

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Este documento introduce el concepto de variables experimentales y sus diferentes criterios de clasificación: estadístico y metodológico. Se explica el significado de variables qualitativas y quantitativas, contínuas y discretas, y la importancia de la variable independiente y dependiente en un experimento. Además, se aborda el concepto de variabilidad, control experimental y la importancia de minimizar la variancia de error y sistemática.
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Qualitatives
Variables Contínues
Quantitatives
Discretes
Les variables qualitatives es refereixen a aspectes, propietats o atributs dels individus que són objecte d'estudi. Estan formades per categories que no mantenen entre si relació quantitativa alguna.
Les variables quantitatives es refereixen a propietats o atributs que impliquen el concepte de magnitud, com per exemple el pes o l'altura. Es poden dividir en contínues o discretes: les variables quantitatives contínues es refereixen a aquells atributs que poden mesurar-se amb un alt grau de precisió, per exemple la "intensitat de resposta"; en canvi, les variables quantitatives discretes es refereixen a aquells atributs que només permeten una simple enumeració dels seus valors, un exemple seria la "quantitat de paraules recordades".
Des del punt de vista metodològic les variables experimentals solen classificar-se en "variable independent" i "variable dependent". Alhora de centrar-nos en la pràctica experimental, aquesta classificació és la que més ens interessa per la implicació que té alhora de formular la hipòtesi.
La variable independent és la condició antecedent, la qual és escollida per l'experimentador per poder avaluar el seu efecte en els canvis observats en la conducta. Per tant, qualsevol variable que sigui manipulada per l'experimentador és considerada com variable independent.
La variable dependent és la variable de mesura, gràcies a la qual s'espera trobar si la variable independent exerceix o no algun efecte, l'adequada selecció d'aquesta constitueix un aspecte important de tot l'experiment, ja que d'això depèn la bona verificació de la possible acció dels tractaments. En psicologia, la variable dependent és la conducta dels individus en alguns dels seus aspectes o característiques.
El control experimental
Els controls són necessaris en els dissenys d'investigació perquè es redueixen les variàncies i perquè s'eliminen els efectes de les variables estranyes. El concepte de control es troba associat al concepte de variància, tot i que és fàcil calcular la variància d'un conjunt de dades, apareixen dificultats quan es pretén aplicar el concepte estadístic de variància, dins del context metodològic experimental. És la variància un dels principals objectius de la metodologia experimental i la raó per la que se li associa al terme de control.
La variància
La variància és referida a una evidència empírica que es constata en l'execució de qualsevol experiment, és a dir, el conjunt de dades obtingudes d'una investigació experimental, són disperses i presenten clares diferències. Per tant, la variabilitat constitueix un fet empíric inqüestionable i és el nostre propòsit esbrinar les causes d'aquesta variabilitat.
Per aclarir el que s'ha dit anteriorment farem referència a una situació experimental. Suposem que un experimentador vol comprovar l'existència d'una relació causal entre dues variables. Per fer-ho, planteja un experiment de dos grups. Al primer grup (grup experimental) li aplica un tractament, mentre que al segon (grup control) no li aplica. El que l'experimentador vol és que variïn entre si, i utilitzant aquest mètode provocarà una variació que sigui únicament atribuïble a l'acció del tractament.
Quan varia la variable independent es genera una variació que és conseqüència de l'acció d'un conjunt de variables ambientals, organístiques i socials. Aquestes fonts de variació acostumen afectar a les dades empíriques de l'acció del tractament i afecten de forma concreta i diferencial les respostes dels individus que difícilment poden controlar-se de forma directa. Partint d'això, podem dividir la variància total observada d'un conjunt de dades procedents de dos grups de tractament en variància sistemàtica i variància de l'error.
La variància sistemàtica es pot definir com "la tendència que presenten els subconjunts de dades, procedents dels grups experimentals, a desviar-se o orientar-se en un sentit més bé que en un altre". No sempre la causa d'aquesta tendència és atribuïble a la manipulació de la variable independent, moltes vegades és degut a la presència de factors no controlats.
La variància de l'error es defineix com "el conjunt de fluctuacions que presenten les dades com conseqüència de l'atzar". No es tracta d'una variància totalment sistemàtica i predicible. La variància de l'error s'estima en funció de les diferències entre les dades que es generen dins de cada grup experimental. Existeixen possibles causes d'aquest tipus de variància: