¡Descarga moviments socials y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
MOVIMENTS SOCIALS CONTEMPORANIS
AVALUACIÓ
- Treball en grup sobre un moviment social (lliure elecció) à 50% à 19 desembre / 5.000 paraules aprox. [llegir documents, entrevistar a algun expert...]
- Examen (amb pregunta de lectures) à 40%
- Participació à 10%
- Lectures 1. CONCEPTE DE MOVIMENT SOCIAL En parlar de moviments socials podem parlar d’episodis concrets en la història (període de temps concret, com el 15M) o extensos al llarg de la història (com per exemple el moviment feminista). Un moviment social es diferencia del moviment polític, en que el moviment polític persegueix la presa del poder, per la via que sigui (democràticament, insurreccionalment...). El moviment social és un moviment que pretén moure la població per reivindicar o sacsejar el sistema. Els moviments culturals i contraculturals > molt lligats als moviments socials, però no ho acaben de ser. Els alimenten, solen originar els moviments socials. Hi ha canvis culturals que expliquen perquè exploten moviments socials. Però també a la inversa, quan hi ha moviments socials potents originen i fan explotar la creació cultural. Els moviments socials no tenen perquè ser d’esquerres o democratitzadors, com sembla a simple vista. Els moviments antiavortament, per exemple, no l’entenem com ‘d’esquerres’ però és un moviment social. Hi ha moviments polítics que en el seu si tenen moviments socials, entre d’altres dimensions com la cultural. N’és un exemple el moviment neonazi (és polític perquè persegueix la presa de poder, però té un sentit social de reivindicació i cultural) Els moviments socials tenen elements de canvi cultural. La diferència recau en que els moviments culturals o contraculturals reivindiquen aspectes culturals, com una certa literatura, un estil de música, una forma de vida, tendències artístiques... Dins d’un moviment social pot haver un estigma, un estil de vestir (etc.) però si no reivindiquen aspectes de caràcter culturals, no es tracta de moviments culturals. Els moviments socials existeixen des de les societats més antigues. Van molt lligats a la diferència entre pobres i rics i a les diferències que comporta el poder. Per exemple, a la edat mitjana els moviments dels camperols i les revoltes en contra dels abusos de poder dels senyors feudals són el moviments socials per excel·lència de l’època. (A Catalunya, al s XV, hi ha una revolta
camperola famosa a tota Europa, la dels *** / a França s’anomena Jacquerje / La gran revolta indígena contra el colonialisme del Perú és el Tupac Amaru, a l’any 1780 / La revolució a Haití coetània a la revolució francesa liderada per Toussaint Louverture) Al llarg de la història hi ha molts fenòmens que avui associem al que coneixem com moviment social. Els moviments socials de la època moderna tenen un grau de demanda i reivindicació més formalitzada que els moviments de la època antiga El terme moviment social, com a tal, es comença a utilitzar a partir de la revolució francesa. Hi ha un historiador alemany, que és diu Von Stein, que publica un llibre a l’any **80(?) que es titula la història dels moviments socials. Es considera el primer pensador/historiador que usa el terme com a tal. Als manifestos anarquistes socialistes de Hengel i Marx apareix el terme moviment, però ‘moviment social’ com a tal Stein és el primer. El terme moviment social neix com a individual, parlant, en exclusivitat del moviment obrer. A partir del terme en individual, comença a aparèixer en plural fent referència ja als moviments feministes, ecologistes... Avui en dia parlem de moviments socials en plural i ens referim a una pluralitat de coses molt diverses. Moviments socials, són, doncs, moviments que solen reivindicar alguna cosa, que se solen manifestar a partir de l’acció al carrer, que ocupen un període (curt o llarg), els participants dels quals comparteixen alguna cosa (interessos, entitats, idees...). Un moviment social és un procés conflictiu que està protagonitzat per individus i/o organitzacions que plantegen demandes i desafiaments al poder establert (grans o petits), mitjançant formes d’acció col·lectiva no institucionalitzades, durant una certa continuïtat temporal i guiada per una interpretació comuna de la realitat, un sentiment de solidaritat i una identificació col·lectiva. Poden ser de tipus igualitari/democratitzador o de tipus reaccionari. És important no confondre el moviment amb les institucions o grups organitzats dins del moviment (dins el moviment ecologista hi ha els individus que es manifesten i les institucions com GreenPeace que hi estan dins però no són moviments socials en sí). No confondre moviment social amb moviment polític, i moviment social amb moviment cultural (estan molt lligats uns amb altres, però no són el mateix). Acció col·lectiva és un terme que no és ben be sinònim de moviment social, però s’hi assembla. És una acció col·lectiva, intencional i que sol estar relacionada amb unes reivindicacions que defensen uns certs interessos col·lectius. Quan parlem d’intencionalitat ho fem per diferenciar-ho de massificacions casuals com pot ser una massa de gent passejant per la rambla. Acció col·lectiva no és quan hi ha molta gent junta, és quan hi ha molta gent junta amb una mateixa intensió. Les accions socials no tenen perquè tenir un caire de demanda social exclusivament o ser una reivindicació explícita. Pot ser gent que s’ajunta per reivindicar un estil de vida, de vestir... pot ser fins i tot una rave.
