¡Descarga PAC 1 teràpia de conducta y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
PRIMERA PROVA D’AVALUACIÓ CONTINUADA
OCTUBRE DE 2016
Aquesta PAC inclou la preparació de les següents Unitats temàtiques:
• Introducció a la Teràpia de Conducta
• Unitat 1: Tècniques operants per augmentar conductes, i per eliminar o reduir
conductes.
• Unitat 2: Sistemes d'organització de contingències.
• Unitat 3: La dessensibilització sistemàtica i l'exposició.
Normativa general a tenir en compte
- Aquesta PAC és de imprescindible realització per a les persones que optin per la
via avaluació continuada.
- Compta el 50 % de la nota d’avaluació continuada.
- Hauria de dir: La PAC és de realització individual , per tant tota detecció de
còpia o plagi significarà el suspens de l’avaluació continuada amb una D.
- Les respostes s’han de justificar i argumentar.
- El treball que es refereixi a un cas clínic cal respondre’l en referència a aquell
cas concret , no de forma genèrica.
- Tota cita bibliogràfica haurà d’estar referenciada amb format APA 6ena edició.
- Cal respondre usant la numeració i subnumeració (si hi és en alguna pregunta) que
s’ha proposat a l’enunciat. No es consideraran correctes respostes agrupades.
Aspectes de format
- L’extensió màxima de la totalitat de la PAC és de 8 pàgines , sense tenir en compte
la portada (en cas que n’hi hagi) ni la bibliografia.
- No cal incloure els redactats dels casos ni els enunciats de les preguntes en el
treball.
- La lletra haurà de ser Arial o Times New Roman, de mida entre 11 i 12. Els marges
de 2,5 en els 4 costats del full. L'interlineat ha de ser de 1,5.
Comentaris generals : Cal respondre en el format demanat, taula, breu text o com sigui.
També és necessari incloure una justificació del tractament proposat. Un altre aspecte que
es valora és la integració de la proposta al cas presentat (que no quedi una resposta massa
teòrica o genèrica).
Recordeu cenyir-vos a l’extensió i format demanat. Recordeu que no s’admeten treballs
en pdf o carpeta comprimida.
PRIMERA PART
1) Fes un mapa conceptual que reflecteixi de forma gràfica i sintètica les bases teòriques
principals del conductisme com a model de la psicologia. Aquest mapa hauria de contenir
com a mínim informació prou clara sobre:
- Fonaments del conductisme
- Principis bàsics d’avaluació des del conductisme
- Principis i objectius d’intervenció del conductisme
El mapa conceptual es pot fer a partir del programa que vulgueu, us suggerim algun
programa per si us pot anar bé:
https://bubbl.us/
http://cmap.ihmc.us/
http://www.eduteka.org/modulos/4/91/707/
SEGONA PART
Llegeix el següent cas clínic amb atenció:
Ens demanen assessorament des d’una escola d’educació especial per a un nen amb retard
mental. Aquest nen va arribar més tard que els companys a l’escola i ara han d’aconseguir
que pugui adquirir algunes conductes bàsiques relacionades amb els hàbits quotidians. El
nen es diu Pol i té 5 anys. No va al lavabo, sinó que pot orinar en qualsevol lloc i moment
en que senti la necessitat de fer-ho. No menja amb coberts, intenta agafar el menjar amb
les mans, etc. Han provat de castigar-lo sense pati, però en Pol no acaba d’entendre què
passa i tampoc sembla que li afecti quedar-se a classe ja que pot jugar amb uns cotxes de
plàstic que li agraden molt i menjar tranquil·lament el seu esmorzar. Una auxiliar
comentava que en un d’aquests càstigs en que es va quedar amb en Pol va provar de forçar
que anés al lavabo tot ensenyant-li un cacahuet de xocolata que sap que li agraden
moltíssim i que els seus pares n’hi compren molts. També sap que sempre li ha agradat
la xocolata. No va aconseguir res, potser perquè no ho va fer de forma continuada, a més,
les altres auxiliars no ho feien de la mateixa manera. Inicialment (per fer aquest exercici),
ens marquem com a objectiu centrar-nos en la conducta d’anar al lavabo tot sol. És la que
l’escola ha elegit com prioritària, ja que distorsiona molt el funcionament regular de la
classe.
