modul 4 terapia de conducta, Apuntes de Psicología

¡Descarga modul 4 terapia de conducta y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Guia d'estudi del

mòdul 4: Tècniques

de solució de

problemes

Rubén Nieto Luna

Jordi Miró Martínez

PID_

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit dels titulars del copyright.

Introducció

La teràpia de solució de problemes és una tècnica molt útil per a ensenyar les persones a resoldre conflictes, i la seva aplicació a la pràctica de la Psicologia clínica i de la salut és molt variada.

Hi ha diferents alternatives per a l'entrenament en la solució de problemes, si bé la que ha rebut més atenció, i en la qual ens centrarem, és la proposada per D'Zurilla i Goldfried. La filosofia que fonamenta aquesta teràpia és que els éssers humans som "solucionadors de problemes" i que hi ha diferències en l'habilitat per a solucionar problemes entre les diferents persones. És fàcil entendre aquesta idea si pensem en la gran quantitat de decisions i situacions que hem de resoldre al llarg del dia. Podem pensar, per exemple, en les deci- sions o situacions que hem que resoldre abans de sortir de casa per anar a tre- ballar: quina roba em posaré avui?, què he d'agafar per anar a la feina?, què esmorzaré?... Evidentment, aquestes situacions són molt senzilles i trivials, i són molt fàcils de resoldre per a la majoria de les persones. No obstant això, d'altres poden ser molt més complicades i poden tenir conseqüències molt importants per a la nostra vida. En són exemples: què estudio?, és una bona idea canviar de feina?

Davant dels problemes, tant els trivials com les situacions més complicades, les persones es diferencien per la capacitat de resolució que tenen. Mentre que algunes persones tenen una capacitat elevada de resolució de problemes, d'altres en tenen menys.

És important remarcar que, amb aquesta tècnica, es tracta d'ensenyar a les per- sones un mètode sistemàtic per a la resolució de problemes. En aquest procés "d'ensenyar la tècnica" és molt important que dediquem el temps suficient per a l'entrenament a consulta i que fem experiments en la vida real per tal d'assegurar-nos que la persona serà capaç de generalitzar l'aplicació de la tèc- nica en altres contextos.

L'objectiu de la tècnica és proporcionar a les persones un mètode que els si- gui útil per a resoldre els problemes amb què es vagi trobant. Més concreta- ment, tal com s'exposa en l'article original de D'Zurilla i Golfried (1971, p. 109), l'objectiu de la solució de problemes és el mateix que el de la TC: poten- ciar les conductes que tinguin més probabilitat de proporcionar conseqüènci- es positives, és a dir, reforçament positiu, i evitar les que desencadenin con- seqüències negatives.

Lectura recomanada T. J. D'Zurilla i M. R. Goldfri- ed (1971). Problem solving and behavior modificiation. Journal of Abnormal Psycho- logy , 78, 107-126.

Objectius

Els objectius específics d'aquest mòdul són:

1. Comprendre l'origen de la tècnica de solució de problemes, i també el pa- per que té dins de la TC. 2. Aprendre a aplicar la tècnica, treballant les diferents fases i procediments.

Activitats

A continuació us presentem algunes preguntes que us poden ser útils per a determinar si heu treballat adequadament els punts essencials del mòdul. Al final del capítol que heu treballat també trobareu algunes preguntes d'autoavaluació que hauríeu de poder resoldre després de treballar el mòdul.

1. Feu una taula en què es presentin els conceptes principals en relació amb la solució de problemes, i una breu definició d'aquests conceptes. Entre d'altres, hi ha d'haver els conceptes següents: problema, solució, solució del problema i competència social. 2. Indiqueu quines d'aquestes frases són vertaderes amb relació als nivells de solució de pro- blemes:

• Les cognicions d'orientació al problema són variables cognitives específiques que inclo- uen la percepció del problema, les atribucions causals, la valoració del problema, les cre- ences sobre el control personal, etc.
• Les habilitats de solució de problemes específiques inclouen definir i formular els proble- mes, generar solucions alternatives, prendre una decisió, implementar la solució i avalu- ar-ne el resultat.
• Les^ habilitats^ de^ solució^ de^ problemes^ bàsiques^ se^ situen^ en^ el^ nivell^ intermedi d'especificitat. 3. En relació amb la fase d'orientació al problema, llegiu l'exemple següent i intenteu refle- xionar i respondre a les preguntes que us formulem:

"En Joan fa sis mesos que té problemes amb la parella, tot i que no ho reconeix, i intenta dedicar tant de temps com pot a la feina. D'aquesta manera, evita parlar amb la dona i sembla que les coses no van tan malament."

Quina percepció té en Joan del problema? Com hauria de ser aquesta percepció per a ser funcional? Què podríem fer per ajudar en Joan a canviar aquesta percepció?

"Comencem a parlar amb en Joan sobre la seva vida de parella i surt a la llum el problema. D'una manera molt abstracta, inicialment, comenta que sempre es baralla amb la dona. Diu que tot i que les picabaralles són petites es produeixen molt sovint. Segons explica, la dona no suporta la seva manera de ser, i en Joan diu: «què hi puc fer, sempre he estat així, la meva manera de funcionar no canviarà ara que ja tinc cinquanta anys!»."

Quina percepció té en Joan del problema?

Com és l'atribució del problema que presenta en Joan? Com hauria de ser? Quins efectes pot tenir aquesta atribució?

Com valora el problema? Quin control en percep?

4. En la fase de definició i formulació del problema es tracta d'obtenir informació rellevant sobre el mateix, aclarir-ne la naturalesa, establir una meta realista de la solució i tornar a avaluar la importància del problema per al benestar personal i social de la persona. Penseu (o inventeu-vos) algun problema que hàgiu hagut d'afrontar recentment i la manera com vau definir-lo. Com ho hauríeu d'haver fet tenint present el que has treballat sobre la definició i formulació del problema? 5. Seguint amb el problema en què heu pensat en l'exercici anterior, feu una llista de les solucions alternatives que podíeu haver identificat. Seguint el procediment descrit en els materials, com ho hauríeu d'haver fet per generar més alternatives? De la mateixa manera, vau seguir algun procediment per a decidir l'alternativa que seleccionaríeu? Com ho hauríeu d'haver fet? 6. Avalueu tres de les solucions alternatives que heu identificat, seguint el procediment de presa de decisions.