2. TEORIES SOBRE ELS MOVIMENTS SOCIALS
Gairebé tots els autors que han fet teories socials, teories de masses i tot allò relacionat ambla psicologia de la societat, han parlat dels moviments socials: Froid, Marx... Si ho acotem, però, a aquells autors que s’han dedicat a estudiar els moviments socials exclusivament podem parlar de teories clàssiques i teories modernes (des dels anys 60). Clàssiques (Anys 20 aproximadament) Alguns autors són Tarde o Lebon.. Formen part de l’escola irracionalista. Parteixen de la idea que les masses són irracionals. Quan hi ha protesta social, les persones perdem la nostra identitat i entrem a formar part d’una massa irracional. Tot i que acadèmicament és gairebé impossible explicar els moviments socials des de una teoria irracionalista, avui és la més usada en els mitjans de comunicació (per desqualificar-los). També en aquesta època, apareixen a partir dels anys 30, les teories de l’enfoc del comportament col·lectiu. Intenten explicar l’acció col·lectiva com una pèrdua de la identitat personal que busca el confort en un grup. [està inspirada en Interaccionisme simbòlic, de Blumer]. Aquesta teoria diu que la pèrdua de referències és el que fa que les persones es deixin emportar per una corrent de masses. (És una visió molt simplista, ja que l’individu té una part individual i col·lectiva). [La primera és irracional, la segona és la pèrdua d’identitat]. Una altra variant de l’enfocament de comportament col·lectiu és la estructural- funcionalista (pren força als anys 40/50), l’autor més conegut és Parsons (sociòleg), però Smelser és qui es dedica exclusivament als moviments socials. Aquesta és una forma de concebre la societat com un organisme > és un sistema (=un tot format per elements interrelacionats entre sí, on cadascuna d’aquestes parts fa una funció, i si es perd una de les parts es pot perdre el conjunt). Quan hi ha conflicte és que hi ha una disfunció, hi ha quelcom que no va bé. En aquesta teoria els moviments socials són una cosa anòmala, símptoma d’alguna disfunció en el sistema. Visió dels moviments socials com patologies. [Mentre que les dues primeres intenten justificar moviments socials com el feixisme, recorren a justificar la potència de les corrents davant la pèrdua de la individualitat; la tercera sorgeix en una època de pocs conflictes socials, per tan és lògic que vegin la societat com quelcom harmònic que funciona.] Modernes Des de mitjans dels anys 60, els principals països occidentals entren en un període d’augment de les protestes socials: feminisme, moviments anti-guerra contra la guerra del Vietnam (el moviment que radicalitza la joventut estudiantil de l’època a EEUU és la guerra del Vietnam > la ofensiva TET és un desastre militar però un èxit polític, ja que demostra que els EEUU mai podran guanyar la guerra > encara que el país ho negui estan ficats en una guerra que no té solució > joventut és rebel·la, sobretot al 68/69, aixecament popular molt important), moviments pels drets civils a EEUU, moviment estudiantil... Lligat
amb això també renaixement del moviment obrer, en particular dels treballadors joves. Aquest renaixement dels moviments socials no es poden explicar amb teories que els associen a patologies, aquí neixen les teories modernes que intenten donar explicacions més acords. Durant els anys 70 apareixen molts autors, per exemple Gurr parla de la privació relativa , que ve a dir que per entendre perquè la gent es rebel·la és molt important saber en quina situació viu i que té. Estem acostumats a uns estàndards i quan ens priven d’aquests estàndards, ens rebel·lem. Quan ens prenen una cosa ens indignem i ens rebel·lem, però està estudiat que a mesura que passa el temps ens acostumem a la nova situació. Ens anem ajustant a les expectatives ( volem tenir una feina X però quan la realitat ens va demostrant que no arribem, rebaixem les nostres expectatives ) > igual amb els moviments socials. Olson planteja les teories de la elecció racional , són teories bastant influents que intenten explicar el comportament de les persones com fruit sempre de la racionalitat instrumental. La gent ens movem per un càlcul cost-benefici. Les persones abans de fer alguna cosa posem en una balança el cost i el benefici. Individus racionals, egoistes, calculadors. Si el benefici és millor que el cost, actuem. Quan hi ha molta gent que arriba a la conclusió que serà beneficiós rebel·lar-se neix un moviment social. Teoria molt reduccionista: les persones som animals però tenim passions i emocions, no podem explicar el comportament reduint-ho a un càlcul de cost i benefici. [Hi ha un fenomen del “ free-rider ” o el que val per lliure = no participo però espero beneficiar-me. No vull els costos de la protesta, perquè crec que no en sortirà res, però si treuen algo, jo me’n beneficio]. Bordieu diu que hi ha coses que no són racionals però són raonables. Això de veure l’home com un ser que es basa en cost-benefici és molt reduccionista: pot explicar alguns comportaments, però no pots reduir el funcionament de la societat a això. Als anys 70 apareix una