Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


metode seleccio, Apuntes de Psicología

Asignatura: metodos de investigacion cuantitativa, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 19/10/2017

marguime
marguime 🇪🇸

3.9

(200)

60 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Mètode Selectiu
Mètodes d'Investigació
1)-
1. Estem fent una investigació per comprovar la incidència de
comportaments pertorbadors a les aules de l'UAB. En aquest context,
una llista actualitzada i exhaustiva que ens permeti accedir a tots els
alumnes del campus és:
1.. A ? La unitat d’anàlisi de la investigació.
1.. B :-) El marc mostral de la investigació.
1.. C ? La mostra de l’estudi.
1.. D ? Un dels elements de la mostra.
A)- No és correcta, ja que la unitat d’anàlisi seria cada estudiant.
B)- Correcte! D’aquesta llista escollirem la nostra mostra.
Espanyol Anglès
Marco muestral Sampling frame
Muestra Sample
C)- No és correcte, la mostra fa referència al conjunt d’estudiants que participen en
l’estudi.
D)- Incorrecte: aquesta llista ens permet escollir els elements de la mostra, però la
llista no n’és un d’ells.
2)-
1. Volem realitzar una enquesta per conèixer quin és el nombre d’alumnes
que deixa el mòbil encès durant les hores de classe. Per escollir els
alumnes decidim fer un mostreig probabilístic entre tots els estudiants de
la facultat. Per tant, en aquest cas:
1.. A :-) Fem servir l’atzar per obtenir els participants en l’estudi.
1.. B X Fem servir un mostreig no aleatori per escollir la mostra.
1.. C X Cada estudiant de la facultat té una probabilitat
desconeguda i no nul•la de formar part de la mostra.
1.. D ? Fem servir un estudi experimental en el que la mostra
són els alumnes.
A)- Molt bé!! A part d’això sabem que els alumnes tenen una probabilitat
coneguda i no nul•la de formar part de la mostra.
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga metode seleccio y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Mètode Selectiu

Mètodes d'Investigació

  1. Estem fent una investigació per comprovar la incidència de comportaments pertorbadors a les aules de l'UAB. En aquest context, una llista actualitzada i exhaustiva que ens permeti accedir a tots els alumnes del campus és: 1..A? La unitat d’anàlisi de la investigació.

1..B :-) El marc mostral de la investigació.

1..C? La mostra de l’estudi.

1..D? Un dels elements de la mostra.

A)- No és correcta, ja que la unitat d’anàlisi seria cada estudiant.

B)- Correcte! D’aquesta llista escollirem la nostra mostra.

Espanyol Anglès Marco muestral Sampling frame Muestra Sample

C)- No és correcte, la mostra fa referència al conjunt d’estudiants que participen en l’estudi.

D)- Incorrecte: aquesta llista ens permet escollir els elements de la mostra, però la llista no n’és un d’ells.

2)-

  1. Volem realitzar una enquesta per conèixer quin és el nombre d’alumnes que deixa el mòbil encès durant les hores de classe. Per escollir els alumnes decidim fer un mostreig probabilístic entre tots els estudiants de la facultat. Per tant, en aquest cas: 1..A :-) Fem servir l’atzar per obtenir els participants en l’estudi.

1..B X Fem servir un mostreig no aleatori per escollir la mostra.

1..C X Cada estudiant de la facultat té una probabilitat desconeguda i no nul•la de formar part de la mostra.

1..D? Fem servir un estudi experimental en el que la mostra són els alumnes.

A)- Molt bé!! A part d’això sabem que els alumnes tenen una probabilitat coneguda i no nul•la de formar part de la mostra.

Espanyol Anglès Azar (aleatorio) Random

B)- Incorrecte! Al mostreig probabilístic sí que intervé l’atzar

C)- Incorrecte; en aquest tipus de mostreig els alumnes tenen probabilitats conegudes de formar part de la mostra.

D)- Incorrecte; el disseny que fem servir és un disseny d’enquesta i no pot ser experimental degut a que no fem cap mena d’intervenció.

3)-

  1. (^) Volem realitzar una enquesta a 200 estudiants universitaris de totes les universitats d’Espanya per conèixer en quina mesura empren el mòbil per enviar sms a l’aula mentre es fa classe. En aquest cas, en comptes de mostrejar als alumnes es selecciona una mostra aleatòria d'universitats espanyoles. Com anomenem doncs les universitats?: 1..A? Estrats.

