Mòdul 3: La persona dins la societat. Processos d’institucionalització
Unitat 2: El procés d’ institucionalització
Parlar de societat vol dir parlar d’ un complex de relacions entre diversos
elements que tenen una certa continuïtat al llarg del temps i que es van
transmetent de generació en generació.
Aquestes elements que formen la societat són els grups i les institucions socials,
i en aquesta unitat ens aproparem a l’ anàlisi de la seva importància per entendre
per què cada societat defineix unes determinades pautes de conducta associades
als diferents espais socials en els quals els individus ens hem de relacionar els
uns amb els altres.
1. Estructura social i institucions socials
Quan hem presentat l’ objecte d’ estudi de la sociologia, hem fet referència a la
metàfora de la societat com un edifici del qual cal que siguem capaços d’ anar
més enllà de la façana per tal de descobrir-ne l’ estructura interna. El símil de la
societat com una estructura ens serveix per entendre que una societat està
formada per diferents parts que estan relacionades entre si i que tenen una
existència més enllà de les variacions o els individus concrets. Les estructures no
són directament observables sinó que són latents (Lévi-Strauss).
Els éssers humans tenim una necessitat intrínseca d’un cert ordre, uns esquemes
que ens ajudin a moure’ns en el món. Aquests esquemes ens aporten estabilitat i
un cert benefici psicològic ja que ens estalvien per una banda haver d’estar
contínuament improvisant i, per l’altra, ens permeten poder preveure la majoria
de les conductes que ens trobem al llarg de la nostra vida quotidiana. En relació
amb això ens aproparem en aquesta unitat a l’estudi de les institucions socials
com l’òrgan regulador que canalitza les accions dels individus en una societat i
dóna pautes predefinides de conducta que orienten el comportament en una
direcció determinada, entre les múltiples possibles. Com a exemple d’institucions
socials podem esmentar la família, l’escola, la llei, la religió... En aquest sentit,
podem parlar de la societat com un conglomerat d’institucions socials.
2. La dialèctica social: les bases antropològiques de la institucionalització
La dialèctica social fa referència a la contradicció segons la qual nosaltres ens
formem com a éssers socials i com a persones a partir de les nostres socials, ja
que aquestes relacions socials, així com la societat, són producte humà, construït
entre tots.
PAGE 3