altra escola de pensament important: la teoria de la mobilització de recursos (Zald, Guidry...) Estudien el funcionament dels moviments socials, més que els seus orígens. Pensen que els moviments socials són quelcom corrent a la societat, i que sorgeixen quan un conjunt de persones mobilitzen un seguit de recursos per poder crear una protesta. Aquests diuen que en el fons, perquè hi hagi moviments socials, ha d’haver persones que s’encarreguin de l’inici: aquest és, per ells, l’empresari de moviment social. Aquest té certs recursos per posar en marxa una cosa. La clau perquè hi hagi moviment social és que hi hagi organitzacions. Donen molta importància a les organitzacions (sindicat, ONG...). Posen molta importància a l’estudi de les organitzacions socials, creuen que per entendre el moviment social, s’ha d’entendre les organitzacions que el formen. à teoria nordamericana Una altra gran teoria que comença als anys 70, és una teoria bàsicament europea, és l teoria dels nous moviments socials. (Touraine, Offe, Melucci, Habermas...). Són autors que bàsicament el que pretenen analitzar és l’emergència dels moviments socials que no són el moviment obrer tradicional, i intenten explicar perquè passa això. Fan una distinció entre els vells moviments
existència d’aquest teixit sigui motiu de que aquest moviment es freni (si la ANC digués que no s’ha de fer res, costaria que es fes alguna cosa, o si un sindicat no convoca una vaga general, segurament no es duria a terme). Marcs d’acció col·lectiva à Té a veure amb les idees, el discurs, la visió de les coses que té el moviment social. Són visions del món que permeten crear o racionalitzar una sensació d’injustícia que mobilitza. Un marc d’acció col·lectiva és exposar, definir i explicar una realitat de tal manera que et permet mobilitzar les persones. Col·locar un nom al problema que permeti que la societat es mobilitzi per allò. Un moviment social, perquè tingui èxit ha de poder articular una visió del món que aparegui com a legitima i que les opcions contraries apareguin com a il·legítimes. Això va lligat amb el fet que un moviment social té una visió del món que la gent que en forma part comparteix. Hi ha uns pensaments compartits previs, però, al mateix temps, participar en un moviment social canvia la teva forma de veure les coses: els moviments socials creen identitat col·lectiva. Participar en un moviment social transforma la identitat de les persones. Gramsci > sentit comú. Els moviments socials són un sentit comú alternatiu al sentit comú dominant. McAdam > participar en un moviment social implica cert interès personal, però també alliberament cognitiu. (“Alliberar-se de una boira que no ens feia veure bé la realitat” > participar en la realitat ens fa prendre consciència d’una realitat de la qual no érem conscients). Element transformador de la visió del món i de la identitat de les persones. Aquesta transformació passa a nivell de cada individu, però també a certs grups. Participar en una lluita reforça la autoestima, tan individualment com col·lectivament. Hi ha un autor, Tajfel, que als anys 70 valora la teoria de la identitat social positiva : tots els col·lectius humans necessiten tenir identitat social positiva > a través de les reivindicacions (moviments socials) s’intenta passar de tenir identitat social negativa (a causa d’un fet que està estigmatitzat /es considera negatiu/ com ser negre) a una identitat social positiva. Sempre que hi ha una relació de desigualtat entre col·lectius, hi ha desigualtat però també hi ha consentiment. Els moviments socials expandeixen visions del món > aquesta visió del món enganxa a la gent > canvia el posicionament o la visió de les coses Repertori d’acció col·lectiva à Concepte que introdueix Tilly (any 78 aprox.). Els moviments socials, quan s’expressen fan una sèrie de coses: manifestació (es basa en la força del número, quanta més gent millor), vaga (en totes les seves variants: vaga convencional, vaga a la japonesa - que és treballar més ràpid per col·lapsar el procés de producció-, vaga de fam...), ocupació, boicot, protestar amb allò que es produeix, teach-in , escratxe, ocupació de terres, lligar-se a un arbre abans que el tallin (es basa en cridar l’atenció, encara que sigui a títol individual), barricades o piquets, tallar vies de comunicació i transport, no pagar metro/peatge, sabotatge (anònima), ocupar cases, recollir
