¡Descarga Guía temática DRET MERCANTIL 2013-14: Competencia Desleal - Prof. Hernando Cebria y más Apuntes en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!
DRET MERCANTIL 2013- Prof. Dr. Luis Hernando Cebrià
GUIÓ TEMA 4
DRET DE LA COMPETÈNCIA
(II). LA COMPETÈNCIA DESLLEIAL I DRET DE LA PUBLICITAT.
4.1. LA COMPETÈNCIA DESLLEIAL.
A. CONCEPTE, NORMES REGULADORES I ÀMBIT D’APLICACIÓ.
- La utilització de mitjans es consideren incorrectes o deslleials davant d’un mercat en competència. Tals mitjans perjudiquen generalment tant als competidors (o a un competidor en particular) com als consumidors. Per això, la defensa de:
- Un interés públic (perquè es falseja la lliure competència, que forma part de la «constitució econòmica»).
- L’ interés particular dels participants del mercat. a. Consumidors i usuaris. b. competidors danyats , que veuen disminuïdes els seus guanys o l’aparició de pèrdues, que poden portar a la desorganització o a la destrucció de la seua empresa.
- Regulació: Llei 3/91, de 10 de Gener, de competència deslleial :
- Una clàusula general per a delimitar quins actes poden ser considerats «deslleials» ( art. 4 LCD ) i
- Un conjunt de casos , relativament concrets, en els que es descriuen determinats actes de competència deslleial.
Àmbit d’aplicació:
- Àmbit objectiu: ( art.2 LCD ):
a. La realització d’un acte en el mercat. b. Que siga amb fins concurrencials , segons criteris d’ idoneïtat : referida a la promoció o difusió en el mercat de les prestacions pròpies o d’un tercer. c. Indiferent que l’acte siga anterior, coetani o posterior a una operació comercial i de la seua celebració.
- Àmbit subjectiu (art. 3 LDC ):
a. S’aplica a tots els operadors econòmics actuants en el mercat, siguen empresaris o no. S’inclou a artesans, agricultors, professionals liberals, etc. b. No s’exigeix una relació de competència entre el subjecte actiu i el passiu de l’acte constitutiu d’il·lícit concurrencial. Basta qualsevol relació o actuació que afecte de forma il·legítima a un altre empresari.
B) LA CLÀUSULA GENERAL PROHIBITIVA D’ACTES DE COMPETÈNCIA
DESLLEIAL.
- La clàusula general continguda en la llei serveix de clàusula oberta per a incloure qualsevol altre acte com de competència deslleial que no es trobe específicament regulat en la Llei.
- Clàusula general: «Es reputa deslleial tot comportament que resulte objectivament contrari a les exigències de la bona fe» ( art. 4 LCD ).
- Criteris.
- Objectivament : es prescindeix de la voluntat de l’autor, encara que siga rellevant per a determinar la reclamació de danys i perjuís.
- Bona fe : contingut objectiu derivat dels arts. 1258 CC i 57 CCom. i que és exigible a tot empresari i operador econòmic. Especialitat en les relacions amb consumidors i usuaris: tot comportament contrari a la diligència professional i empresarial d’acord amb les pràctiques honestes del mercat capaç distorsionar de manera significativa el comportament econòmic del consumidor mitjà. Respecte de:
a. La selecció d’una oferta o oferent.
b. La contractació d’un bé o servici.
c. El pagament del preu, total o parcial.
d. La conservació del bé o servici.
e. L’ exercici dels drets contractuals en relació amb els béns i servicis.
f. Una pràctica comercial que afecte al juí informat del consumidor.
C). ELS ACTES DE COMPETÈNCIA DESLLEIAL TIPIFICATS LEGALMENT.
Els supòsits concrets tipificats com a actes de competència deslleial, poden ser classificats en:
f) La inducció a la infracció contractual ( art. 14 LCD ): Referida a la inducció de treballadors, proveïdors i clients relacionats a l’empresa per contracte, que tinguen per fi: a. La difusió o explotació d’un secret industrial o empresarial, o b. Siguen acompanyades de circumstàncies tals, com l’engany, la intenció d’eliminar a un competidor del mercat o altres anàlogues.
