Membranes cel·lulars
Membrana plasmàtica
La membrana plasmàtica es comporta estructuralment com un líquid, és per això que es diu que
és un mosaic fluid. A grosso modo està formada per lípids i proteïnes.
Morfologia
La fluïdesa de la membrana no és constant, hi ha factors que la fan variar:
- Temperatura. Major temperatura, major fluïdesa.
- Colesterol (molècula amfipàtica amb 4 anells) Més colesterol, menor fluïdesa.
- Cues hidròfobes. Major llargària, menor fluïdesa.
Més insaturacions, més fluïdesa.
En el microscopi òptic la membrana no es veu (fa uns 5nm de gruix).
En el ME sí que es veu i fins i tot podem diferenciar la forma de bicapa. El que queda fosc són
els caps polars i el que queda clar serà la part apolar (cues hidròfobes).
Figura 1
*El model cel·lular que només té la membrana plasmàtica i dintre el citoplasma, sense res més, és el de l’eritròcit.
Composició
• Lípids
Està formada per fosfolípids. Les conseqüències de la seva morfologia són les següents i estan
molt relacionades amb el caràcter hidrofòbic dels fosfolípids.
• No es pot trobar un tros de membrana en forma de paret, s’ajunten formant formes
tancades.
• No deixa passar molècules carregades, AA ni sucres. L’aigua i alguns gasos poden passar
perquè tenen pesos moleculars molt petits. Permeabilitat selectiva. En aquesta
característica també intervenen les proteïnes, ja que permeten de manera molt regulada
el pas de les substàncies.
• Proteïnes de membrana
Són imprescindibles.
N’existeixen de:
• Perifèriques o extrínseques (estan a la superfície)
• Integrals (travessen la membrana). Poden ser unipass o multipass, formades per AA
hidròfobs que interactuen a nivell dels caps polars.
Funcions
• Transport
• De ions (mitjançant bombes i canals). Les bombes gasten energia, els canals no. Molt
específic.
• Nutrients com per exemple la glucosa (alts pesos moleculars). Mitjançant permeases
(no energia) i els cotransportadors (amb energia).
• Recepció de senyals (Comunicació amb l’exterior).
Receptors de membrana Missatgers primaris (=senyals extracel·lulars) Ex:
hormones, factors de creixement. Són petits.
Unió covalent entre la pantalla dels receptors i aquestes molècules.
Inducció de senyals intracel·lulars (cadena senyalització).