1..B :-) Conglomerats.

1..C? La mostra.

1..D? Cap de les anteriors és correcta.

A)- Incorrecte; per anomenar-lo estrat hauríem de considerar com a unitat de mostratge a cada estudiant.

B)- Molt bé!!! Diem que un conglomerat és la unitat de mostratge de l’estudi; i en aquest cas ho és cada universitat. Dins de cada univesritat esperem que hi hagi tanta heterogeneitat com hi ha a la població d'universitaris espanyols.

Espanyol Anglès Conglomerados Clusters Unidad de muestreo Sampling unit

C)- Incorrecte: la mostra fa referència al nombre definitiu d’estudiants que participen a l’estudi.

D)- Hi ha una correcta. La diferència principal en què es basa aquesta pregunta és en que a l’estrat, la unitat de mostratge és l’element, i en el conglomerat, la unitat de mostratge és el mateix conglomerat.

4)-

  1. Volem extreure informació mitjançant una enquesta sobre l’hàbit de fer servir el mòbil a classe per part dels alumnes. Amb quin objectiu principal farem servir una tècnica de mostreig aleatori?: 1..A? Per evitar falses respostes.

1..B :-) Per obtenir una mostra representativa.

1..C? Per realitzar una enquesta no és important el mostreig.

  1. Hem fet un estudi d’enquesta per conèixer l’actitud dels alumnes respecte al fet “d’enganxar xiclets a la taula”. Per tal de fer aquest estudi hem seleccionat unitats de mostratge. Quan parlem d’unitat de mostratge a què ens estem referint?: 1..A :-) A cadascun dels elements que formen el marc mostral.

1..B? La unitat mostral està composada pels alumnes enquestats i l’investigador.

1..C? La unitat de mostratge en aquest cas és el conjunt de tots els alumnes que formen la totalitat de la mostra.

1..D? A una de les variables que formen part de la investigació.

A)- Correcte!! En el nostre cas pot ser cada alumne o també pot ser un conglomerat com ara una classe, per exemple.

Espanyol Anglès Marco muestral Sampling frame Conglomerados Clusters

B)- L’investigador mai forma part de la mostra.

C)- Fals; la unitat de mostratge es refereix a cada element del marc mostral.

D)- Incorrecte; quan parlem de mostratge no fem referència a les variables, si no als subjectes que formen part de la mostra; en el cas que ens ocupa les unitats mostrals poden ser, per exemple, cada alumne, cada classe...

7)-

  1. En una investigació sobre els comportaments pertorbadors a les aules de la facultat es decideix fer un procés d’enquesta en el qual ens hem de plantejar diverses coses, com per exemple, quin tipus d’afixació hem de fer servir. Ens podries ajudar a diferenciar entre afixació òptima / afixació proporcional / afixació simple?: 1..A? Afixació en la qual el nombre d’elements es pondera per la variança de la variable en estudi dins de l’estrat / afixació en la qual el número d’elements és igual per cada estrat / afixació en la que el número d’elements es proporcional a la mida de l’estrat en la població.

1..B? Afixació en la que el número d’elements es proporcional a la mida de l’estrat en la població / afixació en la qual el nombre d’elements es pondera per la variança de la variable en estudi dins de l’estrat / afixació en la qual el número d’elements és igual per cada estrat.

1..C :-) Afixació en la que el número d’elements s’estableix en funció de la variança de la variable en estudi dins de l’estrat / afixació en la que el número d’elements es proporcional a la mida

de l’estrat en la població/ afixació en la qual el número d’elements és igual per cada estrat.

1..D? Cap de les anteriors és correcta.

A)- No és correcta, ja que has confós l’afixació proporcional amb la simple.

B)- No és correcta, ja que has confós l’afixació proporcional amb la òptima

C)- Correcta!!!

Espanyol Anglès Afijación proporcional Proportionate allocation Afijación simple Simple allocation Afijación óptima Optimum allocation

D)- (Revisa la teoria al manual de l’assignatura)

8)-

  1. Com a investigador t’interessa estudiar el fet de que els alumnes facin comentaris molestos sobre el professor a l’aula mentre es fa classe. Per les característiques que envolten el teu estudi decideixes que el millor és fer un disseny ex post facto prospectiu (disseny etiològic de cohorts). En què es diferencia aquest del disseny ex post facto retrospectiu (disseny de casos i controls)?: 1..A? Es diferencien en que en el disseny ex post facto prospectiu tant les variables exposició com les variables resposta ja han pres els seus valors quan l’investigador intervé.

