Museu prehistoria, Apuntes de Prehistoria

¡Descarga Museu prehistoria y más Apuntes en PDF de Prehistoria solo en Docsity!

Guia oficial

Valencià

MUSEU DE

PREHISTÒRIA

DE VALÈNCIA

Horari del museu: De 10 a 20h Dilluns tancat Activitats didàctiques per a grups: Dimarts a divendres: de 10 a 14h Dimarts i dijous: de 16 a 18h Biblioteca: Dilluns, dimecres i divendres: de 8:30 a 14:30h Dimarts i dijous: de 8:30 a 18:30h Juny a setembre: de 8:30 a 14h Preu entrada: General: 2 € Reduida: 1 € Gratuïta: Dissabtes, diumenges i festius. (Més informació en la web del Museu)

Museu de Prehistòria de València

C/ Corona, 36 46003 València Museu de Prehistòria: 34 963 883 587 Informació: 34 963 883 565 www.museuprehistoriavalencia.es Concertació de visites: 34 963 883 579 [email protected] Biblioteca: 34 963 883 600 [email protected] Bus – EMT: 5, 28, 80, 81 i 95 Metro: Línies 1 i 2. Estació Túria EM T EM T EM T EM T EM T EM T JARDÍ RIU TÚRIA TORRES DE QUART PLAÇA DEL CARME PLAÇA DEL TOSSAL TORRES DE IVAM SERRANS MUSEU DE PREHISTÒRIA PALAU DE LA GENERALITAT CATEDRAL C. DE CAVALLERS C. DE QUART C. CORONA C. DE BLANQUERIES C. GUILLEM DE CASTRO

MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA

DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA President Alfonso Rus Terol Diputada de Cultura María Jesús Puchalt Farinós Director de Gestió Cultural i Museística Antonio Lis Darder MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA Directora Helena Bonet Rosado Cap Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions Santiago Grau Gadea Autores de la guia Museu de Prehistòria de València Helena Bonet Rosado, Laura Fortea Cervera i Eva Ripollés Adelantado Amb la col.laboració de: Rosa Albiach Descals, Mª Jesús de Pedro Michó, Carles Ferrer García, Manuel Gozalbes de Palencia, Joaquim Juan Cabanilles, Bernat Martí Oliver, Josep Lluís Pascual Benito, Alfred Sanchis Serra, Begoña Soler Mayor, Jaime Vives-Ferrándiz Sánchez Imatges i dibuixos Francisco Chiner Vives Ángel Sánchez Molina Museu de Prehistòria de València Fotografies Arxiu SIP. Museu de Prehistòria de València Disseny i maquetació Pentagraf Impresores S.L. Traducció al valencià Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València Impressió Pentagraf Impresores S.L. Copyright del text: autors i Museu de Prehistòria de València Copyright de les imatges: Museu de Prehistòria de València Copyright de l’edició: Diputació de València. Museu de Prehistòria ISBN: 978-84-7795-689- D. L.: V-567-

A través de les pàgines d’esta guia, es disposa d’un instrument de gran utilitat per a seguir un itinerari per les nostres sales de Prehistòria, Cultura Ibèrica, Món Romà i Història dels diners. L’edició d’una guia didàctica era una assignatura pendent que tenia el Museu de Prehistòria amb el gran públic i estem segurs que, amb ella, el visitant podrà descobrir les peces més emblemàtiques del museu i recórrer la geografia valenciana a través dels grans jaciments arqueològics. Esta guia ve a completar els diversos nivells d’informació que el museu oferix al visitant per mitjà del seu catàleg, fulls didàctics de sala, vídeos i plafons. A esta labor de difusió se suma ara este llibret que, en definitiva, pretén servir de guia a tots aquells que s’acosten al museu amb l’ànim d’entendre millor la nostra història passada. Des de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València esperem que estes pàgines contribuïsquen a fer més comprensible la prehistòria valenciana i inviten el visitant a fer un recorregut atractiu i didàctic pel Museu de Prehistòria de València. María Jesús Puchalt Farinós Diputada de l’Àrea de Cultura. Diputació de València

(^117) Glossari i Bibliografia Pàg.. (^109) La història dels diners Pàg.. (^53) L’inici de la metal·lúrgia: el Calcolític i l’Edat del Bronze Pàg.. (^56) Forma de vida (^59) Materials i eines (^62) Art i creences (^67) Els ibers Pàg.. 70 Forma de vida 79 Materials i eines 86 Art i creences 93 Romanització i món romà Pàg.. 97 Forma de vida: la ciutat i el camp 102 Materials i eines 104 Art i creences (^91) La ruta dels ibers a València

8 MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA El solar en què s’ubica l’antiga Casa de Beneficència té una llarga història que es remunta a la fundació d’un convent d’agustins el 1520. Més tard, els franciscans el van dedicar a la Coronació d’Espines del Senyor, d’ací prové que, popularment, es coneguera com el Convent de la Corona, nom que rep també, a partir de llavors, el carrer limítrof amb l’immoble. Al segle xix es converteix en la Casa de Beneficència, gestionada per la Diputació, i s’inicien una sèrie de reformes per a adequar l’espai a les noves necessitats. La intervenció definitiva es du a terme en 1876, a càrrec de l’arquitecte Joaquim Maria Belda. Les obres conclouen el 1890 amb la construcció de la capella d’estil neobizantí, en la qual destaca la decoració interior obra d’Antoni Cortina. Aquest projecte amplia i reestructura l’edifici i el dota de l’estètica característica dels centres benèfics de l’època: construccions de grans dimensions distribuïdes en planta baixa i dos pisos disposats al voltant de cinc patis, amb una capella ubicada en l’espai central. Aquestes institucions Ubicació de l’antic convent de la Corona, dins del recinte murallat, al costat d’una de les portes d’accés a la ciutat. Plànol de Tomàs Vicent Tosca (1703-1704). Interior de la capella de la Beneficència. La Casa de Beneficència:

De centre benèfic a seu del Museu

10 MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA Primera planta, Societats prehistòriques: Art paleolític. El Museu de Prehistòria conserva una gran part del llegat material dels pobles que van ocupar el territori valencià. La recuperació d’aquest important patrimoni ha sigut possible gràcies a les excavacions que el Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) ha dut a terme durant més de huitanta anys. Les sales ubicades en la primera planta del Museu permeten de fer un viatge a través de la Prehistòria, des del Paleolític fins a l’Edat del Bronze. En elles es poden observar les restes materials més antigues de l’ocupació humana en terres valencianes, que daten de fa més 300.000 anys, l’aparició de l’art durant el Paleolític Superior, les evidències materials dels primers agricultors i ramaders i el desenvolupament dels poblats de l’Edat dels Metalls. El recorregut d’aquesta planta conclou cap a l’any 1000 aC, amb l’arribada de noves corrents centreeuropees i mediterrànies que marcaran el final de l’Edat del Bronze. El Museu de Prehistòria de València:

Un viatge en el temps

EL MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA: UN VIATGE EN EL TEMPS 11 Segona planta, Colonitzacions. En la segona planta de l’edifici es troben les sales dedicades a la Cultura Ibèrica i al Món Romà. L’itinerari s’inicia cap al segle viii aC, amb la instal·lació en la península Ibèrica de les primeres colònies fenícies. En els diferents espais s’aborda l’origen i l’evolució dels ibers, la seua forma de vida i la manera en què s’organitzava el territori. L’arribada dels romans al segle ii aC i els importants canvis que va representar la romanització poden seguir- se a través dels materials que es mostren en els diferents àmbits expositius. La transformació gradual de la societat romana durant els últims segles de l’Imperi i en l’època visigoda marquen el final de la visita. En la sala dedicada a la història dels diners, que ocupa un espai independent en la primera planta, es mostra

EL MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA: UN VIATGE EN EL TEMPS 13 Segona planta, Cultura ibèrica: Reconstrucció d’una casa. Segona planta, Món romà: Recreació de la bodega d’un vaixell mercant. Primera planta, Història dels diners.

14 MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA L’interés per l’antiguitat clàssica té el seu origen en el Renaixement, moment en què apareixen els primers Gabinets d’Antiguitats valencians. No obstant això, els estudis d’arqueologia i prehistòria pròpiament dits s’inicien amb la fundació, el 1871, de la Societat Arqueològica Valenciana i amb els treballs de Joan Vilanova i Piera, introductor de la disciplina prehistòrica a Espanya. L’impuls definitiu en les tasques d’excavació, conservació i difusió del patrimoni arqueològic valencià és la creació, el 1927, del Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) i el seu Museu. El seu artífex, Isidre Ballester Tormo, concep aquesta institució com un centre d’investigació semblant als ja existents a Madrid i a Barcelona. El punt de partida va ser la col·lecció de materials arqueològics procedents del poblat ibèric d’El Xarpolar de Margarida i del poblat de l’Edat del Bronze del Mas de Menente, a Alcoi. Però van ser les excavacions pròpies del SIP les que van permetre de generar importants col·leccions públiques. El Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) i l’arqueologia valenciana Publicació de Joan Vilanova i Piera, Origen, naturaleza y antigüedad del hombre (1872). Primera campanya d’excavacions a la Bastida de les Alcusses (1928).

16 MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA del Bolomor (Tavernes de la Valldigna), els poblats de l’Edat del Bronze de la Lloma de Betxí (Paterna) i L’Altet de Palau (Font de la Figuera), els jaciments ibèrics de la Bastida de les Alcusses (Moixent) i Kelin-Los Villares (Caudete de las Fuentes) i la ciutat ibero-romana de la Carència (Torís). Magatzems i registre: a través dels sistemes informa- titzats de Registre de magatzem (150.000 registres) i del Catàleg de peces (30.000) s’accedeix a la informació de tots els materials que for- men les col·leccions del Museu. La majoria d’ells procedeixen de les pròpies excavacions del SIP, en menor grau de les excavacions de salvament i, puntual- ment, de donacions o compres. Les peces museables ca- talogades, que no s’exhibeixen en les sales del Museu, es custodien al Magatzem de Reserva.

EL SERVEI D’INVESTIGACIÓ PREHISTÒRICA (SIP)^17 Publicacions: des de la creació del SIP l’any 1927, la insti- tució s’ha preocupat no sols per l’estudi i la investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia valencianes, sinó també per la difusió dels resultats obtinguts. Aquest vessant editorial es materialitza en diverses publicacions científiques i de divul- gació, com la revista Archivo de Prehistoria Levantina , la sè- rie de monografies científiques Treballs Varis del SIP , a més dels catàlegs d’exposicions, monografies, fullets, quaderns didàctics, diversos CD, etc. Biblioteca: posseeix uns 61.000 volums que inclouen mo- nografies, fullets i una col·lecció de 1.400 títols de revistes, de les quals 400 en mantenen oberta la subscripció. L’am- plitud dels seus fons, que comprén temes sobre arqueolo- gia i prehistòria, serveix d’ajuda en els objectius del Museu i ofereix el suport necessari per a la investigació, l’aprenen- tatge i la difusió del coneixement. Es tracta d’una biblioteca especialitzada d’atenció personal i directa als usuaris que té, a més, una Filmoteca i una Biblioteca Infantil, amb préstec de pel·lícules i llibres. Arxiu documental: la història del SIP i el seu Museu queda reflectida en l’abundant docu- mentació recopilada en l’Arxiu Administratiu i el Fons Do- cumental des de 1928. Entre ells destaca: l’Arxiu Fotogràfic, compost per imatges en diver- sos suports, entre plaques de vidre i pasta, negatius, trans- parències i diapositives, a més de fotografies digitals; el Fons Documental, format per diaris d’excavació, inventaris, notes, cartes i un important llegat gràfic; l’Arxiu de Jaciments, que