¡Descarga AGENTS DE SOCIALITZACIÓ y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
TEMA 1. APROXIMACIÓ ALS CONCEPTES DE PEDAGOGIA SOCIAL I EDUCACIÓ SOCIAL
- Dimensió social de la persona: Naturalesa social de l’ésser humà
Principis: Evolució i selecció: els humans som una espècie cooperativa i social.
- La selecció i l’evolució ha premiat els comportaments en relació a l’organització i a la cooperació. Es gracies a la cooperació que hem pogut avançar tant, individualment, també ho podríem haver fet però amb més lentitud. Per altre banda, aquest sentit de cooperació no es sempre positiu, en són un exemple, els nazis.
- Organització social com a constant històrica i geogràfica: referència a la diversitat.
- Sociabilitat i socialitat.
- Dimensió social del fet educatiu
- Factors significatius Medi, continguts, finalitats, funcions, factors possibilitadors i condicionants.
- Relació subjecte - societat Triple perspectiva (Quintana, 1988 = models concrets educació social):
- Individualisme: importància en el desenvolupament del subjecte, primera la persona, no el grup.
- Sociologisme: importància en el col·lectiu, la societat. Subordinament de la persona en relació amb el medi - més comú en educació. Persona com a element d’una societat.
- Personalisme: punt mig. La persona per trobar l’equilibri ha de formar part d’un grup per tal de poder desenvolupar i assegurar així el seu benestar.
Pedagogia social (discurs) i educació social (praxi)
- Pedagogia social : reflexió, estudi, anàlisis, teoria d’una realitat i pràctica educativa lligat a l’educació.
- Educació social com a realitat pràctica i educativa (desglobalització, incursió). Parlem de processos, de fets, de pràctiques, analitza:
- Part específica treballs controlats, professionals, planificats, processos dirigits a qualsevol. Ex: pedagog que treball en un camp determinat.
- Part inespecífica treball amb un públic no específic. Una situació, vivència que afecta una futura relació social involuntàriament. Moments quotidians que succeeixen i eduquen,
models d’aprenentatge, ex: pares, comportament que mostren als seus fills, no és un treball directament de caràcter educatiu.
- Indefensió apresa aprenentatge d’un comportament passiu, que dona la sensació subjectiva de no poder fer res i que no respon tot i que hi ha oportunitats de canviar la situació adversa. (en contra del apoderament) “El elefante encadenado”, Bucay, 2004 Des de petit se li ensenya a estar així, cordat, no te força per resistir-se i aprèn la conducta, de gran té la força però ja no ho intenta perquè és el que ha après Relació amb la rata de Saigman: aprenentatge es la indefensió, s’aprèn a partir de la resignació. Contrari al empoderament, des de la funció educativa cal que les persones prenguin consciència de les seves capacitats i creguin en que poden canviar la seva realitat. = Exigències adequades per aconseguir petits canvis, èxits que ajudin a la persona a canviar i millorar.
Els subjectes principals de l'acte educatiu (intervenció social en TS) són la llibertat, la responsabilitat i la decisió.
UNIVERS EDUCACIÓ SOCIAL:
Parlem de l'educació social com un univers marcat per línies discontinues que ens indiquen la seva infinitesa, el seu dinamisme i la seva inestabilitat. En aquest univers de l'educació social podem trobar dos tipus de pràctiques, les professionals (portada a terme pels e.s o per altres professionals) i la no professional. Aquest univers està totalment definit i marcar per la pedagogia social. Aquesta ha de produir un coneixement útil en relació amb els reptes dels nostres temps i a la vegada ha d'aconseguir ser una disciplina significativa per als professional que han de fer servir aquest coneixement.
Dins de l'univers de l'educació social podem trobar diverses galàxies, l'educació formal, la no formal o l'informal. Tant les galàxies com l'univers tenen com objectiu transmetre valors educatius però amb finalitats diferents, aquesta està marcada pels objectius i principis del valor que es vol transmetre. També trobem dos grups de socialització diferents. Per un costat la socialització de persones o grups amb necessitats específiques en la que la proximitat de la pràctica professional es molt important. Aquest tipus d'educació social es més específic, diferenciat i especialitzat que l'altre. Per altre costat la socialització normal que està ha de ser estudiada per la pedagogia social obrint nous camps de la socialització de persones o grups amb necessitats específiques. Aquest cantó de l'univers de l'educació social es més inespecífic, genèric e indiferenciat.
