¡Descarga Gametogènesi y más Apuntes en PDF de Biología Celular solo en Docsity!
1r Grau en Biologia
1. Gametogènesi
1.1. Espermatogènesi
Les cèl·lules estan molt diferenciades. El procés(espermiogènesi) des d’espermàtida a
espermatozoide és un procés de canvi morfològic però no pel que fa al material genètic. Té lloc en els tubs seminífers hi ha moltes cèl·lules patint tot aquest procés alhora perquè el fet de que les cèl·lules estiguin comunicades, fa que les cèl·lules pateixin l’espermatogènesi alhora, aleshores per això el que podria passar és que si hi hagués un problema, probablement per la comunicació cel·lular, el patirien totes les cèl·lules. l’espermatogènesi dura uns 72 dies. La producció dels tubs seminífers és constant.
En un tub seminífer trobem tots els estadis(degut a que la producció contínua).
1.1.1. Espermiogènesi Part en la qual hi ha hagut la reducció del nombre de cromosomes però es produeix el canvi morfològic d’espermàtide a espermatozoide. Inicialment l’espermàtide és normal, amb un nucli, es comença a visualitzar una
vesícula(vesícula acrosòmica) que són les restes de l’aparell de golgi (que serà al final
l’acrosoma) , es troba a l’altre costat del nucli d’on hi ha els centríols. La vesícula es va
aplanant que fa com una mena de barret davant del nucli formant un acrosoma que es va mantenint a l’espermatozoide, i que contindrà els enzims essencials per a la fecundació. El nucli es va tornant més petit i més dens, el seu contingut es va compactant. La cromatina té histones, i en aquest procés de compactació es substitueixen les histones per protamines , que tenen la capacitat de formar una estructura molt més compacta
gairebé cristal·lina(histones incapaces de formar-la) que protegeix el DNA de possibles
atacs químics(al cristall la reactivitat química és molt baixa), ja la cèl·lula ha de sortir a
un ambient extern que pot tenir atacs químic o físics. La densitat del nucli varia pel canvi d’histones per protamines.
1r Grau en Biologia
El citoplasma es va desplaçant cap a la part posterior del cap. En alguns casos, fins
que els espermatozoides no arriben a l’epidídim* , mantenen una porció de
citoplasma que s’anomena gota citoplasmàtica. L’espermatozoide és una cèl·lula que s’haurà de desplaçar en un ambient extern, i per això redueix la seva massa, i deixa només la part essencial. En general, l’espermatozoide elimina la part de la seva
massa no essencial per conservar l’acrosoma, el nucli i mitocondris (perquè aporten
energia per al moviment de cilis i flagels necessiten ATP). Es formarà un flagel,
l’axonema amb estructura 9+2(9 doblets perifèrics + 2 microtúbuls centrals).
Al final del procés tenim una cèl·lula altament especialitzada amb un acrosoma, un nucli, on hi ha 23 cromosomes compactats gràcies a les protamines, una peça mitja plena de mitocondris que portaran energia per les dineines i un flagel per moure’s. La gota citoplasmàtica es perdrà.
*epidídim: És un tub molt llarg, fi i enrotllat i està damunt de cada testicle. Dins de
cada epidídim s'emmagatzemen i maduren els espermatozoides durant 3 o 4 dies on
desenvolupen una cua per moure's ràpidament i s'esperen a ser emesos a l'acte de
l'ejaculació.
1r Grau en Biologia Variació del número de cèl·lules germinals femenines: La primera part dura sis mesos, després dura anys. Les oogònies comencen a proliferar en els primers mesos. A l’inici, cap al segon mes de gestació, a les gònades comencen a proliferar les oogònies per mitosi. El nombre de oogònies va augmentant, algunes d’aquestes ja inicien el procés de la mitosi. Cap a meitats de la gestació es poden arribar a tenir uns 7 milions d’oogònies i oòcits primaris bloquejats a dictiotè. Les oogònies es van transformant en oòcits primaris però arribarà un moment en que desapareix. En el moment del naixements hi ha uns 2 milions d’oòcits primaris bloquejats a dictiotè.
1.2.1. Desenvolupament fol·licular a l’ovari
Els canvis de l’oòcit i de les cèl·lules que l’envolten (fol·licles) tenen lloc de forma
paral·lela. Els fol·licles tenen importància essencial en el desenvolupament de l’oòcit. Alguns oòicits bloquejats a dictiotè reemprenen la meiosi i donen lloc a un oòcit primari i a un corpuscle polar. Les cèl·lules dels fol·licles proliferen i dins del fol·licle apareix una cavitat que quan es madura s’anomena fol·licle de Graaf. La cavitat va creixent tant i s’omple de líquid de tal manera que exerceix una pressió molt forta a la paret de l’ovari provocant un trencament d’aquesta i conseqüentment l’alliberació d’un oòcit secundari bloquejat en metafase II. L’ovulació no és una altra cosa que el trencament de la paret de l’ovari i del fol·licle i l’alliberació d’un oòcit secundari.
La cavitat interna del fol·licle és l’antre fol·licular que es va omplint de líquid fins que expulsa l’oòcit secundari.
1r Grau en Biologia
La resta del fol·licle que queda es transforma en una estructura que comença a sintetitzar hormones, el cos luti. Si hi ha fecundació, es manté el cos luti i per tant hi ha síntesi d’hormones. Aquestes hormones permeten el manteniment de l’endometri a l’inici del procés de l’embaràs.
Diversos fol·licles inicien el procés al mateix temps. Només l’oòcit que va per davant de la resta serà ovulat i donarà lloc al cos luti. La resta de fol·licles que van una mica més endarrerits acaben degenerant, i per això només s’ovula un sol oòcit. El fol·licle i l’oòcit que van per endavant inhibeixen els altres. Tot això té lloc sota control hormonal. En l’hipotàlem hi ha la secreció de dos
hormones, les LH(luteïnitzant) i les FSH(hormona estimulant del fol·licle).
La FSH estimula el fol·licle. Les cèl·lules del fol·licle comencen a modificar-se i proliferar. Fins aquest moment, l’oòcit bloquejat a dictiotè. Oòcit unit per unions GAP
(comunicants) a les cèl·lules del fol·licle, aquestes al final es trenquen. AMP cíclic
(format per les adenilat ciclasa) manté el bloqueig a dictiotè, i quan es trenquen les
unions GAP, hi ha una concentració molt baixa de AMPc, aleshores les PKA deixen d’actuar fent que desaparegui el bloqueig i l’oòcit pugui reprendre la meiosi. És a dir, que de forma paral·lela les cèl·lules fol·liculars proliferen gràcies a l’acció hormonal de l’hipotàlem i això provoca que l’oòcit bloquejat a dictiotè pugui reprendre la meiosi.
Un cop es forma el cos luti(que es convertia en
una glàndula que sintetitza hormones) sintetitza
progesterona. Si no hi ha fecundació, els nivells de progesterona baixen i cos luti degenera. La LH, la FSH i els estrògens provoquen que l’endometri es faci més gruixut per tal de que arribin més vasos sanguinis convertint-se en una
