Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: aprenentatge i motivació, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 22
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
1- El model general d'aprenentatge Quan s'exposa a un animal a una relació EC-EI, difícilment és suficient un únic aparellament per produir un aprenentatge complet, sinó que en la majoria dels casos l'aprenentatge, expressat a través de determinats índex conductuals, augmenta gradualment d'un a un altre aparellament. És de suposar que el caràcter progressiu d'aquests canvis conductuals reflexa l'enfortiment gradual de la representació interna de l'associació EC-EI conseqüent a cada aparellament. A la força de la representació se l'anomena força associativa de l'EC i se la representa amb la lletra V. La tasca de qualsevol teoria de l'aprenentatge consisteix en especificar com canvia la força associativa d'un determinat EC de resultes de cada experiència d'aprenentatge en que intervé. Un supòsit que pot servir com a punt de partida és que el canvi de la força associativa produït en un determinat assaig o aparellament dependrà del grau en que l'EC i l'EI siguin processats conjuntament. Aquesta idea pot expressar-se mitjançant la següent equació: ∆ V =(processament del'EC)×(processamentdel'EI) (1) on ∆ V és la variació de la força associativa de l'EC en un determinat assaig (Dickinson, 1980). 2 - Formulació i supòsits bàsics del model de Rescorla i Wagner del 1972 Partint d'aquest marc teòric general, el problema que ha d'afrontar qualsevol interpretació de l'aprenentatge associatiu és el de delimitar quins factors determinen el processament de l'EC i l'EI. Segons el model de Rescorla i Wagner, cada EI té una capacitat limitada per convertir als estímuls que l'antecedeixen en ECs. Dit d'una altra manera, un estímul aparellat amb un EI pot assolir una força associativa, el nivell màxim de la qual està determinat per la naturalesa i característiques de l'EI. Aquest màxim de força associativa que pot aportar un EI està representat en el paràmetre λ , que determina el nivell final o assimptòtic de condicionament que pot assolir un estímul aparellat amb un determinat EI. La força associativa que un estímul A posseeix en un moment n està representada per V (^) An , que és igual a la suma de les quantitats de força associativa adquirida per A fins l'assaig n-1 inclòs.
que el valor de λ afecta al nivell assimptòtic de força associativa adquirida per l'EC, α i β determinen únicament la velocitat amb que l'EC assoleix aquest nivell assimptòtic. Dos ECs amb diferent α aparellats per separat amb un mateix EI assoliran el mateix nivell final de força associativa, encara que en un número diferent d'assaigs. Donat que per al model de Rescorla i Wagner els valors de α i β són fixes per a cada estímul i no es modifiquen per la experiència, el producte α × β és una quantitat constant al llarg de l'entrenament. Ambdós paràmetres tenen un valor entre 0 i 1 ( 0 <α ,β< 1 ). Per determinar quina serà la força associativa que adquirirà un estímul A en un assaig n , la diferència ( λ − VAn −^1 )ha de ser multiplicada per aquesta constant. Ara podem completar l’equació 2 de manera que la força associativa que adquireix un determinat estímul en un assaig n vindrà expressada per: ∆ VAn =α (^) A ×β×( λ− VAn −^1 ) (3) Per determinar la quantitat d'aprenentatge acumulat per un estímul A després d'un cert nombre d'assaigs només ens cal sumar els increments successius de la força associativa d'aquest estímul, produïts per cada aparellament. La força associativa d'un estímul A després d'un aparellament, VA n , vindrà donada per la suma de l'increment en l'enèsim aparellament, ∆ V (^) An , i la força associativa total després de n-1 aparellaments, V (^) An −^1 , de forma que: n A n A n VA = V +∆ V − (^1) (4) Si substituïm n ∆ V (^) A pel seu valor a l’equació 3 obtenim: VAn = VAn −^1 +( α (^) A ×β×( λ− VAn −^1 )) (5) Si λ > V , tindrà lloc un condicionament excitador de l'EC present en l'assaig; però si λ < V , llavors tindrà lloc un condicionament inhibidor. Finalment, si λ = V , no hi haurà cap canvi en el valor associatiu de l'EC, i per tant, no hi haurà condicionament. 3- Aprenentatge d'una relació EC-EI segons el model de Rescorla i Wagner A fi d’il·lustrar l'aplicació del model, considerem un exemple numèric simple en el qual els diferents paràmetres tenen els següents valors:
