¡Descarga Concepto de Sociedad: Tipos y Principios - Prof. Hernando Cebria y más Apuntes en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!
DRET MERCANTIL 2012- Prof. Dr. Luis Hernando Cebrià
GUIÓ TEMA 7
DRET DE SOCIETATS. SOCIETATS MERCANTILS. TEORIA
GENERAL. SOCIETATS PERSONALISTES.
7.1. EL DRET DE SOCIETATS. CONCEPTE, FONAMENT I ÀMBIT.
- Diferenciar conceptes de societat:
a. En sentit estricte: contracte que uneix a dos o més persones per a desenrotllar una activitat econòmica amb ànim de lucre , és a dir per a obtindre beneficis repartibles entre els socis ( art. 1665 Cc i 116 CCom. ). Excepció: societat unipersonal. b. Concepte ampli: causa del contracte: es substitueix l’ànim de lucre i repartiment dels guanys per la creació una organització a través de la qual els socis puguen aconseguir altres fins comuns. Notes:
- Principi de economicitat.
- Formes d’organització empresarial: Inclou les societats mercantils i civils, els cooperatives i els mútues.
- Fonament: art. 38 CE reconeix la llibertat empresa en el marc d’economia de mercat i art. 22 CE consagra el dret d’associació. La interpretació conjunta permet l’exercici col·lectiu de la llibertat empresa i de contractació per mitjà de societats en quant agrupació voluntària de persones.
- Àmbit: el dret de societats té un triple àmbit:
- Com a tècnica d’organització. Tres nivells: a. Externa d’empresa: davant del mercat, especial rellevància normes imperatives de tutela dels creditors. b. Interna d’empresa: relacions i drets i deures dels socis :
- Patrimonials (participació en els beneficis, a la quota de liquidació, deure d’aportació), i
- Administratius (participació en òrgans socials), classes d’accionistes, òrgans socials (juntes, administració). c. De les estructures supraempresarials: grups de societats.
- Conjunt de principis eticopatrimonials que jerarquitzen els interessos econòmics i socials entorn a l’empresa : a. Conceptes d’ interès social i interès d’empresa ( art. 226 LSC ). b. Principis d’igualtat de tracte de la societat davant dels socis ( art. 97 LSC ) c. Deure de fidelitat del soci a la societat.
- Conjunt de disposicions legals de tres legisladors: a. Estatal, amb caràcter general. b. CCAA (per a cooperatives, caixes d’estalvis i fundacions) i c. UE (Reglaments i Directives societàries). Ex. Societat Europea.
7.2. CONCEPTE LEGAL DE SOCIETAT. ELEMENTS DEL CONTRACTE DE
SOCIETAT. TIPOLOGIA (REMISSIÓ A TEMA 2).
- Art 116 CCom. , semblant al art. 1665 CC defineix la societat com el contracte pel qual dos o mes persones s’obliguen a posar en fons comuns béns, indústria o alguna de estes coses per a obtindre un lucre, per al repartiment dels guanys.
- Característiques:
- Intervenció de dos o més persones: és un contracte plurilateral. Excepció: SA i SL poden ser unipersonals ( art. 12 LSC ).
- Obligació d’ aportació dels socis : béns o servicis.
- Un contracte de col·laboració : societat caracteritzada per un aspecte dinàmic. Organització.
- Finalitat d’ obtenció de lucre. Principi d’economicitat i distribució dels beneficis entre els socis –excloses l’associació, al cooperativa i fundacions.- concepte estricte de societat: Manifestacions: a. Principi d’atribució al soci del “ valor real ” de la seua participació en la liquidació de la societat. b. Els òrgans socials no poden autoritzar donacions a càrrec del patrimoni social: necessari consentiment de tots els socis. c. Reconeixement d’uns drets individuals dels socis : accions individuals de responsabilitat front als òrgans socials.
- Societats de capital: a. Major separació entre el patrimoni social i dels socis: distinció entre les juntes generals , on participen el socis, i l’òrgan d’administració. b. Principi de transmissibilitat de la condició de soci i separació de la societat.
- Col·lectiva : Característiques: a. Socis intervenen en la gestió social , i b. Tenen una responsabilitat il·limitada, solidària i de segon grau pels deutes i responsabilitats socials.
- Comanditària simple : Dos classes de socis: a. Uns socis col·lectius. b. Socis comanditaris : no intervenen en la gestió social i tenen una responsabilitat limitada a les seues aportacions.
- Comanditàries per accions : uns socis son col·lectius i altres ho son per mitjà d’accions, com en la SA, el règim de la qual actua com a supletori.