Com hem dit tots dos cantons de l'univers es retroalimenten i son cíclics, el nou estudi per part de la PS de la socialització i els canvis que es produeixen en els camps d'acció porten a la creació de noves persones amb necessitats específiques.
2
1. Socialització primària (Família) Importància dels vincles, allò més bàsic.
2. Socialització secundaria (Escola) Durant tota la vida, en aquesta es més important les
normes, la jerarquia. Socialització molt intensa.
3. Socialització terciària (Resocializació ) persona o col·lectiu que considerem que cal que
passi per una re-socialització. Sol estar molt lligada amb la norma, una persona amb un historial agressiu de violència per exemple, cal corregir els comportaments d'aquesta. Ex. Presó, drogues..cal fer una nova socialització de la persona.
Evolució, intensitat i significativitat de agències 5 variables:
• Època històrica : els agents no tenen el mateix significat o importància depenen del
moment històric. (Exemple: escola)
• Context socioeconòmic, cultural: segons l'època, però en una mateixa, no tots vivim
amb el mateix context. Hi ha diversos depenent de la importància dels agents.
• Localització geogràfica : Depenen d’on vivim tindran una força uns o altres.
• Etapa evolutiva del subjecte : Infància, adolescència....
• Situació, moment sociopersonal particular (subjectivitat).
AGENTS DE SOCIALITZACIÓ
Classificació:
• Segons la funció socialitzadora :
• Explícita la funció la te atorgada: família/escola.
• Implícita no és un encàrrec sinó un efecte secundari, funcions que té aquest agent
però que en un primer moment no té com objectiu socialitzar: temps lliure/amics.
• Segons el caràcter social :
• Primari petits, tots tenen relacions, es coneixen: família, amics.
• Secundari grups grans, no sempre es coneixen: treball, escola.
• Agències clàssiques Agència tradicional, que ha existit des de fa temps i que a mes son
les agencies que històricament han tingut mes importància:
• Família : té una força educativa i socialitzadora molt gran i amb molta força. És
primària, qui més aprenentatges socials. Es donen transformacions de les estructures familiars, hem passat de famílies extenses a famílies nuclears. A nivell de les interaccions que es donen dins la família es molt diferent en funció de la estructura d'aquesta, també influeix la quantitat de germans que es tenen. Anys enrere era una unitat de producció ( família de pagesos --> s’aprèn a produir, a 4
treballar) ara la família és una unitat de consum. Hi ha pluralitat de models d'aprenentatge, a més d'haver-hi vincles afectius, de manera que la influencia es més forta, es dona de forma intensa, quotidiana i gairebé inconscient. Hi ha més llibertat que abans, ara es pot parlar amb els pares de tot. Es caracteritza per una delegació de les funcions socioeducatives i assistencials, a la època moderna la família ha anat delegant funcions que tenia assignades històricament. Per exemple, no es que la família que no eduqui, sinó que una part d'aquesta educació l'hem delegat a l'escola. Impacte socio-educatiu, abans cuidaven ells als nens, ara hi ha institucions.
• L'escola : Es important el primer que socialitza és la vida quotidiana. A més es un
espai d'interacció i secundària. L'escola té un impacte qualitatiu, en quant a la importància de les relacions socials que es donen a l'escola, però també té un gran impacte quantitatiu, ja que per un nen en edat escolar on passa més temps és a l'escola. A més a més, es on es generen els primers grups d'iguals, els amics. El millor es tenir diversificació, de diferents llocs, etc. En els pobles, no es te gaire possibilitats de triar els amics, ja que no hi ha molts nens de edats similars, en canvi, en l’escola, es poden conèixer molts més. Te parts bones, és molt subjectiu.