α (^) A = 0. 4 β = 0. 8 λ= 1. 0 Abans del primer aparellament, la força associativa de l'EC respecte de l'EI, V (^) A^0 , és zero. Aplicant l’equació 5 podem deduir la força associativa acumulada en el primer assaig V (^) A^1 : VA^1 = VA^0 +(α (^) A ×β×( λ− VA^0 ))= 0. 0 +( 0. 4 × 0. 8 ×( 1. 0 − 0. 0 ))= 0. 32 Després de dos aparellaments, la força associativa, 2 V A , estarà determinada per: VA^2^ = VA^1 +( α A ×β×( λ− VA^1 ))= 0. 32 +( 0. 4 × 0. 8 ×( 1. 0 − 0. 32 ))= 0. 54 En el tercer aparellament, V (^) A^3 , estarà determinada per: ( ( )) 0. 54 ( 0. 4 0. 8 ( 1. 0 0. 54 )) 0. 69 3 2 2 VA = VA + α A ×β× λ− VA = + × × − = En el quart aparellament, V (^) A^4 : VA^4^ = VA^3 +(α (^) A ×β×( λ− VA^3 ))= 0. 69 +( 0. 4 × 0. 8 ×( 1. 0 − 0. 69 ))= 0. 79 En el cinquè aparellament, 5 V (^) A : VA^5^ = VA^4 +( α A ×β×( λ− VA^4 ))= 0. 79 +( 0. 4 × 0. 8 ×( 1. 0 − 0. 79 ))= 0. 86 En el sisè aparellament, V A^6 : ( ( )) 0. 86 ( 0. 4 0. 8 ( 1. 0 0. 86 )) 0. 90 6 5 5 VA = VA + α A ×β× λ− VA = + × × − = D'aquesta forma podem traçar la corba d'aprenentatge (Gràfica 1) precisant quins són els canvis registrats en la força associativa de l'EC al llarg de successius aparellaments amb l'EI.
n − 1 V és la suma de les forces associatives de tots els ECs presents en l'assaig. Una altra consideració d'aquest model és que el nivell de RC als elements d'un estímul compost depèn de l'associació directa de cada element amb l'EI, de manera que si en un assaig n dos estímuls A i X presents simultàniament són aparellats amb un EI, la força associativa de cada element adquirida en aquest assaig serà directament proporcional a la diferència entre λ i la suma total de força associativa dels dos elements. La força associativa adquirida per cadascun dels elements serà igual a: VAn = VAn −^1 +(α (^) A ×β×( λ−( VAn −^1 + VXn −^1 ))) (7) VXn = VXn −^1 +(α (^) X ×β×( λ−( VAn −^1 + VXn −^1 ))) Finalment, cal assenyalar que la força associativa total del compost serà igual a la suma de les forces associatives de tots els estímuls presents en l'assaig. 5- Explicacions del bloqueig i de l'aombrament segons el model de Rescorla i Wagner L'explicació del bloqueig segons el model de Rescorla i Wagner és la següent. Durant la primera fase, en la qual un estímul A és aparellat repetidament amb un EI, l'estímul A adquireix tota la força associativa que pot aportar l'EI, de forma que V (^) A = λ. Quan a la segona fase, en la que un compost format per l'estímul A més un altre element afegit ( X ) és també aparellat amb el mateix EI, X no adquirirà força associativa, degut a la absència de discrepància entre λ i V. Això explica perquè el grau de bloqueig depèn del nivell de condicionament adquirit per A durant el seu aparellament en solitari. Per un altre costat, segons la teoria de Rescorla i Wagner, l'aombrament es deu a que, al ser diferents els valors de α corresponents a cada element del compost, l'estímul més intents o salient es condicionarà més ràpidament que l'estímul més feble, eliminant en pocs assaigs la discrepància entre λ i V i impedint que l'estímul més feble adquireixi suficient força associativa. A continuació il·lustrarem les explicacions anteriors mitjançant l'exemple d'un experiment imaginari amb tres grups d'animals (Dickinson, 1980). En aquest experiment actuen com a ECs un llum, un to o un compost d'ambdós estímuls, i com a EI una descàrrega elèctrica. En la fase 1, el grup de bloqueig rep dos assaigs en els que el to és
