Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Morfosintaxis Català, Resúmenes de Catalán

Morfosintaxis 2n de Batxilllerato de la assignatura de Catalan

Tipo: Resúmenes

2023/2024

Subido el 24/10/2024

julia-gimenez-ribera
julia-gimenez-ribera 🇪🇸

1 documento

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
L’atribut. Teoria.
L’atribut és el complement introduït pels verbs ser,estar isemblar. Aquests verbs
tenen poc contingut semàntic i fan de nexe (lligam o còpula) entre el subjecte i el
complement. És per això que se’n diu verbs copulatius.
L’atribut concorda en gènere i nombre amb el SN subjecte:
La ciutat de Barcelona és bonica.
Els pobles del Pirineu són bonics.
Estructures
Les estructures que poden fer d'atribut són:
Exemples
un nom En Joan serà pare.
un pronom El culpable és ell.
un adjectiu La Clara està malalta.
un sintagma nominal Aquest dibuix sembla una gran obra d’art.
un sintagma preposicional Aquesta noia és del Barça.
El predicatiu. Teoria.
El predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o el verb i el
complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte
o amb el complement directe en gènere i nombre.
La Marta va arribar a casa cansada.
Subjecte c. predicatiu
Els alumnes troben la lliçó difícil.
c. directe c. predicatiu
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
tornar-se El vi s’ha tornat agre.
quedar-se En Jaume s’ha quedat dret al passadís.
fer-se Aquest xicot es fa gran.
trobar-se Avui em trobo lletja.
romandre El gos romania quiet al costat de l’amo.
presentar-se La situació es presenta complicada.
aparèixer La pilota va aparèixer desinflada.
anar El mecànic sempre va brut.
resultar Això resulta perillós.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Morfosintaxis Català y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity!

L’atribut. Teoria. L’ atribut és el complement introduït pels verbs ser , estar i semblar. Aquests verbs tenen poc contingut semàntic i fan de nexe (lligam o còpula) entre el subjecte i el complement. És per això que se’n diu verbs copulatius. L’atribut concorda en gènere i nombre amb el SN subjecte: La ciutat de Barcelona és bonica. Els pobles del Pirineu són bonics. Estructures

  • Les estructures que poden fer d'atribut són: Exemples un nom En Joan serà pare. un pronom El culpable és ell. un adjectiu La Clara està malalta. un sintagma nominal Aquest dibuix sembla una gran obra d’art. un sintagma preposicional Aquesta noia és del Barça. El predicatiu. Teoria. El predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre. La Marta va arribar a casa cansada. Subjecte c. predicatiu Els alumnes troben la lliçó difícil. c. directe c. predicatiu Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són: tornar-se El vi s’ha tornat agre. quedar-se En Jaume s’ha quedat dret al passadís. fer-se Aquest xicot es fa gran. trobar-se Avui em trobo lletja. romandre El gos romania quiet al costat de l’amo. presentar-se La situació es presenta complicada. aparèixer La pilota va aparèixer desinflada. anar El mecànic sempre va brut. resultar Això resulta perillós.

considerar El professor considerà el treball boníssim. trobar Trobo l’Anna estranya. elegir Han elegit la Núria delegada. nomenar Nomenaran l’Emma presidenta del club arribar Els jerseis arribaran rebregats a la botiga. El complement predicatiu es pot trobar en les estructures següents: Exemples un adjectiu Els corredors van arribar cansats a la meta. un sintagma nominal L’Anna l'han nomenada presidenta del club. un sintagma preposicional Li han fet la foto de perfil. El complement directe. Teoria. El complement directe ( CD ) és el complement sobre el qual recau l’acció expressada pel verb; quan un verb és transitiu, sense CD no té un sentit complet, ja que els verbs transitius necessiten el CD per tenir significat ple: Si algú diu veig, a aquest verb li falta el CD perquè tingui sentit: Veig un avió! Quan el verb no necessita el CD diem que és un verb intransitiu: L’Anna dorm molt. L’Emma corre cada dia dues hores. Sobre el CD recau directament l’acció, el fet, la circumstància, el moviment, l’activitat... que expressa el verb transitiu, i s’uneix al verb generalment sense cap mena de preposició. Per tant, no posarem la preposició a entre el verb i el CD: La Gemma estima la Maria La Gemma veu cada dia la Marta. Excepcions: Encara que el CD normalment no va introduït per cap preposició, en alguns casos sí que hi va:

  • Quan el CD és un pronom personal fort :

En Pere ho demana. Però no: “En Pere demana”, perquè no hi ha CD i la frase no té sentit complet. El complement indirecte. Teoria. El complement indirecte ( CI) és el destinatari de l’acció del verb. És a dir, la persona o la cosa que rep l’acció del verb. Va introduït per les preposicions a o per a. Exemples: un sintagma preposicional Faig un jersei al Jordi / Regalarem trencaclosques als nens. un pronom fort T’ho dedico a tu / Ho direm a ells. un pronom feble Cada dia li telefono / Llegeix- me el llibre. una oració Regalaran roses als que siguin homenatjats / Portaran postres a qui en demani. El complement preposicional o CRV. Teoria. El complement preposicional o de règim verbal sempre és introduït per una de les preposicions següents: a : Contribuïm a la reconstrucció del campanar amb un donatiu. de : No et descuidis d’avisar-me. en : Sempre penso en vosaltres , quan hi aneu. amb : No s’ha fet mai amb gent com aquella. per : Em preocupo per vosaltres. L’aparició d’una preposició o d’una altra depèn del verb. El complement circumstancial. Teoria. El complement circumstancial ( CC ) és un complement que indica la circumstància en què té lloc l'acció del verb. Un d'aquests complements pot ser el CC de lloc, que indica el lloc on es produeix l'acció verbal. Treballo a Suècia. Visc en un poble petit de muntanya. Torna del dentista. Ve de casa del Joan.

El complement circumstancial és un complement que indica la circumstància en què té lloc l'acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser:

- De lloc: Dinarem **a Barcelona.

  • De temps:** Dinarem **a les dues.
  • De manera:** Caminava **a poc a poc.
  • De quantitat:** Estudien **molt.
  • De companyia:** Aniré a Madrid **amb en Josep.
  • D’instrument:** Hem trencat el vidre amb una pedra. El complement del nom. Teoria. El complement del nom és un complement que acompanya un nom i en precisa el significat. Aquest complement pot estar format per diferents elements. Exemples: un o més adjectius un vestit nou una preposició + sintagma nominal una pel·lícula de por una combinació de les dues anteriors una dona jove i bonica de debò una oració de relatiu l’home que viu al pis de dalt