• Treball : Es un factor de integració social i a la vida adulta. Element que te molta força. A
més, en quant al valor podríem dir que es universal per la seva importància. També té un impacte restringit (no tots treballen) els itineraris de transició són molt llargs, igual que la precarietat. Hi ha dificultats en la transició de joves. Els costa molt l’emancipació.
• Altres agències d'abast restringit serien aquells que només afecten a certes persones ja
que hi participen en aquestes agències: l’església, els esports, exèrcit, els grups polítics, la música, etc.
• Agències emergents : per dos motius:
• Són noves: agent socialitzador que ha aparegut recentment i amb força. Ex: red
social, TIC.
• Agents emergents que no tenen per que ser necessariament nou, però que per
diferents raons ara prenen força. Ex. Els amics ( ara potser tenen més força que abans, tot i que sempre han existit). Hi han emergents que han agafat més força posat que les agències clàssiques estan en crisi ( Escola, família i treball).
• Temps lliure (organitzat i no organitzat): És un espai de creativitat i d'interrelació el
qual pot socialitzar, i generalment enfocat a infants i joves. Com agent de socialització educatiu: esplai, casals, etc. També trobem en aquest àmbit el grup d'iguals, l’esport i d'altres. El temps lliure dels infants es molt important, el que passa normalment es que cal deixar els fills a càrrec d’algú mentre que la jornada laboral no ha acabat.
- Normalització dels usos i desdramatització dels impactes:
- Usos instrumentals relacionats amb treball, família, amic i vida quotidiana: la majoria d'usos tenen a veure amb aquests i estan relacionats amb ells.
- Interaccions i relacions afegides, no substitutives.
- Comportaments socioculturals similars: els usos culturals de les persones adapten més a les persones a les tecnologies.
- La interactivitat de molts a molts i de forma immediata (Shapiro, 2003):
- Diferències entre telèfon, televisió i TIC (mail, plana web, xat...) i la Integració TIC en vida quotidiana. Amb les tecnologies es poden localitzar amb altres persones d'una manera més fàcil i rapida. Avui dia els coneixements i la inversió que necessites es mínima per expandir la informació. Qualsevol persona amb creativitat i intel·ligència, pot ver qualsevol cosa. Avui dia hi ha molta pluralitat informativa, es molt difícil callar la informació. El no dominar les tecnologies, ara mateix, seria com ser analfabet i te risc d’exclusió.
Dissonàcia cognitiva: és quan els paràmetres no corresponen amb la realitat. Normalment es sol ajustar les dissonàncies amb allò que la realitat va mostrant. Les tecnologies en un moment determinat, també et pot tancar molt la realitat o ajudar-te a veure-la bé. Aquestes tecnologies et permeten controlar la informació sobre la realitat.
- Usos socials de les TIC:
- Relació entre biblioteca familiar, ordinadors i televisió (Pérez-Díaz et al., 2001).
- Identitats personals, xarxes socials i noves generacions (Rifkin, 2002).
TEMA 4. CONCEPTES D'EDUCACIÓ SOCIAL I PEDAGOGIA SOCIAL
PEDAGOGIA: Les dues dimensions bàsiques del coneixement pedagògic
- Dimensió descriptiva – explicativa: pretén conèixer, a partir de teories, la realitat de l'educació.
- Dimensió normativa: proposa finalitats, mètodes i procediments per educar.
Nivells d’elaboració de coneixement pedagògic:
• Coneixement epistemològic: saber i entendre l’origen dels coneixements.
• Coneixement conceptual: per que es i com es aquest coneixement.
• Coneixement teològic o axiològic: fa referència al coneixement de l’origen, ha tenir una
finalitat/moralitat.
• Coneixement del subjecte de l'educació Coneixement del context de l'educació
individu directament La història, la geografia
• Coneixement metodològic o tecnològic: maneres de fe aquesta educació.
• Coneixement experiencial: que tingui sentit en l’experiència.
Classes de teories de l’educació
• Segons els seu objecte : t. generals, especials, les teories del procés.
• Segons els modes de construcció: Ideològiques, fisiològiques, científiques
Aproximació inductiva al concepte d'educació social
• Que és vol aconseguir: inculcar una sèrie de valors i normes, capacitar a la persona per
tal de prendre consciència i confiança de la seva socialització, pretén una transformació social de manera general, però en actuar sobre una persona, el que estem intentant es transformar alguna cosa d'ella, també estem formant.
