Mòdul 1 unitat 3 - Apuntes de Ciencias de la Educación

Mòdul 1: El dret

UNITAT 3. BRANQUES DEL DRET.

En la nostra societat, existeixen relacions socials diferents que exigeixen un

tractament jurídic especíﬁc o adequat a cada un d’aquests sectors de la vida social.

Amb aquestes esferes de regulació jurídica que corresponen a relacions socials

diferents, és amb els que ens referim a les diferents BRANQUES DEL DRET. Però s’ha

de tenir en compte el caràcter interactiu de les relacions socials, i això fa que sigui

bastant difícil de parlar de branques autònomes del Dret, ja que tant pel que

respecta al seu coneixement com a la seva dimensió pràctica es donen una sèrie

d’inﬂuències que és imprescindible prendre en consideració.

Les diferents relacions socials corresponen a àrees jurídiques que els hi donen un

tractament especíﬁc (dret penal, civil, internacional,...), i en elles s’han

desenvolupat una sèrie d’instruments jurídics que han tractat de sintetitzar cada

àmbit jurídic, x ex. els codis (CC, CP,..).

DIFERÈNCIA ENTRE DRET PÚBLIC I DRET PRIVAT.

El dret Públic es caracteritza perquè en ell existeix un exercici del poder de l’Estat

(l’ Estat intervé per solucionar algun problema). Les seves normes són les que van

dirigides a regular l’organització i l’activitat de l’Estat i demés ens públics i les

seves relacions com tals ens públics amb els particulars. Intervindrà davant una

relació de desigualtat. Ex. dret dels treballadors (si el treballador no pot exercir el

seu dret en l’ àmbit laboral, l’ Estat intervindrà).

El dret Privat és aquell que regula les relacions entre els particulars, aquelles en

que cap de les parts actua revestida de poder estatal públic. Ex. contracte de

lloguer en un pis en una posició (en principi) d’ igualtat.

Les relacions de Dret Públic en els què l’Estat es relaciona amb els particulars es

caracteritza perquè les parts estan en una posició de desigualtat, on el particular

ocupa una posició de desigualtat, on el particular ocupa una posició subordinada.

En canvi, les relacions de dret privat es caracteritzen perquè tots intervenen com

iguals, almenys formalment.

Segons el criteri d’interès, el dret Públic seria aquell dirigit a servir als interessos

col·lectius o de la cosa pública i el dret Privat l’orientat a regular els interessos

privats o particulars.

Però la realitat social, mostra una tendència que pot qualiﬁcar-se com publiﬁcació

de lo privat i d’altra banda una tendència a la privatització de lo públic, així s’ha

PAGE 4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Mòdul 1 unitat 3 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Mòdul 1: El dret

UNITAT 3. BRANQUES DEL DRET.

En la nostra societat, existeixen relacions socials diferents que exigeixen un tractament jurídic específic o adequat a cada un d’aquests sectors de la vida social. Amb aquestes esferes de regulació jurídica que corresponen a relacions socials diferents, és amb els que ens referim a les diferents BRANQUES DEL DRET. Però s’ha de tenir en compte el caràcter interactiu de les relacions socials, i això fa que sigui bastant difícil de parlar de branques autònomes del Dret, ja que tant pel que respecta al seu coneixement com a la seva dimensió pràctica es donen una sèrie d’influències que és imprescindible prendre en consideració. Les diferents relacions socials corresponen a àrees jurídiques que els hi donen un tractament específic (dret penal, civil, internacional,...), i en elles s’han desenvolupat una sèrie d’instruments jurídics que han tractat de sintetitzar cada àmbit jurídic, x ex. els codis (CC, CP,..).

DIFERÈNCIA ENTRE DRET PÚBLIC I DRET PRIVAT.

El dret Públic es caracteritza perquè en ell existeix un exercici del poder de l’Estat (l’ Estat intervé per solucionar algun problema). Les seves normes són les que van dirigides a regular l’organització i l’activitat de l’Estat i demés ens públics i les seves relacions com tals ens públics amb els particulars. Intervindrà davant una relació de desigualtat. Ex. dret dels treballadors (si el treballador no pot exercir el seu dret en l’ àmbit laboral, l’ Estat intervindrà). El dret Privat és aquell que regula les relacions entre els particulars, aquelles en que cap de les parts actua revestida de poder estatal públic. Ex. contracte de lloguer en un pis en una posició (en principi) d’ igualtat. Les relacions de Dret Públic en els què l’Estat es relaciona amb els particulars es caracteritza perquè les parts estan en una posició de desigualtat, on el particular ocupa una posició de desigualtat, on el particular ocupa una posició subordinada. En canvi, les relacions de dret privat es caracteritzen perquè tots intervenen com iguals, almenys formalment. Segons el criteri d’interès, el dret Públic seria aquell dirigit a servir als interessos col·lectius o de la cosa pública i el dret Privat l’orientat a regular els interessos privats o particulars. Però la realitat social, mostra una tendència que pot qualificar-se com publificació de lo privat i d’altra banda una tendència a la privatització de lo públic, així s’ha

manifestat el TC dient: “És propi de l’Estat social de Dret l’existència d’ens de caràcter social, no públic, que compleixen fins de rellevància constitucional o d’interès general. La configuració de l’estat com social de Dret vé així a culminar una evolució en la que la consecució dels fins d’interès general no és absorbida per l’Estat, sinó que harmonitza en una acció mútua Estat-Societat, dret Públic- Privat.

