¡Descarga Análisis de las teorías del desarrollo cognitivo: Innatismo vs. Constructivismo y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ:
Inicialment considero important tindre en compte en que els processos cognoscitius són els que ens ajuden a entendre i a adaptar-nos al ambient. Es produeixen una serie de cambis en las capacitats mentals del nen al llarg de la seva vida. (Shaffer, D. R. & Kipp, K. 2007)
Principalment l'objectiu d'aquest treball es profunditzar en les teories sobre el desenvolupament cognitiu i especificar com es posiciona la proposta de Anette Karmiloff-Smith en relació amb les altres teories. S'analitzara breument el intent de compatibilitzar el enforc innatista i modularista del constructivisme de Piaget a partir de la Teoria de la Redescripció Representacional.
MODULARITAT INNATISTA:
L’innatisme és una teoría sobre l’adquisició del llenguatge que sorgeix des de la lingüística de Chomsky (1957-1965). (Coll-Florit, Aparici, Rodriguez, 2014)
Les principals característques básiques que defensa Chomsky son: el llenguatge es una característica separada de les altres habilitats cognitives i innata, per tant forma part d’un equiament biologic de l’especie, ja sigui des del naixement o producte de la maduració que no podrá obtenirse a partir de l’aprenentatge dels nens. Considera que l’entorn, es a dir el tipus d’input com poden ser els pares, els mestres, amics… no podrán modificar aquestes tendencies innates sino que podrán influir en la maduració. (Coll-Florit, et al. 2014)
Profunditzant en aquest tema, segons Chomsky en teoríes modulars innatistas (Rivero, M. 2003) conceptualitza el llenguatge com un organ mental. El defineix com un proces de desenvolupament totalment independent i autonom amb altres dimensions de la cognició.
Introdueix la existencia de diferents moduls sintactics que están relacionats entre ells, i tots junts formen la construcción universal.
Mes endevant, Fodor(1983), desenvolupa el concepte modular de la ment de Chomsky.Introdueix dos tipus de sistema cognitiu o procesos mentals: els sistemes de entrada són els moduls que procesan uns inputs especifics i aquets es troben encapsulats de manera que les altres parts de la ment no podrán mai influir en aquets dominis, es a dir son moduls innats encapsulats que procesen una información determinada i es troben localitzats en zones neurals concretes. Parlem d’un acte pasiu o involuntari que afavoreix a la rapidesa de proceament (son automatics). Els altres
sistemes cognitius serien els sistemes centrals que: no tenen dominis especifics sino que son de carácter mes general, no tenen una base biológica o una estructura neuronal fixa per aquest sistema, s’encarrega de procesar la información del sistema de entrada, dels moduls, la memoria, las relacions…, no es trova encapsulat, es un proces voluntari, conscient i no especific que es relaciona amb els valors, creencies d’un individu. (Rivero,M 2003)
Per concluir, podem dir que Fodor afirma que els moduls son innats i d’ells depenen el aprenentatje, per tant si un modul no existeix no podrá donarse aquell aprenentatje ja que aquesta información no es podrá rebre i el sistema central no podrá procesarla.
TEORIA GENÉTIA DE PIAGET:
L’aproximació cognitiva constructivista l’introdueix Piaget (1954). (Coll-Florit, et al. 2014)
Piaget a diferencia de les explicacions anteriors, no considera el llenguatge com una característica separada e innata, sinó una característica de la cognició per un conjunt d’habilitats més generals. Afirma que el desenvolupament del llenguatge prove de canvis en la cognició. A diferencia de teories innatistes, considera que les estructures del llenguatge no son innates ni apreses, sino que son un resultat de la interacció continua entre el nivel actual de funcionament cognitiu de l’infant i el seu entorn. Per tant Piaget no se’l considera ni innatista ni empirista, sinó constructivista, ja que el coneixement es una construcció continua, on cada un de nosaltres esta continuament crean el seu propi coneixement. (Coll-Floit, et al.