2 Actes contraris al bon funcionament del mercat en general:
a) Els de confusió amb l’activitat, les prestacions o l’establiment aliens ( art. 6 LCD ). b) Els actes i omissions d’engany o inducció a error a les persones a qui es dirigeixen, per mitjà de la utilització o difusió d’indicacions incorrectes o falses (arts. 5 i 7 LCD ). Ha de poder afectar al seu comportament econòmic , en els següents aspectes:
- Existència o naturalesa del bé o servici.
- Les característiques del bé o servici.
- Servicis post-venda i reclamacions.
- Compromisos de l’empresari o professional.
- Preu o mode de fixació del preu.
- Naturalesa, qualificacions i drets de l’ anunciant (vgr. qualificacions professionals, Drets de propietat industrial o intel·lectual, Premis o distincions rebudes).
- Drets com consumidor. c) Pràctiques agressives : amb acaçament, coacció, força o amb influència indeguda ( art. 8 LCD ). d) Infracció de les lleis ( art. 15 LCD ).Els realitzats per qui es preval en el mercat d’un avantatge competitiu, que siga significatiu (ex. contractació de personal clandestí). e) L’abús de la dependència econòmica ( art. 16.2 LCD ). Manifestacions:
- La explotació de la situació de dependència econòmica dels seus clients i proveïdors.
- Trencament d’una relació comercial sense preavís de mínim 6 mesos.
- Obtenció de millors condicions de les pactades en el contracte de suministre davall la amenaça de trencament de les relacions comercials. f) Els actes de venda a pèrdua ( art. 17 LCD ): realitzats de forma sistemàtica de venda per davall del preu d’adquisició o de cost. Casos: a. Indueisquen a error als consumidors sobre el nivell de preus d’altres productes del mateix establiment.
b. Tinguen per efecte desacreditar la imatge d’un producte o establiment aliens, i c. Els encaminats a eliminar a competidors del mercat (o dumping ).
- Actes contraris als consumidors i usuaris:
a) Els actes de discriminació amb els consumidors, sense causa justificada ( art. 16 ). b) Els de confusió amb els béns o serveis d’un altre empresari ( art. 20 i 25 ). c) Engany :
- En codis de conducta i altres signes distintius de la qualitat ( art. 21 ).
- En pràctiques promocionals ( art. 22 ).
- Dels béns o serveis, la seua disponibilitat o els serveis postvenda ( art. 23 ).
- En informacions en mitjans de comunicació sense fer constar que tracta de publicitat ( art. 26).
- Informacions inexactes o falses de la contractació ( art. 27 ). e) Venda piramidal : condicionada a altres compres de tercers ( art. 24 LCD ). f) Pràctiques agressives amb coacció en l’establiment ( art. 28 ), acaçament en el domicili o per mitjans a distància ( art. 29 ), als menors ( art. 30 ) i altres ( art. 31 ).
D) ACCIONS I NORMES PROCESSALS CONTRA LA COMPETÈNCIA
DESLLEIAL.
- Accions per a combatre un acte de competència deslleial ( art. 32 LCD ):
1.- L’ acció declarativa de la deslleialtat de l’acte: Notes:
a. Si la pertorbació creada pel mateix subsisteix. b. Acció que tendeix a que es reconega que l’acte portat a terme és deslleial c. S’acumula normalment amb una altra de les previstes per la Llei (en especial la de indemnització per danys).
2.- L’acció de cessació de l’acte, o de prohibició del mateix. Moments:
a. prohibició si encara no s’ha posat en pràctica; b. cessació: evitar que l’acte de competència deslleial continue emportant-se a efecte.
Prescripció ( art. 35 LCD ):
- A l’any contat des del moment en què van poder exercitar-se i el legitimat va tindre coneixement de la persona que va realitzar l’acte de competència deslleial.