firmes, enviar cartes de protesta, muralisme i art al carrer, ... [Quan hi ha moviments socials que impliquen sancions o multes, solen ser minoritàries]. Charles Tilly el que diu és que els moviments socials tenen un repertori d’accions i de formes d’actuar. Un moviment social, quan actua, escull quina forma de protesta agafa dins del seu repertori. El moviment ha de triar formes per expressar-se. A més a més, els moviments socials van inventant i reinventant les formes de protesta, a través de la improvisació: una manifestació sabem el que és però pots inventar variant d’una manifestació, per exemple decidir fer una performance en mig d’una manifestació. La mateixa cosa la pots adaptar i variar (= exemple i comparació amb músic) Cicle de protesta à Va associat a Sidney Tarrow. Quan parlem de moviments socials podem veure i establir diferents moments. Els moviments socials no venen sols, tenen un caràcter cíclic. Per Tarrow un cicle de protesta és un període en què s’intensifica la protesta i el conflicte social i, en el qual hi ha una difusió geogràfica i sectorial de la protesta > La protesta es difon geogràficament i per sectors. Hi ha un sector que és capdavanter de la protesta, el cicle de protesta és quan aquest moviment que neix en un nucli més combatiu arriba a tota la societat. És un període que es caracteritza per la innovació i re-invenció de les formes de protesta, i, es crea, també, un nou discurs que interpreta la realitat d’una forma determinada. (Aquesta expansió de la protesta sol evolucionar per un sistema d’imitació i difusió, en el sentit de que moviment estrangers inspiren els moviments del teu territori > traspassen fronteres) [Dels 60 als 70 és un moviment d’augment de les protestes en els països. Des dels 80 cap avall és una etapa de caiguda. A finals dels 90, renaixement de les mobilitzacions]
4. IMPACTE DELS MOVIMENTS SOCIALS Impacte dels moviments socials no són fàcils de mesurar. Hem de dividir entre impacte a curt termini i impacte a llarg termini. No només ens podem basar en un impacte purament del marc legal, els moviments socials poden incidir molt en el context cultural, social. Hi ha un impacte cultural general que és més difús. Per exemple, el canvi de percepció de la dona en la societat ve des moviments feministes. També hem de distingir entre impacte externs (a la societat) i impactes interns (interns del moviment = com s’ha transformat el mateix moviment després d’un cert temps o després d’assolir reptes). Dins dels externs, podem parlar de canvis substantius (canvi de contingut = per exemple aconseguir o no aconseguir treure la narcosala ) i canvis procedimentals (canvis en el procediment d’actuar de les autoritats = per exemple, a partir d’aquell moment es consultarà al barri abans de construir cap estructura )
Hi ha ordre social perquè hi ha consens (tothom accepta que allò va bé) i coacció (s’imposa). Els que dominen, dominen perquè poden coartar als dominats, però, també, perquè els dominats, per lo menys parcialment, accepten aquella dominació. Només per la coacció no funciona, l’ordre social no s’aguanta. Qualsevol ordre social té consens i coacció.
bàndols dins la societat que encaren diferents models del país), reacció autoritària de la classe dominant per restablir l’ordre (cop d’estat des de dalt > Quan parlem de cop d’estats hem de parlar de cops d’estats tous - no implica violència física tan forta > coacció o amenaça, per exemple- i durs), el que pot passar també és que la majoria s’agafi a opcions com el feixisme, entenent que és allò únic que els pot salvar (Hitler amb nazisme), que la classe social recomposi la situació, que hi hagi una insurrecció popular de tipus revolucionaria... Quan hi ha una revolució perquè aquesta es produeixi ha d’haver una crisi revolucionària (Lenin), és a dir, Lenin diu que és un moment en què els de dalt ja no poden seguir manant com abans i que els de baix no aguanten i no volen suportar més aquella situació i les masses irrompen en la vida pública. Quan això passa, els del mig basculen cap a baix > procés de compactació de classe = la minoria de dalt queda aïllada perquè els del mig s’ajunten amb els de baix. Una crisi revolucionària és una crisi política generalitzada al país. Les revolucions triomfen en funció de la situació de cada país, en funció de la disposició de certs elements (existència d’alternatives polítiques, instruments socials...) En una crisi revolucionària hi ha dos fonts de legitimitat: legitimitat oficial (Govern i institucions oficials) i legitimitat alternativa (el poder del carrer). Quan hi ha un moment com aquest de doble poder, una de les dos s’acaba imposant. Gastoriadis parla de poder instituït i poder instituent. Sempre que hi ha revolució hi ha òrgans o institucions formals. Procés revolucionari = crisi revolucionària (els de dalt no manen, els de baix no aguanten i els del mig s’ajunten amb els de baix) + moment de doble poder + victòria d’una de les dues legitimitats (i cadascun dels escenaris possibles esmentats) Una revolució és un acte i és un procés a la vegada. Quan parlem d’una revolució, aquells dies que tot tremola i cau el sistema o règim, no només parlem d’un fet puntual, sinó també d’un procés que s’obre després. Quan una revolució triomfa, ha de fer front a la contrarevolució: els sectors socials que s’oposen a la revolució intentaran tirar-la enrere de la forma que sigui (Guerra Civil, cop d’estat...). Un primer element ha de tenir en compte amb un procés revolucionari és que igual qu hi ha majories que hi estan a favor, hi ha minories que no. El procés de canvi que implica una revolució pot comportar també la degeneració del mateix. És a dir, els canvis que prometia es vagin desfent i no arribin a ser res. Quan una revolució, moviment social o sindicat es burocratitza, ens referim a que agafa trets de l’anterior o promet molt però es queda en res o s’imposa com una nova casta o elit. (Entenem que la burocràcia vol dir que apareix una capa de gent o un extracte de gent que s’autonomitza, ni que sigui parcialment, dels seus representants. Agafa interessos que són parcialment diferents del