aparellat amb la descàrrega, mentre que els altres grups no reben cap entrenament. En la fase dos, tant el grup de bloqueig com el d'aombrament reben dos assaigs d'aparellament del compost to/llum amb la descàrrega. El tercer grup, llum sol, rep en aquesta mateixa fase dos assaigs en els que el llum és aparellat per separat amb la descàrrega. Finalment, en la fase de prova, s'introdueix un assaig final per mesurar ho que ha après sobre l'associació llum-descàrrega (veure Taula 1) Fase 1 Fase 2 Prova Grups ↓ A1 A2 A3 A4 A Bloqueig T → d T → d LT → d LT → d L Aombrament --- --- LT → d LT → d L Llum sol --- --- L → d L → d L Taula 1. Disseny d'un experiment de bloqueig i aombrament Dickinson (1980). T = to; L = llum; d = descàrrega elèctrica; A = assaig. Sabem que el preentrenament amb el to durant la fase 1 bloqueja l'aprenentatge de l'associació llum-descàrrega a la fase 2 (grup de bloqueig). A més, la presència del to en el compost llum/to de la fase 2 (grup d'aombrament) ombreja l'aprenentatge de l'associació llum-descàrrega. Donarem als paràmetres que intervenen en les equacions, els valors següents: α (^) T = 0. 4 α (^) L = 0. 2 β^ =^0.^8 λ= 1. 0 Suposem, també, que la força associativa del llum ( V (^) L )i del to ( VT )abans de començar l'entrenament és zero. En els dos assaigs de la fase 1, el to és aparellat amb la descàrrega. Aplicant l’equació 5 podrem determinar la força associativa acumulada pel to en el primer assaig V T^1 : VT^1^ = VT^0 +(α (^) T ×β×( λ− VT^0 ))= 0. 0 +( 0. 4 × 0. 8 ×( 1. 0 − 0. 0 ))= 0. 32 Després del segon aparellament, la força associativa, V T^1 , estarà determinada per: VT^2^ = VT^1 +( α T ×β×( λ− VT^1 ))= 0. 32 +( 0. 4 × 0. 8 ×( 1. 0 − 0. 32 ))= 0. 54
4 VL = + × × − + = En el grup de llum sol no es donen més que dos assaigs amb un únic EC, el llum, pel que la força associativa després d'aquests dos únics assaigs serà: VL^1^ = VL^0 +(α (^) L ×β×( λ− VL^0 ))= 0. 0 +( 0. 2 × 0. 8 ×( 1. 0 − 0. 0 ))= 0. 16 Després del segon aparellament, assaig 4, la força associativa del llum estarà determinada per: VL^2^ = VL^1 +( α L ×β×( λ− VL^1 ))= 0. 16 +( 0. 2 × 0. 8 ×( 1. 0 − 0. 16 ))= 0. 29 Així doncs, al final de l'assaig 4, la força associativa del llum serà 0.29. L'efecte bàsic de bloqueig sorgeix perquè, en l'assaig de prova, la força associativa final del llum és de 0.11 en el grup de bloqueig, mentre que en el grup d’aombrament (que és el grup de control en un disseny de bloqueig) és de 0.24 (veure Gràfica 2). L'efecte d'aombrament sorgeix perquè, en l'assaig de prova, la força associativa del llum en el grup d'aombrament és 0.24, en canvi en el grup de llum sol és de 0.29 (veure Gràfica 2). 0 0, 0, 0, 0, 0, 0, 0, 5 Assaigs Força associativa (V) Bloqueig Aombrament Llum sol Gràfica 2. Força associativa del llum durant la prova dels grups de bloqueig, aombrament i llum sol.
El programa S.I.C. El SIC (Suárez, L.; Pellón, R. i Llamas, E. (1993). SIC. Un entorno de simulación de fenómenos de aprendizaje basado en las teorías de Rescorla-Wagner y Mackintosh. Sevilla: Skinnsoft) és un simulador gràfic de fenòmens d’aprenentatge basats en els models matemàtics de condicionament clàssic de R.A. Rescorla i A.R. Wagner i de N.J. Mackintosh. On està el programa A les aules d’informàtica de la Facultat de Psicologia (Vagó 1, Planta 3a.), el programa està ubicat al següent directori: F:\Basica\Aprenentatge\SIC. Per accedir a aquest directori obriu l’explorador de Windows, entreu a la unitat F, obriu la carpeta Basica, després obriu la carpeta Aprenentatge, i finalment a la carpeta SIC. Al obrir aquesta carpeta, apareixerà la icona del programa SIC.EXE. Per executar el programa feu doble clic a la icona. Nota Important. Aquesta via per accedir al programa SIC.EXE és vàlida a data 6 de febrer de 2004. Els professors no ens fem responsables de qualsevol modificació per part dels responsables de l’aula d’informàtica.
