L’atribut. Teoria.
L’atribut és el complement introduït pels verbs ser,estar isemblar. Aquests verbs
tenen poc contingut semàntic i fan de nexe (lligam o còpula) entre el subjecte i el
complement. És per això que se’n diu verbs copulatius.
L’atribut concorda en gènere i nombre amb el SN subjecte:
La ciutat de Barcelona és bonica.
Els pobles del Pirineu són bonics.
Estructures
• Les estructures que poden fer d'atribut són:
Exemples
un nom En Joan serà pare.
un pronom El culpable és ell.
un adjectiu La Clara està malalta.
un sintagma nominal Aquest dibuix sembla una gran obra d’art.
un sintagma preposicional Aquesta noia és del Barça.
El predicatiu. Teoria.
El predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el
complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte
o amb el complement directe en gènere i nombre.
La Marta va arribar a casa cansada.
Subjecte c. predicatiu
Els alumnes troben la lliçó difícil.
c. directe c. predicatiu
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
tornar-se El vi s’ha tornat agre.
quedar-se En Jaume s’ha quedat dret al passadís.
fer-se Aquest xicot es fa gran.
trobar-se Avui em trobo lletja.
romandre El gos romania quiet al costat de l’amo.
presentar-se La situació es presenta complicada.
aparèixer La pilota va aparèixer desinflada.
anar El mecànic sempre va brut.
resultar Això resulta perillós.