Segons la teoria de Piaget, el creixement cognoscitiu s'inicia amb l'equilibri, que és quan hi ha armonia entre els esquemas de l'infant i les experiencies. Posteriorment tobem la asimilació, que consisteix en un proces d'adaptació que fa l'infant interpretant a patir dels seus esquemas per adaptarse a les noves experiencies. Despres menciona l'acomodació, que consisteix en una modificació que fa el nen dels seus esquemas pero tal de entendre i explicar millor una nova experiencia. Finalment presenta l'organització, que consisteix en una restructuració que fa el nen dels seus esquemas per crear estructures noves i mes complexes. (Shaffer, D. R. & Kipp, K. 2007)
Piaget dona importancia a les dades de l’actuació sense excloir els errors per a l’explicació de l’adquisició del llenguatge, ja que
dels nens en el seu desenvolupament. Proposa un model de desenvolupament infantil on relaciona el innatisme de Fodor i el constructivisme de Piaget explicat anteriorment. Karmiloff-Smith considera la ment dotada de capacitats innates, geneticament importants per obtindre i organitzar l'informació. Els moduls no son fixes es a dir es van desenvolupant a la mateixa vegada que ho fa el nen.
Karmiloff-Smith, en la seva Redescripsció Representacional cuestiona la manera en que l'informació s'emmagatzema en la ment del nen segons l'innatisme, per tant afirma que hi ha un procés cíclic en el que l'informació implicita pasara a combertirse en explicita: Fases de redescripció que experimenten les representacions mentals i tenen lloc dintre de cada domini: Perinat, A. (2000)
Fase 1: En aquesta fase, el nen nomes té representacions implicitas, es a dir crea un reconeixement dels prototips o de l'activitat sobre els objectes.
Fase 2: les representacions mentals comencen a ser explicites, es a dir aquestes representacions mentals es codifiquen i es transcriuen a altre format que fa posible que es conecti amb altres del mateix tipus. Aquestes reprecentacions es conceptualitzen per poder pasarles a la accio pero encara no son conscients, sobretot en el llenguatge. Per tant els nens saben fer moltes coses pero no son conscients de com arriben a saberlas ni per tant podran explicarles.
Fase 3: Les representacions mentals explicites comencen a ser accesibles a la conciencia gracies al llenguatge intern, pero encara no es poden expresar.
Fase 4: S'observa una conexió entre el llenguatge intern i el llenguatge del pensament. Perinat, A. (2000)
Conclusió: Per tant ella creu en un proces de domini general que succeix durant el desenvolupament i l'obtenció dels nostres aprenentatges. Explica el desenvolupament a partir del model de descripció representacional que te com objectiu explorar com accedeix el nen al coneixement conscient i com construeix les seves ideas des del proces de redescripció representacional que compren en representar el coneixement de una manera implicita a altres explicita i per tant mes manipulable.
CONCLUSIONS GENERALS:
Piaget defensa que el desenvolupament cognitiu es general per a tots els dominis per tant el nen no poseeix ningun coneixement del
domini especific, i Karmiloff-Smith coincideix amb Piaget en la existencia de els dominis i en el model metal estructurat en diferents fases, encara que determina que l'edat del nen no determina que tingui dominis o altres, sino que dependrà de la persona.
Fodor en el seu cas defensa que la ment esta formada per moduls on es troba la informació encapsulada. Karmiloff-Smith coincideix amb Fodor de l'existencia de aquets moduls, ja que postula que el nen neix amb unes capacitats innates que actuen com punt de partida per el posterior aprenentatge.
Karmiloff-Smith no dona per incompatibles la proposta de Fodor i Piaget, sino que apartir d'ells fa una proposta novedosa per crear un marc explicatiu propi en el que es pugui avançar i comprendre el desenvolupament cognitiu. Karmiloff-Smith, A. (1994)
EXPERIÈNCIA PRÀCTICA: Observació i recollida de dades durant la realització d'una tasca per part d'infants de diferents edats.
NEN 1
(LEYRE-
anys) IMPLICIT
NEN 2
(DAYANA-7 anys i 3 mesos) IMPLICIT- EXPLICIT 1
NEN 3
(IVÁN-
anys) EXPLICIT 1
QUÈ HA DIT No va dir res. Es va posar directament a fer el dibuix.