seus) La burocràcia desenvolupa interessos propis. La burocràcia sol ser molt conservadora. 17/10/ Quan analitzem els moviments socials hem de veure que el temps no és un temps cronomètric ni lineal. Segons el cronòmetre cada segon, minut i hora és igual, però el temps de la política i de la vida és diferent: hi ha minuts que valen per hores, setmanes decisives i setmanes que no passen res. Els moviments socials funcionen per accelerades, frenades, moments que es va endavant, endarrera... El temps és heterogeni. Walter Benjamin, en les seves tesis de “filosofia de la història” dona aquesta visió del temps heterogeni i discontinu. Pels moviments socials el temps no sempre és igual. Bensaid, autor contemporani, parla de ‘temps trencat’ per les accelerades, ruptures, condensació de les accions del moviment en comparació a moments de calma posterior, etc. Diferents concepcions del temps: “ Chronos ” (Temps del rellotge) VS. “ Aion ” (concepció més lligada al temps més personal) VS. “ Kairos ” (Temps del moment oportú) [Aquest últim és al voltant del qual girarien els moviments socials: temps trencat, focalitzat en un moment oportú. Conjuntures que no es donen sempre, o les agafes o no les agafes] Els canvis socials, a més a més, no estan predestinats. Hi ha la concepció general que les coses són inevitables, passen perquè passen i no es poden evitar, que el sentit de la història està escrit abans de començar. Realment, les coses no són així. Com acaben sent les coses acaben sent determinats pels moviments socials i de masses. Acabarà d’una manera o d’una altra en funció de com els actors juguin. La història de la humanitat no és una línia recta, està plena de cruïlles, d’elements contingents i els moviments socials i les coses que passen no estan predestinats abans de començar. [2 VISIONS DEL MÓN JULIA] La evolució històrica El món modern tal com el coneixem es gesta amb les revolucions socials, en concret la Revolució Francesa o les revolucions industrials. Per tant, d’alguna manera es va gestant un nou model de societat que té un nou grup dominant (burgesia) i una nova societat que promet alguns elements de llibertat i justícia que no tenia l’anterior model. Rapidament es demostra, però, que aquesta nova societat està formada per contradiccions. Hi ha nous grups guanyadors que s’imposen com a nous dominants i apareixen nous grups socials que són dominats (classe treballadora). Més endavant apareix la moderna classe treballadora, amb l’aparició de la imposició del capitalisme (?). Per tant, a mesura que emergeix un nou sector treballador depauperat amb males condicions de vida, es comença a organitzar per canviar la seva sort. El
Corrents ideològics de l’època: anarcosindicalisme, moviments religiosos. Els moviments obrers no són els únics que neixen a l’època: sufragisme (primer moviment de feminisme, a escala, també, internacional), campanyes d’abolició de l’esclavitud als EEUU, Les dues grans corrents en la història del moviment obrer: anarcosindicalisme [França: CGT, EEUU: IWW i Espanya: CNT] i partidaris de la revolució russa. Polítiques Keynesianes: estat intervé sobre l’economia, estimulant l’economia redistributiva: servei públic, sanitat, pensions à redistribueix la riquesa. La classe treballadora accedeix a uns estàndards de vida més alts. Ser obrer als anys 90, ja no és com ser obrer als anys 20 [hi ha “privilegis” i certes garanties de benestar]. Correcció de les desigualtats que provoca el capitalisme, per contrarestar la influència del moviment obrer. Busquen estabilitzar el model econòmic i introduir els ideals dels moviments obrers dins la roda social. Durant els anys 50 és una època de pocs moviments socials (capitalisme dona benestar). A partir dels 60 s’entra en una època de molts moviments socials [la posada en marxa de l’estat del benestar i polítiques públiques fan que moviment obrer estigui cada vegada més institucionalitzat – a partir del keynesianisme els mecanismes dels moviments obrers estan més pautats i reconeguts-, els conflictes laborals també passen a ser més pautats]. Als anys 60 comença a canviar el panorama dels moviments socials també degut a la generació jove d’origen obrer amb accés als estudis superiors / plena ocupació (masculina) > no hi ha gent que vol treballar assalariadament i no pot fer-ho à tot això augmenta les expectatives (volen més). Noves demandes entre els treballadors de l’època (millors salaris, condicions de treball més dignes...). També canvis en conductes, relacions entre sexes, etc. Als anys 60, doncs, conjunció de factors que acabaran explotant en moviments socials. Moviment estudiantil, moviment antiguerra, moviment pels drets civils. Anys 90 auge de la nova onada de moviment feminista.