• Per què s'educa: via és la de implantar models i control social, per tal de que puguin viure
en societat. Per altre banda, també s'educa per ser més lliure.
• Finalitats principal: educar, per tal de poder conviure en una societat i actuar des de
aquest camp específic a socialitzar-nos amb tota la complexitat que te el mon actual. També atendre les necessitats socials que tenim com a individus, reduir l’exclusió en aquells col·lectius que per algun motiu necessiten una adaptació diferent a la nostra societat, atendre a la societat i a la pluralitat.
EDUCARE :
• Educació com una acció des de fora cap a dins, allò aprés prové de l'exterior, cal introduir-
ho en el subjecte, no és un aprenentatge reflexiu.
• Esta relacionat amb la pedagogia i totes les teories que tenen a veure amb lo tradicional el
protagonisme el l'educador, es el coneixedor de tot allò que s'ha de transmetre.
EDUCERE :
• L'educació neix de totes les possibilitats, de les dimensions, eines que l'educador/educant
pot aportar. S'ha de tenir en compte la seva evolució vital per tal d'educar.
• El protagonista és totalment actiu (=educant).
• Direcció, conducció de la conducta d'algú o de la manera de pensar
• Implica canvis en l'altra persona, sobre que es té autoritat
• Manca de llibertat de l'individu
CONCEPTE D’EDUCACIÓ:
• Procés causat per interrelacions actives, comunicatives i mentals, més o menys
programades.
• Passa pel vincle i es dóna en base a una relació entre l’educador/a, el medi
educatiu i l’educand.
• Procés, produeix un canvi/transformació que ajuda a construir les pròpies
estructures de la persona.
• Regulació adaptativa (al medi), projectiva (evoluciona) i introjectiva (creixement
personal).
• Es dóna en un context històric, social, cultural i ideològic determinat.
• Transmet tota una cultura de les generacions anteriors.
• Preparar per viure en una societat, però per altra banda desenvolupa les capacitats
individuals de la persona, dotant-lo d’autonomia i autosuficiència.
EDUCACIÓ FORMAL :
- Educació estructurada institucionalment, hi ha un marc legal que diu on pertany al nen.
- Programa d'estudis planificat.
- Legislat per la política educativa vigent
- (^) Dirigit al reconeixement formal condueix a una titulació del Ministeri pertinent.
- Continguts específics que garantiran uns aprenentatges culturals i professionals.
- Distinció clara dels rols educatius: educador i educant.
Definició: és l'educació caracteritzada per ser intencional en la seva actitud, conscient de la seva activitat, formativa en la seva duració, exercida per educadors/es professionals.
EDUCACIÓ NO FORMAL :
- Caràcter no escolar: es dona fora del sistema escolar.
- Amb intencionalitat i estructura.
- Sistemàtica, metòdica.
- Planteja objectius previs i definits.
- Pot tenir reconeixement acadèmic.
- Distingeix 2 rols, però es dóna una relació de més proximitat entre educador i educand.
Definició: Processos educatius (no escolars) es troben, metòdica i sistemàticament configurats per produir determinats efectes d'acord amb objectius pedagògics específics.
EDUCACIÓ INFORMAL:
- (^) Procés educatiu no organitzat ni intencionat.
- Transcorre al llarg de la vida de les persones.
- Provés de les influències educatives o deseducatives de la vida diària i del medi.
- No té una finalitat clara ni un mètode assignat.
- L'educació està en el "tot", en tots els llocs i en tot moment.
Definició: és no intencional, inconscient, a vegades deformadora, generalment no sistemàtica, continuada en la seva acció i garant de varis factors socials.
No son espais tancats, lo bo dels processos educatius es que totes aquestes parts estiguin connectades. Hi haurien d’haver intromissions entre totes tres partes per tal de que es doni una bona educació.
