¡Descarga Microorganismos selectividad y más Resúmenes en PDF de Biología solo en Docsity!
TEMA 9: MICROORGANISMES
1. CONCEPTE
Els microbis són els éssers vius de mida microscòpica. Per observar-los cal utilitzar el microscopi. Són microbis totes les moneres, alguns protists i alguns fongs. Els virus no són microbis ja que no són éssers vius. No són éssers vius ja que no tenen estructura cel·lular i no fan les tres funcions vitals.
2. BACTERIS El concepte d’espècie aplicat als bacteris fa referència a un grup de bacteris que tenen similituds en bioquímica, genètica, morfologia i nutrició. És un concepte operatiu però no evolutiu ja que no es reprodueixen entre ells. Una soca és un grup de bacteris d’una mateixa espècie que comparteixen algun caràcter diferent de la resta; solen provenir d’un mateix individu. Ex. Escherichia coli resistent a la penicil·lina. Segons la seva morfologia, els bacteris es classifiquen en: 2.1. Estructura dels bacteris.
CÀPSULA BACTERIANA: És la capa més externa. No tots els bacteris la tenen. Està formada per polisacàrids. És rígida però si absorbeix aigua es torna mucilaginosa (viscosa). Aquesta càpsula els permet adherir-se a les cèl·lules de l’hoste i dificulta la fagocitosi per part de les cèl·lules fagocítiques. També actua com a medi de defensa davant de la dissecació del medi. PARET BACTERIANA: És una coberta rígida que dóna forma als bacteris. Està formada permureïna que forma part dels peptidoglicans (polisacàrid + aminoàcid). La diferent composició de la paret bacteriana fa que reaccionin diferent quan es tracten amb els colorants de la tinció Gram. Es distingeixen dos grups:
- Grampositius: Queden de color blau. Tenen la paret bacteriana monoestratificada. Tenen una capa gruixuda de peptidoglicans.
- Gramnegatius: Queden de color vermell. Tenen la paret bacteriana biestratificada. Tenen una capa basal fina de peptidoglicans i una membrana externa formada per una bicapa lipídica. La destrucció de la paret bacteriana deixa indefens al bacteri enfront de canvis de salinitat del medi.El lisozim que és un enzim present a les llàgrimes i a les secrecions nasals actua trencant els enllaços glicosídics de les molècules dels peptidoglicans, per això, té acció de bactericida. En canvi, molts antibiòtics com la penicil·lina no destrueixen la paret bacteriana sinó que actuen impedint els enllaços peptídics durant la síntesi de la paret bacteriana per això tenen una acció bacteriostàtica. MEMBRANA PLASMÀTICA: És idèntica a la de les cèl·lules eucariotes però no té colesterol. A més, conté nombrosos sistemes enzimàtics que intervenen per fer la respiració, dirigir la replicació del DNA, etc. Pèls RIBOSOMES: Són els orgànuls on es realitza la síntesi de proteïnes. Tenen una velocitat de sedimentació inferior als de les cèl·lules eucariotes i igual als mitocondris i cloroplasts. INCLUSIONS: Són grànuls de substàncies de reserva que el bacteri sintetitza en moments d’abundància. Poden ser de midó, glicogen, lípids, etc. DNA BACTERIÀ: Està constituït per una doble cadena circular de DNA. Els bacteris poden contenir petites molècules de DNA anomenades plasmidis. PÈLS: Són unes estructures allargades i buides. Només els tenen els bacteris gramnegatius. Estan formats per una proteïna anomenada ‘’pilina’’. Hi ha de dos tipus:
- Pèls de conjugació o pèls sexuals:Són pèls llargs que uneixen dos bacteris per a s’intercanviïn material genètic. Aquest intercanvi s’anomena conjugació. Només els tenen els bacteris que tenen plasmidis.
- Pèls d’unió o fímbries:Són pèls comuns que serveixen per adherir-se a diferents superfícies com cèl·lules o a la interfase entre l’aire i l’aigua. Si els utilitzen per adherir-se a les cèl·lules poden fer augmentar el seu caràcter patogen.
residuals. També s’estan utilitzant microbis alterats genèticament per obtenir substàncies comla insulina, hormona del creixement, etc.
3. VIRUS Els virus no són éssers vius però com tenen material genètic (ADN o ARN) alguns autors diuenque són matèria viva. Quan es troben fora de la cèl·lula són totalment inerts i s’anomenen virions. **3.1.Estructura d’un virus.
- Genoma víric:** Està format per ADN o ARN però mai els dos junts. L’àcid nucleic dels virus pot ser de cadena oberta o tancada. La cadena pot ser monocatenària o bicatenària. Els virus que tenen ARN s’anomenen retrovirus. - Càpsida: És la coberta proteica que envolta el genoma víric. La funció de la càpsida és protegir l’àcid nucleic i en els virus que no tenen coberta membranosa reconèixer els receptors de membrana de les cèl·lules que el virus parasita. Pot tenir diferents formes. - Coberta membranosa: És una coberta que sols tenen alguns virus. Està formada per una doble capa lipídica procedent de les cèl·lules hostes parasitades i també conté glicoproteïnes sintetitzades sota el control del genoma víric. Les glicoproteïnes tenen la funció de reconèixer la futura cèl·lula hoste. 3.2.El cicle del virus. Els virus presenten mecanismes que els permeten reproduir-se dins de la cèl·lula hoste. Quan un virus penetra dins d’una cèl·lula pot ser: CICLE LÍTIC Condueix a la lisi de la cèl·lula hoste. 1) FASE DE FIXACIÓ O ADSORCIÓ:
Hi ha una especificitat entre les molècules de la superfície del virus i les molècules de la superfície de la cèl·lula hoste. El virus es fixa a la superfície de la cèl·lula hoste per enllaços químics. 2) FASE DE PENETRACIÓ: El virus perfora la superfície de la cèl·lula hoste per mitjà d’enzims. Pot penetrar tot el virus o únicament el genoma víric. 3) FASE DE SÍNTESI O ECLIPSI: Si el virus és un retrovirus a partir del RNA víric es sintetitza DNA víric per acció de l’enzim transcriptasa inversa. Aquest procés s’anomena retrotranscripcció. Induïdes pel DNA víric, les cèl·lules hostes produeixen RNAm que es traduirà formant noves proteïnes (del virus). 4) FASE D’ACOPLAMENT/MADURACIÓ/ASSEMBLATGE: Les proteïnes formen les càpsides i l’àcid nucleic víric hi penetra al seu interior. 5) FASE DE LISI O ALLIBERAMENT: La cèl·lula hoste es lisa i els virions surten a l’exterior i poden infectar a altres cèl·lules hoste. CICLE LISOGÈNIC Alguns virus, quan infecten una cèl·lula, no la destrueixen i el seu genoma passa a incorporar-se al DNA de la cèl·lula hoste. Aquests virus s’anomenen virus atenuats o pròfags. El DNA del pròfag pot viure en forma latent durant diverses generacions de la cèl·lula hoste fins que un estímul determinat indueix la separació del DNA del pròfag iniciarà un cicle lític típic des de la fase 3.