- SA : capital mínim de 60.000 euros i dividit en accions. Principis: a. Imperativitat de la seua normativa, b. Mobilitat dels accionistes per mitjà de la transmissió dels accions. c. Responsabilitat limitada dels accionistes.
- SL : Divisió del capital en participacions amb capital mínim de 3.000 euros. Principis: a. Règim dispositiu , b. Limitacions a la transmissibilitat de les participacions socials i c. Responsabilitat limitada dels socis.
No cap la constitució de societats mercantils fora d’estes formes: numerus clausus ( art. 122 CCom. ) Puntualitzacions a la regla general de tipicitat de les formes socials:
- Sí que caben subtipus de modalitat dins de la flexibilitat reconeguda pel seu règim a cada societat: fundadors han de respectar estos límits. Ex. Societat amb títols cotitzats en mercats secundaris. LMV.
- Existeixen normatives especifiques dins del tipus social general segons l’activitat. Ex. financeres i assegurances.
- Al costat dels cinc tipus generals de societats mercantils de l’ art. 122 CCom. l’ordenament jurídic ha introduït altres formes específiques de societats
mercantils per mitjà de lleis especials:
- Societats laborals (SA o SL).
- Societats de garantia recíproca.
- Entitats de capital risc.
- Les agrupacions d’interés econòmic.
- Societats cooperatives i mutualitats.
- Societat limitada nova empresa.
7.3. SOCIETAT I FIGURES AFINS: COMUNITATS DE BÉNS I COMPTES EN
PARTICIPACIÓ.
Constituïda la societat amb els requisits legals tindrà personalitat jurídica per a tots els seus actes i contractes ( art. 116.2 CCom. i art. 33 LSC ).
Diferenciar de:
- Comunitats de bens :
a. Quan la propietat d’una cosa pertany en proindivisió a diferents persones ( art. 392 CC ). b. Els bens que conformen l’empresa poder pertànyer a diferents persones en proindivisió que els utilitzen per al exercici d’activitats empresarials o professionals i comparteixen les despeses ( art. 393 CC ). c. La comunitat no té personalitat jurídica : no pot obrar per sí mateixa ni té capacitat per actuar com a tal en el mercat. d. Seran empresaris el copropietaris per la seua quota en la comunitat i l’ús dels bens comuns amb finalitat econòmica ( art. 394 CC ). e. Principi de lliure dissolució de la comunitat: actio comuni dividundo ( art. 400 CC ). Límit: pacte per deu anys.
- Comptes en participació.
a. Definició: contracte de col·laboració , que no constitueix societat, pel que una persona ( el partícip ) contribueix patrimonialment en l’activitat d’un empresari (el gestor ) amb la finalitat de participar en els resultats de la dita activitat econòmica.
b. Règim jurídic: art. 239 a 243 CCom.
c. Característiques:
- El partícip ha d’aportar capital , és a dir, qualsevol bé de caràcter patrimonial i per qualsevol títol ( art. 239 CCom .).
7.4. SOCIETATS CIVILS I SOCIETATS MERCANTILS.
- Rellevància de la qualificació de la societat com a mercantil:
- Aplicació de les especialitats en els contractes mercantils ( art. 51 i ss. CCom. ).
- Aplicació a la societat de l’estatut d’empresari : sotmetiment als regles de comptabilitat, col·laboradors, etc.
Criteris:
- Les societats personalistes són mercantils si la seua activitat constitueix objecte de comerç i pot ser inscrita al registre mercantil ( art. 2 i 16 CCom. ).
- Les societats personalistes són civils si tenen objecte civil –activitats tradicionalment excloses del comerç : agràries, artesanes, professionals, d’artistes, d’autors i de periodistes ( art. 1.2 CCom. ).
- En els societats capitalistes: principi de mercantilitat per la forma.
Les societats de capital , qualsevol que siga el seu objecte, tindran sempre caràcter mercantil ( art. 2 LSC ). Societats civils per activitat requereixen l’actuació directa d’agricultor, artesà o professional. En els societats de capital només és pot aportar béns, no treball, per la qual cosa és irrellevant esta activitat. També son sempre mercantils les Agrupacions d’Interés Econòmic i les Societats de Garantia Recíproca , segons la seua normativa particular.
Les societats seran civils quan:
- Quant al contingut: desenrotllen activitats que no recaiguen dins del concepte d’actes de comerç.
- Quant a la forma: no adopten forma de societat de capital.
7.5. REQUISITS DE LA CONSTITUCIÓ DELS SOCIETATS MERCANTILS.
- Constitució per mitjà d’ escriptura pública i inscripció en el Registre Mercantil : art. 19.2 i 119 CCom.