- 24/10/ Tercer món, com a analogia de “tercer estat” > és com es coneixia a la gent que no era ningú a la època feudal, la gent sense tributs. Quan acaba la 2GM, comença la època de descolonització. En termes de moviments socials, els països europeus van perdent territoris. Els moviments colonials són bastant diversos, amb base rural camperola important. Els moviments anticolonials à la lluita contra la ocupació colonial té dues branques:
- hi ha una ala més moderada [possible inici a Nasser, general de l’Egipte]
cert repartiment de riquesa entre població agrària que garanteixi
benestar i redistribució econòmica a les ciutats. En molts casos el que hi ha és una combinació entre autoritarisme polític a canvi d’un cert repartiment de la riques [Nasser instaura Govern militar però garanteix millores pels treballadors, classe mitja i camperols a través del repartiment de la riquesa]. El canvi social que implica és moderat, d’alguna manera ‘superficial’, no canvia la base.
- Hi ha una branca de plantejament de canvi econòmic més dràstic. Lliga la descolonització amb una transformació del model econòmic molt més dràstica. Moviments que lliguem lluita anticolonial amb crítica al capitalisme. Revolució de caràcter més socialista. [Lumumba / Che Guevera] Molts dels moviments d’alliberament o de lluita anticolonial, entre d’altres, tenen un paper molt important els militars. Pot haver una fracció de l’exercit que, pels seus orígens, faci demanda d’independència nacional, modernització del país (sovint autoritària) o de protecció de defensa de drets de camperols. Es fan cops d’estats una mica contradictoris perquè es duen a terme per defenses no comuns en el militar. Quan parlem de tercer món, avui dia, ho fem en un sentit molt humanitari. Però en el seu moment, “tercer món” apareix en un sentit polític. A banda de les dos superpotències hi ha un tercer actor polític que són els països del sud que tenen també el seu paper en l’escena mundial. Al 1955 es crea, a Bandung, el moviment dels no alineats. Intent dels països del sud de pintar alguna cosa en el planell mundial. Es creen independents dels dos blocs dominants (entre ells, capitalisme). Nous estats independents volen millores pel seu país. Quan parlem de valors, cultura i formes de veure el món. Una visió eurocèntrica et dirà que el món s’ha de regir pels valors culturals, econòmics i polític a que estem acostumats aquí i tots els altres models estan retardats. Hem de pensar en la relació que tenim amb la naturalesa. Relativisme cultural = occident no marca la pauta, però cada cultura es marca les seves pautes. Justificar segons quines coses pel fet que pertanyin a una cultura (encara que atemptin als drets humans basics). Per exemple ablació del clítoris. Comprensió del planeta en un sentit global rau en no ser ni eurocentrics (dir que a l’Àfrica són tots retrassats / o ser massa caritatiu: pobre negrets ja els hi donarem alguna cosa), ni caure en el relativisme cultural. La clau d’aquests moviments socials és la lluita contra la creença que només existeix Occident i la resta d’estats són vagons de cua sense cap rellevància. Frank Fanon. “Los Condenados de la Tierra” (anys 60) > emblema del pensament anticolonial, crítica al moviment econòmic d’Occident. Viu a França, dona suport a la independència d’Algèria.
Vagues i manifestacions convocades de forma espontània i per sota, al marge de les pròpies estructures sindicals. Sobretot dinamitzat pels joves treballadors. En aquest context de renaixement de lluites socials, doncs, apareix un nou moviment obrer. Moviment feminista à En el cas dels EEUU ja comença a la segona part dels anys 60 i en el cas d’Europa arriba una mica més tard. És la segona onada històrica de moviment feminista. Igual que a la primera onada la lluita ve donada per la necessitat i demanda de sufragisme, l’emergència del feminisme a aquesta època ve donada per demandes relacionades amb el dret al propi cos (al avortament, control de la pròpia sexualitat...), la reivindicació del rol de la dona dins el mercat laboral (trencant esquema clàssic que situa a la dona com l’encarregada de l’esfera privada – familia- i del paper únic de maquina de reproducció i cura de la llar). Una de les coses que, en el fons, fa arrancar el moviment feminista [tenint en compte que molts moviments socials, com l’obrer, de finals del s XIX incloïen dins les seves demandes la igualtat de drets entre homes i dones], és el descobriment o reflexió que les dones tenen problemes propis. L’experiència de moltes dones activistes de l’època, de moviments que més o menys defensaven formalment la igualtat de drets, és que aquests moviments (sindicats de treballadors pex) estan plens de desigualats també (només hi ha homes) o que es defensi aquest dret només formalment... Conclouen que cal un moviment específic de les dones que tenen les dones en tan que dones i que lluita contra la discriminació de les dones en tan que dones. Calen espais propis de les dones per defensar els drets propis de les dones.