LES BRANQUES DE L’ORDENAMENT JURÍDIC

DRET PÚBLIC:
DRET CONSTITUCIONAL Comprèn el conjunt de normes i institucions jurídiques fonamentals relatives a l’organització i a l’exercici del poder polític i als drets i llibertats bàsiques dels ciutadans. El dret Constitucional està íntimament relacionat amb el dret Polític. Així, el dret Constitucional atén qüestions com l’organització jurídica, els seus poders i funcions, les institucions fonamentals que organitzen i asseguren el compliment de les diferents funcions, l’estudi dels diferents òrgans de l’Estat i les seves relacions, l’anàlisi de la CE com a norma fonamental de l’ordre jurídic, ... La CE ocupa un lloc privilegiat en l’ordenament, per quant és la norma suprema i a ella han d’ajustar-se la resta de les normes jurídiques. Per tot això, el dret Constitucional no pot entendre’s simplement com una branca del Dret sense més, ja que la CE com a norma fonamental de l’ordre jurídic es projecta sobre tots i cadascun dels sectors del mateix.
DRET ADMINISTRATIU Aquella part del dret Públic que regula l’organització i el funcionament dels poders i òrgans de l’Estat i les seves relacions amb els particulars. Amb el terme administració pública, en el nostre ordenament jurídic s’ha de referir a l’administració de l’Estat, en els seus diversos graus, les CCAA i els seus ens públics tutelats, les entitats que composen l’administració local, les corporacions i institucions públiques sotmeses a la tutela de l’Estat o d’alguna entitat local i els particulars quan aquests actuen per delegació o com agents de l’administració. Dos principis bàsics:
- Ppi de la submissió de l’administració al dret.
- Ppi d’adequació entre l’exercici del seu poder i el fi pel que aquest poder està concebut.
DRET PENAL

ppis que regulen les relacions que es creen amb ocasió del treball dependent i per compte aliena.

DRET PRIVAT
DRET CIVIL Té per objecte les normes que regulen els relacions entre els particulars considerats com persones en general i no amb referència a situacions o activitats específiques que estiguin sotmeses a altres branques del dret. Ppis:
- Ppi d’autonomia de la voluntat.
- Ppi d’igualtat de les parts per establir acords de voluntat.
DRET MERCANTIL Dret Privat de caràcter especial que regula només un sector determinat de relacions jurídiques, les relacions de caràcter comercial, la circulació de béns entre productors i consumidors. El dret mercantil que apareix en la nostra realitat econòmica estructura el seu contingut en torn a tres elements essencials: l’empresari mercantil, l’activitat externa i l’activitat conjunta d’ambdos.
DRET INTERNACIONAL La ubicació com a dret Públic o com a dret Privat, és difícil, ja que conté límits i caràcters d’ambdues branques. Per un costat es donen relacions, cada vegada en major nombre, entre persones de diferents nacionalitats. Aquestes relacions estan sotmeses a diversos Drets Nacionals, i aquest tipus de relacions són el que constitueixen l’objecte del Dret Internacional Privat ( com per ex. dret d’estrangeria o dret de la nacionalitat). El Dret Internacional Públic regula les relacions jurídiques de cada Estat com a membre de la comunitat internacional i les seves relacions amb altres Estats. Són subjectes d’aquestes relacions jurídiques els Estats i les Organitzacions Internacionals que es relacionen entre sí i amb els Estats. És a dir, el conjunt de normes que s’apliquen en la societat internacional, tant en les relacions amb els estats sobirans, com respecte a les organitzacions internacionals, en les seves relacions mútues i amb els estats, també formen part certes normes que s’apliquen directament als individus fonamentalment en les relacions entre aquests i les organitzacions internacionals.

Mòdul 1 unitat 3, Apuntes de Ciencias de la Educación

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Mòdul 1 unitat 3 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Mòdul 1: El dret

UNITAT 3. BRANQUES DEL DRET.

DIFERÈNCIA ENTRE DRET PÚBLIC I DRET PRIVAT.

LES BRANQUES DE L’ORDENAMENT JURÍDIC