- El contracte de societat no és un contracte formal : regeix el principi de llibertat de forma ( art. 117 CCom. ). La societat existeix per al Dret des de la seua constitució per mitjà del contracte orgànic.
- Diferenciar tres moments:
- Constitució per mitjà del contracte orgànic pel qual els socis posen en comú determinades coses o treball: societat en constitució.
- Els socis incorporen el contracte social a escriptura intervinguda per un fedatari públic: societat en formació.
- La escriptura pública es portada e inscrita en el Registre Mercantil competent: societat amb personalitat jurídica plena. Si no s’inscriu: societat irregular.
- La falta d’inscripció de la societat en el Registre mercantil:
- Impedeix l’obtenció dels beneficis registrals : a. Efectes derivats dels principis de legitimació, bona fe, prioritat, etc. b. No es pot inscriure cap acte relatiu a la societat: principi de tracte successiu.
- Responsabilitat solidaria dels gestors pels actes en el que intervinguen; no de la societat ni dels socis ( art. 120 CCom. ). Excepció: Les societats de capital constituïdes per mitjà d’escriptura pública que haja iniciat els seues operacions (sinó supòsit de societat oculta), abans estar inscrita és troba en formació ( art. 37 LSC ). Règim aplicable: a. Forma un patrimoni. b. Hi ha administradors socials. c. Es reconeix certa personificació : Diferenciar: i. Dels contractes celebrats pels administradors dins dels seues facultats: respon la societat amb el patrimoni format per les aportacions dels socis i els socis fins al límit de la seua obligació d’aportar. ii. Els restants actes vincularan solidàriament a qui els hagueren celebrat. Efectes de la inscripció de les societats de capital al Registre:
- Adquisició de personalitat jurídica plena : separació del patrimoni social del patrimoni dels socis ( art. 33 LSC ).
- Trasmisibilitat dels participacions i dels accions ( art. 34 LSC ).
- Naixement dels òrgans socials.
- Frau de llei i abús de dret ( art. 7.2. CC )
Ex.: evasió fiscal, evitació de controls administratius.
7.7. SOCIETAT COL·LECTIVA I SOCIETAT COMANDITARIA.
A) SOCIETAT COL·LECTIVA.
a) Concepte i característiques.
- Definició: Societat personalista que desenrotlla una activitat mercantil davall una raó social i en la qual tots els socis responen de forma subsidiària a la societat del compliment dels deutes socials, i personal, il·limitada i solidàriament entre ells. ( art. 125 a 144 CCom. ).
- De la definició es desprèn que:
- És una societat personalista : són rellevants les condicions personals dels socis.
- Ha de desenrotllar una activitat mercantil : un acte de comerç; si no, seria societat civil.
- Actua amb una raó social : no una denominació social com les societats de capital.
- Tots els socis responen de forma subsidiària a la societat del compliment dels deutes socials, i personal, il·limitada i solidàriament entre ells: a diferència de la societat comanditària.
- Notes característiques:
- És una “ societat de treball ”: art. 129 i ss. CCom. La societat col·lectiva constitueix una comunitat de treball que faculta a tots els seus socis a participar en la direcció i maneig dels negocis socials. Esta facultat pot limitar-se als estatuts socials , però en cas algun pot desvincular el soci de tota intervenció en el maneig de la societat.
- És una “ societat personalista”. La persona del soci és un element essencial, de manera que el crèdit de la societat es vincula al dels socis. Vid. art. 143 CCom. respecte de la transmissió en la posició de soci. Vid. art. 138 i 140 CCom. respecte del soci industrial : a. Únicament aporta treball. b. No pot participar de la gestió de la societat. b. Excepte pacte, dret a beneficis com el capitalista de menor participació.
- Regla general de la unanimitat per a la modificació de l’escriptura fundacional: art. 212 RRM.
- El nom de la societat no és una denominació social, sinó una “ raó social”. a. La raó social haurà d’estar integrada pel nom i cognoms d’un o més dels socis , a la qual cosa s’ha d’afegir l’expressió “i companyia” ( art. 126 CCom. ). b. Menció, per a la seua inscripció en el Registre Mercantil de la menció societat col·lectiva, o les sigles SC o SRC ( art. 403 RRM ). c. Es prohibeix la inclusió en la raó social de nom de persones que no siguen socis. Si alguna persona incloguera el seu nom sense ser soci respondrà solidàriament dels deutes socials.