- Existeix feminista socialista: lliga lluita feminista amb lluita socialista, (lluita per per transformació econòmic capitalista) > lluita de gènere, lluita de classe. Les dones tenen drets comuns, però també és important la lluita pels drets socials. Dins del feminisme i de la lluita del feminisme, hi ha diferències: hi ha dones que són treballadores i dónes que no ho son.
- Feminisme radical: Defensa transformació radical de la societat, però partint que les desigualtats de gènere són la base. No és el capitalisme. Mentre que el primer considera que la base és gènere i classe, aquest considera que ho és només el gènere.
- Feminisme de la igualtat VS. Feminisme de la diferència à El de la igualtat busca equiparar drets entre homes i dones, considerant que les dones estan discriminades davant dels homes (tenir mateix pes en món laboral, tenir mateix pes en política, pes reproductiu estigui equiparat entre homes i dones... en definitiva que el rol estigui equiparat). El feminisme de la diferència, però, reivindica la diferència dins la igualtat, en el sentit que, tot i ser (o voler ser) iguals quan a drets, al mateix temps s’ha d’acceptar que homes i dones tenen naturaleses diferents. El terme feminista ha arribat a tenir connotacions negatives i ha sigut rebutjat fins i tot per una part del sector feminista. És possible que actualment estem en una altra onada del moviment feminista, perquè situacions de crisi solen crear reaccions reaccionàries davant de la percepció de cert atemptat contra drets basics.
Moviment ecologista à El seu origen és a EEUU i fa critica dels efectes perniciosos del model econòmic, sobretot de les característiques que afecten al medi ambient. Comença a haver consciència del perill d’algunes noves tecnologies (any X primer accident nuclear, any 86 Chernovill > posa sobre la taula que l’energia nuclear té unes conseqüències que poden ser molt greus). L’ésser humà desenvolupa un nivell de socialització que posa en perill equilibri del planeta. La civilització humana té un impacte sobre la natura, arriba un moment que aquest impacte és tan fort que la natura no es pot regenerar. L’empremta ecològica (petjada humana sobre la natura) ha anat augmentant. à Tot això genera l’aparició del moviment ecologista. Hi ha moltes maneres d’entendre l’ecologisme:
- Ecologisme conservacionista: defensa de la naturalesa. Els animals estan apunt d’extingir-se, s’han de protegir els parcs... Busca preservar aspectes de la naturalesa que estan amenaçats.
- Ecologisme en defensa del capitalisme verd: idea de transformar en verd l’actual sistema econòmic. Que el capitalisme, en termes mediambientals, sigui sostenible. És un ecologisme que el que fa és analitzar la crisi ecològica com element central (desconnectada de lluita social), però compatible amb actual model econòmic (es basa en la demanda de polítiques adaptades a les lleis polítiques i econòmiques que regeixen la nostra vida en societat)
- Ecologisme social anticapitalista: El problema és l’actual model econòmic. Les dues coses han de canviar. Lowy i Bellamy Foster són dos autors contemporanis teòrics que analitzen i relacionen allò que es un pensament Marxista amb la crisi ecològica. [A l’època de Marx no existia el debat ecologista, però Marx com a tal expressa les contradiccions de la seva època: hi ha moments en què el progrés està centrat en la modernització en el sentit clàssic i paradigmàtic – procés econòmic, de creació de ferrocarril, etc- i hi ha vegades que es mostra molt sensible amb el problema mediambiental] És un moviment que des dels 70 ha anat canviant molt. Els primers ecologistes són pocs i van molt a les accions, allò que volen és trencar paradigmes. Amb els anys, l’ecologisme s’ha inserit molt a la societat. Actualment si som més o menys ecologistes ho sabem per sentit comú. La biodiversitat, però, està més amenaçada que mai. Dins aquest ecologisme, les accions individuals són importants, però és més important/preocupant l’efecte sistèmic de la societat: És a dir, el problema del capitalisme no és només que despilfarrem, és a dir, l’actitud dels ciutadans. Ens comportem així perquè hi ha un marc capitalista que ens imposa cert comportament. És molt interessant com un moviment que neix al marge del sistema, penetra tan a la vida en societat. Afavoreix canvis molt rellevants. BLOC 2
- NEOLIBERALISME A finals dels 70 i principi dels 80, el capitalisme keynesià dona pas al capitalisme neoliberal. [Ve donada per crisi econòmica i perquè el capitalisme keynesià començava a ser incòmode per grans actors del món econòmic]