Accepcions: La pedagogia social (QUINTANA) : L'educador social i el treball social, segons el que em treballat, els àmbits que entrarien dins la nostra disciplina serien:
- Teoria de l'educació social del subjecte : S’estudia l'entorn i la cultura, el desenvolupament del subjecte en la nostre societat, la seva socialització. Tot allò que necessita per conviure en la societat.
- Teoria de l'educació política i nacionalista del subjecte : s’estudia el context polític actual. Quines necessitats educatives i capacitats en lo referent a lo polític, religiós, etc que necessita per poder conviure.
• Teoria de l'acció educadora de la societat : com influeix la societat a la persona, com la
societat forma la persona, no es fa gaire, però trobem alguns programes, projectes com
- Perspectiva inespecífica processos i dinàmiques socioeducatives que presenten caràcter inespecífic i indiferenciat i que afecten a qualsevol persona en qualsevol espai socioeducatiu.
- Perspectiva especifica processos i dinàmiques socioeducatives que presenten caràcter específic i diferenciat, que tenen lloc principalment dintre de la modalitat de l’ENF i que afecten principalment, a les persones que presenten necessitats particulars pel que fa als seus processos d'integració social.
Objectiu final: Possibilitar i facilitar de la millor manera possible el desenvolupament dels processos de socialització. TEMA 5. FACTORS EXPLICATIUS DE L'ACTUAL ECLOSIÓ I EXPANSIÓ DE L'EDUCACIÓ SOCIAL
Dos factors, línies molt importants que expliquen la expansió de l'ed.soc:
- Relació entre context d'època i configuració processos i pràctiques socioeducatives.
- Factors que expliquen el desenvolupament de l'educació social en la societat occidental contemporània.
L'eclosió de l'Educació social s'explica des de factors:
• Context social i discursos.
• La creació de politiques socials.
• Les formes de politica predominants.
• L'economia.
• L'entorn pedagògic en el qual es desenvolupa.
Ha estat possible:
• Adveniment de la democràcia.
• Noves formes de l'estat de benestar.
*Factors que estan dins de la primera via: la 1.
CANVI CONCEPTE EDUCACIÓ
• Ampliació vertical (etapes vida) i ampliació horitzontal (institucions i espais socials).
• Aportacions Delors (1996)
- Aprendre a conèixer: Significa adquirir els instruments de la comprensió i implica un matiz, aprendre a comprendre el món que ens rodeja.
- Aprendre a fer: significa poder influir sobre el propi entorn i implica la capacitació a l'individu per fer front a un gran número d’interaccions i a treballar en equip.
- Aprendre a conviure: Significa participar i cooperar en la societat i implica la comprensió de l'altre.
- Aprendre a ser: Significa passar per un procés fonamental que recull els 3 anteriors. Implica el desenvolupament de la pròpia personalitat, capacitat d'autonomia, dependència i responsabilitat personal. TEMA 6: SECTORS I ÀMBITS D'INTERVENCIÓ DE LA PEDAGOGIA SOCIAL
1. Sectors d'intervenció i àrees institucionals de l'educació social.
Sectors d’intervenció:
• Pobresa, marginació, exclusió.
• Drogodependències.
• Persones amb qualsevol disminució.
• Minories ètniques i culturals.
• Famílies desestructurades o disfuncionals.
• Precarietat econòmica i/o laboral
• Maltractament de qualsevol tipus.
Àrees institucionals (...)
• Sanitat
• Ensenyament
• Serveis socials
• Serveis socials atenció primària.
• SSE: Acolliment diürn residencial.
• Lleure
• Justícia
• Joves: Mesures medi obert i mesures tractament institucional.
• Adults: presons i mesures alternatives.
• Joventut
2. Àmbits d'intervenció específics de l'educació social
• Educació soc. especialitzada : dirigeix a persones i grups que presenten
necessitats socioeducatives singulars que afecten al desenvolupament de a seva
Variables (Trilla), s'han de tenir en compte per situar en un àmbit o en altre, Determina el nivell de socialització de cada àmbit en la intervenció. Exemple: En ed.soc.esp: és el que te major grau de socialització. Les variables s'ha de tenir en compte en la planificació de la intervenció, marcaran aquests punts. Poden ser bons criteris per definir nous àmbits d'actuació.
