


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
El documento discute el uso de estudios de casos en psicología, concreto en el estudio de reclusos en una cárcel. Se abordan los argumentos a favor y en contra de este método, así como cómo realizar una triangulación, una generalización en mosaico y cómo obtener información a reclusos. Se incluye el uso de la metodología de historias de vida y cómo observar y registrar a los sujetos.
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



PREGUNTA 1 (mòdul 6) L’estudi que hem treballat en les PACs 1 i 2 – estudi sobre el risc d’accidents en un parc infantil- , es pot considerar un cas? a) Arguments a favor. b) Arguments en contra.
a) Arguments a favor: Al que aspira un estudi de casos és a una visió global del fenomen estudiat, No es tracta d‘una tècnica particular per aconseguir dades sinó una manera d’organitzar-los, desvela les relacions entre una situació particular y el seu context.. 1.Posa èmfasi en les observacions a llarg termini, basades més en informes descriptius que en categories pre-establertes. 2.L’interès es posa en descobrir la conducta observada, dins del marc dels fets que l’envolten. 3.La preocupació per obtenir una perspectiva dels participants en referència als fets, és a dir, com construeixen la seva realitat social. 4.Reflexa la peculiaritat i la particularitat de cada situació a través d’una descripció fidel del fenomen investigat. 5.S’estudia un fenomen contemporani analitzant els aspectes d’interès, exigint a l’investigador una permanència en el camp d’observació prolongada. 6.S’incoporen moltes fonts de dades i, el seu anàlisi s’ha de fer de manera global i inter- relacionada.
b) Arguments en contra: La ciutat és la unitat de mostra i l’investigador s’hi vol centrar recollint la informació recollida als parcs aplicant-la i generalitzant-la a altres ciutats (tot i que no s’indiqui explícitament en el enunciat, els incidents als parcs no és quelcom aïllat en una sola ciutat sinó que és quelcom comú que pot passar a qualsevol ciutat o poble).
PREGUNTA 2 (mòdul 6) Quines triangulacions podries fer en aquest estudi? Has de basar la resposta en allò que diu l’enunciat, no en el que podria dir o en el que s’hagués pogut fer a partir de l’enunciat. -Triangulació de l’investigador. consisteix en l’ús de múltiples observadors (investigador, pare/pare i fills), més que observadors d’un mateix objecte. -Triangulació teòrica. usar diverses perspectives en comptes de perspectives singulars en relació amb el mateix set d’objectes. Triangulació metodològica. Que implica la triangulació dins dels mètodes i triangulacions entre mètodes -Triangulació de situacions. comparant i combinant les observacions realitzades al carrer en els 10 llocs estratègics de la ciutat, en cada un dels 3 mesos tinguts en compte, o globalment.. -Triangulació de temps, comparant i combinant les observacions realitzades al carrer durant gener, juny i octubre, en cada un dels llocs estratègics, o globalment. -Triangulació de registres, dades o mètodes. comparant i combinant la informació procedent dels qüestionaris passats amb les procedents de les observacions de camp. -Es podran triangular mètodes o dades, atès que s'utilitzen com a eines de registre tant l'observació documental com l'observació participant en les entrevistes.
PREGUNTA 3 (mòdul 6) Com faries una generalització en mosaic, o una inducció de casos , prenent com a punt de partida l’estudi inicial dels accidents infantils als parcs? Explica els passos que seguiries, breument, i fes després la taula de generalització corresponent. Com sempre, has de partir del que diu l’enunciat. Després ho pots estendre o prolongar en la direcció que marqui la teva imaginació. El nombre de casos que apareguin al final en la taula queda al teu arbitri.
Explicació: Primer escolliria un conjunt de casos (diferents entre si de tots els que he pogut enregistrar) a partir dels seu caràcter típic en relació als objectius de la recerca. Segon, aquests casos no seran simplificacions sinó que seran rics en característiques combinades. Caldria estudiar-los al llarg del temps o de manera sincrònica i tercer, integraria els resultats de manera tabular. En el cas particular del cas d’accidents infantils als parcs, seria important l’entorn demogràfic (quants més nens, més probabilitat d’accident) junt amb la grandària del parc. Cada casella representaria una família amb uns trets característics (quantitat de nens a vigilar), qui els porta al parc i els vigila, etc, en conclusió la combinació dels trets més significatius. Els resultats s’integraran en forma de mosaic dibuixat per la teoria en què es basa la recerca, mentre que les caselles particulars corresponen als resultats de cada cas. És una tàctica inductiva comparable a la resolució progressiva d'un trencaclosques, la qual es du a terme pas a pas, com en la generalització directa. Les peces d'aquest serien les caselles o casos, mentre que el dibuix final estaria prefigurat per la teoria i les hipòtesis de treball. Un cas aïllat difícilment pot crear teoria; una constel·lació de molts casos combinats sistemàticament sí que ho poden fer, sobre el rerefons de les
hipòtesis de l'investigador o de la teoria ja existent.
