Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Mitjans de Comunicació - Agents de socialització, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Sociologia, Profesor: roger buch, Carrera: Educació Social, Universidad: URL

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 14/02/2016

olgaestivill
olgaestivill 🇪🇸

4

(1)

1 documento

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Olga Estivill
20/11/15
Els mitjans de comunicació com agents de socialització:
Els mitjans de comunicació són un agent de socialització que transmeten cultura:
cultura entesa com a valors, símbols... que permeten que l’audiència tingui un
prestigi o no, ja que hi han programes televisius que requereixen un esforç
intel·lectual major o menor.
Els mitjans comunicatius transmeten una sèrie de inputs que donen una visió de com
és el món, i per tant generen la necessitat a les persones de voler assemblar-s’hi.
Mitjançant a la informació extreta del que transmeten els agents de socialització
permeten la identificació en un grup social o no. És a dir, els mitjans de comunicació
generen idees de col·lectius i formes socials que poden esdevenir referents a seguir.
Gràcies a aquests models ajuden a la construcció del jo, a la cohesió i la integració
social.
Aquesta és la idea bàsica dels mitjans de comunicació com a agents de
socialització.
Primerament, parlem de comunicació de masses, és a dir, un emissor que es dirigeix
a una gran audiència, a la qual envia un missatge que aquesta rep i interpreta (ràdio,
diari, televisió...)
Per altra banda, cal tenir present que no tots els mitjans de comunicació expliquen el
mateix, ja que cadascun té la seva forma de transmetre la realitat.
Un mateix fet es pot tractar de moltes formes diferents, i cadascun ho farà d’acord al
pensament que vulguin generar en els emissors.
Per instància, com es pot observar en les diferents portades de diaris sobre la
situació actual a París, es reflecteix en els titulars, una intencionalitat política i social
molt remarcable: hi ha qui es centra en el poder militar, altres parlen d’unió solidària,
uns transmeten terror...Són formes molt diferents de transmetre la realitat, que per
tant provoquen actituds molt diverses envers la societat.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Mitjans de Comunicació - Agents de socialització y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Olga Estivill 20/11/

Els mitjans de comunicació com agents de socialització: Els mitjans de comunicació són un agent de socialització que transmeten cultura: cultura entesa com a valors, símbols... que permeten que l’audiència tingui un prestigi o no, ja que hi han programes televisius que requereixen un esforç intel·lectual major o menor.

Els mitjans comunicatius transmeten una sèrie de inputs que donen una visió de com és el món, i per tant generen la necessitat a les persones de voler assemblar-s’hi. Mitjançant a la informació extreta del que transmeten els agents de socialització permeten la identificació en un grup social o no. És a dir, els mitjans de comunicació generen idees de col·lectius i formes socials que poden esdevenir referents a seguir. Gràcies a aquests models ajuden a la construcció del jo, a la cohesió i la integració social. Aquesta és la idea bàsica dels mitjans de comunicació com a agents de socialització.

Primerament, parlem de comunicació de masses, és a dir, un emissor que es dirigeix a una gran audiència, a la qual envia un missatge que aquesta rep i interpreta (ràdio, diari, televisió...)

Per altra banda, cal tenir present que no tots els mitjans de comunicació expliquen el mateix, ja que cadascun té la seva forma de transmetre la realitat. Un mateix fet es pot tractar de moltes formes diferents, i cadascun ho farà d’acord al pensament que vulguin generar en els emissors. Per instància, com es pot observar en les diferents portades de diaris sobre la situació actual a París, es reflecteix en els titulars, una intencionalitat política i social molt remarcable: hi ha qui es centra en el poder militar, altres parlen d’unió solidària, uns transmeten terror...Són formes molt diferents de transmetre la realitat, que per tant provoquen actituds molt diverses envers la societat.

Conseqüentment, cal destacar la importància de no socialitzar-se exclusivament amb un sol mitjà, sinó nodrir-se intel·lectualment de diverses fonts per tal de poder crear el pensament més propi possible. Està comprovat per diverses fonts, que la influència que creen els mitjans en la societat, poden provocar una gran inseguretat respecta la percepció que es té del món. Així doncs depenent de com es socialitzi a través dels mitjans de comunicació, la visió que es tingui del món pot ésser molt variable. François Mauriac afirmava: “ Dígues-me què llegeixes i et diré qui ets.”

Seguidament, contemplant-ho des del paper periodístic, és clau la visió d’aquests de tot el que observen i escriuen. En funció de la percepció que ells tinguin i com ho transmetin, generaran uns pensaments socials o no. Un periodista ha de destacar no per objectivitat, sinó per la seva honestedat. Una honestedat que transmeti els fets de la forma més clara i transparent possible.

Conclusivament, és importantíssim poder tenir present quantes més fonts millor. Es tracta d’ampliar els marcs mentals, els quals permetran tenir una visió àmplia i diversa de com és la realitat que envolta. Així doncs, cal qüestionar-se si els mitjans de comunicació transmeten la realitat o reflecteixen la seva idea de la realitat, ja que una objectivitat total és impossible i tots parteixen d’una intencionalitat a l’hora de què informar i com fer-ho.

Per contra, el paper de les xarxes socials avui en dia, ha canviat molt la metodologia tradicional sobre la transmissió de la informació. Han permès a la societat interpel·lar al periodista i al mitjà directament, a través d’una plataforma digital; per tal de que la seva informació sigui més precisa. Així doncs, han donat l’oportunitat a tot individu de poder difondre les seves ideologies, totalment subjectives, sense repressions. Aquestes innovacions, són al cap i a la fi, un reflex de la “modernitat líquida”, ja que és una referència clara de com tot evoluciona envers la societat, la qual cada cop es pot fer més càrrec de la seva pròpia estructura i els pensaments que vol fer propis o no.