o 120–100=20 efecte distracció quan investigador és dona o 80–40=40 efecte distracció quan investigador és home Hi ha interacció investigador sobre VD o 120-80=40 efecte investigador amb distracció o 100-40=60 efecte investigador sense distracció
Efecte distracción 100 - 70=
S’arriba al punt màxim i no sabem, a causa de l’instrument que utilitzem si arribaria més amunt. Pot mostrar una falsa interacció.
Nivells per columnas
6 grups Tants grups com condicions experimentals
Nivells per files Nivells: Inter columna Intra en fila
1 sol grup tots els individus passen per tots els grups. 1 inter^ ^ 2 nivells 1 intra 3 nivells 2 grups subjectes amb investigador home passaran per condició alta, mitja, absent. Dones també. Grups tants com tingui la variable intersubjecte
3.2. Ampliació i sistematització de les amenaces contra la validesa Taula 3.2. Validesa de la investigació adreçada a avaluar l’efecte d’un Tractament T sobre una Resposta R estudiada en unes determinades Unitats U (subjectes) dins del Context C i en l’Ocasió O. Tipus i Amenaces.
- Validesa de conclusió estadística. ¿Existeix una relació funcional establerta entre T i R? T atzat? R
- Validesa interna. Suposant l’anterior, ¿T és la causa de R o R s’hagués pogut obtenir en absència de T? Principals amenaces:
- Història aquells canvis que succeeixen en el context en el que apliquem una intervenció que ens pot explicar els canvis en la VD
- Maduració quan es donen canvis en el subjecte que poden explicar les variacions trobades en la VD
- Administració de proves canvis produïts per l’administració d’una proba varies vegades
- Instrumentació Quan es produeix un canvi en el instrument que utilitzem per mesurar la VD
- Regressió estadística (a la mitjana) fenòmen estadístic que es dona en estudis psicològics i biològics. Puntuació extrema en una variable quan es torna a passar la proba i a mesurar la variable hi ha una tendencia a que disminueixi aquest valor.
- Pèrdua no aleatòria de subjectes als estudis molt llargs, els subjectes van abandonant. Quan afecta especificament a un dels grups (nivells).
- Selecció de les més importants i de les que més es repeteixen. Quan es produeix diferències inicials entre els grups derivats a característiques del subjecte no controlades pel investigador. Perquè es doni selecció hi ha d’haver dos grups. Amb un sol, no es pot parlar d’amenaça de selecció. Amenaça a la validesa interna: Historia
- La disminució en el consum de tabac es produeix per la intervenció (visualització de documentals) o per l’augment del preu del tabac?
- S’hauria pogut produir la mateixa disminució en el consum de tabac en absència del tractament?
Amenaça a la validesa interna: Maduració
- L’augment en la intel·ligència (edat mental) es produeix per la intervenció (programa aprenentatge) o per l’evolució ontogenètica?
- S’hauria pogut produir el mateix augment en l’edat mental en absència del tractament?
Validesa de constructe. Suposant l’anterior, l'operativització que s’ha realitzat de T i R (indicadors) representen als constructes T i R d’interès? Principals amenaces: a) Relacionades amb l’operacionalització dels constructes T i R
- Explicació preoperacional inadequada b) Relacionades amb el comportament de les U
- Endevinació d’hipòtesis (efecte Hawthorne)
- Artefactes del subjecte
- Artefactes de l’experimentador (efectes biopsicosocials de l’experimentador, expectatives de l’experimentador)
Dissenys pre post
STI
Només post Quasi- control
Validesa externa Grau de representativitat, que té una mostra de la població i grau de generalització dels resultats d’un estudi a diferents subjectes, a diferents situacions i a diferents moments (temporal). Suposant l’anterior, ¿els resultats obtinguts amb unes determinades U (mostra de subjectes), C (lloc en el qual es realitza la investigació) i O (ocasió d’estudi) es poden generalitzar a d’altres U, C i O?
- Validesa de població Subjecte. Quan els resultats es poden generalitzar a altres subjectes diferents als del nostre estudi.
- Validesa ecològica Situació o context. Quan el resultats es poden generalitzar a situacions diferents a la situació a la qual s’ha dut a terme la nostra investigació.
- Validesa històrica Moment o ocasió. Quan els resultats es poden generalitzar a altres moments diferents al moment en el qual s’ha dut a terme la nostra investigació. 3.3 Dissenys quasi-experimentals 3.3.1 Estructures bàsiques de comparació: pre-experiments No són dissenys experimentals Estratègies de comparació o pre-experimental. Amenaça validesa interna.
3.3.2. Dissenys pre-post
O 1 1ª observació (pre) O 2 2ª observación (post)
O = Observació X = Intervenció C = Control (quasi- control) Cohorts =Grups de subjectes integrats per característiques que comparteixen (mateix curs...) Zig-zag = 2 cohorts diferents Esquerre (CO 1 ) el que va ser primer en el temps Dreta (XO 2 ) el que va ser després en el temps Linea discontinua grups no tenen perquè ser ecquivalents
Notació Diferència entre mesura post i pre
2 grups: Intervenció: Grup quasi-experimental No intervención: Grup quasi-control o grup control no equivalent
Mateix moment temporal
Només post Grup que no se li dona intervenció
Intervenció (rendiment)
Tractament
Placebo
2 grups simulataneament
dX diferència experimental dC diferència control
2 grups O 1 Inici en la mostra anterior (any passat) O 2 Final en la mostra anterior (any passat) O 3 Inici en l’actualitat (aquest anys) O 4 Final en l’actualitat (aquest any)
Pre Post Pre Post Pre Post Actual (aquest any)
Mostra anterior (any passat)
