



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Fonaments del model atòmic de Schrödinger En aquest model l’àtom està format per un nucli amb càrrega positiva, que aquest té protons i neutrons. Al voltant del nucli hi ha un núvol d’electrons (càrrega negativa) que orbiten en diferents nivells d’energia, anomenats orbitals, que són espais amb una alta possibilitat de trobar-te un electró. Aquest model atòmic es basa en els nombres quàntics dels electrons (n, l, m, s) que permeten la configuració electrònica. Aquesta configuració electrònica
Tipo: Apuntes
1 / 7
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Model àtomic actual Z→ P+ al nucli A→ P+ N al nucli
1. Fonaments del model atòmic de Schrödinger En aquest model l’àtom està format per un nucli amb càrrega positiva, que aquest té protons i neutrons. Al voltant del nucli hi ha un núvol d’electrons (càrrega negativa) que orbiten en diferents nivells d’energia, anomenats orbitals, que són espais amb una alta possibilitat de trobar-te un electró. Aquest model atòmic es basa en els nombres quàntics dels electrons (n, l, m, s) que permeten la configuració electrònica. Aquesta configuració electrònica explica propietats periòdiques dels àtoms i els enllaços que formen. En un àtom no pot haver-hi electrons amb els quatre nombres quàntics iguals. 2. Concepte d'orbital Un orbital és la regió d'espai en la qual es mouen els electrons. Els electrons no tenen trajectòria definida, però en els orbitals hi ha una gran possibilitat de trobar-se un electró. Com més electrons tingui un àtom, més capes (1-7) necessitarà i per tant més orbitals. 3. Què són els nombres quàntics? Són nombres que defineixen uns determinats aspectes dels electrons i els seus orbitals. Determinen la mida, la forma, l’orientació i l’energia. 4. Esquema nombres quàntics -Nombre quàntic principal (n): Aquest nombre quàntic determina la mida de l’orbital i l’energia de l’electró. Té valors pràctics de l’1 al 7. -Nombre secundari (L): Aquest nombre quàntic indica la forma de l’orbital i el subnivell d’energia de l’electró. Els seus valors possibles són de 0 a n-1. Exemple: n=3 L=0,1 i 2 L=0 (orbital s) L=2 (orbital d) L=1 (orbital p) L=3 (orbital f) -Nombre magnètic (m): Aquest nombre quàntic determina l’orientació de l’orbital. Pot adoptar valors de -L fins +L, passant pel 0. Exemple: L=3 m= -3, -2, -1, 0 ,1, 2 i 3 -Nombre spin (s): Aquest nombre quàntic determina el sentit del gir de l’electró sobre ell mateix. Pot ser en sentit horari (+1/2) o antihorari (-1/2). ·n=1→ L=0 (orbital s) i m=0. Possibilitat de 2 electrons. ·n=2→ L=0 (orbital s) i m=0. Possibilitat de 2 electrons. L=1 (orbital p) i m=-1, 0, 1. Possibilitat de 6 electrons. ·n=3→ L=0 (orbital s) i m=0. Possibilitat de 2 electrons. L=1 (orbital p) i m=-1, 0, 1. Possibilitat de 6 electrons. L=2 (orbital d) i m=-2, -1, 0, 1, 2. Possibilitat de 10 electrons. ·n=4→ L=0 (orbital s) i m=0. Possibilitat de 2 electrons. L=1 (orbital p) i m=-1, 0, 1. Possibilitat de 6 electrons. L=2 (orbital d) i m=-2, -1, 0, 1, 2. Possibilitat de 10 electrons. L=3 (orbital f) i m=-3, -2, -1, 0, 1, 2, 3. Possibilitat de 14 electrons. De n=4 a n=7 són tots iguals i com que el nombre s no depèn de cap altre, tot els seus valors són possibles sempre.
Configuració electrònica
**5. Configuració electrònica. Diagrama de Moeller. Energia dels orbitals
Quadradet és orbital i fletxa és electró.
Anomalies en les configuracions electroniques→ orbitals semiplens o plens donen més estabilitat.
Radi atomic→ Distància del nucli a la capa de valència. La força d’atracció entre l’electró de la capa de valència i el nucli depèn de la distància. Com més petita sigui la distància més gran és la força d’atracció (Llei Coulomb).
-El radi varia en grup (columnes) juntament amb el nombre atomic (Z) a causa de l’addició de nous nivells d’orbitals i com que no varia la força d’atracció (nucli protons), el radi es fa més gran. -El radi varia en periode (linies) degut a que augmenta el nombre de protons i a que els electrons que es van afegint a noves capes més allunyades no causen apantallament. És a dir, augmenta la carraga nuclear efectiva. -El radi de un anió (- electrons per la mateixa força d’atracció) és mes gran i el de un catió (+ electrons per la mateixa força d’atracció) més petit. Energia d’ionització→ Energia necessaria per arrancar un electró (sempre estat gas). La segona serà més gran i la tercera també. Electronegativitat→ Tendencia d’un atom de atreure els electrons quan està enllaçat amb una altre atom.
Enllaç covalent: NoMet+NoMet Electronegatius Comparteixen electrons per arribar a l’estructura de gas noble Poden ser dobles o triples enllaços d’electrons compartits. Covalents atomics→ diamants -Formes geometriques i propietats variades i unques. Covalents moleculars→ lo demas→