2) Respon les següents qüestions:
2a) Determina el tipus de reforçador que elegiries per aplicar un procediment de
reforçament positiu, tot exposant la seva classificació completa i argumentant en
funció de quins paràmetres seleccionaries aquest reforçador i no un altre. Cal
escollir un reforçador lògic en l’historial del nen, per exemple alguna cosa de
xocolata i classificar en funció de l’origen, natura....(pàg 139 i 140 del manual, que
són la 93 i 94 dels apunts). Considerarem bona resposta aquella que hagi incorporat
TOTES les classificacions inclús si no tenen massa sentit en el reforçador escollit
però caldrà incloure-ho, mostrant per tant haver entès cada classificació. Hem
valorat positivament que en proposeu més d’un per evitar saciació.
Un exemple podria ser:
Per aplicar un programa de reforçament positiu cal escollir bé els reforçadors, ja que
aquests determinaran la probabilitat de repetir la conducta en futures situacions similars.
En el cas d’en Pol sabem, pel que refereix l’auxiliar, que li agraden molt uns cacauets de
xocolata. Tanmateix, no es van mostrar eficaços com a reforçadors, potser perquè els seus
pares n’hi compren molts, i els pot aconseguir sense haver de fer cap conducta. Com que
li agrada molt la xocolata, podem provar d’usar com a reforçador alguna altra llaminadura
de xocolata.
De fet, els reforçadors són específics de cada persona, per tant, la identificació de
reforçadors requereix sempre una comprovació empírica (Méndez, Olivares i Beléndez,
2005) sobre una selecció de possibles reforçadors feta a partir de l’observació del subjecte
i de l’aplicació de qüestionaris o entrevistes (Bados i García-Grau, 2011a). Així, en
principi, tot i que s’hauria de validar empíricament, uns bombons de xocolata podrien ser
un reforçador eficaç per en Pol, ja que es recomana escollir reforçadors que estiguin per
sobre del que la persona pot aconseguir lliurement (Bados i García-Grau, 2011a). Un altre
candidat a reforçador són els cotxes de plàstic que hi ha a l’aula i que li agraden molt. En
aquest sentit, Méndez, Olivares i Beléndez (2005) recomanen usar més d’un reforçador,
per evitar la sacietat; seria una bona opció combinar ambdós reforçadors (cotxes i
bombons) i acompanyar-los sempre de reforçadors socials, ja que aquests són més
naturals i faciliten la posterior generalització i manteniment de la conducta apresa.
Un cop comprovat empíricament que els bombons són un bon reforçador, ens decidirem
pel seu ús. Podem classificar els bombons en funció de diferents criteris (Méndez i
Romero, 1993): segons el seu origen, serien un reforçador primari, ja que tenen un valor
innat, no condicionat; segons la seva naturalesa, serien un reforçador material (es poden
tocar, flairar, menjar...); segons el procés de reforçament, serien un reforçador extrínsec,
públicament observable; segons l’administrador del reforçament, serien un reforçador
extern, ja que serien administrats per una persona diferent del qui el rep; segons el
receptor, serien un reforçament directe, ja que en Pol personalment seria qui ho rebria, i
finalment, segons la naturalesa, serien un reforçador artificial, ja que no formen part de
l’ambient natural, com a conseqüència natural de la conducta, sinó que són introduïts
artificialment en el programa de reforç. En cas que ens haguéssim de decantar pels cotxes
de plàstic, la classificació no variaria, excepte que són reforçadors secundaris, ja que el
seu valor no és innat, sinó après.