Les relacions capitalistes han anat penetrant dins les relacions socials d’un país. Les relacions socials capitalistes han anat penetrant per tots els poros de la societat. Penetra tots els àmbits de la societat. En el marc de la globalització hi ha un ascens de les institucions econòmiques internacionals (FMI, BM, OMC) i un augment dels tractats econòmics internacionals (TLC, UE, OTAN) / ONU, OIT Estats i globalització à No hem de tenir la idea que l’estat és una víctima passiva de la globalització. Són els governs quin adopten i signen una sèrie de polítiques en favor al capitalisme mundial /globalització. Ho fan sota pressió de les grans empreses, però ho fan. El procés de globalització és impulsat pels estats a instància de les grans empreses. El procés de globalització és impulsat pels estats del planeta que obeeixen als interessos financers de les grans empreses, que estan imposats en aquests estats. Als estats més perifèrics aquests postulats arriben més imposats. Els estats, en conseqüència, han perdut sobirania. L’han anat cedint a les grans empreses. Empresa especialitzada en la gran distribució que s’ha convertit en un dels màxims referents empresarials del món: Wal-Mart (la segona és Carrefour). És una empresa nortamericana que és emblema d’allò que és l’economia global. [Als anys 50 era General Motors à fabrica del sector automòbil, sector industrial típic]. Ara és Wal-Mart, sector serveis. És emblema del capitalisme consumista. És un supermercat que ven productes molt barats, per tant el segment de la població que compra és de classe baixa. Es posiciona a ciutat petites, perifèria. Elements per vendre barat de Wal-Mart:
- A cap dels mercats hi ha sindicats (contrari a General Motors) à Si et sindicalitzes et fan fora: hi ha una selecció molt dura i estricta de personal.
- Pagar poc als proveïdors > per exemple deslocalitzant a Xina Hi ha una autora que es diu Eichenreich, que es va fer pasar per una mestressa de casa sense estudis que buscava feina. Explica, en un capítol, quan va treballar a Wal-Mart. Es veu Wal-Mart des de dins Tot aquest context és important per entendre els moviments socials de l’època. Des de fa 500 anys el centre del món és la zona euro-atlantica. Segurament estem assistint a un món on el centre és el pacífic: Tokio-California. Capitalisme asiàtic = molt poc regulat. Desplaçament del centre de l’economia mundial cap al món asiàtic. Europa està en declivi. MOVIMENTS SOCIALS ANYS 80- 90
Anys 70 és una etapa de declivi de moviments socials. L’esperit revolucionista cau, sobretot comparat amb l’efervescència dels anys 60. Anys 70-80 les lluites són defensives (vagues generals perquè no ens treguin això) > La iniciativa ve de la part empresarial, perquè la lluita dels treballadors són defensives. [A brasil, exemple de tot el contrari, època de forta mobilització contra dictadura] A partir de mitjans dels anys 90, aquest discurs triomfal del capitalisme neoliberalista comença a ser qüestionat. Es comença a posar en dubte la prosperitat que segurament havia de portar. Comencen a néixer moviments socials contra les polítiques neoliberalistes. A partir d’aquesta efervescència, els 90 neix el moviment contra la globalització (principal referent dels moviments socials de l’època). Alçament zapatista del EFLN, any 94 a Chapas (Mexic). 1 de gener d’aquell any entrava en vigor l’acord de lliure comerç TLC/NAFTA (entre Canadà, EEUU i Mèxic) > venien l’acord dient que Mèxic per fi entrava en la prosperitat. Aquest acord havia aixecat importants moviments contraris a Mèxic. 1 de gener hi ha l’alçament zapatista just el dia que es posa en vigor la llei. És l’inici d’una època de realçament dels moviments socials. D’alguna forma és un tipus de moviment que vincula els problemes particulars (el dels indis a Chapas) amb els problemes de la globalització i el capitalisme à “por la humanidad, contra el neoliberalismo”. Moviments antiglobalització (FALTA) Any 98 primera gran protesta. Es reuneix el G8 a Birmingam 21/11/ (Continuació del naixement del moviment anti-globalització al novembre del 99 a Seattle). Els manifestants van organitzar piquets per tota la ciutat que provocaven talls de trànsit. Els participants de la cimera no podien arribar al centre perquè no podien sortir de l’hotel, cosa que va provocar un caos mediàtic que va ocupar totes les portades del món. A Seattle hi havia una gran varietat de gent mol diversa: ecologistes, sindicalistes del metall... que van acabar conformant el moviment anti- globalització. Aquest moviment va ser bastant heterogeni, amb propostes diverses, diferents, i globalitzada, amb un eslògan: “un altre món és possible”. És un moviment que s’expressa a escala internacional contra organismes internacionals (OMC, FMI...), no contra el govern de cada país. Des del novembre del 99 a Seattle fins al setembre del 2001, hi ha un creixement exponencial d’aquest moviment, bloquejant les cimeres oficials arreu del món i organitzant cimeres alternatives amb una altra visió del món. El moviment té el seu repertori d’acció col·lectiva.
