Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Mòdul 3 unitat 2, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Sociologia, Profesor: Anna Berga, Carrera: Educació Social, Universidad: URL

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 03/02/2010

gemm-891
gemm-891 🇪🇸

4

(181)

66 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Mòdul 3: La persona dins la societat. Processos d’institucionalització
Unitat 2: El procés d’ institucionalització
Parlar de societat vol dir parlar d’ un complex de relacions entre diversos
elements que tenen una certa continuïtat al llarg del temps i que es van
transmetent de generació en generació.
Aquestes elements que formen la societat són els grups i les institucions socials,
i en aquesta unitat ens aproparem a l’ anàlisi de la seva importància per entendre
per què cada societat deneix unes determinades pautes de conducta associades
als diferents espais socials en els quals els individus ens hem de relacionar els
uns amb els altres.
1. Estructura social i institucions socials
Quan hem presentat l’ objecte d’ estudi de la sociologia, hem fet referència a la
metàfora de la societat com un edici del qual cal que siguem capaços d’ anar
més enllà de la façana per tal de descobrir-ne l’ estructura interna. El símil de la
societat com una estructura ens serveix per entendre que una societat està
formada per diferents parts que estan relacionades entre si i que tenen una
existència més enllà de les variacions o els individus concrets. Les estructures no
són directament observables sinó que són latents (Lévi-Strauss).
Els éssers humans tenim una necessitat intrínseca d’un cert ordre, uns esquemes
que ens ajudin a moure’ns en el món. Aquests esquemes ens aporten estabilitat i
un cert beneci psicològic ja que ens estalvien per una banda haver d’estar
contínuament improvisant i, per l’altra, ens permeten poder preveure la majoria
de les conductes que ens trobem al llarg de la nostra vida quotidiana. En relació
amb això ens aproparem en aquesta unitat a l’estudi de les institucions socials
com l’òrgan regulador que canalitza les accions dels individus en una societat i
dóna pautes predenides de conducta que orienten el comportament en una
direcció determinada, entre les múltiples possibles. Com a exemple d’institucions
socials podem esmentar la família, l’escola, la llei, la religió... En aquest sentit,
podem parlar de la societat com un conglomerat d’institucions socials.
2. La dialèctica social: les bases antropològiques de la institucionalització
La dialèctica social fa referència a la contradicció segons la qual nosaltres ens
formem com a éssers socials i com a persones a partir de les nostres socials, ja
que aquestes relacions socials, així com la societat, són producte humà, construït
entre tots.
PAGE 3
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Mòdul 3 unitat 2 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Mòdul 3: La persona dins la societat. Processos d’institucionalització

Unitat 2: El procés d’ institucionalització

Parlar de societat vol dir parlar d’ un complex de relacions entre diversos elements que tenen una certa continuïtat al llarg del temps i que es van transmetent de generació en generació. Aquestes elements que formen la societat són els grups i les institucions socials, i en aquesta unitat ens aproparem a l’ anàlisi de la seva importància per entendre per què cada societat defineix unes determinades pautes de conducta associades als diferents espais socials en els quals els individus ens hem de relacionar els uns amb els altres.

1. Estructura social i institucions socials

Quan hem presentat l’ objecte d’ estudi de la sociologia, hem fet referència a la metàfora de la societat com un edifici del qual cal que siguem capaços d’ anar més enllà de la façana per tal de descobrir-ne l’ estructura interna. El símil de la societat com una estructura ens serveix per entendre que una societat està formada per diferents parts que estan relacionades entre si i que tenen una existència més enllà de les variacions o els individus concrets. Les estructures no són directament observables sinó que són latents (Lévi-Strauss).

Els éssers humans tenim una necessitat intrínseca d’un cert ordre, uns esquemes que ens ajudin a moure’ns en el món. Aquests esquemes ens aporten estabilitat i un cert benefici psicològic ja que ens estalvien per una banda haver d’estar contínuament improvisant i, per l’altra, ens permeten poder preveure la majoria de les conductes que ens trobem al llarg de la nostra vida quotidiana. En relació amb això ens aproparem en aquesta unitat a l’estudi de les institucions socials com l’òrgan regulador que canalitza les accions dels individus en una societat i dóna pautes predefinides de conducta que orienten el comportament en una direcció determinada, entre les múltiples possibles. Com a exemple d’institucions socials podem esmentar la família, l’escola, la llei, la religió... En aquest sentit, podem parlar de la societat com un conglomerat d’institucions socials.

2. La dialèctica social: les bases antropològiques de la institucionalització

La dialèctica social fa referència a la contradicció segons la qual nosaltres ens formem com a éssers socials i com a persones a partir de les nostres socials, ja que aquestes relacions socials, així com la societat, són producte humà, construït entre tots.

La dialèctica social i bases antropològiques de la institucionalització, consta de 3 models:

• Exteriorització: els éssers humansactuem i transformem el món en el qual

vivim, creem la cultura (necessitat de relacionar-nos).

• Objectivació: aquestes construccions culturals passen a ser objectivades i

naturals

• Interiorització: a través de la socialització ho transmetem a les properes

generacions (ensenyar a fer les coses als fills o als nens). Transmetem els patrons socials d’ una manera natural.

Aquests 3 processos són cíclics. Al llarg de la vida de l’ individu, innovaran estils de vida, canvis de parella (homosexualitat, etc.) i interioritzarem altres aspectes, com per exemple, trobarem normal l’ estimacó de 2 persones del mateix sexe. Podem canviar aquests processos o models apresos i modificar-los i els inculquem a les nostres generacions.

Característiques (la mirada del sociòleg):

• Mantenir l’ estabilitat dels models culturals al llarg del temps. Si se surt fora

del model normalitzat, el control social actuarà tot imposant una sanció.

• Externalitat

• Objectivitat

• Coerció: control / institució social com a imposició

• Autoritat moral

• Historicitat:

• Manera social: les institucions són transmeses de generació en generació

a través de la socialització. Són prèvies als individus i succeeixen amb els individus

• Manera personal: es crea i es viu la pròpia història

3. Estatus i rols socials

En cada institució o grup social els individus ocupen una posició determinada. A cadascuna d’ aquestes posicions socialment identificades se l’ anomena estatus i cadascú de nosaltres n’ ocupa de diferents al llarg de la vida (estudiant, pare, director…). Aquests estatus estan jerarquitzats, de manera que en cadascuna de les institucions socials podem ocupar un estatus més o menys valorat socialment (es considera d’ un estatus més superiors ser el director que un assalariat). Els estatus poden ser classificats entre adscrits (quan els heretem) o adquirits (quan els assolim per la nostra acció social). Cadascun d’ aquests estatus porta