reforçar l’estímul que l’hi oferim busquem un tipus de caramels que estan embolicats amb paper animat dels personatges de la pel·lícula de dibuixos Cars , ja que sabem que jugar amb cotxes l’hi agrada molt i per tant intuïm que tot allò relacionat amb ells l’hi pot provocar un bon reforçament positiu, i per tant augmentarà la consistència del reforç en general, tanmateix també hem de tenir en compte que a casa seva ja menja sovint xocolata, per tant nosaltres hem d’oferir un reforç superior i més estimulant que el dels cacahuets. Una gratificació verbal ( reforç secundari ) en solitari no oferirà els resultats esperats, ja que en Pol degut a les seves característiques i historia personal no l’hi resultaria útil, en tant que no ha creat prèviament una associació positiva amb l’expressió, o almenys no de la manera desitjada, per tant no actuaria com a reforç positiu únic, així que podria resultar indicat i útil intentar crear les bases per a treballar-hi més intensament en un futur o en pròxims tractaments, així com per a promoure’n la seva generalització i el manteniment dels canvis aconseguits. Seguint amb els reforçador escollits també cal destacar que s’utilitza, en primer lloc, un tipus de reforçador social , en tant que s’escull un elogi o expressió verbal per a transmetre la felicitació, òbviament acompanyada d’una bona rialla ( aspecte facial ). Tanmateix encara que aquest reforç no sigui l’indicat presentat de manera individual si que podem treballar amb ell. Seguidament a aquesta acció esdevindrà el caramel com un tipus de reforçador material i tangible , ja que es tracta d’un estímul comestible que es pot tocar, olorar i menjar. Ambdós tipus de reforçadors actuarien contingentment, i com a reforçadors artificials ja que no es poden trobar en el medi, cal una acció, ja que no són conseqüència natural d’una conducta, al temps que també resulten extrínsecs perquè no poden esdevindre d’un procés encobert, sinó observable i obert.
2b) Desenvolupa el procediment de forma completa, tot explicant i justificant cada pas
que proposis. Calia proposar el desenvolupament d’un programa de reforçament positiu
ben pautat segons apareix en el manual a l’apartat procediment, pàg. 140 del manual, 94
dels apunts (no cal especificar l’apartat d’elecció del reforçador perque ja s’ha fet a dalt).
Caldria basar-se en els procediments que s’expliquen a la pàgina 142 del manual, i 96
dels apunts. Especificar cada pas tot justificant què es fa i per què es fa. Un programa
molt adient pot ser el moldejament, força adequat en nens amb necessitats educatives
especials, però hem podem donat per vàlid qualsevol programa de reforçament positiu
ben explicat i fonamentat.
Un exemple de resposta podria ser:
Com la conducta d’anar sol al lavabo té una probabilitat molt baixa o nul·la d’ocurrència, no és factible esperar que aquesta es produeixi per a reforçar-la. En aquest cas, el procediment més
adequat per desenvolupar i mantenir aquesta conducta seria les aproximacions successives , consistent en el reforçament successiu d’aproximacions a la conducta meta i a l’extinció de les mateixes aproximacions a mesura que es va configurant la conducta desitjada (Labrador, 2008). El primer pas d’aquest procediment és especificar la conducta final , descrivint les seves característiques (topografia, freqüència, latència...): En Pol ha d’anar sol al lavabo cada vegada que noti que ha de fer pipí. El segon pas és escollir la conducta inicial. Partirem de l’observació per detectar una conducta que aparegui amb una freqüència suficient per ser reforçada i que constitueixi una certa aproximació a la conducta final (Bados i García-Grau, 2011a). Observem en Pol i identifiquem que la conducta que més s’assembla a la conducta meta és la d’anar sec. Si veiem que en Pol està sec, li tocarem els pantalons i li direm “Sec!” i el reforçarem amb un bombó, al mateix temps que diem “molt bé”. Quan s’hagi fet pipí, li diem “Oh! Estàs mullat. T’has fet pipí”, el canviarem i li diem “Ara estàs sec, molt bé”. Es tracta de fer-li entendre que anar mullat no és el desitjable, que no pot fer pipí a l’aula. (Si l’hem reforçat amb un cotxe, li podem retirar quan s’hagi fet el pipí sobre i tornar-li a donar quan l’haguem canviat i torni a estar sec) Després d’especificat la conducta d’inici i la conducta final, podem definir els passos del procediment de moldejat/moldejament :
- Comprovem si en Pol està sec o mullat. Volem reforçar la conducta de no fer pipí a l’aula, l’anar sec. Progressivament anirem ampliant el temps, que estigui mitja hora sec, una hora, una hora... Quan en Pol hagi après a aguantar-se el pipí, passarem al següent pas.
