Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Membranes cellulars, Membrana plasmàtica , Apuntes de Citología e Histología Vegetal y Animal

Asignatura: citologia i Histologia, Profesor: , Carrera: Biotecnologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 10/06/2014

adriacanellas
adriacanellas 🇪🇸

3

(12)

2 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Membranes cel·lulars
Membrana plasmàtica
La membrana plasmàtica es comporta estructuralment com un líquid, és per això que es diu que
és un mosaic fluid. A grosso modo està formada per lípids i proteïnes.
Morfologia
La fluïdesa de la membrana no és constant, hi ha factors que la fan variar:
- Temperatura. Major temperatura, major fluïdesa.
- Colesterol (molècula amfipàtica amb 4 anells) Més colesterol, menor fluïdesa.
- Cues hidròfobes. Major llargària, menor fluïdesa.
Més insaturacions, més fluïdesa.
En el microscopi òptic la membrana no es veu (fa uns 5nm de gruix).
En el ME sí que es veu i fins i tot podem diferenciar la forma de bicapa. El que queda fosc són
els caps polars i el que queda clar serà la part apolar (cues hidròfobes).
Figura 1
*El model cel·lular que només té la membrana plasmàtica i dintre el citoplasma, sense res més, és el de l’eritròcit.
Composició
Lípids
Està formada per fosfolípids. Les conseqüències de la seva morfologia són les següents i estan
molt relacionades amb el caràcter hidrofòbic dels fosfolípids.
No es pot trobar un tros de membrana en forma de paret, s’ajunten formant formes
tancades.
No deixa passar molècules carregades, AA ni sucres. L’aigua i alguns gasos poden passar
perquè tenen pesos moleculars molt petits. Permeabilitat selectiva. En aquesta
característica també intervenen les proteïnes, ja que permeten de manera molt regulada
el pas de les substàncies.
Proteïnes de membrana
Són imprescindibles.
N’existeixen de:
Perifèriques o extrínseques (estan a la superfície)
Integrals (travessen la membrana). Poden ser unipass o multipass, formades per AA
hidròfobs que interactuen a nivell dels caps polars.
Funcions
Transport
De ions (mitjançant bombes i canals). Les bombes gasten energia, els canals no. Molt
específic.
Nutrients com per exemple la glucosa (alts pesos moleculars). Mitjançant permeases
(no energia) i els cotransportadors (amb energia).
Recepció de senyals (Comunicació amb l’exterior).
Receptors de membrana Missatgers primaris (=senyals extracel·lulars) Ex:
hormones, factors de creixement. Són petits.
Unió covalent entre la pantalla dels receptors i aquestes molècules.
Inducció de senyals intracel·lulars (cadena senyalització).
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Membranes cellulars, Membrana plasmàtica y más Apuntes en PDF de Citología e Histología Vegetal y Animal solo en Docsity!

Membranes cel·lulars

Membrana plasmàtica

La membrana plasmàtica es comporta estructuralment com un líquid, és per això que es diu que és un mosaic fluid. A grosso modo està formada per lípids i proteïnes.

Morfologia La fluïdesa de la membrana no és constant, hi ha factors que la fan variar:

  • Temperatura. Major temperatura, major fluïdesa.
  • Colesterol (molècula amfipàtica amb 4 anells) Més colesterol, menor fluïdesa.
  • Cues hidròfobes. Major llargària, menor fluïdesa. Més insaturacions, més fluïdesa.

En el microscopi òptic la membrana no es veu (fa uns 5nm de gruix). En el ME sí que es veu i fins i tot podem diferenciar la forma de bicapa. El que queda fosc són els caps polars i el que queda clar serà la part apolar (cues hidròfobes). Figura 1

*El model cel·lular que només té la membrana plasmàtica i dintre el citoplasma, sense res més, és el de l’eritròcit.

Composició

  • Lípids Està formada per fosfolípids. Les conseqüències de la seva morfologia són les següents i estan molt relacionades amb el caràcter hidrofòbic dels fosfolípids.
  • No es pot trobar un tros de membrana en forma de paret, s’ajunten formant formes tancades.
  • No deixa passar molècules carregades, AA ni sucres. L’aigua i alguns gasos poden passar perquè tenen pesos moleculars molt petits. Permeabilitat selectiva. En aquesta característica també intervenen les proteïnes, ja que permeten de manera molt regulada el pas de les substàncies.
  • Proteïnes de membrana Són imprescindibles. N’existeixen de:
  • Perifèriques o extrínseques (estan a la superfície)
  • Integrals (travessen la membrana). Poden ser unipass o multipass, formades per AA hidròfobs que interactuen a nivell dels caps polars.

Funcions

  • Transport
    • De ions (mitjançant bombes i canals). Les bombes gasten energia, els canals no. Molt específic.
    • Nutrients com per exemple la glucosa (alts pesos moleculars). Mitjançant permeases (no energia) i els cotransportadors (amb energia).
  • Recepció de senyals (Comunicació amb l’exterior).

Receptors de membrana Missatgers primaris (=senyals extracel·lulars) Ex: hormones, factors de creixement. Són petits. Unió covalent entre la pantalla dels receptors i aquestes molècules.

Inducció de senyals intracel·lulars (cadena senyalització).

Missatgers secundaris (=intracel·lulars). Ex: Ca2+, AMPc, ETS.

Resposta: Divisió cel·lular, secreció, immigració, etc.

Transport

Adhesió i unions cel·lulars El teixit més important per estudiar les adhesions entre cèl·lules és el teixit epitelial. Figura

  • Unions entre epitelis
      1. Tight junction (unió íntima). Tota una colla de proteines de membrana que uneixen les membranes de les celules. No hi ha espai extracel·lular. Hi ha diferents graus d’intimitat. L’espai intercel·lular és molt estret però hi poden passar molècules petites com nutrients i altres. Actuen com a membranes semipermeables gràcies al control de l’espai intercel·lular. Impermeabilització de l’epiteli.
  1. Adherens junction (unió adherent o desmosoma en banda).

No hi ha contacte entre membranes. Hi ha unes proteïnes de

membrana (cadherines) que mantenen les membranes

separades i són aquestes a través de les quals es produeix

l’adhesió. Aquesta unió sí que permet el pas de molècules.

L’espai intracel·lular és més ampli que en la tight junction

però és igual que lo normal. Adhesió cel·lular.

    1. Desmosome (desmosoma puntiforme). Membranes separades igual que en el cas anterior però aquí l’espai intercel·lular és més gran. Proteïnes de membrana (cadherines) que formen una cremallera a