- “ Societat de responsabilitat il·limitada ”. Arts. 127 i 237 CCom. : els socis responen personal, il·limitada i solidàriamen t de les obligacions socials, una vegada feta excussió dels béns de la societat.
- És una societat mercantil , per l’activitat. Té atribuïda personalitat jurídica , i, per tant els socis manquen de la condició d’empresaris.
- Davant de la falta de separació patrimonial absoluta entre la persona jurídica i els socis, les societats col·lectives en l’actualitat han quedat destinades a les següents funcions:
- És la societat general : Règim aplicable a les societat mercantils en les que els socis no hagen adoptat una forma determinada.
- El seu règim és aplicable a les societats irregulars.
- Règim subsidiari de les Agrupacions d’Interés Econòmic.
b) Relacions jurídiques internes en la societat col·lectiva.
Diferenciar:
- Relacions internes : a. Entre la societat i els socis. Principis generals: 1. Principi d’ igualtat de tracte de la societat als socis. 2. Deure de fidelitat del soci a la societat. 3. Drets patrimonials i administratius. 4. Responsabilitat dels òrgans socials enfront del soci. b. Relacions entre els socis. Pactes estatutaris i extraestatutaris.
- Relacions externes : relacions entre la societat, per mitjà de la seua representació legal, i els tercers.
b. Restants socis: Diferenciar:
- Si la societat no té un objecte determinat: no poden realitzar operacions mercantils per compte propi sense mediar consentiment de la societat ( art. 136 CCom. ). Ara bé, el consentiment es presumeix , i la negativa ha de basar-se en el resultat d’un perjuí efectiu i manifest a la societat per l’activitat desenrotllada.
- Si la societat té un objecte determinat: la prohibició queda limitada a l’objecte social ( art. 137 CCom. ). Excepció: si pacte especial en contrari.
B. Relacions administradors-socis. Classes d’administradors:
- Administradors conjunts : quan no s’haja pactat una administració privativa tots els socis tenen dret a concórrer en la gestió de la societat. (art. 129 CCom. ).
- Administrador estatutari : designat en l’escriptura social constitutiva. Nomenament és irrevocable , però si de la seua gestió es deriva perjuí a la societat els socis poden nomenar entre ells un coadministrador que intervinga les seues operacions o demanar la rescissió judicial del seu contracte ( art. 132 CCom. ).
- Si es nomena un administrador fora de l’escriptura social : relació jurídica de carácter orgànic. Pot ser revocat en qualsevol moment , llevat que en l’acord s’exigisca justa causa.
C. Relacions administradors-societat:
- Quan tots estiguen facultats per a concórrer en la direcció i maneig de la societat: s’han de posar d’acord per a tot contracte que interese a la societat ( art. 129 CCom. ). Excepció: soci industrial , en principi, no pot participar de la gestió de la societat ( art. 138 CCom. ) Negativa d’un dels socis no afecta a la validesa del contracte però els socis que el porten a terme hauran de respondre de l’eventual dany que ocasione a la societat ( art. 130 CCom. ).
- Quan l’administrador siga designat en l’escriptura fundacional o en un altre pacte entre els socis: els altres no poden impedir els efectes de les obligacions que contraga en nom de les societat ( art. 131 CCom. ).
- L’administrador ha d’exercir el seu càrrec amb la diligència d’un ordenat empresari ; per a la determinació de responsabilitat s’exigeix dol, abús de facultats o negligència greu ( art. 144 CCom. ).
- El càrrec és retribuït en funció dels gastos particulars que genere la seua funció ( art. 139 CCom. ).
Relacions jurídiques externes en la societat col·lectiva.
Relacions entre la societat, per mitjà de la seua representació legal, i els tercers:
- Administradors representen a la societat i estan autoritzats per a usar la firma social ( art. 127 CCom. ). Capacitat d’obligar a la societat com a persona jurídica.
- Tots els socis són responsables pels deutes de la societat , sense que esta responsabilitat puga suprimir-se per pacte estatutari. Sí admissible pactes pels què: a. Un soci renuncie al benefici d’excussió prèvia del patrimoni social. b. Pactes entre els socis que mitiguen la responsabilitat d’un soci en perjuí dels restants , sempre que no excloguen la seua responsabilitat i no resulten en abús de dret.
- Característiques de la responsabilitat: a. Personal i il·limitada ( art. 127 CCom. ). b. Responsabilitat subsidiària, amb benefici d’excussió : Qui reclame responsabilitat ha d’haver exigit prèviament de la societat i perseguit els seus béns ( art. 237 CCom ). c. Responsabilitat solidària entre els socis ( art. 1144 i ss. Cc ). Especialitat: socis industrials no assumeixen les pèrdues que siguen resultat de l’activitat ( art. 141 CCom. ). Excepció: pacte en contrari.