- Preguntem a en Pol “Tens pipí?” Ens podem ajudar, a més d’aquest instigador verbal , d’un instigador gestual, assenyalant-li els pantalons i la panxa. L’objectiu és que en Pol sigui capaç de detectar quan necessita anar al lavabo.
- Un cop en Pol és capaç de dir que té pipí, li preguntem “Anem al lavabo?” ( instigador verbal ), assenyalem el camí (instigador gestual ) i, si cal, li donem la mà per acompanyar-lo al lavabo ( instigador físic ).
- Un cop adquirit el pas anterior, es tracta de fer que s’abaixi els pantalons, ajudant-nos d’ instigadors verbals “T’abaixes els pantalons?” i gestuals , fent la mímica d’abaixar-nos els pantalons.
- La següent aproximació conductual és asseure’s al vàter, per facilitar aquesta conducta, ens tornem a valer d’un instigador verbal “Seus al vàter?” i d’un de gestual , assenyalant la tassa i reproduint el gest de seure.
- Quan en Pol ja s’asseu al vàter li diem “Prova de fer pipi.” Usant novament un instigador verbal , a més d’un de gestual , assenyalant-li la panxa.
- El procediment consistirà en descompondre la conducta de fer pipi en segments més simples per a que al Pol li sigui més fàcil aprendre la conducta (tècnica d’encadenament). Aquests segments s’aniran enllaçant i reforçant cada vegada. Així doncs, caldrà administrar els reforçadors de manera immediata (preferiblement socials) després de cada petita conducta o segment, doncs si aquests es demoren es perdrà l’eficàcia. El procediment serà de presentació de tasca completa, fent que el Pol aprengui els passos de principi a final amb l’ordre pertinent. Només en el cas de que el Pol tingui problemes per aprendre la conducta de manera tradicional, canviarem a l’encadenament cap enrere. A mode d’exemple, la conducta de fer pipi podria desglossar-se de la següent manera: (1) Pujar la tapa del W.C. (2) Descordar-se els pantalons i baixar-los (3) Fer el mateix amb la roba interior (4) Orinar dins de la tassa (5) Netejar-se amb paper (6) Tirar de la cadena (7) Tornar-se a pujar la roba interior i els pantalons (8) Rentar-se les mans
- Els reforçadors s’hauran d’aplicar contingentment per així evitar possibles contingències competidores. Així, és molt important assegurar-se que la xocolata sigui un reforçador pel Pol i controlar que sigui contingent a la conducta, sense aconseguir-la d’una altra manera.
- Com hem dit, al llarg del procés, és molt important usar altres tipus de reforçadors (reforçadors socials). Són reforçadors més naturals i han d’acompanyar el fet de proporcionar xocolata al Pol cada vegada que faci la conducta desitjada, obtenint així el manteniment dels canvis aconseguits. A mode d’exemple, podríem utilitzar reforçaments socials cada vegada que el Pol realitzi o s’aproximi a l’execució correcta dels passos individuals de la cadena, i només com a extra de manera més intermitent, donar-li la xocolata. Cal tenir en compte la quantitat de reforçador que s’utilitza (xocolata) i així evitar la sacietat del subjecte.
- En els seus inicis, considero oportú un programa de reforçament continuo (apropiat per ensenyar una nova conducta) com és en aquest cas. El fet de realitzar un programa continuo implica reforçar la conducta sempre que aparegui. És a dir, sempre que aconseguim que el Pol
vagi sol al lavabo o faci alguna de les fases que aquesta conducta comporta (aixecar la tapa, abaixar-se els pantalons, etc.) li hem de proporcionar un reforçador, sigui el que sigui.