Ha tornat a preguntar durant el procés del dibuix quina tasca havia de fer (què havia de fer).
Va aceptar fer l'activitat sense cap dubte.
PROCÈS -Casa imaginaria: primer va fer l’estructura de la casa i després va afegir les finestres (més elaborades que
-Casa normal: primer va dibuixar l’estructura principal de la casa començant per les parets, després la teulada amb la xemeneia i finalment les
-Casa normal: va fer primer l'estructura de la casa. Després va afegir les finestres i la porta. Més endevant
afegit un gos i els ocells). A més, el sol que ha dibuixat a la casa normal é masculí i el de la casa imaginaria és femení.
CANVIS Els canvis que més s’aprecien és que l’estructura de la casa imaginaria i els elements interns són més elaborats que en la casa normal. En canvi, s’aprecien detalls de l’exterior a la casa normal (jardí i sol).
La casa imaginaria no té perspectiva, la teulada no té finestra i la porta és de forma quadrada i no rodona. Ha canviat el sexe del sol, en comptes de flors ha dibuixat arbres i una sola nena en comptes de dues. També ha canviat de costat la piscina, ha afegit un gos que primer havia dibuixat “volant” i després l’ha esborrat i dibuixat a ran de terra.
Podem observar un canvi de perspectiva de la casa imaginaria a la normal. En general els detalls en les dos cases no son molt complexes pero podem veure com en la casa normal representa la nit i la casa imaginaria representa el dia.
SUPRESSIÓ
D’ELEMENTS
No va suprimir Va suprimir la porta d’entrada de la casa imaginaria i després la va tornar a fer de forma rectangular, per diferenciar-la de la porta de la casa normal. Ha tret a una de les nenes, un núvol i la finestra de la teulada, i la casa
No va suprimir ningun element.
imaginaria té menys finestres. La casa imaginaria no té perspectiva. ADDICIÓ D’ELEMENTS
No va afegir cap element.
Ocells, gos i arbres en comptes de flors, tres núvols.
No va afegir cap elemnt
-LEYRE: Els elements que ha fet en la casa normal són menys elaborats i senzills perquè la nena ja sap la tasca que li demanen en canvi, quan ha de fer la imaginària, com ha de pensar en què li demanen fer, en com és una casa imaginaria, els detalls són més elaborats encara que la forma i el disseny no varia gaire. Es troba en un nivell implícit perquè no hi ha una evolució a l’hora de realitzar la casa imaginaria, segueix els mateixos passos.
La casa normal està recolzada sobre una superfície en canvi no està situada al centre de la pàgina. La casa imaginaria està recolzada sobre una superfície també i la situa al centre de la pàgina. Segons Karmiloff-Smith la Leyre te en els diversos dominis representacions implicites. Hi ha un reconeixeent del prototip "casa" pero sense conexions.
-DAYANA: es troba en una fase de transició entre el nivell implícit i explícit 1 ja que encara que ha modificat elements de la casa imaginaria no trenca amb el patró d’idea que té sobre una casa normal. Les dues són molt semblants. Segons Karmiloff-Smith aquets canvis demostran una certa flexibilitat encara que aquestes representacións mentals emmagatzemades es realitzen peró no son encara accesibles a la consciencia.
IVÁN: Segons la teoria de Karmiloff-Smith, considero que es troba en la fase explicit1, ja que encara que hi ha canvis en les dues cases com per exemple (la diferencia mes clara es que una casa es troba de dia i l'altre de nit), peró no acaba de trencar amb el patró d'idea de una casa normal, i ho podem veure en el procediment, ja que primer dibuixa les estructures de les cases i despres finalment afegeix diferencies poc relevants. Per tant les representacions mentals no son encara accesibles a la conciencia (no hi ha llenguatge del pensament).
CONCLUSIONS PERSONALS SOBRE ELS TREBALL:
Personalment considero que aquets treball ens ha aportat d'una manera clara i practica les diferents teories del desenvolupament