1..B :-) Es diferencien en que en el disseny ex post facto retrospectiu tant les variables independents com les dependents ja han pres els seus valors quan l’investigador intervé.

1..C? Es diferencien en el fet que en el disseny ex post facto prospectiu l’investigador només pot tractar de reconstruir els fets.

1..D? Es diferencien en que en el disseny ex post facto retrospectiu només podem tractar de reconstruir els fets ja que la variable independent ha pres els seus valors encara que no ho hagi fet la variable dependent.

A)- No és correcte! Aquesta és la definició del disseny ex post facto retrospectiu.

B)- Molt bé! Aquesta és una diferència entre els dos dissenys, i per tant en el disseny retrospectiu només es pot tractar de reconstruir els fets.

Espanyol Anglès Diseño prospectivo Prospective design Diseño retrospectivo Retrospective design

C)- Incorrecte; aquesta definició pertany al disseny retrospectiu

A)- Molt bé! Aquests són els principals desavantatges de fer servir un disseny ex post facto prospectiu simple.

Espanyol Anglès Diseño prospectivo Prospective design Diseño "ex post facto" "Ex post facto" design

B)- No és cert que això sigui un inconvenient. És un dels avantatges de fer servir un disseny ex post facto prospectiu.

C)- Només és certa una de les dues respostes. Per si no ho has vist clar, estem parlant d’un disseny ex post facto prospectiu

D)- Intenta-ho de nou! En un disseny ex post facto prospectiu és un avantatge el poder eliminar el biaix retrospectiu.

11)-

  1. Hem seleccionat una mostra d’alumnes amb baix rendiment acadèmic als exàmens de primer semestre (nivell crític de la VD) i una altra mostra amb rendiment acadèmic alt. Posteriorment preguntem als seus professors si durant el primer semestre han tingut comportaments pertorbadors a les aules. Quin tipus de disseny hem fet servir?: 1..A :-) Disseny ex post facto de casos i controls.

1..B? Disseny quasi-experimental.

1..C? Disseny etiològic de cohorts.

1..D? Disseny experimental.

A)- Molt bé! Primer triem la mostra segons la variable dependent i després agafem mesures de la independent.

Espanyol Anglès Diseño "ex post facto" "Ex post facto" design Diseño de casos y controles Case-control design

B)- Incorrecte ja que un requisit per aplicar un disseny quasi-experimental és que la variable independent es pugui manipular, i en aquest cas, els comportaments pertorbadors dels alumnes no és manipulable.

C)- Fals! En el nostre estudi hem seleccionat la mostra segons els valors de la variable dependent.

D)- Fals; hem seleccionat la mostra segons els valors de la variable dependent i posteriorment hem mesurat la independent, la qual cosa vol dir que els valors d’ambdues variables ja s’han produït abans de que els investigadors intervinguin; és a dir, no hi ha aleatorització i, per descomptat, tampoc manipulació; per tant no pot ser un disseny experimental.

12)-

  1. Si volem fer una investigació per conèixer la influència de “l’edat dels alumnes” en la presència de “comportaments pertorbadors” a l’aula i

volem augmentar la validesa interna del nostre estudi, hem de prendre les següents mesures: 1..A :-) Controlar les possibles variables estranyes.

1..B? Manipulació de la variable “comportaments pertorbadors”.

1..C? El més important per a la validesa interna és obtenir una mostra molt gran de subjectes.

1..D? Manipular “l’edat dels alumnes”.

A)- Correcte!! La validesa interna es refereix a la certesa que podem tenir de que els canvis en la VD es deuen a la VI i una de les maneres d’augmentar-la és controlar les variables que interfereixen.

Espanyol Anglès Experimento Experiment Técnicas de control Control techniques Validez interna Internal validity

B)- La manipulació és important per obtenir una bona validesa interna, però el que hem de manipular és la variable independent.

C)- Una mostra suficientment gran sempre és important, però serà més important quan parlem de validesa externa.

D)- Incorrecte; és important per augmentar la validesa interna poder manipular la VI, però en aquest cas, la variable “edat dels alumnes” no és manipulable.