2c) Un cop acabada la teva intervenció, proposa un breu pla de manteniment de la
conducta escollida. Haurieu d’haver explicat el manteniment de la conducta objectiu
mitjançant el control per part de la mestra/familia i si fos convenient repetir l’operació
del programa (si hi ha algún retrocés). Molts heu proposat programes que són adequats
per instaurar una conducta, però no per la fase de manteniment. Ull amb això, la conducta
ja l’hem instaurada en la resposta anterior, ara hem de fer una proposta per poder-la
mantenir.
Un exemple:
Un cop en Pol vagi sol al lavabo, cal seguir treballant perquè aquesta conducta es generalitzi i es mantingui a la vida quotidiana, fora del programa de reforçament. Per assegurar el manteniment de la conducta apresa, passarem del programa de reforçament continu anterior a un programa d’ intermitent. Els programes intermitents són més resistents a l’ extinció i afavoreixen la generalització del programa i la seva retirada. Seguirem reforçant de manera contingent la conducta meta, però no pas en totes les ocasions que aquesta es porti a terme, augmentant el nombre de conductes necessàries per a obtenir reforçament (per exemple, passar d’un programa RF1 a un de RF4 , reforçant en Pol cada 4 vegades que vaig sol al lavabo, més tard a un de RF8 etc). Els programes de raó variable fomenten la persistència de la conducta, per això acabarem amb un programa de RV , reforçant una mitjana de conductes meta que, progressivament, anirà augmentant, fins a substituir totalment els reforçadors materials per reforçadors socials , que són més naturals al medi.
Un altre exemple:
Aquesta tècnica tot i oferir una durada dels efectes llarga, un cop assolida la conducta objectiu caldrà oferir el reforçador del caramel de forma intermitent per tal de mantenir la conducta adquirida. Ja no serà necessari donar-lo cada vegada que la porti a terme sinó que de manera gradual s’anirà retirant el reforç, per tal que es mantingui la conducta de forma natural en el temps. El què podríem fer en aquest cas, seria canviar el reforç, passaríem d’oferir el caramel de xocolata a donar-li un ou kinder de xocolata amb sorpresa al seu interior. D’aquesta manera augmentem la qualitat del reforç però també les exigències de la conducta, per tant aquest s’oferirà quan en Pol vagi sol al lavabo i ho faci tot correctament, sense haver-li de recordar i sempre que sigui fora dels horaris preestablerts per anar en grup al lavabo. Cada vegada s’ampliarà més la freqüència en què es dona el reforç, fins a poder-lo abandonar. Aquesta
desitjat. Valorarem especialment que hagueu inclòs el procés d’establiment del
programa de reforçadors (mostreig....). A les diferents fases el nombre de reforçadors
i les condicions per donar-los hauria de canviar. Si us plau, procureu presentar les
respostes en el format indicat. Aquí es demanava una taula, i cal doncs presentar una
taula.
Un exemple:
És un programa fet per a en Marc. Els reforços generalitzats contingents i immediats reforcen les conductes desitjades, respectant la cadena conductual, i els demorats les incrementen. El del cost de resposta elimina les males conductes. La fase d'esvaïment generalitzarà i mantindrà les conductes.
Taula de Registre setmanal de fitxes guanyades
FASE DE MOSTREIG (1ª setmana)
Establiment de les fitxes com a reforçador generalitzat CONDUCTES
REFORÇADOR
S
GENERALITZ
ATS (FITXES)*
REFORÇADORS SECUNDARIS
FITXE
S
MENJAR TOTA LA VERDURA 30 minuts de dibuixos animats; 15 minuts de jocs amb la tablet; una sessió de karaoke.. Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge C1-Menjar tota la verdura C2-Menjar tota la fruita C3-Menjar tota la sopa C4-Menjar el peix/la carn C5-Obeir els pares a taula Total Fitxes
MENJAR MIG PLAT O MENYS DE VERDURA Un berenar de xocolata; Un gelat; escollir postres; un cotxe de joguina; una pilota; un puzle... MENJAR TOTA LA FRUITA Sortir al pati 10 minuts a jugar a pilota; pintar amb les acuareles; jugar amb disfresses; MENJAR LA MEITAT O MENYS DE LA FRUITA Un paquet de cromos de la lliga de futbol; una piruleta; un ninot de la col·lecció de superherois MENJAR TOTA LA SOPA Una tarda al parc infantil; Una excursió a la muntanya; Anar al cinema; MENJAR LA MEITAT O MENYS DE LA SOPA
INSTRUCCIONS
MENJAR EL PEIX/LA CARN
- Comencem donant fitxes gratuïtament i bescanviant-les pels reforçadors secundaris immediatament (durant 2 dies)
- A partir del 3er dia, reforcem totes les conductes. contingentment, immediatament i sense límit de fitxes.