B. LA SOCIETAT COMANDITÀRIA SIMPLE.
a) Concepte i característiques.
- Concepte: Societat de tipus personalista que exerceix una activitat mercantil en què coexisteixen socis col·lectius, que responen il·limitadament dels deutes socials, i socis comanditaris, la responsabilitat dels quals es limita a la seua aportació patrimonial.
- Característiques ( art. 145 a 150 CCom. ):
- És una societat de tipus personalista : no capitalista. Els socis poden aportar treball. Soci industrial: art. 138 CCom.
Si no es preveu res: dret a ser informat dels comptes anuals , junt amb els antecedents i documentació relativa a elles.
B. Relacions administradors-socis:
- Davant de la defectuosa gestió del soci col·lectiu estatutari: els restants poden sol·licitar la rescissió del contracte per mitjà de decisió judicial ( art. 211 RRM ).
- El soci comanditari no pot realitzar cap acte d’administració. Sanció: a. Indemnització de danys i perjuís en cas de dol o negligència greu : remissió de l’ art. 149 CCom. a l’ art. 144 CCom. b. Separació de la societat ( art. 218.2 CCom. ).
b) Relacions jurídiques externes en la societat comanditària.
- La representació de la societat només pot ser conferida als socis col·lectius ( art. 148 in fine ). Si el soci comanditari intervé en la gestió social, respon com si fóra soci col·lectiu.
- Responsabilitat dels socis: ii. Soci col·lectiu: respon il·limitadament dels deutes socials. iii. Soci comanditari: responsabilitat es limita a l’import que haja compromés aportar a la societat ( art. 148 CCom. ). i. Si no realitza totalment l’aportació promesa, els creditors socials tenen una acció directa contra ell per reclamar-la (acció subrogatòria → art. 1.111 del C.c. ). ii. El soci comanditari respon il·limitadament dels deutes socials quan consenta la inclusió del seu nom en la raó social ( art. 147 CCom. ).
C. SOCIETAT COMANDITÀRIA PER ACCIONS
- Definició: Societat el capital de la qual està dividit en accions, format per les aportacions dels socis, un dels quals, almenys, respondrà personalment dels deutes socials com a soci col·lectiu ( art. 1.4 LSC ).
- De la definició es desprèn que
- És una societat mixta, personalista-capitalista : a. Els socis han de realitzar aportacions. b. Des del punt de vista de la responsabilitat, ha d’haver-hi almenys un «soci col·lectiu».
- La responsabilitat dels administradors s’equipara a la dels socis col·lectius : responsabilitat il·limitada, solidària entre si i subsidiària respecte de la societat ( art. 252.1 LSC ).
A. Semblances amb la SA:
- Hi ha un « únic capital social », dividit en accions, integrat per les aportacions de tots els socis.
- Hi ha una « Junta General » que integren tots els socis i que, en principi, té les mateixes facultats que en la societat anònima.
- Actua com a règim supletori la Llei de societats anònimes ( art. 3.2 LSC ).
- Sempre és mercantil per la forma ( art. 2 LSC ).
B. Diferències amb la societat anònima:
- Els socis col·lectius han de figurar en els Estatuts socials ( art. 23 e. LSC ).
- Els socis col·lectius han d’assumir l’ administració social ( art. 252.1 LCS ). Responsabilitat: a. Respondran per culpa, personalment i il·limitadament , com tot administrador, de la gestió social. b. A més, com a socis col·lectius, respondran il·limitadament, solidàriament i subsidiàriament dels deutes socials fins que es publique el seu cessament com a administrador al Registre mercantil ( art. 252. LSC ).
- La societat pot optar entre ( art. 6.3 LSC ): a. Una denominació objectiva. b. Una « raó social ». En aquest cas, els administradors-socis col·lectius o algun d’ells hi han d’incloure el seu nom.
- Les modificacions dels estatuts socials exigeixen el consentiment exprés de tots els socis col·lectius quan es referisquen a ( art. 294 LSC ): a. Nomenament d’administradors, b. Modificació del règim d’administració, c. Canvi d’objecte social, o d. Pròrroga de la duració de la societat, Resta de casos: aprovació de la Junta general.
- Separació del càrrec d’administrador requereix modificació dels estatuts socials per mitjà d’acord de la junta general, en què el soci afectat té un deure d’abstenció ( art. 252.2 i 4. LSC ). Si no hi ha justa causa: dret a indemnització.