Taula
El Servei de Psicologia d’una presó d’homes decideix, d’acord amb l’alcaid i amb les autoritats competents, endegar un estudi sobre les circumstàncies biogràfiques – personals, familiars, laborals, socials, polítiques – que van conduir els reclusos a la delinqüència. Es vol aplicar en aquest estudi l’estratègia metodològica de les històries de vida i, dintre d’aquestes, s’opta per a obtenir la informació tractant d’acostar-se el màxim als subjectes, posant-hi la mínima distància interpersonal. Es preveu que no tots els reclusos es prestaran a ser subjectes de l’estudi, o que no tindran el perfil adequat per a adaptar-se a l’itinerari metodològic previst. Conscients d’aquestes possibilitats els investigadors seleccionen 6 subjectes que compleixen, a priori, amb els requeriments dels investigadors, són en el període final de la seva condemna i accepten les condicions de la recerca. Tots els escollits tenen més de 40 anys. Els seus orígens geogràfics i culturals són diversos. L’estudi és dut a terme per un investigador principal i dos becaris. Els tres es reparteixen el treball de recollida d’informació assumint 2 subjectes cada un i gravant- los en àudio en tots els casos. A la vista de tot això:
PREGUNTA 4 (repàs mòduls 2 i 5) a) Quin tipus d’observació utilitzaries en l‘estudi d’aquests 6 subjectes, tenint present l’enfocament metodològic escollit? b) Els observaries o registraries un a un, o tots a la vegada? c) Quant temps, més o menys, duraria(en) el(s) registre(s)? Justifica breument la resposta en els tres casos.
a) Optaria per l'observació no participant en la que l'informant tan sols pot ser-ho a posteriori, atès que la condició bàsica de l'observació no participant – la de que els subjecte ignori que és observat i/o no percebi l'observador – exigeix que no hi hagi cap contacte amb el subjecte o subjectes observats fins que no hagi acabat el registre. L’enregistrament de les observacions les faríem en el mateix lloc on ocorren els fets investigats. Per altra banda, l’observador no influeix en el que observa, és neutre i es pot concentrar en l’objecte d’estudi. És a dir, l’interès se centraria principalment en el registre vàlid del comportament.
b) Com que la mostra és petita, hi ha 6 subjectes, els enregistraria un a un per poder aprofundir en la recol·lecció de les dades.
c) Precisament perquè la mostra és petita, els enregistraments poden ser llargs en el temps i en profunditat. Podrien durar, fins i tot, dies sencers i/o fer-se en diverses sessions, durant diverses setmanes per poder copsar tot allò que forma part de la vida dels reclusos a la presó i que ens serà útil per a la nostra investigació.
PREGUNTA 5 (repàs mòduls 2 i 3) a) Dintre de la metodologia prevista, quin tipus d’entrevista faries servir en recaptar informació del reclús? Classifica-la en tres eixos de classificació com a mínim. b) Proposa almenys 3 preguntes diferents, dins d'aquesta entrevista, adequades per a algun dels reclusos entrevistats, preferentment indicades a l’inici del procés de construcció de la història de vida. c) Quin tipus d’informants seria cada reclús? Classifica'l en els eixos intern-extern i autèntic informant-simple consultant. Justifica breument la resposta en els tres casos
a) Portaríem a terme una entrevista semi-estructurada , a mig camí entre la planificació rígida de les estructurades i el caràcter obert i flexible de les no estructurades. La triarem per poder combinar respostes obertes, amb marge de llibertat, amb respostes tancades (tipus qüestionari) que no permeten cap desviació respecte a les variants previstes. Normalment, en aquests casos, la fase no estructurada, oberta, s'aplica al principi de la recollida d'informació, mentre que la fase més estructurada es passa al final. Seria no centrada , comprendria una àmplia gamma de temes amb una finalitat d’estudi exhaustiva. I, finalment, seria una entrevista en profunditat , ja que no cal una relació ben assentada entre l’entrevistador i el reclús, és suficient el contracte comunicatiu inicial. Segueix un model impersonal i de
diferents valoracions o visions al respecte. La posició contraria és la que defensaria la concepció observacional clàssica de la fiabilitat inter- observador que busca l'acord o coincidència entre els diferents observadors pel que fa a registres o mesures.
PREGUNTA 7 (repàs mòdul 4) Una vegada acabada aquesta fase de l’estudi, es reuneixen els 6 subjectes i s’organitzen 4 dinàmiques grupals de 90 minuts, per tal d’investigar les relacions d’afiliació positiva entre els 6, en allò que fa referència a la història de la seva vida: qui s’identifica amb qui, qui compadeix a qui, quines experiències comunes han tingut, com es comparen les respectives trajectòries vitals, etc.. Se’t demana què faries, després d’acabar aquestes 4 sessions grupals, per tal d’obtenir el sociograma d’aquestes relacions d’ afiliació positiva (simpatia, identificació, amistat; no rivalitat ni enemistat) entre els reclusos. a) Quina pregunta sociomètrica faries? Concreta-la. b) De quin tipus seria la pregunta que has pensat fer? Justifica una mica la resposta que donis. c) Imagina i dibuixa una possible taula sociomètrica resultat de les respostes a la pregunta (només hi ha d’haver una resposta per subjecte). Designa els reclusos per les lletres A, B, C, D, E, F. Emplena-la com creguis convenient, inventant-te els resultats.
a) Pregunta a un dels reclusos: Suposem que el pròxim mes et canvien de mòdul en la presó en la que estàs en aquest moment i alguns dels teus companys actuals poden venir amb tu. A qui escolliries? (pots escriure tots els que vulguis però ha de ser en ordre de preferència, començant pel que li tinguis més simpatia). ORDRE Nº NOM
b) La pregunta fa referència a la convivència (a qui t’emportaries a viure amb tu...? amb qui t’agradaria conviure...? o amb qui t’agradaria estar....? etc) des d’un punt de vista afectiu (oci, vida en comú).
c) Taula