- Donem els reforçadors secundaris, acompanyats de reforçadors socials després dels àpats. *Durant el programa, depenent de la taxa d’execució de cada conducta I l’avanç en les diferents etapes del programa, el nombre de fixes obtingudes o penalitzades pot variar: progressivament donarem menys fitxes i se’n necessitaran més per aconseguir els reforçadors secundaris. MENJAR LA MEITAT O MENYS DEL PEIX/CARN OBEIR ELS PARES A TAULA CONDUCTA GREU^1 BONIFICACIÓ molt bona conducta FASE D’APLICACIÓ - Reforç contingent de conductes Setmana 2- 3 Setmana 4- 5 Límit de fitxes Sense límit Màx. 4 fitxes/dia Fitxes per conducta Totes les conductes es premien^2 Cada dues conductes^3 Entrega de fitxes Després de cada àpat Al final del dia Bescanvi de reforçadors Al final dels àpats Al final de la setmana FASE D’ESVAIMENT - Retirada gradual dels reforçadors artificials
seran entregades per la Laia, en Marcel o els monitors del menjador de l’escola. En Marc les podrà canviar els dilluns, dimecres i divendres (anar al cinema el dissabte). S’anotarà en un registre la quantitat de fitxes que ha guanyat (sabrem les conductes que ha realitzat correctament) i les que ha gastat, el registre el portaran en conjunt pares i escola. Esvaïment o finalització del control de les conductes per les fitxes A mesura que es consoliden les conductes desitjades, al principi s’entregaran menys fitxes per conducta, després s’entregaran intermitentment, i cada vegada els reforçadors seran més “cars”; per contrapartida, gradualment se li proporcionaran reforçadors sense necessitat de fitxes tot dient-li que la seva conducta alimentària ha millorat molt. De mica en mica les fitxes es deixaran de subministrar i es subministrarà algun reforç de forma aleatòria, es seguirà el procés fins que les fitxes ja no estiguin presents i es constati la consolidació de les conductes desitjades. ENTREGA DE FITXES PER CONDUCTA SETMANA 1 cada conducta SETMANA 2 cada conducta SETMANA 3 dia sí, dia no SETMANA 4 0/1 setmana Menjar fruita o verdura Menjar peix Menjar tot un àpat sencer a l’escola Menjar tot un àpat sencer a casa TOTAL FITXES GUANYADES PREU REFORÇADOR Menjar els postres preferits
Sopar el que vingui de gust 1 dia Sortir al pati 5 minuts abans Anar al cine Una joguina nova TOTAL FITXES GASTADES És una proposta adequada sempre i quan la família i l’escola no proporcioni els reforçadors a en Marc sense les fitxes pertinents. Diferents agents poden entregar les fitxes (Laia, Marcel i monitors del menjador), això ajuda a treballar el problema tant en l’àmbit familiar com escolar.
3b) Fes una taula similar a l'anterior, amb les conductes que et plantejaries reduir i el
procediment que utilitzaries per fer-ho. Justifica les teves respostes. Aquí haurieu
d’haver fet una taula contrària a l’anterior mostrant com a objectiu el no menjar els
aliments oferts en l’àpat i la conseqüència. Haurieu de mostrar haver entès l’enfocament
en base a reduir/eliminar conductes, contrari a l’anterior d’augmentar conductes
desitjades. Podieu proposar programes basats en el càstig negatiu, RDO....Calia centrar-
se en les rebequeries, menjar dolços, protestar... No considerarem correcte per exemple
“no menjar fruita”, això no és una conducta a reduir. Ull amb això, ja que de vegades
en nens es fa aquest error, per exemple “no menjaràs peix” (a un nen al que no li agrada
gens) com a reforçador.... no és adequat, en tot cas podeu fer un intermig, “podràs
menjar només un tall de peix” o “menjaràs el peix amb patates fregides”. A banda de
les tècniques hem de saber integrar una lògica de les coses que elegim per introduir o
disminuir conductes.