Simulació d’adquisició Premeu la tecla “A”. L’ordinador us demanarà els valors dels diferents paràmetres necessaris per fer la simulació. Entre corxets [ ] us indica un valor per defecte. Si no introduïu cap valor i premeu “Intro” (↵) directament, l’ordinador utilitzarà el valor per defecte. Us demana els paràmetres un a un: Un cop introduïts els valors apareixerà una pantalla nova on es presenta unes coordenades. A l’eix de les ordenades es representa el valor de la força associativa dels estímuls condicionats i a l’eix de les abscisses s’hi representa el número d’assaigs. A cada cop de tecla es dibuixa un punt a la gràfica. A la part de sota del gràfic apareix a l’esquerra els valors dels paràmetres que s’utilitzen i al centre els valors de ∆V.
A la figura podeu veure el resultat final de la simulació. La gràfica representa l’evolució de la força associativa de l’estímul condicionat al llarg dels 15 assaigs. Sota la gràfica hi ha una columna on apareixen els valors dels paràmetres utilitzats. Al centre s’hi pot veure el valor de l’últim increment de V i la força associativa al final dels 15 assaigs.
Aombrament Premeu la tecla “N”. L’ordinador us demanarà els valors dels diferents paràmetres necessaris per fer la simulació. Entre corxets [ ] us indica un valor per defecte. Si no introduïu cap valor i premeu “Intro” (↵) directament, l’ordinador utilitzarà el valor per defecte. Us demana els paràmetres un a un. Heu d’observar que la simulació que fareu per defecte implica dos saliencies diferents dels dos estímuls que es condicionaran en compost (a y b). Un cop introduïts els valors apareixerà una pantalla nova on es presenten dues gràfiques. Per totes dues gràfiques, l’eix de les ordenades es representa el valor de la força associativa dels estímuls condicionats i a l’eix de les abscisses s’hi representa el número d’assaigs. A la gràfica superior, grup d’aombrament, es representa la força associativa dels dos estímuls que s’han condicionat en compost i a la gràfica inferior, grups de control, es representa la força associativa dels dos estímuls que han estat condicionats per separat. A cada cop de tecla es dibuixen dos punts a cada gràfica. A la part de sota de cada gràfica apareix a l’esquerra els valors dels paràmetres que s’utilitzen i al centre els valor de ∆V.
Bloqueig Premeu la tecla “B”. L’ordinador us demanarà els valors dels diferents paràmetres necessaris per fer la simulació. Entre corxets [ ] us indica un valor per defecte. Si no introduïu cap valor i premeu “Intro” (↵) directament, l’ordinador utilitzarà el valor per defecte. Us demana els paràmetres un a un. Heu d’observar que la simulació que fareu per defecte implica dos saliències diferents dels dos estímuls que es condicionaran en compost (a y b), a més a més, que es faran 10 Assaigs d’entrenament, 2 Assaigs en la fase d’entrenament amb un únic estímuls i 8 Assaigs en la fase d’entrenament amb el compost (a l’assaig 3 comença l’entrenament amb l’estímul compost). Un cop introduïts els valors apareixerà una pantalla nova on es presenten dues gràfiques. Per totes dues gràfiques, l’eix de les ordenades es representa el valor de la força associativa dels estímuls condicionats i a l’eix de les abscisses s’hi representa el número d’assaigs. A la gràfica superior, grup de bloqueig, quan s’iniciï la segona fase, entrenament amb el compost, apareixerà una línia vertical entre el darrer assaig de la primera fase (entrenament amb l’estímul únic) i el primer de la segona fase (entrenament amb el compost). La línia superior d’aquesta figura representa la força associativa de l’estímul que ha estat condicionat en solitari en la primera fase i que continua en compost amb l’estímul afegit en la segona fase, la línia inferior representa la força associativa de l’estímul afegit en la segona fase i que, per
tant, es condiciona en compost. A la gràfica inferior, grups de control, es representa la força associativa dels dos estímuls que han estat condicionats per separat. A cada cop de tecla es dibuixen dos punts a cada gràfica. A la part de sota de cada gràfica apareix a l’esquerra els valors dels paràmetres que s’utilitzen i al centre els valors de ∆V. Heu d’observar que la força associativa final dels dos estímuls condicionats en solitari (condicions de control) és molt superior a la de l’estímul afegit i condicionat en compost (grup de bloqueig, línia inferior). Aquesta diferència observada és l’efecte de bloqueig.