- En tot cas, pel transcurs de tres anys des del moment de la realització de l’acte. Especialitat: si afecta a l’interés general: l’acció de cessació no prescriu.
Diligencies preliminars: mateix règim que en les accions per violació de les patents ( art. 36 LCD ).
4.2. DRET DE LA PUBLICITAT.
A) PUBLICITAT IL.LÍCITA I DESLLEIAL: CONCEPTE I NORMES
REGULADORES.
- Definició de publicitat: Tota forma de comunicació realitzada per una persona física o jurídica, pública o privada en l’exercici d’una activitat comercial, industrial, artesanal o professional, a fi de p romoure de forma directa o indirecta la contractació de béns mobles o immobles, servicis, drets i obligacions.
- Normes reguladores:
- La Llei General de Publicitat 34/1988, d’11 de novembre , va incorporar al nostre sistema jurídic la Directiva de la CEE de 10 de setembre de 1984, sobre harmonització de disposicions en matèria de publicitat enganyosa.
- Art. 14 de La Llei 7/2010, de 31 de març, General de la Comunicació Audiovisual.
- Art. 282 CP tipifica com a delicte la publicitat falsa que puga causar un “perjuí greu i manifest als consumidors”. Pena de aprisió de sis mesos a un any o multa de 12 a 24 mesos.
- Concurs de normes amb la Llei de Competència Deslleial. Aplicació subsidiària, segons el principi d’especialitat.
Àmbit d’aplicació de la publicitat: ( arts. 2 i 17 LGP ):
a. En sentit ample: publicitat és tota comunicació en què concórreguen:
- Emissió de un missatge alié al mitjà de comunicació.
- Retribució pel servici prestat. b. Excloses: altres activitats publicitàries sense fins empresarials (ex. Fins ecològics, religiosos, d’interés públic, etc).
Amb caràcter general l’ article 3 LGP considera il·lícita:
a) La publicitat que atempte contra la dignitat de la persona o vulnere els valors i drets reconeguts en la Constitució , En particular: l’honor, la intimitat, i la pròpia imatge i la protecció de la joventut, la infància i la dona. b) La publicitat subliminal : no siga conscientment percebuda. (art. 4 LGP ). c) La que infringeisca el que disposa la normativa que regule la publicitat de determinats productes, béns, activitats o servicis ( art. 5 LGP ). Ex. Alcohol (prohibició de publicitat en la televisió si supera el 20 de graduació), productes sanitaris, jocs d’atzar. d) La publicitat enganyosa, deslleial i agressiva : Llei de Competència Deslleial.
B) LES ACCIONS I NORMES PROCESSALS CONTRA LA PUBLICITAT
IL.LÍCITA I DESLLEIAL.
- S’apliquen les accions de la competència deslleial ( art. 6 LGP ).
- Especialitat: legitimació activa per publicitat discriminatòria o vexatòria per a la dona. a. Els organismes públics de protecció de la dona. b. Associacions en defensa de la dona. c. Fiscalia.
C). ELS MITJANS D’AUTOCONTROL DE LA PUBLICITAT.
- Autocontrol referit a l’actuació pels subjectes creadors i emissors de la publicitat. Mitjans:
- Per la “ Associació per a l’autoregulació de la comunicació comercial ”: afiliació d’anunciants, agències i mitjans de publicitat. El seu Jurat emet resolucions que sense tindre caràcter d’ arbitratge vincula als associats i incoen procediments davant dels Tribunals de justícia Va redactar: a. Un Codi de conducta publicitària , que conté les Normes deontològiques, de 19 de desembre de 1996. b. Un Codi ètic de comerç electrònic i publicitat interactiva , de 28 de novembre de 2002. d. Codis de conducta per activitat (vgr. cine o internet) o per sectors (ex. productes farmacèutics, tabac, alcohol, joguets).
- Normes d’emissió de publicitat en radiotelevisió espanyola.
- Codis i Regles de pràctiques de la Cambra Internacional de Comerç (ICC).