Un altre: Conductes a reduir Procediments Plorar i cridar (“Numerets” a casa o l’escola) Reforçament Diferencial d’altres Conductes. En aquest cas, sempre que en Marc mengi sense cridar ni plorar, se li reforçarà la conducta. No obstant, cal tenir en compte que no s’ha de reforçar conductes que també siguin negatives (com quedar-se en silenci i no menjar). Insultar a la mare Fer xantatge Dir que te mal de panxa o es mor de gana Temps fora d’exclusió. Cada cop que en Marc dugui a terme aquest tipus de conductes, haurà de quedar-se a l’habitació però no podrà interactuar amb els pares ni formar part de la conversa fins que ells l’incloguin específicament. L’objectiu és que entengui que no pot fer-li xantatge ni insultar-la, i que els pares tenen autoritat. Cal seguir estratègies d’extensió com ignorar al nen i no prestar-li atenció durant aquestes conductes. De nou recordeu que calia especificar en taula. Cal posar nom a la técnica que usem i després explicar-la. En el nostre desenvolupament profesional és important que siguem tècnics i rigorosos en això, si apliquem un programa d’extinció diem el nom i després especifiquem què fem i com ho fem.
3c) Escriu un contracte conductual per tractar la crisi entre els pares d’en Marc arrel del
problema per menjar d’aquest. Aquesta resposta ha de mostrar que coneixes el principis
i elements clau per elaborar aquest tipus de contracte tot justificant amb bases
fonamentades i no més de tres línies perquè el contracte que proposes es adequat. Hem
valorat que incloguéssiu els elements que cal especificar en el mateix (pàg. 549 del
manual, 157 dels apunts), i les condicions incloses en la següent pàgina. Però sobretot
valorarem la seva justificació en 3 línies al final o principi de l’exercici en base a aquests
elements establerts. És important que hagueu inclòs tots els apartats, i, sobretot,
recordeu que el contracte ha de ser entre els pares, no amb el nen. També és important
tenir en compte que les conductes incloses en el contracte han de ser concretes.
Un exemple podria ser:
Reunits Laia i Marcel , decideixen de mutu acord esforçar-se per anar a la una amb l’educació alimentària dels seu fill, millorant de retruc la seva relació, amb l’adopció de les següents conductes: La Laia es compromet a :
§ Mantenir-se inflexible davant dels plors i xantatges d’en Marc.
§ Fer respectar els horaris dels àpats, evitant substituir un àpat per una
“marranada”
§ Restar tranquil·la, sense angoixar-se, si en Marc no vol menjar res durant un
àpat.
§ Deixar de portar berenars de xocolata a en Marc, al sortir de l’escola
A canvi d’aquestes conductes, la Laia obtindrà :
§ 2 hores lliures, un cop a la setmana per anar a la piscina.
§ Una conversa relaxada, sense televisió, amb en Marcel abans d’anar a dormir.
§ Sortir a sopar al seu restaurant preferit amb en Marcel
En Marcel es compromet a :
§ Estar més present i implicat en els àpats familiars entre setmana.
§ Evitar enfadar-se i cridar a la Laia davant una mala conducta d’en Marc
§ Corregir en Marc quan es porti malament, enlloc de culpar la Laia
A canvi d’aquestes conductes, en Marcel obtindrà:
§ Anar a veure el futbol dos caps de setmana al mes acompanyat de la Laia
§ Un massatge a l’esquena els dies que arribi cansat de fer hores extres.
§ La seva recepta preferida (chile con carne) un divendres al mes.
Aquest contracte té una validesa de 15 dies, des d’avui. Passat aquest termini, si les dues parts així ho consideren, podran revisar i modificar els compromisos i beneficis de cada membre de la parella. Si una de les parts incompleix el contracte, l’altra part podrà disposar lliurement de 30
