





Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: bio ce, Profesor: Lleonard Barrios, Carrera: Biologia, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 9
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!






Els microtúbuls (μT) són un dels 3 components principals del citosquelet. Són fibres rígides i buides d’uns 25 nm de diàmetre. Són estructures dinàmiques que estan contínuament acoblant-se i desacoblant-se en la cèl·lula. Intervenen a la determinació de la forma cel·lular i en diversos moviments cel·lulars, en el transport intracel·lular d’orgànuls i en la separació dels cromosomes durant la mitosi. Estructura d’un microtúbul: Els μT estan compostos per un únic tipus de proteïna globular, la tubulina. La tubulina està constituïda per dos polipèptids estretament relacionats, l’α-tubulina i la β-tubulina. Els μT estan constituïts per 13 protofilaments acoblats al voltant d’un espai buit. Cada protofilament per la seva part, està compost per repeticions de molècules de tubulina, sempre col·locades l’α- tubulina al costat de decreixement i la β-tubulina al costat de creixement. Per tant, tots els protofilaments són paral·lels, cosa que fa que els μT siguin una estructura polar amb dos extrems diferenciats, un extrem + de creixement ràpid i un extrem – de creixement lent. La polaritat és un factor important per determinar la direcció del moviment al llarg dels μT. Polimerització dels microtúbuls: Els dímers de tubulina poden polimeritzar i, de la mateixa manera, despolimeritzar. Sofreixen cicles d’acoblament i desacoblament ràpids. Tant l’α-tubulina com la β-tubulina s’uneixen a GTP, que és l’encarregat de regular la polimerització dels μT. El GTP unit a l’α-tubulina afavoreix la unió de la tubulina a
l’extrem de creixement del μT. Un cop es produeix aquesta unió, el GTP queda unit per l’altre costat a la β-tubulina de l’extrem del μT. Aquesta unió provoca la hidròlisis de GTP en GDP. La presència de GDP enlloc de GTP, significa una pèrdua d’afinitat cosa que, quan aquestes proteïnes arribin a l’extrem -, permetrà l’alliberament de la tubulina. Així doncs, els μT sofreixen un intercanvi rotatori, en el qual les molècules de tubulina unides a GDP són alliberades per l’extrem – i són reemplaçades per la unió de molècules de tubulina amb GTP a l’extrem +. Inestabilitat dinàmica: S’ha de destacar però, que aquest cicle dinàmic depèn molt de la presència de GTP. Amb una alta concentració de GTP, el procés serà l’explicat anteriorment afavorint uns μT estables, amb un creixement ràpid per l’extrem + i amb un decreixement lent per l’extrem -. Un cop s’ha consumit aquest GTP i havent-n’hi una baixa concentració, els μT continuen despolimeritzant per l’extrem -, però alhora comencen a despolimeritzar ràpidament per l’extrem +. Centre organitzador de microtúbuls (MTOC): A la majoria de cèl·lules, els μT s’estenen a partir del centre organitzador de microtúbuls, al qual s’ancoren amb els extrems -. En el MTOC hi
cap globular N-terminal de les cadenes pesades són els dominis motors de la molècula. Aquests dominis motors s’uneixen tant a ATP com als μT , i amb la hidròlisi d’ATP obtenen l’energia necessària pel moviment. Pel que fa a l’altre extrem, la zona de cua, la molècula està constituïda per les cadenes lleugeres unides als dominis C-terminals de les cadenes pesades, essent aquesta regió la responsable de la unió a les vesícules o orgànuls els quals s’estan transportant. Les quinesines es desplacen cap a l’extrem + del μT. Sabent que l’extrem + és el que sempre està en direcció a la perifèria cel·lular, sabem que les quinesines transporten vesícules amb destí secretor i orgànuls cap a la perifèria o l’exterior cel·lular.
ja estan formats de nou ja que han de ser els encarregats d’estirar els cromosomes cap als pols. Cilis i flagels: Els cilis i flagels són prolongacions de la membrana plasmàtica constituïts per μT i responsables del moviment de les cèl·lules o del medi que les acompanya. Els cilis, que poden arribar a tenir una longitud de 10μm i que sempre es troben en agrupacions, tenen un moviment de batuda que serveix per desplaçar la cèl·lula o bé el fluid per la seva superfície. Per la seva banda, els flagels, que acostumen a estar solitaris i són molt més llargs (200μm), tenen un moviment de batuda ondulatori que serveix pel desplaçament. L’estructura fonamental tant de cilis com de flagels és l’axonema, ancorat al corpuscle basal:
Els doblets exteriors es connecten al parell central mitjançant espines radials, i es connecten entre si mitjançant una proteïna anomenada nexina. A més a més, a cada μT A hi estan units dos braços de dineïna, i és l’activitat motora d’aquestes dineïnes axonèmiques la que dirigeix el moviment de cilis i flagels. Moviment de cilis i flagels: Els moviments dels cilis i flagels es produeixen pel desplaçament dels doblets externs dels μT, l’un respecte de l’altre, impulsats per l’activitat motora de la dineïna axonèmica. La base de la dineïna està unida als túbuls A mentre que els braços (grups de cap) s’uneixen als túbuls B dels doblets adjacents. El moviment dels braços de la dineïna cap a l’extrem – provoca que el túbul A d’un doblet es desplaci cap a l’extrem basal del túbul B adjacent. Com que els doblets de μT a l’axonema estan units per ponts de nexina, els desplaçament d’un doblet sobre un altre fa que es dobleguin, constituint així la base del moviment de batuda. Microtúbuls i proteïnes motores en el fus mitòtic: Durant l’anafase és quan es realitza la distribució dels cromosomes cap al pols oposats al fus. El moviment dels cromosomes es realitza per dos mecanismes diferents: